Catedral de Sant Llorenç, 29 de desembre de 2024

L’Evangeli que acabem d’escoltar es desenvolupa en el context d’una peregrinació i al costat del Temple de Jerusalem. Està redactat per a aclarir qui és el centre de la nostra fe i el fonament de la nostra esperança: Jesucrist és el camí, la veritat i la vida. Ahir, avui i sempre.

Com recordava el papa Francesc: “Los jubileos son momentos preciosos para hacer balance de nuestras vidas, como individuos y como comunidad. Son ocasiones para la reflexión, el recogimiento y la escucha de lo que el Espíritu Santo nos dice hoy. Hemos entrado en el templo de la misericordia y del perdón para que a todo hombre y mujer le sea abierto el camino de la esperanza que no defrauda”.

Per a ajudar-nos a comprendre el sentit del Jubileu comparteixo una anècdota: un dia que caminava pel carrer se’m va acostar una dona per a demanar-me consell. Em va dir: Mossèn, soc catòlica, fa vuit anys que visc a Catalunya, visc sola, necessito una comunitat on llegir junts la Paraula, pregar, lloar, intercedir i compartir la vida. L´he intentat buscar i em vaig oferir per a crear un grup d’oració en algunes parròquies però sempre em deien que no era possible. Per això, ara els caps de setmana, vaig a missa però entre setmana vaig a una església evangèlica on hi ha un grup d’oració, llegim la Bíblia, ens acompanyem, preguem i lloem, mossèn ho estic fent malament? Aquest era el seu dilema. El que aquesta dona no va trobar és el que el Jubileu hauria de propiciar: proximitat, acompanyament, Paraula de Déu i expressió joiosa de la fe. Quants germans/germanes venen amb set de Déu o buscant a Déu, què és el primer que els hauríem d’oferir? Vincles, acompanyament personal, comunitat de fe i vida. Per això, l’any jubilar serà útil si ens ajuda a oferir una trobada viva i personal amb el Senyor Jesús, «porta» de salvació (cf. Jn 10,7.9); a qui l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tots com «la nostra esperança» (1 Tm 1,1)”, (Spes not confundit, 1).

Per a això, com deia el cardenal Radcliffe: “O ampliem la nostra imaginació a noves maneres de ser la casa de Déu o només estarem reorganitzant les cadires del Titànic”. Com ser la casa de Déu on tothom hi cap? Com oferir misericòrdia i esperança? Junts i treballant per a “que la Paraula de Crist habiti entre nosaltres en tota la seva riquesa”. I aquesta primera paraula de Crist és l’amor, vincle de la unitat perfecta.

La nostra programació jubilar també ens ajudarà amb això: la participació en el congrés sobre cultura vocacional; el material per a la reflexió compartida; les celebracions del sagrament del perdó;  les vuit esglésies i santuaris jubilars que avui rebran la llàntia encesa perquè es cuidin d´oferir la llum del Jubileu  i el circuit d’esperança amb centres penitenciaris, hospitals i residències de gent gran per a connectar la misericòrdia, l’esperança i el compromís; els gestos solidaris diocesans que estem gestant; l’assemblea laical entorn de Pentecosta on compartir bones pràctiques i discernir nous camins al costat dels pastors; el Jubileu dels joves a Roma. Benvolguts rectors  i agents de pastoral, confio en que sabreu motivar als joves per a peregrinar amb la nostra delegació i amb aquest bisbe, i us desitjo encert per a dinamitzar el Jubileu en les vostres parròquies i comunitats.

Jubileu és fer camí junts. No és fer turisme religiós o cultural, és calçar-se la humilitat, carregar la motxilla amb l’empatia i l’oració, secundar-se en bordó de la Paraula i els sagraments i iniciar un viatge interior per etapes, una peregrinació de confiança. Amiga, amic no camines sol, sol ni pots ni has de fer-ho. Molt menys si et sents ferit. La comunitat eclesial és la teva fortalesa, fins i tot amb les nostres febleses, no caminis sol ni et recloguis en el teu grup o zona de confort, perquè et perdràs la novetat i la veritat que no és patrimoni de ningú i que l’Esperit regala a tota l’Església.

Caminem en un territori plural, un paisatge cultural, religiós i humà cada vegada més divers. Això requereix afinar l’oïda i el cor per a saber portar a cada persona, a cada racó i a cada situació vital  l’alegria de l’Evangeli i la novetat de la sinodalitat (passant de les paraules als fets, des de la Cúria Diocesana a la parròquia més petita). Per a entrellaçar les nostres diverses vocacions, àrees de missió i comarques.

Amb una espiritualitat jubilar del pelegrí, que és una espiritualitat missionera. Sense nostàlgies del passat, espiritualitat centrada en la Paraula de Déu. Voleu veure actuar a l’Esperit Sant? Poseu la Paraula de Déu a les mans i el cor del seu Poble perquè sigui meditada o estudiada en comunitat. I complementem aquest estudi amb el Magisteri del successor de Pere que ara es diu Francesc. Per què no introduïm en tota reunió, activitat o oració que tingui lloc en la diòcesi aquest any moments per a l’escolta de la Paraula i del Magisteri.

Jubileu és obrir camins. El papa Francesc ens va convidar fa anys a somniar amb una opció missionera capaç de transformar-lo tot. Ens va convidar a la revisió i renovació de les parròquies i estructures perquè siguin àmbits de viva comunió i participació i s’orientin completament a la missió. I va convidar a la resta d’institucions eclesials, petites comunitats, moviments i altres formes d’associació a no perdre el contacte amb la parròquia i a integrar-se en la pastoral de conjunt de l’Església particular.

Jo també em poso deures: a Evangelii Gaudium es recorda que el bisbe de vegades li toca caminar darrere del poble per a ajudar els ressagats i, sobretot, perquè el ramat mateix té el seu olfacte per a trobar nous camins. Estimats laics confio en el vostre olfacte per a trobar nous camins.

Jubileu és sortir als camins. El Jubileu també convida a les diòcesis a una sortida constant cap a les perifèries del nostre propi territori o cap els nous àmbits socioculturals. A procurar estar sempre allí on fa més falta la llum i la vida del Ressuscitat. Penso en les mirades dels presos de Brians que vaig conèixer per Nadal, en la gent gran que vaig visitar en una de les nostres residències, en els nens i adults malalts als hospitals, en les famílies migrants, les persones sense sostre o les que viuen soles i els voluntaris amb els qui vaig compartir molt més que el dinar de Nadal a Vilanova i la Geltrú. Tots aquests rostres ens estan esperant, nosaltres som la seva esperança, Jesús va dir: “a Mi m’ho feu”, com respondrem? Però també ens esperen els espais on es defensa la dignitat de la vida humana, els més vulnerables, on es genera cultura o pensament i on es decideix el futur dels nostres fills, els centres educatius i el món digital on tants joves naveguen solitaris.

Germanes i germans, no partim de zero,  de cap manera, reconeixem un fecund camí de 20 anys. L’Esperit de Déu ja està cuidant la nostra jove Església diocesana i ens està parlant. Durant aquest Jubileu, tindrem l’audàcia d’escoltar-ho? El valor d’assumir riscos o fins i tot equivocar-nos? Però sobretot… bategarem com un sol cor cap a Déu i ho expressarem a cada eucaristia? Renovem el nostre baptisme, naixem de nou, formant i madurant la nostra fe per a ser millors creients i més creïbles. Sense aquesta transformació interior segons el cor de Crist, sense aquest foc en l’ànima…no il·luminarem esperança. Que no acabi l´any sense aquesta experiència. Recordem, el camí del Jubileu és la intersecció constant entre la misericòrdia i l´esperança. Reconciliació, Paraula, pobres i eucaristia.

Jo tinc esperança en Déu i en vosaltres. Que Santa María de Montserrat ens encoratgi mentre peregrinem cap a l’única pàtria veritable i definitiva, la nova Jerusalem, on també nosaltres som esperats.