El Cafè dels divendres va sorgir fa vuit cursos com una iniciativa del professorat cristià de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Aquest divendres, 1 de març, a les 18.00 h, a la Casa de l’Església, tindrà lloc una nova trobada. Tothom hi és convidat.

Tradicionalment les trobades proposades per la Delegació diocesana d’ensenyament tenien un caràcter trimestral i se celebraven en dissabte. Un grup de docents consideraven que tenien poc temps per compartir experiències i per aprofundir en els temes i les qüestions que els preocupaven. D’allà va sorgir la idea d’ampliar aquestes trobades i de reunir-se, també, el primer divendres lectiu de cada mes durant el curs escolar. Així, d’aquesta manera, van començar, a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat, unes trobades informals que s’han consolidat fins al dia d’avui. Fins i tot, a l’època de pandèmia, es van seguir organitzant de manera virtual.

En aquestes reunions, hi han participat un centenar de docents. La participació ha oscil·lat entre vint i cinquanta persones per sessió, segons les circumstàncies i les possibilitats personals.

La realitat de les trobades de professors ha estat passar de quatre a quinze anuals. S’han mantingut els quatre dissabtes (setembre, novembre, febrer i maig) i tenim onze divendres, ja que també acostumen a acomiadar el curs el primer divendres de juliol. Les trobades s’han diversificat molt. A vegades, les trobades, són més lúdiques-culturals, sobretot alguns dissabtes que han realitzat sortides a diferents parròquies de la diòcesi o a altres seus episcopals, com Terrassa o Vic.

L’ horari escollit per les trobades dels divendres sempre ha estat entre les sis i les vuit del vespre.

La participació sempre ha estat voluntària i desinteressada i no hi ha cap estructura organitzativa permanent, més enllà de la delegació diocesana d’ensenyament. Únicament, hi ha hagut registres d’assistència per als cursos de formació organitzats pel grup que han tingut el seu reconeixement pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

El més important és que el grup sempre s’ha reunit i ha continuat caminant i fent la feina que s’anava proposant.

Els objectius van començar sent molt senzills. Es tractava de facilitar un espai de trobada, pregària i de reflexió-acció de la pràctica docent. Amb el pas del temps, aquests objectius s’han anat ampliant en els termes següents:

a) Reafirmar la identitat del col·lectiu de professors de religió i el compromís amb l’educació catòlica en uns temps on s’està observant la penetració de cert relativisme sobre les qüestions morals en els centres docents.

b) Oferir formació sobre temes que consideren oportuns. La formació, en la majoria dels casos, la imparteixen membres del grup que comparteixen experiències i transmeten el seu punt de vista de la pràctica docent.

c) Sensibilitzar-nos amb les problemàtiques que afecten els nostres alumnes i les seves famílies.

d) Treballar a la redacció de documents que es consideren necessaris per l’assignatura de religió catòlica, ja sigui a nivell de currículum o de programació docent i elaboració de materials.

e) Visualitzar el treball a nivell diocesà per arribar a tot el professorat cristià de la nostra diòcesi.

Et recomanem