La Delegació diocesana de Família i Vida i la Secció per la Vida, van fer públic ahir un comunicat sobre l’aprovació de l’eutanàsia al Congrés dels Diputats en el que expressen el canvi de paradigma que això suposa pel que fa a l’exercici de la professió mèdica, a més d’altres argumentacions entorn la defensa de la vida, més enllà de la perspectiva religiosa.
Trobeu el comunicat en aquest enllaç i a continuació:

El 17 de desembre es va aprovar, al Congrés dels Diputats, el projecte de llei sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Una llei com aquesta significa un canvi revolucionari en la forma de considerar la vida humana i genera por en molts pacients. És un canviï a favor de la eugenèsia: seleccionar els millors, és un triomf de l’utilitarisme, on el ciutadà és valorat per si és productiu, és motiu de desconfiança en els professionals de la salut, doncs la llei els permet matar.

La Delegació diocesana de Família i Vida del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat s´adhereix a la nota de la Conferència Episcopal Espanyola de 11 de desembreLa vida és un do, l’eutanàsia un fracàs” i vol també manifestar que el suïcidi assistit i l’eutanàsia provoquen la mort del malalt, però no solucionen el sofriment de la persona.

Les raons més freqüents a favor de l’eutanàsia són tres: evitar el sofriment, no prolongar la vida amb tractaments excessius i la llibertat individual.

Els sofriments es solucionen bé amb una Medicina Pal·liativa de qualitat; els tractaments excessius amb l´adequació de l´esforç terapèutic a les necessitats del pacient, que ja està garantida per les lleis i que es pot concretar més signant un document de voluntats anticipades; finalment, la llibertat individual no és absoluta, una persona no es pot vendre com esclau o incomplir la normativa sobre riscos laborals posant en perill la vida; així el Tribunal Europeu dels Drets Humans declarà que no existeix el dret a matar-se (2002).

L’eutanàsia i el suïcidi assistit són un canvi que introdueix la mort com a solució, i això canvia la mentalitat del metge, dels familiars, del malalt i de la política sanitària… implica considerar que hi ha persones amb vides que no mereixen ser viscudes.

L’eutanàsia genera més problemes que solucions. El malalt, en l’etapa final de la vida, és força vulnerable i les pressions fàcilment li poden fer demanar el que en realitat no vol. Fàcilment la decisió passa a ser dels familiars o del metge i no es demana el consentiment, no es respecta la llibertat individual que es pretenia defensar. En llocs on l’eutanàsia és legal, com a Holanda, són freqüents les “eutanàsies involuntàries”: no demanades pel pacient però aplicades per acabar amb seva vida.

La defensa de la vida no és un tema de fe religiosa, entitats formades per persones de molt diverses cultures i religions com l´Associació Mèdica Mundial o la OMS s´han mostrat en contra.

Recordem que quan un malalt ingressa a l’hospital, a vegades, et diu que així no es pot viure. Quan porta uns pocs dies amb un bon tractament pal·liatiu deixa de demanar que vol morir. Cal tractar els sofriments de la persona però no matar a la persona que sofreix. Avui la capacitat científica i mèdica per combatre el dolor és molt gran. Així, la solució òptima passa per donar una atenció pal·liativa universal i de qualitat.

Lamentem profundament l´aprovació d´aquesta llei que propaga la “cultura de la mort” i ens col·loca en el reduït grup de països que han legalitzat aquesta pràctica. Encoratgem a tots els catòlics i a les persones de bona voluntat a promoure el respecte de la vida des del seu inici fins a la mort natural.