Diumenge 23 d’octubre de 2022, a les 18.30 h., a la Basílica de Santa Maria, de Vilafranca del Penedès, els seminaristes Manuel Sagrado Corazón Rodríguez Garrido i Josep Sellarés Mestre, rebran l’ordenació diaconal de mans del bisbe Agustí. Serà una ocasió de goig per a la nostra Església diocesana, no només per als qui assistiran presencialment a la Basílica de Santa Maria, ja que la celebració serà retransmesa en directe pel canal YouTube i per la web del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Coneguem una miqueta més els dos futurs diaques:
Quants anys tens? Quina professió o estudis tens?
Josep: Tinc 29 anys. Abans d’entrar al Seminari, vaig començar el grau en enologia a la Universitat Rovira i Virgili, però al començar els estudis al Seminari, això va quedar aparcat. Per altra part, en el món laboral he fet d’àrbitre de bàsquet.
Manolo: Tinc 53 anys, acabats de fer. Vaig estudiar FP d’automoció, però em vaig endinsar en el món d’internet i això ha esdevingut la meva professió.
Quina ha estat la teva parròquia de referència?
J: Malgrat m’he batejat i he rebut la primera comunió en altres parròquies, la meva de referència ha estat la de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú. Allí vaig participar de la vida parroquial com a jove i on s’ha anat desenvolupant la vocació.
M: La de la Mare de Déu de Montserrat, de Viladecans, tot i que em van batejar i vaig rebre la primera comunió en altres parròquies de la població.
En quines parròquies has col·laborat com a seminarista?
J: Ho he fet a dues parròquies de Vilanova: la de Sant Antoni Abat i la de Santa Maria de la Geltrú. També a la de Sant Vicenç màrtir, de Sant Vicenç dels Horts.
M: Jo també he col·laborat en parròquies del meu municipi, Viladecans: la de Mare de Déu de Montserrat i la de Sant Joan Baptista. L’última, on continuo ara, és la Basílica de Santa Maria, de Vilafranca del Penedès.
Per què has volgut ordenar-te a Vilafranca del Penedès?
J: En primer lloc, una ordenació a la parròquia pot ser un testimoni vocacional en el si de la comunitat que t’acompanya. En segon lloc: per les arrels familiars, des del meu naixement fins la proximitat amb Moja, lloc de residència de la família per part de l’avi patern.
M: La meva acció pastoral més activa en els darrers anys ha estat a Vilafranca. D’aquesta manera, a banda de la gran capacitat del temple, dona la possibilitat de fer viure l’ordenació diaconal als joves i a tota la comunitat de forma propera a tothom.
Què tens al cor a les vigílies de l’ordenació?
J: Agraïment, respecte i felicitat. Sento un profund agraïment per totes les persones (preveres i laics) que m’han acompanyat durant aquests anys previs a l’entrada al Seminari i al llarg d’aquest; com també a l’Església que m’ha acollit en la persona del bisbe i que s’ha materialitzat en les parròquies a les quals he pogut servir. També experimento el respecte davant la missió que se’ns encomanarà sent conscient de les pròpies fragilitats.
M: Són dies de molts preparatius, no m’ho pensava, que la celebració comportés tants detalls… Comencen a venir una mica de nervis, pel que suposa aquesta opció elegida lliurement. Un canvi d’estat que dona sentit a una nova vida, de lliurament total a Déu i de servei. Dins meu, em deixo portar cap al que vol el Senyor, però pel de joia i de goig, per aquest camí que Déu ha elegit per mi.
