El proper diumenge, solemnitat de l’Ascensió del Senyor, se celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, en la seva 56a edició. El lema d’enguany és “Escoltar amb l’oïda del cor”, d’acord amb el missatge que el papa Francesc ha escrit per aquesta Jornada. Ell mateix, en el primer paràgraf del seu escrit, transmet l’accent que vol donar enguany a aquesta celebració:

«L’any passat vam reflexionar sobre la necessitat d’”anar i veure” per a descobrir la realitat i poder explicar-la a partir de l’experiència dels esdeveniments i de l’encontre amb les persones. Seguint en aquesta línia, vull ara centrar l’atenció sobre un altre verb, “escoltar”, decisiu en la gramàtica de la comunicació i condició per a un diàleg autèntic.»

Al llarg del seu missatge, el papa ressegueix en la tradició bíblica la presència i el significat de l’escolta, vinculada amb el cor, per després aprofundir-la com a condició de la bona comunicació, tant en l’exercici de la professió periodística com a la vida mateixa de l’Església i de la societat.

És un missatge ple d’aquelles frases encertades, condensades de significat i alhora ben entenedores, a què ens té acostumats el papa Francesc. Aquí teniu només un tastet, però val la pena llegir sencer el seu missatge.

  • L’escolta correspon a l’estil humil de Déu. (…) Parlant, crea l’home a la seva imatge, i, escoltant-lo, el reconeix com el seu interlocutor.
  • No n’hi ha prou amb escoltar, sinó que cal fer-ho bé. (…) Només prestant atenció a qui escoltem, què escoltem i com escoltem podem créixer en l’art de comunicar.
  • Tots tenim oïda, però moltes vegades fins i tot qui té una oïda perfecta no aconsegueix escoltar els altres. Hi ha realment una sordesa interior pitjor que la sordesa física. (…) La veritable seu de l’escolta és el cor.
  • La bona comunicació (…) presta atenció a les raons de l’altre i intenta fer que es comprengui la complexitat de la realitat.
  • Escoltar és, per tant, l’ingredient primer i indispensable del diàleg i de la bona comunicació. (…) No es fa bon periodisme sense la capacitat d’escoltar.
  • Escoltar més veus, escoltar-se mútuament, també en l’Església, entre germans i germanes, ens permet exercitar l’art del discerniment, que apareix sempre com la capacitat d’orientar-se enmig d’una simfonia de veus.
  • “L’apostolat de l’oïda”. Escoltar abans que parlar, com exhorta l’apòstol Jaume: «Que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar» (1,19).
  • Redescobrir una Església simfònica, en la qual cadascú pot cantar amb la seva veu acollint les dels altres com un do.

Et recomenem