Els dies 11, 12, 13 i 14 de novembre passats van tenir lloc les Jornades de Formació i Animació Pastoral a la Vicaria del Llobregat del nostre bisbat. Cal recordar que, al mes d’octubre, s’havien realitzat les mateixes ponències a la Vicaria del Penedès- Anoia-Garraf. El lema d’enguany era el mateix del Jubileu de l’any 2025: ‘Pelegrins d’esperança’.
La primera portava per títol: Cridats a ser testimonis de l’esperança, que és el lema de l’Objectiu Diocesà d’aquest curs. Va anar a càrrec de Mercè Lajara, Delegada d’Apostolat Seglar i del Jubileu. Una assistent destacava el següent: «Tots som cridats a transmetre esperança, des dels nostres diferents «rols» de cada dia; també amb un somriure». Hem de ser capaços de desplegar cadenes d’ajuda, cadascú des del seu lloc i des del seu «paper» al món, amb empatia, respectant cultures, idiomes, edats… Cal revifar l’esperança i la paciència en el camí del nostre dia a dia. Un camí de pelegrinatge que també vol silenci i requereix esforç».
La segona ponència, Esperança i política, la va impartir Lluís Font, pedagog. Compartim alguns apunts de la mateixa persona. “Cal cercar respostes als problemes complexos del nostre temps. No hi ha solucions senzilles a problemes complexos. No hi ha receptes, però sí punts de partida que et mouen a actuar.. Cal fugir dels populismes. Cal retrobar els valors i adoptar una actitud de compromís per millorar el nostre entorn. Cal sumar, avançar. Necessitem motivar-nos, donar sentit al que fem. Fins i tot la foscor té sentit! Molt recomanable el llibre «L’esperit de l’esperança» del coreà Byung Chun-Han.
Dimecres 13 de novembre, va ser el torn del professor de comunicació i pedagogia, Joan Ferrés, que va parlar sobre Esperança i cultura. Presentem algunes de les idees que es van comentar. “Una persona que sap comunicar li parla a vostè sobre vostè. Jesús n’era un mestre. Cal comunicar trobant a la gent on són i com són. Hem de saber adaptar-nos als altres, també en el llenguatge que utilitzem. Cal connectar amb les coses que interessen a la gent. Cal ser més empàtics. Cal redescobrir noves formes de comunicar. Cal saber captar l’atenció: «Mireu!». Cal explicar menys i implicar més! Cal construir ponts. El saber, sols saber, no porta enlloc, si no ve acompanyat del sentir. Rere tota acció hi ha una emoció que l’activa.
L’últim dia, hi va haver dos testimonis que van tractar el tema Esperança i Església. De la seva banda, Maria Jesús Rodríguez, religiosa agustina missionera va parlar de dues companyes que van morir màrtirs a Àlger i actualment són ja beates. Després d’un procés de discerniment les dues religioses lliurament van decidir continuar vivint en el país en una situació de violència perquè la seva vida ja havia estat entregada a Déu i posada en les seves mans. L’altre testimoni el van donar Joan Rodríguez i Chiara Romano, encarregats pastorals de Cubelles. Tots dos es van mostrar molt il·lusionats amb aquesta missió que assumeixen com a laics al servei de les necessitats de l’Església. Han constat que, a més de les seves tasques organitzatives i de gestió el més important és, com a signe de l’amor de Jesús, atendre les persones, acollir-les i escoltar-les.
Val a dir que han estat unes Jornades molt reeixides i molt ben valorades pels participants que han suggerit ja altres temes per a la convocatòria del curs vinent.
