Fa pocs dies ha tingut lloc a Vilafranca del Penedès la Trobada de formació de preveres i diaques organitzada per la Pastoral Vocacional del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Una cinquantena de preveres hi han participat. La jornada ha estat molt profitosa i enriquidora. Seguidament, el rector de les parròquies de Santa Magdalena de Canyelles (Garraf), i de Sant Pere i de Santa Eulàlia de Les Roquetes de Sant Pere de Ribes (Garraf) i Sant Pere i Sant Fèlix d’Olivella (Garraf), Mn. Fermí Martín, ens en fa una valoració.
Com ha viscut la Trobada de formació de preveres i diaques del 14 de novembre passat?
– La salutació i presentació de la temàtica del bisbe Agustí la vaig trobar molt interessant i motivadora en posar l’accent en la diferència entre la “crida” (relació interpersonal, de cor a cor) i el “reclam” (relació per seducció, agradable als sentits, …). Evidentment Jesús, Déu ens CRIDA, no ens reclama. “De mestre només en teniu un” Mt. 23,10. Es va tornar a incidir en la presentació de l’objectiu diocesà, d’aquest curs, per part de la Delegació de Pastoral Vocacional: “Som cridats. Cridats a ser poble”, com s’havia fet anteriorment en la Trobada d’inici de curs de preveres i diaques a la Casa de l’Església, i, també, a les trobades de formació per a laics a Vilafranca del Penedès i Sant Feliu de Llobregat.
Quins temes heu aprofundit?
– Dividits en tres grups de treball hem aprofundit els tres moments que se’ns ofereix per treballar l’objectiu diocesà a totes les comunitats i parròquies: 1. -Recordem el nostre baptisme. 2.- La vocació cristiana a la llum de la Paraula de Déu. 3.- Discernir la crida de Déu. Aquesta dinàmica ha facilitat el compartir sincer i fratern de les experiències i inquietuds entre nosaltres.
Quines accions dureu a terme els preveres del bisbat per aplicar l’Objectiu Diocesà?
– Cada comunitat, amb els diferents grups i equips que la conformen, anirà veient com concreta l’aprofundir el treball proposat amb una mirada àmplia i profunda de com ens crida i ens ha cridat Déu, una lectura d’aquesta realitat la llum de la Paraula de Déu i descobrir i mirar de dur a la pràctica les crides que el Senyor ens fa per, respondre personalment, però també per ajudar a d’altres a descobrir i respondre la crida que Déu els fa. De moment, tot aquest projecte de treball l’anem acompanyant amb la pregària personal i comunitària.
Com heu viscut els preveres la Cadena de Pregària per les Vocacions, amb el lema ‘La Vocació, Font de nova vida’? Creieu que despertarà l’interès en persones de la nostra diòcesi?
– Particularment i pel que sé d’alguns companys més propers ens afegim personalment a la cadena d’oració i també en fem difusió a la comunitat parroquial. També es té present a les celebracions comunitàries de la litúrgia. Els fruits els deixem per a Déu, a nosaltres ens toca acompanyar, cuidar, … el sembrat!
La feligresia s’implica en les activitats de les parròquies?
– Hi ha una bona part que si, tot i que sabem que no són bons temps per la fidelitat en el compromís. En alguna comunitat costa més que en d’altres trobar relleu de persones. Tot i així, crec que l’Església, les parròquies, les comunitats, … disposem d’un excel·lent nombre de voluntaris-col·laboradors en el treball concret del Regne que cal reconèixer i agrair ben sincerament.
