
Un any més, i amb aquest ja són 56, celebrem la Jornada Mundial de la Pau el primer dia de l’any, solemnitat també de Santa Maria, Mare de Déu. Una molt bona manera de començar l’any: encomanant-nos a Maria i demanant la pau per a tots els llocs del planeta, alhora que també podem avaluar els desafiaments i les oportunitats que presenta l’any que comença, i què podem aportar cadascun per construir la pau al nostre voltant.
El missatge que el papa Francesc ha escrit per a aquesta Jornada de 2023 es titula: “Ningú no es pot salvar tot sol. Recomençar des de la Covid-19 per traçar junts camins de pau”. Al llarg del text ressonen les preguntes fonamentals que ens podem fer per mirar endavant: Què hem après de la pandèmia? Què podem fer per construir un futur millor, en un món marcat per desigualtats, fam i conflictes, en especial per la guerra en Ucraïna?
El Papa recorda al 2020, a la crisis que va generar la pandèmia i que, en paraules seves, “ens va arrossegar enmig de la nit, desestabilitzant la nostra vida ordinària, trasbalsant els nostres plans i els nostres costums, pertorbant la tranquil·litat aparent fins i tot de les societats més privilegiades, generant desorientació i patiment, i causant la mort de tants germans i germanes nostres”.
Ara, començant l’any 2023, suggereix que és bo prendre un temps de reflexió, per fer aprenentatge de tot allò viscut i per deixar-nos transformar, perquè, com ha recordat en diverses ocasions, “dels moments de crisi mai no se’n surt igual: en sortim o millors o pitjors”. També recorda “que ningú no es pot salvar tot sol” i que “tots ens necessitem; que el nostre tresor més gran, encara que també el més fràgil, és la fraternitat humana”.
I quan pensàvem que el pitjor de la pandèmia havia estat superat, “un desastre nou i terrible es va abatre sobre la humanitat”. El papa Francesc es refereix a la guerra a Ucraïna com un “flagel” i reconeix que, “encara que s’ha trobat una vacuna contra la Covid-19, encara no s’han trobat solucions adequades per a la guerra. Certament el virus de la guerra és més difícil de vèncer que els que afecten a l’organisme humà, perquè no procedeix de l’exterior, sinó de l’interior del cor humà”.
Per traçar junts camins de pau, cap al final del seu missatge, indica algunes pistes d’actuació que, com sempre, tenen un nivell d’aplicació personal i un altre comunitari i internacional: “Hem de reprendre la qüestió de garantir la sanitat pública per a tothom; promoure accions de pau per a posar fi als conflictes i les guerres que continuen generant víctimes i pobresa; tenir cura de manera conjunta de la nostra casa comuna i aplicar mesures clares i eficaces per a fer front al canvi climàtic; lluitar contra el virus de la desigualtat i garantir l’alimentació i un treball digne per a tothom, donant suport als qui ni tan sols tenen un salari mínim i travessen grans dificultats”.
El missatge inclou una perspectiva esperançadora per al 2023: Francesc espera “que el nou any puguem caminar junts, atresorant el que la història ens pot ensenyar”; i acaba felicitant l’any i encomanant el món sencer a la Mare de Déu: “A tots els homes i dones de bona voluntat, els desitjo un feliç any, en què puguin construir, dia a dia, com a artesans, la pau. Que Maria Immaculada, Mare de Jesús i Reina de la Pau, intercedeixi per nosaltres i pel món sencer”.
Des de fa 56 anys, cada 1 de gener l’Església Catòlica celebra aquest dia que convoca a promoure i conservar la pau al món. Va ser proclamada pel papa Pau VI, inspirat en les encícliques Pacem in Terris, de Joan XXIII, i Populorum Progressio, de Pau VI.
