Aquest dimarts 14 de gener ha tingut lloc la jornada de formació de preveres i diaques de la nostra diòcesi. S’ha celebrat a la Residència Mare Ràfols de Vilafranca del Penedès. La ponència ha anat a càrrec del nostre bisbe Xabier Gómez: Signes d’esperança com a bisbe de Sant Feliu de Llobregat.
D’altra banda, s’ha presentat el 2n Moment de l’objectiu diocesà 2024-2025: Cridats a ser testimonis de l’esperança. Porta per títol: Cridats a néixer de nou. Com apareix a la mateixa fitxa que s’ha presentat: “En aquest segon moment volem viure amb intensitat la gràcia i el perdó de Déu que se’ns ofereix en el Jubileu. És el moment central del curs, també un trimestre llarg, que a més coincideix amb la Quaresma, un temps especialment adient per viure aquesta dimensió essencial del Jubileu que és la crida a la conversió i a la renovació de la pròpia fe”. Per fer aquesta experiència personal i comunitària, ens ofereixen diversos materials.
Sobre la ponència hem parlat amb el bisbe Xabier:
- Quin és el punt de partida de la conferència?
La conferència parteix del Document titulat “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”.
- En què es basa?
La conferència està basada en la següent afirmació inclosa en el mencionat document:
“L’Església sinodal pot descriure’s recorrent a la imatge de l’orquestra: la varietat d’instruments és necessària per a donar vida a la bellesa i a l’harmonia de la música, dins de la qual la veu de cadascú manté els seus trets distintius al servei de la missió comuna. Així es manifesta l’harmonia que l’Esperit obra a l’Església, Ell que és l’harmonia en persona (cf. S. Basili)”. (n. 42).
- Com s’estructura?
Jugant amb la imatge de l’orquestra, l’estructura es basa en els moviments d’una simfonia com a metàfora del que som o estem cridats a ser.
- Quin és el seu objectiu?
Atès que el document “convida que cadascun reconegui i assumeixi la seva pròpia parcialitat, renunciant a la pretensió de ser el centre i obrint-se a acollir altres perspectives. Cadascú és portador d’una contribució peculiar i indispensable per a completar l’obra comuna”. El bisbe n’ofereix algunes perspectives, tot i que està obert a acollir-ne d’altres.
