L’Abadia de Montserrat ha acollit un any més les Jornades Diocesanes de Formació i Espiritualitat adreçada als preveres i diaques de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Enguany, l’encarregat de les ponències ha estat el sacerdot sscc i periodista Fernando Cordero que ha reflexionat sobre “L’esperança que ens porta el sínode”. Les XX Jornades de Formació i Espiritualitat s’han fet del 17 al 19 de febrer i han comptat amb una nombrosa participació de preveres i diaques de la diòcesi santfeliuenca.
Fernando Cordero, que ha format part de la Comissió de Comunicació de la Secretaria General del Sínode, ha volgut transmetre l’experiència viscuda a l’Assemblea del Sínode del 2023 i 2024 “d’una manera pedagògica, periodística i crec que de manera entusiasta”. El conegut sacerdot, impulsor del canal d’entrevistes a YouTube Cruzando Fronteras, ha centrat bona part de les seves intervencions en el document final que ja és magisteri eclesial assumit pel papa Francesc.
Preguntat pels desafiaments i les possibilitats que s’ofereixen per a l’Església de Sant Feliu, Cordero ha fet una metàfora amb l’Aeroport de Barcelona – El Prat. Segons ell, “després d’haver conviscut amb els sacerdots, diaques i amb el bisbe Xabier; de fer l’exercici de l’escolta i el diàleg, crec que he trobat un presbiteri amb moltes ganes d’ aterrar la sinodalitat a la Diòcesi, sentint-se part del Poble de Déu i volent que tothom participi d’aquest camí sinodal”. Per a Fernando Cordero, aquesta realitat significa apostar per “més Crist i més Església, per contagiar realment l’alegria de l’Evangeli a la nostra societat i això porta a una conversió personal, a una conversió en la manera de relacionar-nos els uns amb els altres, i a una conversió pastoral i missionera”.
El bisbe Xabier està en sintonia sinodal, amb moltes ganes de treballar en equip
Fernando Cordero ha afirmat que el bisbe Xabier “està en sintonia sinodal, amb moltes ganes de treballar en equip, d’escoltar i discernir juntament amb els sacerdots, diaques, religiosos i laics, amb el cor a prop dels ferits per la vida i els migrants”. Per a Cordero, el fet que l’Aeroport de Barcelona – El Prat formi part de la diòcesi “és una invitació a volar amb creativitat, intentant somiar per a després baixar els somnis a les realitats quotidianes”.
D’altra banda, el periodista, que actualment viu a Roma, considera que un altre desafiament és el de la cultura vocacional. En aquest sentit, subratlla la importància de “sentir la crida que Déu ens fa a les diferents vocacions, unides pel baptisme, que és el sagrament que ens dona la identitat i ens obre les portes de la comunitat eclesial”.
Per a Fernando Cordero el monestir de Montserrat és un focus d’espiritualitat i de cultura que irradia a tota la comunitat diocesana.
Durant aquestes jornades a Montserrat, els assistents han pogut conèixer i treballar el cas “la nit fosca de Mn. Oriol”, un sacerdot en crisi sobre el qual han pogut donar respostes i compartir experiències, renovant la crida vocacional.
Fernando Cordero assegura que s’ha sentit “com peix a l’aigua” perquè “realment hi ha fraternitat sacerdotal i diaconal a Sant Feliu. M’ha encantat ser a la diòcesi a l’inici del ministeri episcopal del bisbe Xabier, que és un pastor connectat als patiments del nostre món i testimoni d’esperança, i, sobretot, veure l’entusiasme evangelitzador que tenen els germans sacerdots i diaques que estimen i valoren les seves comunitats cristianes, conscients dels desafiaments d’un món global tan canviant i polaritzat com l’actual.
