Del 6 al 10 de febrer passat va tenir lloc, a Roma, un Congrés per a la Formació Permanent del Clergat en el qual van assistir en representació de la nostra diòcesi, Mn. Vicenç Guinot, Delegat de Litúrgia, i Mn. Joan Peñafiel, Vicari Episcopal del Baix Llobregat. Seguidament, podeu llegir l’entrevista que la nostra Delegació de Mitjans de Comunicació ha fet a Mn. Vicenç Guinot.

Quins han estat els eixos bàsics del Congrés?

Han estat 4 eixos:

a) identitat i ministeri del sacerdot en el context d’un canvi d’època i d’un canvi d’Església més sinodal i missionera
b) la necessitat d’una formació permanent integral, a nivell humà, espiritual, intel·lectual i pastoral
c) què fer per sentir-se a casa en el propi presbiteri i com potenciar la fraternitat sacerdotal
d) una renovació missionera davant els nous reptes pastorals.

A efectes pràctics, tot el tema que s’ha tractat, tindrà una incidència en la nostra diòcesi?

En el programa de les sessions hi havia un espai de presentació de bones pràctiques, és a dir, iniciatives que s’estan duent a terme arreu de l’Església catòlica a favor dels preveres. Amb tot, penso que el congrés ha estat una mirada a la realitat dels nostres presbiteris, per obrir horitzons a la reflexió. En aquest sentit, seria un primer pas- necessari- perquè el bisbe i el seu presbiteri discerneixin quins camins cal explorar per revifar el do de l’Esperit rebut en l’ordenació sacerdotal i viure amb entrega i alegria el nostre ministeri.

El papa Francesc, en el seu discurs d’obertura, va remarcar tres punts fonamentals com són: “Viure el goig de l’Evangeli, créixer en comunitat, i un ministeri que generi Vida, tot això amarat de paciència i tendresa”. Creus que aquests punts s’estan duent a terme al nostre bisbat?

El sant Pare es va fer ressò dels temes que es van tractar en el Congrés com són la relació amb el Senyor, enfront de l’activisme, i les relacions humanes (amb el bisbe, els preveres, els laics), enfront l’individualisme. Som fills del nostre temps i les mancances de la nostra societat també ens afecten i tenim el perill de caure en la mundanitat.

A la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat també ens cal formar-nos permanent segons la forma de ser i actuar de Jesús. Perquè només podrem ser missioners si primer som deixebles. I, certament, podem créixer en els tres aspectes: 1- una vivència més entusiasta del nostre ministeri conreant l’amistat amb el Senyor 2- unió afectiva i efectiva amb el bisbe i els germans preveres i sentit de pertinença al poble de Déu 3- un servei més fecund que engendra fills i filles de Déu.

Quina és la situació actual dels preveres de la nostra diòcesi pel que fa al seu estat d’ànim? Penses que s’haurien d’implicar més en el cursos de formació que es fan a la Casa de l’Església o als seus arxiprestats?

Si el Dicasteri del clergat ha convocat aquesta temàtica segurament és perquè ha detectat que la formació permanent dels preveres s’ha anat reduint només a una formació acadèmica. La formació té un abast més gran. I potser hi ha una manca d’espais de descans per compartir, per l’espiritualitat… (per recordar allò que som i per què fem el què fem!). Cal repensar algunes coses perquè la càrrega de l’estructura cada cop més recau sobre menys preveres.

Quin és la sensació/valoració d’haver participat d’aquest Congrés celebrat a Roma? És enriquidor tenir intercanvis d’opinió amb preveres d’altres diòcesis?

Crec que el fet de posar el focus en la figura del prevere d’una manera pública i, a més a més, a Roma per la dimensió de catolicitat que comporta, ha estat una alenada d’aire fresc. Certament que hi ha hagut escàndols dolorosos, però això, no ha de ser impediment per tal d’ajudar a la renovació humana, espiritual, intel·lectual i pastoral de la immensa majoria de preveres del món que volen ser fidels al do rebut.

En aquest sentit m’ha fet molt de bé parlar del nostre sacerdoci no només escoltant els experts sinó també en els petits grups, en els àpats, en el metro i en la celebració de l’Eucaristia. Ha estat un goig conèixer i aprendre de mossens (també de la Cúria) i bisbes enamorats del Senyor i entregats al servei del poble de Déu.

Et recomanem