Com s’ha viscut la pandèmia al món educatiu? Ens ho explica en primera persona el Jaume Codina, professor de Religió.

»Aquest curs l’hem acabat d’una manera molt diferent a com estava previst de fer-ho. De sobte, un dijous de març les nostres vides van canviar. Ens van dir que estaríem dues setmanes sense classe. Tothom confiava que això s’allargaria fins a Setmana Santa, però la realitat, com tots sabem, ha estat una altra. I aquesta realitat tots l’hem viscuda com bonament hem pogut. En el meu cas compartint, aprenent i pregant.

El compartir ha començat amb la família. En termes escolars, a casa som dos docents i dos alumnes. Els petits han estat més herois que els adults en el nostre cas, perquè no vam poder sortir de casa fins a la vigília de la Mare de Déu de Montserrat. En aquest dies vam haver de reorganitzar espais i funcionalitats. Passada Setmana Santa, al reprendre el curs escolar d’una manera que tothom veia que seria llarga vam haver de compartir els mitjans tecnològics que teníem a casa per poder connectar-nos a totes les classes i reunions que tots teníem. Disposavem d’un ordinador i d’un mòbil amb connexió a internet. Establien torns prioritzant les connexions i intentant arribar a totes les tasques. I d’aquesta manera hem aconseguit acabar el curs amb èxit.

Aquest compartir ha continuat amb els companys docents de l’Institut. A nivell de Departaments didàctics vam anar treballant la manera de reorganitzar les classes. Vam preveure diferents escenaris i finalment l’Institut ens va poder dotar a tots d’un correu corporatiu des del qual articular les nostres classes.

També ha continuat amb la resta de docents. Des de diferents entitats s’han ofert cursos i espais de trobada virtuals. En el nostre cas particular, la Delegació d’Ensenyament del Bisbat, que està oberta a tot el professorat cristià, ha continuat de manera virtual les activitats presencials previstes possibilitant-nos uns moments de trobada, pregària i formació que han tingut una bona acollida i participació.

La vida contínuament és aprenentatge i hem après molt en aquests dies. Ha estat un trimestre on, modestament, ens hem fet experts en noves tecnologies. Però també hem pogut conèixer-nos més els uns als altres i comprendre més les realitats personals del nostre alumnat i de les seves famílies. L’alumnat ha tingut diferents respostes en funció dels seus contextos.

No obstant, en aquest trimestre, hagin fet el que hagin fet, tot l’alumnat ha après molt. En aquests dies de confinament ha vist com la vida, de sobte, canvia i ho paralitza tot bruscament; ha pogut endinsar-se en la seva interioritat i, segurament, amb el pas dels anys, recordarà aquests moments i en traurà aprenentatges que li serviran per enfrontar millor les situacions canviants que es trobarà a la seva vida.

La pregària s’ha fet més present aquests dies en la nostra vida i, sobretot, la pregària en família. En el nostre cas les vespres i el rosari. Des d’una perspectiva creient, tota la nostra vida ha de tenir un sentit. El que ha passat aquests dies necessàriament ens interroga. Al principi era recurrent comparar el confinament -quarantena- amb la Quaresma i la seva fi amb la Pasqua. Després vam haver de viure les celebracions de la Setmana Santa -missa crismal i tridu pasqual- així com la vigília i la festa de la Mare de Déu de Montserrat pels mitjans de comunicació. La comunió espiritual ha estat una gran regal per aquests dies. El poder tornar a trepitjar la parròquia i combregar físicament ens convida a tornar renovats a la nostra vida de cada dia.

Jaume Codina i Esmet.
Professor de religió i moral catòlica.
Institut Les Vinyes de Cubelles.

El Jaume, al seu institut, de barracons