L’Editorial Claret publica Compassió, un lllibre en el qual l’autora Adelaide Baracco barreja passió i compassió, una paraula amable que resulta ser alhora subversiva, perquè la veritable compassió porta a transgredir els límits de la convenció de cada època.
La compassió que ens presenta l’Adelaide comporta una constant conversió, a la que apel·la Jesús des de l’inici de la seva predicació: sense conversió no hi ha Regne, un Regne fet de compassió. Una conversió que, com diu Xavier Melloni en el pròleg, és personal i alhora col·lectiva, perquè som radicalment relacionals. “Una compassió que comença en la radicalitat i urgència de l’ara, tal com ho va transmetre Jesús” afirma.
En aquest llibre, la passió de l’autora pren el nom de compassió, la qual adquireix, per una banda, una categoria teològica, perquè la converteix en una de les claus per comprendre Déu i també ontològica, perquè esdevé una clau essencial per comprendre’ns com a éssers humans. La teòloga parla d’un Jesús amb tota la seva humanitat i la seva divinitat revelades i concentrades precisament en aquest Principi de Compassió. Un Jesús que l’autora descriu com “habitat per aquest Déu Abrusador gairebé no-assumible per la religió, inflamat per un Anhel Infinit de Comunió amb el món”.
Al llarg del llibre, l’autora ens condueix a través de frases que va desgranant i que van prenent cada cop més intenció i profunditat. Una paraula porta a una altra, com si fos una meditació progressiva. Melloni afirma que “és magistral el lent desplegament que fa de l’escena de la dona que patia pèrdues de sang (Mc 5,25-34). Estem davant d’una veritable obra mestra de treball exegètic i teològic i alhora d’una gran profunditat espiritual. La seva mirada detallada i incisiva ens va endinsant en l’escena i obre significats inesperats que estan ocults en el text.”
L’autora
Adelaide Baracco Colombo és d’origen italià però instal·lada a Catalunya des de fa més de quaranta anys. Una dona que parla de la compassió apassionadament, com no podria fer-ho altrament. Doctorada en teologia el 2012 per la Facultat de Teologia de Vitòria amb una tesi sobre Juliana de Norwich, va mostrar la seva agudesa teològica i també subversiva. Anteriorment (2004) havia fet la seva tesina sobre Egied van Broeckhoven, un jesuïta belga que va morir jove en una fàbrica treballant com a capellà obrer, conseqüència de la seva compassió pel barris marginals de Brussel·les.
Des d’aleshores ha estat professora de teologia a diversos Instituts de Teologia i ha impartit múltiples xerrades i seminaris. La seva passió per la teologia és passió per l’Església i en l’Església.
