Els Mossos d’Esquadra de la Unitat Central de Patrimoni Històric de la DIC han recuperat una creu processional gòtica del segle XVI. Aquesta creu la van robar a l’any 1981 de l’església de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). Els autors del robatori van destruir les tanques de la porta de l’entrada de ponent al temple i el pany per accedir al seu interior i van arrencar la imatge del Sant Crist de marfil que presidia l’altar major. També van forçar les portes de la sagristia i van robar dues creus processionals de plata, una romànica del segle XIV i una gòtica del segle XVI, a més de dos calzes de plata i dos reliquiaris.

Més de quaranta anys després, dos historiadors especialistes en creus gòtiques, el Sr. Marc Millán i el Sr. Juan Carlos Calvo,  van tenir coneixement que s’estava subhastant la creu gòtica robada. Ràpidament, van traslladar a la Parròquia i al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat aquesta informació, que d’immediat va posar-se en coneixement de la Unitat de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra.

Autentificada la creu i vinculada als fets a l’any 1981, els Mossos d’Esquadra han deixat la creu en dipòsit judicial al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, mentre continua oberta la investigació.

La creu gòtica recuperada és propietat de la Parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca. En aquest sentit, cal puntualitzar que els béns parroquials, ja siguin litúrgics, artístics o documentals, sempre són de propietat de la parròquia, llevat que aquesta s’extingís, per bé que el Bisbat té l’obligació de vetllar per la custòdia, la conservació i la seguretat.

La qüestió de la seguretat dels béns litúrgics és un problema cada vegada més freqüent, especialment en parròquies disseminades o rurals, on el temple i la casa rectoral queden allunyats o separats del nucli urbà i on, per més que s’hi incorpori alarma, la capacitat de resposta i el temps en què es triga en arribar no són cap garantia de seguretat. És per això que el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, en conveni amb un dipòsit de seguretat, garanteix que les parròquies hi puguin dipositar aquells objectes d’orfebreria litúrgica o d’altres objectes de valor que no són d’ús diari o setmanal. Es disposa del llibre de dipòsit  de l’orfebreria litúrgica, amb núm. d’identificació i catalogació, titular i data d’ingrés i de sortida. De manera que, quan les Parròquies tenen prevista una celebració important en què volen fer ús dels seus béns en qüestió, sol·liciten formalment i anticipada el bé del que volen disposar i informen de la persona que el recollirà. Després el Bisbat, tramita la  sol·licitud i transport des del dipòsit de seguretat i es convé dia i hora de recollida.

Et recomanem