Tots els confirmands, amb l'Hèctor a la dreta
Baptisme de l'Hèctor

El passat dissabte, 27 de juny, a la Parròquia de Sant Cristòfol de Begues, quatre adults van rebre el sagrament de la confirmació de mans del bisbe Agustí.

Eren l’Alejandro, el Seve, la Puri i l’Héctor, de les poblacions del Prat de Llobregat, Olesa de Bonesvalls i Begues.

L’Hèctor Viñado va rebre també el baptisme i la comunió per primera vegada.  Li hem preguntat per què un es decideix a fer aquest pas essent ja adult, i ell ho ha compartit amb nosaltres així:

»Molt possiblement el fet d’haver pres aquesta decisió no respon a un fet o experiència concreta, sinó que més aviat és el fruit d’una reflexió profunda sobre el sentit de la vida (en sentit ample i específicament la pròpia) que, sincerament, no sabria precisar en quin moment concret va començar, ja que, en certa manera, tinc la percepció que m’ha anat acompanyant durant el meu trajecte vital, fent-se més emfàtica i intensa en els darrers anys. Per tant, tot i que el catecumenat esdevé l’inici d’un camí, personalment, per a mi, també és la culminació d’un procés.

M’apropo a Déu des de la necessitat de viure la meva experiència vital des de la pau interior i espiritual. I des de la intuïció que aquest anhel només serà assolit en la mesura en la qual sigui capaç de transcendir la simple individualitat aïllada per tal d’entendre’m i explicar-me a partir de realitats eternes, ahistòriques i atemporals que m’acompanyen, em conformen i em superen, però que, alhora, es manifesten en la nostra quotidianitat en la més absoluta senzillesa: l’amor sincer i desprès per la família i els amics, la bellesa que ens envolta arreu o la serenor que ens envaeix quan prenem consciència de quin és el nostre sentit existencial. En essència, tots aquells intangibles que escapen a la simple anàlisi lògica i només podem copsar a partir d’altres fonts de coneixements oblidats en el món actual.

En aquest sentit, doncs, no escapa a la meva recerca espiritual un profund desencís davant l’actual i hegemònica visió de l’Ésser humà, a partir de la qual hem maldat per investir-nos la naturalesa de subjectes de coneixement i llibertat absoluts i, conseqüentment, hem caigut en el parany de confondre la nostra racionalitat amb la veritat en majúscules. Vivint, d’aquesta manera, immersos en un individualisme nihilista que ens ha conduït a una espiral d’autodivinització en la qual no només apartem a Déu sinó que ens neguem a nosaltres mateixos.

Un escriptor italià va dir que la vida hauria de ser en molts aspectes una preparació per a l’eternitat i que per tant ancorar-nos en els aspectes simplement biològics i mecànics de l’existència era un greu error de l’estil de vida modern. De fet, error de gran profunditat perquè hem acabat hipotecant el nostre concepte de felicitat només a aquesta satisfacció immediata.

En essència, ens hem entestat a oposar-nos a la nostra precarietat i fragilitat i omplim el buit existencial generat produint de forma deshumanitzada i consumint com a criatures perdudes i consentides, limitant-nos a interpretar el món exclusivament des de paradigmes economicistes, utilitaristes i mecanicistes i la realitat és que, molt sovint, ha estat justament aquesta aproximació a la vida la que ens ha abocat al més gran dels desencisos.

I ara, seguim endavant, content de continuar el camí amb la meva filla que rebrà la comunió i esperançat de poder compartir aquesta experiència amb ella i amb tota la família.