L’estel de la Jornada Mundial de la Joventut veiem que perdura en els milers de joves que hi van participar a Lisboa, també ens els de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

El 7 d’agost al matí van arribar de Lisboa els joves del nostsre bisbat. Una mica cansats, és veritat, però molt contents i amb el cor ple de felicitat. Els van rebre els seus familiars i el bisbe Agustí a les portes de la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat, d’on havien sortit una setmana abans. 

Aquell mateix dia, en calent, i més pausadament al llarg d’aquestes setmanes, els joves participants han verbalitzat l’experiència viscuda com a quelcom d’extraordinari. Aquí teniu només alguns testimoniatges; no hi són TODOS, TODOS, TODOS, com expressava el papa Francesc, referint-se a la vocació d’acollida de l’Església, però si més no, ens apropen a la vivència d’aquells dies.

Me ha parecido espectacular! Me ha encantado ver el Papa, hacer piña con más gente católica… Lo recomiendo 100%.” Arantxa Montero, Castelldefels

Alvaro i Iker

Soc Álvaro Fabra, natural de Sant Just Desvern i seminarista de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat des d’aquest estiu. Al grup de la diòcesi hi havia gent de diferents edats i parròquies, però essent reduït, ens vam conèixer ràpidament i vam poder congeniar amb molta facilitat. Amb nosaltres venien dos mossens: Mn. Vicenç Guinot i Mn. Juan Antonio Vargas.

L’experiència més forta va ser la dels dies amb el Papa. La quantitat de gent que hi havia era realment impressionant i tot i la dificultat per moure’s, la calor, les estones d’espera i dempeus va ser una experiència preciosa i molt impactant. Això és especialment cert pel que fa al dissabte i el diumenge, que vam haver de caminar molta estona sota el sol per tombar-nos després a la pols. Però va merèixer la pena, perquè va ser un moment de molta gràcia poder pregar amb tanta gent que estima Déu.

La tornada a casa va ser, com era d’esperar, en un silenci gairebé absolut, perquè estàvem tots molt cansats… Malgrat això, vam aprofitar la primera estona del trajecte per compartir entre tots la nostra experiència. Va ser un moment molt enriquidor perquè gairebé tothom va sortir a dir alguna cosa, algunes semblants i d’altres sorprenents per la profunditat de les reflexions. Jo, personalment, vaig treure tres conclusions:

1. No hauríem de sorprendre’ns per l’actuació de Déu, tant si és al cor de les persones com si és un miracle més visible.
2. Em van quedar molt marcades les paraules del Papa dient que l’únic moment en que podem mirar a algú des de dalt és per ajudar a aixecar-lo.
3. A vegades podem acostumar-nos a oferir coses fàcils a Déu, però hem d’esforçar-nos a superar-nos cada dia, especialment en l’amor a Déu i als demés.

Magi

Les jornades no deixen indiferent a ningú, cadascú amb la seva història i la seva experiència. Parlant de la meva, aquesta JMJ, a més de ser un temps de descans, d’allunyar-me del soroll que provocaven les angoixes i les preocupacions que porto dins meu, ha sigut un temps de trobar-me amb un Pare i un Fill completament renovats. Se m’ha dit tants cops que el Senyor m’estima tal com soc que aquesta frase havia perdut importància dins meu: jo ja ho sabia, per tant, no em calia escoltar-la més. Aquests dies se m’ha presentat un Pare que m’ha permès observar-lo i conèixer-lo des d’una altra mirada, des d’una mirada d’enamorament, de contemplar-lo jo a Ell, com Ell fa amb mi cada dia. Enamorar-me d’Ell per comprovar per mi mateixa que Ell és amor infinit. En aquest temps em convida a estimar, no de la manera en què estava acostumada a fer-ho, sinó de la manera en què Ell m’ensenyi.

Magi Segura, Sant Boi de Llobregat

Fantàstic, un regal del Senyor! Ha estat una experiència d’Església, que camina, que es cansa, que pateix, que riu, que canta, que plora… Un do del Senyor! Iker Freiria, Molins de Rei

Amanda i altres companys de la JMJ

Durante la Jornada Mundial de la Juventud fuimos testigos de eventos únicos que nos dejaron una gran impresión. Dos experiencias destacan sobretodo en mi peregrinación. En primer lugar, la magnitud de personas congregadas fue asombrosa. Miles de jóvenes de todo el mundo se reunieron para ver al Santo Padre, pero también para compartir su amor por Cristo, creando una atmósfera de espiritualidad y fe incomparable.

Por otro lado, la amabilidad y generosidad de los portugueses dejaron una profunda huella en nosotros. Nos hospedamos en un colegio donde el equipo de profesores nos recibió con calidez. Cada noche, al finalizar nuestras actividades del día, sin importar la hora, nos daban la bienvenida. Y al día siguiente, nos acompañaban con una sonrisa en el desayuno, saludándonos primero con un alegre “Bom dia”. Su auténtica hospitalidad nos impactó profundamente y añadió un toque especial a la experiencia. Fue realmente una vivencia extraordinaria.

Amanda Pascual, Sant Feliu de Llobregat

Et recomanem