Visita a Montserrat

Discurs del Sant Pare a la Abadia de Santa Maria de Montserrat el dimecres, 10 de juny de 2026, després de la pregària del Rosari

Saludo cordialment a vostra excel·lència, monsenyor Xabier Gómez García, al pare abat de Montserrat dom Manel Gasch i Huriós. També als bisbes, sacerdots, religiosos i religioses, seminaristes i tots els fidels que participen en aquest pelegrinatge. Particularment, als nens i nenes que ens acompanyen avui. Gràcies per acollir-nos, gràcies per la vostra presència.

Estic content de poder estar als peus de la Moreneta per encomanar-li, ple de confiança en la seva intercessió maternal, el meu servei petrí i la missió de l’Església en el món que clama demanant justícia i pau.

Amb emoció he recordat els meus anys com a rector de la parròquia de Santa Maria de Montserrat, a Trujillo, Perú. La Moreneta sempre m’ha acompanyat. Gràcies, Catalunya, per la vostra fe.

Els murs d’aquest recinte podrien explicar-nos històries de devoció innombrables, agraïment i esperança que han contemplat al llarg dels segles al voltant de la Mare de Déu de Montserrat i també han estat testimonis de la sang vessada per amor a Jesucrist.

Així mateix en aquests murs han estat custodiades les alegries i les penes, els goigs i les llàgrimes de tants fidels, i també han escoltat les veus celestials del cant infantil de l’Escolania més antiga d’Europa.

Quan el meu predecessor, el papa Francesc, el 2023 va oferir la rosa d’or a aquesta venerada imatge, ens convidava a considerar com, durant centenars d’anys, els fidels, sense distinció, han passat per aquest santuari desgranant les denes del rosari, perquè Maria, Mare de Déu, és fonamental en la vida de tot cristià. En aquesta mateixa ocasió va assenyalar que «davant de la Mare […] es desperten els sentiments més nobles d’una persona» (Discurs als membres de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, 7 d’octubre del 2023); efectivament, ella suscita en nosaltres conversions profundes, com la de sant Ignasi de Loiola, que en aquest lloc suggestiu, després d’una nit en pregària davant la Mare de Déu, va lliurar les seves armes de cavaller, moment que va marcar l’inici d’una vida nova al servei de Jesucrist.

Amb aquesta mateixa actitud filial, us convido a acollir avui la invitació de Maria: «Feu tot el que Ell us digui» (Jn 2,5). Aquestes paraules pronunciades a Canà de Galilea contenen un veritable programa de vida cristiana, perquè Maria ens porta cap a Crist i ens ensenya a escoltar la seva veu, obeir la seva paraula i permetre que Ell ens transformi. La voluntat de Jesús és clara: «Això us mano: que us estimeu els uns als altres» (Jn 15,17). Es tracta d’un amor que té en Ell mateix la seva mesura i la seva font: «Tal com jo us he estimat» (v. 12). Per això, quan Maria ens diu: «Feu tot allò que Ell us digui», ens convida a assolir un cor reconciliat amb els criteris de l’Evangeli.

Jesús ens mostra el camí de la misericòrdia, la reconciliació, la veritat i la mansuetud. Al mateix temps, desemmascara la violència que es pot amagar en les nostres paraules i actituds: la crítica que humilia, la condemna que destrueix i l’agressivitat que divideix. Aquesta violència amagada moltes vegades es pot revestir d’armadures aparents amb què intentem protegir les nostres ferides, les nostres pors o el patiment causat per les injustícies.

Contemplem la Mare de Déu de Montserrat que ens mostra Jesús com un infant indefens reposant a la seva falda, ja que aquí hi ha la Mare, amb el seu Fill, convidant-nos a estimar-nos els uns als altres. Deposem avui als seus peus les cuirasses que han endurit a poc a poc el cor.

L’Infant Déu que Maria sosté en els seus braços, no porta armadures i serà Ell mateix qui després, despullat a la creu, s’abandonarà totalment al Pare per salvar-nos amb la força desarmada i desarmant de l’amor.

Alcem la mirada a Maria i supliquem-li que ens ajudi a revestir-nos únicament amb les armes de Déu, com ens exhorta sant Pau. «Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats a anunciar la Bona Nova de la pau. En tot moment tingueu per escut la fe, […] cobriu-vos el cap amb el casc de la salvació de Déu i preneu a la mà l’espasa de l’Esperit, que és la Paraula de Déu» (Ef 6,14-17).

Avui, com a pelegrins a Montserrat, manifestem el desig sincer de reafirmar el nostre servei a Déu Pare que ens ha revelat Jesucrist, qui ens diu: «Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat» (Mc 9,37).

Considerem també com la Verge Maria, a la mà dreta, sosté l’esfera del món, signe de la seva cura materna, perquè el món sencer té cabuda en el seu cor. Ella ens invita a reconèixer-nos germans i germanes, on ningú quedi exclòs i on la comunió sigui més forta que tota divisió.

Demanem a Maria, Reina de la pau, que ens ensenyi a renunciar a les paraules feridores, al judici immediat, a la murmuració i a les calúmnies. I que aprenguem a custodiar i a conrear l’amor en la família, entre els amics, en el lloc de treball, en les xarxes socials, en els debats polítics i en les comunitats cristianes, de manera que l’odi doni pas a l’esperança i la pau.

Que Maria, Mare de l’Església, ens orienti sempre cap a Jesús. Us invito a saludar-la amb aquestes paraules:

Dels catalans sempre sereu la Princesa,
dels espanyols i de tot el món l’amor;
digueu-nos: “Sou el meu tresor,
jo soc la vostra mare, no tingueu por”.

Que així sigui.

Paraules improvisades des del balcó de l’Abadia de Santa Maria de Montserrat

Germans i germanes, bon dia.

Gràcies per ser aquí. Gràcies per aquesta bonica manifestació de fe. Tots units en una sola família, amb aquesta acollida de la nostra Mare Maria, la Mare de Déu de Montserrat.

L’alegria, l’entusiasme, el profund sentit de fe que estem vivint aquests dies: primer a Madrid, ara a Barcelona, a Catalunya, després a les Canàries. Tota Espanya plena de fe, d’amor, plena d’aquest desig de lloar Déu, de donar gràcies a Déu i d’estar units.

Gràcies a Catalunya per haver rebut tantes persones d’altres països, perquè ensenya com integrar tothom en una única família.

Gràcies a la comunitat de fe, a la comunitat dels nostres germans els monjos que reben i acullen tots els pelegrins que venen a pregar a Maria, la nostra Senyora.

Gràcies a cadascú i a tots vosaltres que sou aquí aquest matí per recordar a tothom — Catalunya, a Espanya, al món— que la fe dona vida, i la fe dona esperança.

I és Maria, a qui Jesús ens va donar com a Mare des de la creu, és Maria que ens acompanya, que és expressió d’amor maternal que ens acompanyarà sempre.

Benedicció

Gràcies, gràcies a tothom.

Traducció del GIEC
Foto: Dr. G. SIMON

Visita al CP Brians 1

Salutació del Sant Pare al CP Brians 1 el dimecres 10 de juny de 2026

Gràcies a tots pel vostre acolliment tan ple de simpatia i cordialitat!

Em sento edificat pel testimoni que ens han compartit la Montse i la Josefina. Moltes gràcies. Agraeixo també les paraules del pare Jesús, que fan palès el compromís dels capellans i els voluntaris de la pastoral penitenciària diocesana de Sant Feliu de Llobregat.

Tot ésser humà és “digne” pel simple fet «d’haver estat volgut, creat i estimat per Déu» (cf. Magnifica humanitas, 52). No hi ha, doncs, cap situació que faci que el Senyor s’aparti de nosaltres la seva mirada. És una veritat consoladora que ens acompanya en tot moment i que ens recorda com el seu amor misericordiós està sempre per damunt de tot el bé o el mal que hàgim fet.

Això és vàlid, de manera particular, per a vosaltres estimats germans i germanes, que porteu el pes d’estar lluny dels vostres éssers estimats i sofriu, a més, a causa de la vostra condició actual.

Quan us vingui la temptació de sentir-vos inferiors i penseu que no val la pena seguir endavant, “alceu la vostra mirada” cap a Aquell que, a través de la presència de tantes persones, mai no deixa de mostrar-vos el seu amor i proximitat.

Encara que l’aclaparament i la tristesa marquin alguns moments del vostre camí, recordeu que els errors de la vida no determinen la identitat d’una persona. Sant Agustí, en les seves Confessions, ens comparteix el seu itinerari vital i ens en parla; si confiem en la gràcia divina i ens deixem guiar i transformar per ella, descobrim com en la nostra vida el passat no condemna el futur, sinó que ens ofereix la possibilitat de canviar les nostres decisions i eleccions.

Fem espai al Senyor en el nostre cor i busquem el seu rostre. Deixem-nos acompanyar pel seu amor. Aferrem-nos a Ell, que ens convida contínuament a l’esperança i ens mostra un horitzó meravellós que cap barrera física ens pot impedir assolir. Avui, Ell continua parlant-nos en allò profund de les nostres consciències per fer-nos descobrir que té el seu estatge enmig nostre. Només espera que li donem una oportunitat.

Benvolguts amics i amigues, us convido a seguir somiant el somni de Déu. A cadascú us dic: Déu t’estima com ets, però et somia millor! El Senyor ens permet a tots començar sempre de nou, ja que ser humà i ser cristià no consisteix en no equivocar-se sinó en créixer en la capacitat de convertir-se, penedir-se, esmenar-se i, sobretot, de reconciliar-se i de perdonar.

Us encomano de manera particular a la intercessió maternal de la Mare de Déu de la Mercè i amb tot afecte demano al Senyor que us beneeixi. Moltes gràcies.

Paraules al moment de fer el regal:

Volem deixar com a don, també per a recordar aquesta visita, aquesta imatge de la nostra mare Maria, la Verge, que ens acompanya sempre amb l’amor de mare que mai s’oblida dels seus fills. Que la benedicció d’aquest moment us acompanyi per sempre.

Traducció del GIEC

¡Que la pau sigui amb tu!

Un any més celebrem la Jornada Mundial de la Pau el primer dia de l’any, solemnitat també de Santa Maria, Mare de Déu. El missatge del papa Lleó XIV per a la Jornada d’aquest 1 de gener de 2026, es titula: Que la pau sigui amb tots vosaltres: cap a una pau “desarmada i desarmant”

«Que la pau sigui amb vosaltres!» Des de la tarda de la meva elecció com a Bisbe de Roma, he volgut incorporar la meva salutació en aquest anunci coral. I vull reafirmar-lo: «Aquesta és la pau de Crist ressuscitat, una pau desarmada i una pau desarmant, humil i perseverant. Prové de Déu, Déu que ens estima a tots incondicionalment»[1]

Una pau que és desarmada, com el mateix Jesús ressuscitat, «perquè desarmada va ser la seva lluita dins circumstàncies històriques, polítiques i socials concretes». I, continua el Papa: « Els cristians, junts, han de fer-se testimonis profètics d’aquesta novetat, conscients de les tragèdies de les quals massa sovint han estat còmplices»

I una  pau desarmant: «La bondat és desarmant. Potser per això Déu es va fer infant. El misteri de l’Encarnació, que té el seu punt de més abaixament en la davallada a l’infern, comença en el ventre d’una jove mare i es manifesta en el pessebre de Betlem. “Pau a la terra”, canten els àngels quan anuncien la presència d’un Déu sense defenses»

En el missatge, el Papa enumera algunes de les realitats del nostre món que dificulten la tan desitjada pau. I, per això afirma: «juntament amb l’acció, és cada vegada més necessari cultivar la pregària, l’espiritualitat, el diàleg ecumènic i interreligiós com a vies de pau i llenguatges d’encontre entre tradicions i cultures. Arreu del món és desitjable «que cada comunitat es converteixi en una “casa de pau”, on aprenguem a desactivar l’hostilitat mitjançant el diàleg, on es practiqui la justícia i es preservi el perdó»[2]

Lleó XIV, després d’indicar que «Cal motivar i sostenir qualsevol iniciativa espiritual, cultural i política que mantingui viva l’esperança, contrarestant la difusió d’actituds fatalistes», conclou amb una referència a l’any jubilar de l’esperança, desitjant que la pau sigui un fruit d’aquest any «que ha impulsat milions d’éssers humans a redescobrir-se peregrins i a començar en si mateixos aquell desarmament del cor, de la ment i de la vida al qual Déu no trigarà a respondre complint les seves promeses»  

[1] Benedicció apostòlica Urbi et Orbi i primera salutació, lògia central de la Basílica de Sant Pere (8 maig 2025)

[2] Discurs als bisbes de la Conferència Episcopal Italiana (17 juny 2025)

En l’elecció del papa Lleó XIV

Papa Lleó XIV

Davant la notícia de l’elecció del Papa Lleó XIV, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez OP, expressa la seva alegria i esperança a través d’un missatge d’àudio, que també oferim transcrit:

L’Esperit Sant s’ha manifestat i estem d’enhorabona. Ja tenim un nou bisbe de Roma i successor del apòstol Pere que ens presideix en la unitat. Lleó XIV estarà al capdavant de l’Església durant els propers anys i assumeix un repte important. Portar les regnes de la Església Universal en temps convulsos però apassionants, per a servir i fer sacramentalment visible el Regne de Déu anunciat per Jesucrist (regne d´amor i justícia, de vida i veritat), en continuïtat amb els Papes anteriors i el llegat que ens va deixar el estimat Papa Francesc.

Sant Cebrià de Cartago al s. III deia que «la càtedra de Pere és la font d’unitat episcopal.» Per tant, com a bisbe i en nom de la nostra Església diocesana de Sant Feliu de Llobregat expressem la nostra alegria i comunió afectiva i efectiva amb el Papa Lleó XIV. Ens disposem a remar junts, sinodalment com a deixebles missioners, en la mateixa barca impulsada pel vent de l’Esperit Sant per donar vida i pau al món.

Convido al Poble de Déu de la nostra diòcesi a pregar pel Papa Lleó XIV i la fecunditat del seu ministeri al servei de la catolicitat i l´anunci de l´alegria de l´Evangeli. Al temps que també li encomanem a la protecció de la Mare de Déu de Montserrat, la nostra patrona, i de Sant Josep, patró de l´Església Universal.

+ Xabier Gómez García, OP

Bisbe de Sant Feliu de Llobregat