Homilia de fra Xabier Gómez García, OP, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, a la Missa de cloenda diocesana de l’Any Jubilar de la esperança.

Catedral de Sant Llorenç, 28 de desembre de 2025 – Retransmissió

Gràcies pels vostres testimonis, representatius del que s’ha viscut als temples i llocs d’esperança jubilar. Felicitem avui a les famílies, gràcies també per la vostra important aportació a la vida cristiana i social, sou imprescindibles. Germanes i germans, el Jubileu i la icona de la Sagrada Família —immigrant a Egipte i després pelegrina— ens recorden als cristians la nostra condició de pelegrins que es reconeixen necessitats els uns dels altres. Els batejats no vivim la vida ni la fe com a turistes, sinó com a pelegrins: com qui camina cap a una meta que ja porta al cor, amb mística d’ulls oberts. D’aquest camí, no en som propietaris, sinó administradors. Cridats, com sant Josep, a custodiar durant el camí el benestar, la fe i la pau integral dels altres caminants, especialment dels més vulnerables.

El Jubileu, al nostre bisbat, va començar vinculant els temples jubilars amb la indulgència i, per tant, valorant dos sagraments que alimenten els pelegrins: el perdó i l’eucaristia. Que no manquin enlloc! Hem estat cridats a créixer en santedat, a “néixer de nou”, a redescobrir la sinodalitat, la vocació des del baptisme i l’hora dels laics, que és l’hora de tot el Poble de Déu. Però, per damunt de tot, el Jubileu haurà complert el seu objectiu, si ens ha ajudat a sincronitzar amb l’hora de l’amor i amb una Església doblement samaritana, que dona l´aigua viva i que guareix els ferits de la vida.

Em pregunto si el Jubileu ha encès els nostres cors amb l’amor misericordiós de Jesucrist. Aquest és el regal més gran que el Jubileu ens pot oferir: cors encesos per l’amor del Ressuscitat, com els deixebles d’Emmaús. Sense aquest amor no hi ha forces per pelegrinar, no hi ha Evangeli ni fecunditat. Sense l’amor, l’Església caminaria com un zombi. Només els cors enamorats, els amics i les amigues deixebles de Crist, podran descobrir i dir: Som missió! Volem ser missió!

Germanes i germans, acabat el Jubileu, cap on anem? És senzill: continuarem l’etapa de la conversió missionera, oberts a viure “en estat permanent de missió”. I, per això, necessitarem tenir cura, activar i connectar totes les vocacions en l’Església; cultura vocacional i connexions a tot drap. Això és una cosa que em van ensenyar els joves durant la peregrinació diocesana a Roma. La importància d´estar connectats per sumar i esdevenir més evangelitzadors. Sí, activem amb passió, però amb seny, tot allò que contribueixi a escampar l’Evangeli en comunitat; i connectem-nos a tots els nivells, a tot arreu, com a deixebles missioners. Siguem acollidors, inclusius, amb sentit de pertinença a la nostra diòcesi, superant individualismes i localismes. Siguem veritablement catòlics.

Anuncio que aquest curs portarà novetats per contribuir a la dinamització pastoral i concretar/endegar les prioritats i projectes del curs que ja han estat presentades als arxiprestats. Us convido a acollir-les amb generositat i confiança. Amb la confiança i la saviesa de la família, l’escola de Natzaret.
Comptem amb un senzill full de ruta, una partitura per interpretar i implementar la sinodalitat durant el nostre pelegrinatge: Horitzó Sant Feliu 2035. I la Paraula de Déu d’avui ens aporta la música amb què interpretar-la: «Com a elegits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de compassió entranyable, bondat, humilitat, mansuetud i paciència. Suporteu-vos mútuament i perdoneu-vos quan algú tingui queixes contra un altre. El Senyor us ha perdonat: feu vosaltres el mateix. I per damunt de tot, l’amor, que és el vincle de la unitat perfecta. Que la pau de Crist regni en el vostre cor: a ella heu estat convocats en un sol cos. Sigueu també agraïts. Que la Paraula de Crist habiti entre vosaltres en tota la seva riquesa».

Al vent de l’Esperit Sant, tornem a aprendre a confiar i a beneir molt més. Confiem els uns en els altres, confiem en Déu i en el temps de Déu. Continuem sembrant perquè d’altres recullin i, on calgui començar de nou, comencem-hi.
A sant Josep, Déu li va parlar en somnis. Per acabar, voldria que somniéssim per a la diòcesi una cartografia d’esperança, desplegant arreu aquestes cinc coordenades: Vocació, Conversió, Comunió, Missió i Misericòrdia. Repetiu amb mi: vocació, conversió, comunió, missió i misericòrdia. Gràcies, germanes i germans. Som-hi! Bateguem com un sol cor cap a Déu. Amunt els cors!

Paraules abans de la benedicció final

En el relat de l’evangeli, quan la Família de Natzaret tornava a la vida ordinària —no exempta de perills—, ressona dues vegades la invitació de l’àngel a sant Josep: «Aixeca’t». I sant Josep es va aixecar per continuar caminant. Estimada Església de Sant Feliu de Llobregat, aixeca’t: amb Crist Ressuscitat al cor, amb Maria, la Mare de Jesús; aixeca’t, custodia la vida, sigues família de famílies, encarna la profecia i anuncia en comunitat l’alegria de l’Evangeli i l’Evangeli de la pau.