Visita a Montserrat

Discurs del Sant Pare a la Abadia de Santa Maria de Montserrat el dimecres, 10 de juny de 2026, desprƩs de la pregƠria del Rosari

Saludo cordialment a vostra excel·lència, monsenyor Xabier Gómez García, al pare abat de Montserrat dom Manel Gasch i Huriós. També als bisbes, sacerdots, religiosos i religioses, seminaristes i tots els fidels que participen en aquest pelegrinatge. Particularment, als nens i nenes que ens acompanyen avui. Gràcies per acollir-nos, gràcies per la vostra presència.

Estic content de poder estar als peus de la Moreneta per encomanar-li, ple de confianƧa en la seva intercessió maternal, el meu servei petrĆ­ i la missió de l’EsglĆ©sia en el món que clama demanant justĆ­cia i pau.

Amb emoció he recordat els meus anys com a rector de la parròquia de Santa Maria de Montserrat, a Trujillo, PerĆŗ. La Moreneta sempre m’ha acompanyat. GrĆ cies, Catalunya, per la vostra fe.

Els murs d’aquest recinte podrien explicar-nos històries de devoció innombrables, agraĆÆment i esperanƧa que han contemplat al llarg dels segles al voltant de la Mare de DĆ©u de Montserrat i tambĆ© han estat testimonis de la sang vessada per amor a Jesucrist.

AixĆ­ mateix en aquests murs han estat custodiades les alegries i les penes, els goigs i les llĆ grimes de tants fidels, i tambĆ© han escoltat les veus celestials del cant infantil de l’Escolania mĆ©s antiga d’Europa.

Quan el meu predecessor, el papa Francesc, el 2023 va oferir la rosa d’or a aquesta venerada imatge, ens convidava a considerar com, durant centenars d’anys, els fidels, sense distinció, han passat per aquest santuari desgranant les denes del rosari, perquĆØ Maria, Mare de DĆ©u, Ć©s fonamental en la vida de tot cristiĆ . En aquesta mateixa ocasió va assenyalar que Ā«davant de la Mare […] es desperten els sentiments mĆ©s nobles d’una personaĀ» (Discurs als membres de la Confraria de la Mare de DĆ©u de Montserrat, 7 d’octubre del 2023); efectivament, ella suscita en nosaltres conversions profundes, com la de sant Ignasi de Loiola, que en aquest lloc suggestiu, desprĆ©s d’una nit en pregĆ ria davant la Mare de DĆ©u, va lliurar les seves armes de cavaller, moment que va marcar l’inici d’una vida nova al servei de Jesucrist.

Amb aquesta mateixa actitud filial, us convido a acollir avui la invitació de Maria: Ā«Feu tot el que Ell us diguiĀ» (Jn 2,5). Aquestes paraules pronunciades a CanĆ  de Galilea contenen un veritable programa de vida cristiana, perquĆØ Maria ens porta cap a Crist i ens ensenya a escoltar la seva veu, obeir la seva paraula i permetre que Ell ens transformi. La voluntat de JesĆŗs Ć©s clara: Ā«Això us mano: que us estimeu els uns als altresĀ» (Jn 15,17). Es tracta d’un amor que tĆ© en Ell mateix la seva mesura i la seva font: Ā«Tal com jo us he estimatĀ» (v. 12). Per això, quan Maria ens diu: Ā«Feu tot allò que Ell us diguiĀ», ens convida a assolir un cor reconciliat amb els criteris de l’Evangeli.

JesĆŗs ens mostra el camĆ­ de la misericòrdia, la reconciliació, la veritat i la mansuetud. Al mateix temps, desemmascara la violĆØncia que es pot amagar en les nostres paraules i actituds: la crĆ­tica que humilia, la condemna que destrueix i l’agressivitat que divideix. Aquesta violĆØncia amagada moltes vegades es pot revestir d’armadures aparents amb quĆØ intentem protegir les nostres ferides, les nostres pors o el patiment causat per les injustĆ­cies.

Contemplem la Mare de Déu de Montserrat que ens mostra Jesús com un infant indefens reposant a la seva falda, ja que aquí hi ha la Mare, amb el seu Fill, convidant-nos a estimar-nos els uns als altres. Deposem avui als seus peus les cuirasses que han endurit a poc a poc el cor.

L’Infant DĆ©u que Maria sostĆ© en els seus braƧos, no porta armadures i serĆ  Ell mateix qui desprĆ©s, despullat a la creu, s’abandonarĆ  totalment al Pare per salvar-nos amb la forƧa desarmada i desarmant de l’amor.

Alcem la mirada a Maria i supliquem-li que ens ajudi a revestir-nos Ćŗnicament amb les armes de DĆ©u, com ens exhorta sant Pau. Ā«Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb la cuirassa de la justĆ­cia, estigueu sempre calƧats, Ć©s a dir, preparats a anunciar la Bona Nova de la pau. En tot moment tingueu per escut la fe, […] cobriu-vos el cap amb el casc de la salvació de DĆ©u i preneu a la mĆ  l’espasa de l’Esperit, que Ć©s la Paraula de DĆ©uĀ» (Ef 6,14-17).

Avui, com a pelegrins a Montserrat, manifestem el desig sincer de reafirmar el nostre servei a DĆ©u Pare que ens ha revelat Jesucrist, qui ens diu: Ā«Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviatĀ» (Mc 9,37).

Considerem tambĆ© com la Verge Maria, a la mĆ  dreta, sostĆ© l’esfera del món, signe de la seva cura materna, perquĆØ el món sencer tĆ© cabuda en el seu cor. Ella ens invita a reconĆØixer-nos germans i germanes, on ningĆŗ quedi exclòs i on la comunió sigui mĆ©s forta que tota divisió.

Demanem a Maria, Reina de la pau, que ens ensenyi a renunciar a les paraules feridores, al judici immediat, a la murmuració i a les calĆŗmnies. I que aprenguem a custodiar i a conrear l’amor en la famĆ­lia, entre els amics, en el lloc de treball, en les xarxes socials, en els debats polĆ­tics i en les comunitats cristianes, de manera que l’odi doni pas a l’esperanƧa i la pau.

Que Maria, Mare de l’EsglĆ©sia, ens orienti sempre cap a JesĆŗs. Us invito a saludar-la amb aquestes paraules:

Dels catalans sempre sereu la Princesa,
dels espanyols i de tot el món l’amor;
digueu-nos: ā€œSou el meu tresor,
jo soc la vostra mare, no tingueu porā€.

Que aixĆ­ sigui.

Paraules improvisades des del balcó de l’Abadia de Santa Maria de Montserrat

Germans i germanes, bon dia.

Gràcies per ser aquí. Gràcies per aquesta bonica manifestació de fe. Tots units en una sola família, amb aquesta acollida de la nostra Mare Maria, la Mare de Déu de Montserrat.

L’alegria, l’entusiasme, el profund sentit de fe que estem vivint aquests dies: primer a Madrid, ara a Barcelona, a Catalunya, desprĆ©s a les CanĆ ries. Tota Espanya plena de fe, d’amor, plena d’aquest desig de lloar DĆ©u, de donar grĆ cies a DĆ©u i d’estar units.

GrĆ cies a Catalunya per haver rebut tantes persones d’altres paĆÆsos, perquĆØ ensenya com integrar tothom en una Ćŗnica famĆ­lia.

GrĆ cies a la comunitat de fe, a la comunitat dels nostres germans els monjos que reben i acullen tots els pelegrins que venen a pregar a Maria, la nostra Senyora.

GrĆ cies a cadascĆŗ i a tots vosaltres que sou aquĆ­ aquest matĆ­ per recordar a tothom — Catalunya, a Espanya, al món— que la fe dona vida, i la fe dona esperanƧa.

I Ć©s Maria, a qui JesĆŗs ens va donar com a Mare des de la creu, Ć©s Maria que ens acompanya, que Ć©s expressió d’amor maternal que ens acompanyarĆ  sempre.

Benedicció

GrĆ cies, grĆ cies a tothom.


Traducció del GIEC
Foto: Dr. G. SIMON

Montserrat a la diòcesi

La vinculació del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat amb l’advocació mariana de Montserrat Ć©s molt gran. En primer lloc, perquĆØ el santuari i l’abadia benedictina es troben al nostre territori. TambĆ©, perquĆØ Ć©s la patrona de la diòcesi des del 2005, a mĆ©s de ser-ho de tota Catalunya. Per altra part, dues parròquies, una a Sant Boi de Llobregat i una altra a Viladecans, tenen a la Mare de DĆ©u de Montserrat com a titular, y una altra esglĆ©sia, a Castelldefels, tambĆ©.

A la Catedral, un nou penó per a la Confraria

Per ser la patrona diocesana, el bisbe AgustĆ­ va presidir l’eucaristia de les 20h del 27 d’abril a la catedral de Sant LlorenƧ. En aquest context, tambĆ© va haver-hi un motiu afegit de celebració: l’estrena i benedicció d’un penó per a la Confraria de la Mare de DĆ©u de Montserrat, enguany que se celebren els 800 anys d’aquesta agrupació.

La idea va sorgir a l’equip de la romeria i confraria de la catedral parròquia de Sant LlorenƧ . El disseny el va realitzar en Joaquim Sedó, amb l’ajuda per al bastiment d’en Josep Teruel, campaner d’Esparreguera. Per a confeccionar-lo, s’hi van oferir un grup de feligreses amb prĆ ctica en brodats i patchwork. Són la Joaquima i la Teresa OllĆ©, la Carme GranĆ©, la Carme Alert i la Carme Sanahuja que han fet ofrena generosa del material i del seu treball per al culte de la Mare de DĆ©u de Montserrat a l’altar de la Parròquia.

A Sant Boi de Llobregat, amb unĀ concert

La Parròquia Mare de DĆ©u de Montserrat no tĆ© culte cada dia, però enguany, el dijous 27 d’abril, encara que no hi ha prevista l’eucaristia, es va celebrar una missa concelebrada per poder fer festa el dia de la patrona. Abans de l’acte religiós, la coral local Veus de Dona va oferir un petit concert i al final de la missa, es va compartir l’ambient festiu amb un pica pica.

.

.

.

A Viladecans, la celebració en diumenge
Com que enguany el 27 d’abril s’esqueia en dijous, la Parròquia Mare de DĆ©u de Montserrat de Viladecans, va decidir celebrar la titular a nivell de la comunitat parroquial en el marc de l’eucaristia dominical del dia 30. Els acompanyĆ  el bisbe AgustĆ­ CortĆ©s i es van fer presents el conjunt de confrares de la Montserratina que engrandeixen la comunitat.

Es va realitzar una ofrena floral i d’espĆØcies, amb un toc de color a la celebració, que va acabar amb una pregĆ ria molt emotiva oferta pels confrares.

L’esglĆ©sia de Vistalegre, amb processó

En aquest barri de Castelldefels hi ha una esglĆ©sia amb una comunitat cristiana molt viva, que va celebrar la festa de la seva titular el dissabte 29 d’abril: DesprĆ©s de la missa solemne hi va haver una processó pels carrers de la barriada i en tornar al temple, es va realitzar una ofrena floral i els nens i nenes de la primera comunió van recitar alguns poemes dedicats a la Moreneta.

Formació i espiritualitat per al clergat, a Montserrat

Un any mĆ©s, i ja son 18, s’han realitzat les Jornades per a preveres i diaques de la diòcesi, com a espai de formació, convivĆØncia i espiritualitat, acollits al monestir de Montserrat.

Van participar una quarantena, al llarg dels tres dies, de dilluns 13 a dimecres 15 de febrer. La reflexió va girar entorn el document Ā«El DĆ©u fidel mantĆ© la seva alianƧaĀ» (DT 7,9) – Instrument de treball pastoral sobre persona, famĆ­lia i societat de la CEE, publicat el mes de gener, i va ser conduĆÆda per dos filòsofs, docents universitaris: Lluis Font i Espinós i Josep M. Esquirol Calaf. En les seves ponĆØncies, van tractar sobre els grans desafiaments del món actual, com ara les ideologies i els populismes. Els moments de diĆ leg amb ells van ser molt rics, un espai per aprofundir encara mĆ©s la recerca de veritat que es percep en tantes persones, sovint allunyada de la fe, i l’experiĆØncia vital de l’encontre amb JesĆŗs, camĆ­, veritat i vida.

Al matĆ­ de l’últim dia, el P. BernabĆ© Dalmau, osb, va compartir amb els presents les aportacions a l’espiritualitat sacerdotal a partir delĀ  llibre Columba Marmion, cent anys de llegat espiritual.

Aquests tres dies a Montserrat van comptar tambĆ© altres moments, com ara la participació a la litĆŗrgia amb la comunitat monĆ stica i espais de diĆ leg amb el pare abat. El bisbe AgustĆ­ no va poder assistir presencialment per la coincidĆØncia amb visites mĆØdiques, però va participar telemĆ ticament en un moment de colĀ·loqui amb els diaques i preveres presents a Montserrat. Ā Ā Ā Ā