El proper dimarts 16 de gener, a les 10.30 h, a la Casa de l’Església (C/ Armenteres, 35, de Sant Feliu de Llobregat), tindrà lloc la trobada de formació de preveres i diaques. El tema del qual serà “La temptació del desànim en la vocació ministerial i l’impartirà el Sr. Jaume Duran Navarro. Seguidament, us oferim una entrevista que li hem realitzat al Sr. Duran per tal que pogueu conèixer més detalls d’aquesta conferència.

Per què s’ha escollit el tema de la propera formació ” La temptació del desànim en la vocació ministerial” ?

Avui el desànim s’instal·la a la nostra societat a tots nivells, i amb certa facilitat. Veiem desànim en el context educatiu, en el social, en els joves, en les persones grans. Fàcilment ens agafa i va condicionant el nostre viure ordinari, transformant el dia a dia de les persones, fent-nos entrar finament en la tristor, el desencís vital tot fent aflorar trets que recorden estats depressius fins i tot. En el context de la vocació ministerial, on la clau de volta és el compromís personal i l’abast espiritualitat fonamentalment, el desànim esdevé una gran amenaça, a voltes una feblesa, i per tant, la podem considerar, segons com, una clara temptació.

  • Creu que hi ha preveres i diaques que cauen en el desànim?

La persona humana cau en desànims, es pot desanimar en certs moments vitals, a l’hora d’enfrontar situacions no previstes, a l’hora de viure entorns complexos i cada cop més dinàmics i canviants. El projecte vocacional de preveres i diaques, que conforma el seu propòsit a una crida concreta, que els situa en el món concret de l’ara i aquí, com va ser la crida de Jesús als seus deixebles, també pot veure’s compromesa pel desànim vital. Homes i dones, en totes les seves dimensions i condicions, fàcilment ens haurem d’enfrontar al desànim.

  • Quines són les causes que provoquen que caiguin en el desànim? Com es poden pal·liar o bé eliminar-les del tot?

Les causes del desànim són diverses però podem parlar de factors externs a la persona, elements de l’entorn que ens hi menen, no volguts, ni previstos, i de factors interns, inherents a l’ésser humà com a individu que viu un present concret. Els factors externs sobrevenen amb més velocitat cada dia, amb profunditat també. Afecten les estructures de les institucions, les relacions, amb una mirada global. Ens han desanimat darrerament les greus crisis econòmiques, una pandèmia terrible, les guerres fratricides, l’emergència climàtica, la des estructuració institucional…. Altres vegades, el desànim ens neix de dins, deixa entreveure el desequilibri de les nostres dimensions humanes, quan no tenim prou cura de cada una d’elles, quan no alineem la fisicitat, el pensament, els sentiments i el transcendent que ens vertebra.

A l’amenaça del desànim, l’oportunitat de reeixir interiorment de la mà de l’enfortiment de la dimensió espiritual que ens permet interioritzar per a la trobada amb Déu, per a l’autoconsciència que neix de l’acceptació i del viure de forma extraordinària allò que se’ns dibuixa ordinari. Podem lluitar contra el desànim, tot reafirmant el compromís iniciàtic en aquest cas, per la porta del silenci, l’obediència i la humilitat, graons essencials del monaquisme al món.

  • La societat d’avui dia, en general, no té aquella il·lusió i/o interès que hi havia en generacions dels nostres pares o avis per la feina o per qualsevol projecte de vida. Hi està d’acord? Per què creu que passa?

La societat d’avui està canviant les bases sobre les que s’edifica, i hem acceptat com a normal el fer la casa sobre la sorra i no sobre la roca. Avui ho volem tot per ara, tot fàcil, defugint l’esforç i el propòsit. La dispersió ens malmena. Estem pendents de tot i de res. Superficialitzem la lectura, els estudis, les relacions fins i tot; trivialitzem els compromisos i els projectes; tot esdevé fugisser. Tot ens caduca.

Aquest marc de valors contradiu molts dels aprenentatges i fonaments sobre els que els nostres avis varen edificar el nostre avui. Necessàriament haurem de refer els ponts generacionals per revisar els valors que ens defineixen. I només aprofundint en allò que és essencial ens posarem d’acord. El que passa és que d’allò essencial, de “l’invisible als ulls”, en parlem poc.

  • Quins apartats abastarà la seva conferència?

Aquesta xerrada pretén verbalitzar en primer lloc els factors fonamentals de la vocació, de la resposta a una crida personal, per passar a considerar què entenem per desànim i com ens afecta biològicament i anímica. Conèixer els factors de desànim extern i intern de la persona humana ens poden ajudar a entendre’ns millor i ens permet preparar-nos per a vèncer-lo, pacientment i volguda, per enfortir el propòsit de l’elecció.

*En Jaume Duran és doctor en medicina i en filosofia, llicenciat en ciència religiosa, teologia bíblica, és oblat del Monestir de Montserrat i dirigeix una institució no lucrativa de serveis sanitaris i socials públics i és docent a diferents programes universitaris

Et recomanem