El Papa Lleó, durant la seva visita del 6 al 12 de juny, ens va convidar a alçar la mirada, «a viure des de la caritat, la primacia de l’amor de Déu». El 9 i 10 de juny vam viure a la nostra diòcesi moments que quedaran gravats per sempre més en els nostres cors.

El 9 de juny, passades les 12.30 h, aterrava a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat l’avió que portava per primer cop a les nostres terres a Lleó XIV. Les campanes del nostre bisbat van expressar l’alegria de tots per acollir-lo a la nostra diòcesi.

Fra Xabier, el cardenal Omella, autoritats civils i militars, l’esperaven a peu d’escala. La rebuda del nostre bisbe, en nom de tots a la nostra diòcesi: «Benvingut Papa Lleó. Vostè és a casa».

Vídeo de l’arribada

Just després va marxar cap a la Catedral de Barcelona, ​​on ja l’estaven esperant per a la pregària de l´hora sexta i per saludar a la molta gent que s’hi aplegava. A la tarda, milers de persones, també de la nostra diòcesi, van participar a l’Estadi Olímpic de la vetlla de pregària i van poder escoltar les respostes que li van plantejar tres joves.

Era a la presó, i vinguéreu a veure’m (Mt 25,36)

El matí del 10 de juny, l’ambient a Can Brians era de gran efervescència, alegria i emoció. Una emoció que va néixer i va anar creixent des que -poc més d’un mes abans- es va fer pública l’agenda de la visita del papa Lleó XIV: «El Papa ens ve a veure!», «el Papa sap que existim».

“Ajuda’m a caminar”, la cançó que canten cada diumenge a la celebració de l’eucaristia, va ser l’escollida per rebre una visita tan important. L’aplaudiment quan va aparèixer el Papa a l’auditori no acabava, com tampoc les salutacions, les mans esteses. D’entre les internes, interns, voluntaris de la pastoral penitenciària i treballadors, no va quedar ningú sense el seu moment amb Lleó.

Després de la salutació de benvinguda de Jordi Pons, director del centre penitenciari, i del mercedari Jesús Bel, delegat de pastoral penitenciària del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, la Montse i la Josefina van oferir el seu testimoni davant el Sant Pare. D’entre les persones amb menys veu a la societat, les dones tenen encara menys veu. I aquest va ser el principal motiu pel qual van ser dues dones les que van parlar. Dues dones amb força que van explicar breument el seu dia a dia al centre i com la fe els ajuda a viure cada moment.

I després de cada intervenció, la salutació corresponent al Papa, que en aquesta ocasió era una mica més: una abraçada que reconeixia el dolor d’una vida i, alhora, la gràcia de la misericòrdia de Déu que acull tothom. Una expressió del era a la presó i vinguéreu a veure’m de Mateu.

No van trigar a arribar les esperades i motivadores paraules de Lleó XIV: «Tot ésser humà és ‘digne’ pel simple fet “d’haver estat estimat, creat i estimat per Déu”. No hi ha, doncs, cap situació que faci al Senyor apartar de nosaltres la seva mirada. … Fem espai al Senyor al nostre cor i busquem el seu rostre».

El prec del parenostre tots junts i la benedicció del Papa als presents, va donar pas al lliurament de regals: un plat de ceràmica amb un colom i un quadre creats pels reclusos i, per part del Sant Pare, una icona de la nostra mare Maria, «la Verge, que ens acompanya sempre amb l’amor de mare que mai s’oblida dels seus fills. Que la benedicció d’aquest moment us acompanyi per sempre.»

Passats 21 minuts de l’arribada del Papa, el Virolai va marcar el camí cap a la sortida, on, per descomptat, va tornar a saludar tothom.

Vídeo de la visita a Can Brians – Text pronunciat pel papa Lleó

«Alcem la mirada a Maria i supliquem-li que ens ajudi a revestir-nos únicament amb les armes de Déu»

A Montserrat l’esperava una munió també emocionada. I es van repetir les salutacions, benediccions per part del Sant Pare. Com en altres llocs, el camí cap a la Basílica era ocasió per a breus trobades personals, on cada persona se sentia única. A l’atri del monestir l’esperaven, amb una alegria especial, mil dos-cents nens i nenes de diferents escoles cristianes de Catalunya.

A l’entrada de la Basílica, el Papa va besar la Vera Cruz. L’abat, el P. Manel Gasch i Huriós, també li va fer entrega de la clau de la basílica com a senyal de benvinguda.

Un cop a l’interior, parada a la capella del Santíssim i benvinguda per part de fra Xabier i del pare abat. I ja sí, va començar el prec dels misteris gloriosos del rosari, el principal motiu de la visita. Un cop conclòs, no podien faltar la Salve i el Virolai.

En el discurs posterior, Lleó XIV va afirmar que «La Moreneta sempre m’ha acompanyat». També va assenyalar que se sentia «feliç de poder estar als peus de la Moreneta per encomanar-lo, ple de confiança en la seva intercessió maternal, el meu servei petrí i la missió de l’Església en un món que clama per justícia i pau». I com en molts altres moments, va convidar a alçar la mirada: «a Maria i supliquem-li que ens ajudi a revestir-nos únicament amb les armes de Déu». A més, ens va convidar a demanar a Maria, Reina de la Pau, que ens va ensenyar a renunciar a les paraules feridors, al judici immediat, a la murmuració i a les calúmnies. I que aprenguem a custodiar i a cultivar l’amor a la família, entre els amics, al lloc de treball, a les xarxes socials, als debats polítics i a les comunitats cristianes, de manera que l’odi doni pas a l’esperança i la pau».

Després de les paraules, l’Escolania, la Capella de Música de Montserrat i un petit grup de músics, van interpretar la Salve. Mentre Lleó XIV venerava la imatge de de la Mare de Déu de Montserrat, els escolans concloïen el cant del Virolai.

Des del balcó del monestir va improvisar unes paraules vibrants d’agraïment cap a la nostra gent i la nostra terra: «Gràcies per ser aquí. Gràcies per aquesta bonica manifestació de fe. Tots units en una sola família, amb aquesta acollida de la nostra Mare Maria, la Mare de Déu de Montserrat. (…) Gràcies a Catalunya per haver rebut tantes persones d’altres països, perquè ensenya com integrar tothom en una única família. Gràcies a cadascú i a tots vosaltres per recordar tothom —a Catalunya, a Espanya, al món— que la fe dona vida, i la fe dona esperança. I és Maria, a qui Jesús ens va donar com a Mare des de la creu, l’expressió d’amor maternal que ens acompanyarà sempre».

A continuació, el menjar privat amb la comunitat benedictina. Abans d’emprendre el camí a Barcelona, ​​sí que hi va haver un moment per beneir el sagrari que properament s’instal·larà a la capella de l’aeroport. En paraules de fra Xabier: «el Senyor present a l’eucaristia espera els viatgers, persones en trànsit i treballadors i treballadores de la petita ciutat que és l’aeroport». A més, va destacar que «un sagrari també ens parla d’hospitalitat. Acollim la presència d’aquell que acull tothom amb el seu amor immens per a cadascú de nosaltres. La capella es converteix en “botiga de la trobada”, espai de pregària i adoració».

Vídeo de la visita a Montserrat – Vídeo de la salutació des del balcó – Textos pronunciats pel papa Lleó

Vídeo resum de la visita a Montserrat

I el primer fruit d’aquesta visita apostòlica ha estat la carta que el Sant Pare va enviar al bisbe Xabier agraint-li a ell i a tots els fidels de la diòcesi la seva rebuda i calent durant la visita.

Tot just arribada la noticia de la mort del papa Francesc, amb enorme tristesa, volem expressar públicament el nostre condol i els nostres sentiments de comunió profunda amb la Seu de Pere. A les 7:35 d’aquest matí el bisbe de Roma, Francesc, ha tornat a la casa del Pare. Tota la seva vida va estar dedicada al servei del Senyor i de la seva Església.

Ens ha ensenyat a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment en favor dels més pobres i marginats.

Amb una immensa gratitud pel seu exemple com a veritable deixeble del Senyor Jesús, encomanem l’ànima del Papa Francesc a l’amor infinitament misericordiós de Déu.

Recomano que durant el dia d’avui les nostres parròquies puguin fer el repic de campanes de difunts.

Tota la informació relacionada amb la mort del papa Francesc també es pot trobar a la web de la Conferència Episcopal Espanyola.

Aquesta és la intenció de pregària del Papa per al mes de febrer:

Per les vocacions al sacerdoci i a la vida religiosa

Quan tenia 17 anys, era estudiant i treballava, tenia els meus projectes. No pensava per res en ser capellà. Però un dia vaig entrar a la parròquia i allà hi havia Déu, esperant-me!

Déu continua cridant els joves també avui, de vegades de maneres que no imaginem.

A vegades no l’escoltem perquè estem molt ocupats amb les nostres coses, amb els nostres projectes… fins i tot amb les nostres coses de l’Església.

Però l’Esperit Sant ens parla també a través dels somnis i ens parla a través de les inquietuds que els joves senten al seu cor.

Si acompanyem el seu camí, veurem com Déu fa coses noves amb ells. I podrem acollir la seva crida, de manera que serveixin millor l’Església i el món actual.

Confiem en els joves! I, sobre tot, confiem en Déu: perquè Ell crida a cadascú!

Preguem perquè la comunitat eclesial aculli els desitjos i els dubtes dels joves que senten la crida a viure la missió de Jesús a la vida: sigui la vida sacerdotal, sigui la vida religiosa

En la reflexió de l’Àngelus d’aquest diumenge 17 de setembre de 2023, el papa Francesc comenta el passatge evangèlic proposat per la litúrgia en què Jesús parla, a través d’una paràbola, de la misericòrdia infinita de Déu. Ens sentim perdonats pel Senyor i donem testimoni del seu amor perdonant els qui ens han ferit? Perdonant – diu – sembrem al nostre voltant aquesta «vida nova» que altrament seria impossible.

El perdó rebut de Déu i que cal donar alhora al proïsme, no com una bona acció opcional, sinó com un comportament fonamental per anomenar-nos cristians. Aquest va ser el nucli del pensament del papa Francesc a l’Àngelus d’aquest diumenge 17 de setembre de 2023.

Fins a setanta vegades set

És el passatge de l’Evangeli de Mateu que suggereix el tema, descrivint el diàleg entre Pere i Jesús quan el deixeble pregunta al Mestre quantes vegades cal perdonar el germà, si fins a set vegades. El Papa subratlla la generositat de Pere, però la resposta que rep va molt més enllà: “No et dic fins a set, sinó fins a setanta vegades set”, li diu de fet Jesús.

Déu perdona sense mesura

El papa Francesc resumeix la paràbola explicada per Jesús en què contrasta la misericòrdia del rei, a qui un servent ha de tornar una suma enorme, amb el comportament d’aquest mateix servent cap a un dels seus iguals que té amb ell un petit deute per pagar. El rei perdona aquesta suma al primer servent, mentre que a aquest altre el fica a la presó. No oblidem com és el camí de Déu», afegeix el Papa: «Déu és proper, compassiu i tendre, aquest és el camí de Déu». I prossegueix:

«El missatge de Jesús és clar: Déu perdona de manera incalculable, excedint tota mesura. Ell és així, actua per amor i gratuïtat. Nosaltres no podem correspondre-li, però quan perdonem el germà o la germana, l’imitem. Per tant, perdonar no és una bona acció que es pot fer o no fer: és una condició fonamental per a qui és cristià”.

El perdó, font d’esperança i pau

El Papa explica que el perdó connota el cristià perquè cadascun de nosaltres “és un perdonat o una perdonada. La misericòrdia de Déu és infinita i inigualable, diu, però perdonant-nos els uns als altres podem donar testimoni del seu amor i difondre’l al nostre voltant:

«Fora del perdó, en efecte, no hi ha esperança; fora del perdó no hi ha pau. El perdó és l’oxigen que purifica l’aire contaminat per l’odi, és l’antídot que guareix els verins del rancor, és la via per desactivar la ira i curar tantes malalties del cor que contaminen la societat.»

Perdonem els que ens han fet mal, ens farà bé

Les preguntes que cadascú de nosaltres s’ha de fer avui, conclou el papa Francesc, és si sentim al nostre cor l’alegria de ser objecte del perdó de Déu, sempre disposat a la misericòrdia, i després si podem perdonar els altres. Per això proposa un “petit exercici”:

«Intentem, ara, cadascun de nosaltres, pensar en una persona que ens ha ferit, i demanem al Senyor la força per perdonar-la. I perdonem-la per amor al Senyor: ens farà bé, ens tornarà la pau al nostre cor».