El Seminari Monte Corban de Santander ha acollit entre el 5 i el 8 de desembre la XL Trobada de Diaques permanents, convocada pel president de la Comissió Episcopal de Clergat i Seminaris, Jesús Pulido, bisbe de Còria-Càceres i pel responsable per al diaconat permanent de la comissió, l’arquebisbe Joan Enric Vives, bisbe emèrit d’Urgell. Han estat presents una cinquantena de diaques, alguns acompanyats per les seves dones. Entre ells, presència del Bisbat de Sant Feliu a través d’Albert M. Manich, Josep Maria Gómez, Miquel Àngel Jiménez i Florenci Travé.
Divendres es va parlar del diaconat permanent i la vida familiar i de l’espiritualitat diaconal a la litúrgia. Dissabte van participar a l’ordenació diaconal de dos diaques a la Catedral de Santander, i a la tarda visita a la Col·legiata de Santillana del Mar participant després en les vespres al monestir de clarisses. Diumenge, Darío Vitali, professor d’Eclesiologia a la Gregoriana, consultor del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe i pèrit del Sínode sobre la Sinodalitat, va fer una relectura teològica del diaconat permanent. El va presentar com a servei eclesial tot destacant el seu paper en una església sinodal i missionera.
Amb el retorn a les fonts del primer mil·lenni, el Concili Vaticà II recupera el ministeri diaconal com a grau propi i permanent de la jerarquia conferit pel Bisbe que ha rebut la plenitud del sagrament de l’orde i és principi d’unitat de l’església Poble de Déu. El Bisbe, amb els preveres, exerceix la cura del cos eucarístic i, amb els diaques, la cura del cos eclesial perquè gaudeixi de salut, atenent els necessitats, acompanyant-lo i proclamant l’evangeli en el seu nom, de manera que es tradueixi en vida d’amor ardent a imatge de Jesús entregat al servei del cos eclesial. Aquest ministeri és una funció necessària, complementària a la dels preveres, els dos braços que disposa el Bisbe per tenir cura del Poble de Déu.
El ministeri diaconal és un desafiament que ens ha lliurat el Concili Vaticà II i amb els gairebé 600 diaques presents a les diòcesis espanyoles es va obrint camí segons les necessitats de cada lloc. No existeix un perfil universal de diaca però queda clar que ha de treballar perquè l’evangeli arreli en el lloc i la cultura on ha estat destinat. Rep la imposició de mans del Bisbe perquè la seva funció és necessària per a la vida de l’Església. Per a accedir al ministeri cal pensar en persones madures que renuncien a molt per posar-se al servei de l’Església, després de discernir la crida del Senyor, i seguir la formació necessària per a poder exercir amb competència i solidesa les tasques que el Bisbe li pugui confiar.
El col·loqui, l’intercanvi d’experiències i el coneixement de les maneres tan diverses com s’acaba concretant l’exercici del ministeri a cada lloc va ser un dels aspectes que va fer més interessant la participació en aquesta trobada que es fa cada any.
Albert M. Manich
diaca de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat
