Acabem el recorregut de testimonis de laics i laiques, representants dels arxiprestats al Consell Pastoral Diocesà.

 

»Des de l’arxiprestat de Vilafranca del Penedès, i vivint una situació que mai ens haguéssim imaginat, les parròquies ens mantenim vives! 

Des de la catequesi, mantenim contactes amb les famílies, trucant-los, i al mes de març i Setmana Santa els hi hem fet arribar material perquè anessin treballant.

La pastoral de joves continua fent reunions a través de videoconferències, amb els de confirmació i altres grups.

Alguns mossens, a través del WhatsApp, ens han fet reflexions i comentaris per aprofundir més aquesta Setmana Santa però, sense dubte, poder seguir la missa de dilluns a dissabte, pel canal youtube de la Basílica de Santa Maria ha estat el que més gent ha seguit.

Esperant que tot això passi, preguem perquè ben aviat ens puguem reunir amb les nostres comunitats de cada parròquia.

Roser Pons – Arxiprestat de Vilafranca del Penedès

 


 

»Després, l’Esperit l’empeny cap al desert” (Mc 1,12).

A vegades es diu que els cristians hem de fer recessos per poder trobar-nos amb Déu. A la cita evangèlica veiem com Jesús va anar al desert.

En el meu cas, en aquest confinament, he començat un recés de manera involuntària: jo no he anat al desert sinó que el desert ha vingut a mi. Al desert hi ha poques ovelles i és per això que em costa fer alguna activitat pastoral. Potser Déu vol que el trobi en el silenci d’aquest desert; quan Ell vulgui ja m’hi traurà.

En aquest desert que estic vivint no hi veig ovelles… però sí hi veig pastors. Rectifico: en aquest desert que estic vivint sí que hi veig ovelles… l’ovella sóc jo.

Jordi López Bosch – Arxiprestat de Montserrat

 


 

»Viure en confinament m’ha fet reflexionar sobre allò més profund de la vida quotidiana. M’ha ajudat a pregar amb sentit més veritable pel patiment global, però de manera concreta: Una mare m’expressava el seu sofriment per la filla que cada dia va a l’hospital… Jo mirava de consolar-la, amb una breu resposta i llàgrimes als ulls, com si estigués veritablement abraçant-la a ella… i en ella, a tots els que pateixen qualsevol mena de dolor.

He comprovat que necessitem molt poc per viure i m’he adonat de la fragilitat de la societat de consum i benestar. I en canvi, que servir i ajudar en les necessitats dels altres t’omple molt, saneja els sentiments i permet que surtin a la llum els dons de l’Esperit.

Gràcies al Bisbat i l’arxiprestat, hem tingut eines per viure i celebrar Setmana Santa i Pasqua, així com per compartir pensaments, moments de tristor i alegries, com ara el goig de la millora d’un malalt conegut… He tingut el goig de celebrar i pregar en família i a través d’internet, amb celebrants que conec, fent aquestes circumstàncies més planeres i joioses, He agraït les recomanacions per viure i expressar la fe, omplint els espais que d’un dia per l’altre es preveien vuits i foscos.

Crec que hem après molt aquests dies i que cal el compromís de no desaprendre i continuar amb la mateixa empenta el camí de l’amor a Déu i els germans.

Carmen Vélez – Arxiprestat de Bruguers