La Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola ha fet pública una nota davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei de l’avortament. Aquest és el text íntegre:

El passat 9 de febrer del 2023 el Tribunal Constitucional va rebutjar, després de 13 anys, la ponència que declarava inconstitucional la “Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs”, demanant una nova ponència.

En aquella ocasió ja vam alertar del perill que suposaria votar a favor d’una nova ponència que presentés l’avortament com a dret, avalant així una llei ideològica, acientífica i que promou la desigualtat. Lamentablement s’acaba d’aprovar aquesta ponència que declara constitucional que hi hagi éssers humans que no tenen drets. “Com és possible parlar encara de dignitat de tota persona humana, quan es permet matar la més feble i innocent? En nom de quina justícia es realitza la més injusta de les discriminacions entre les persones, declarant-ne algunes dignes de ser defensades, mentre que a d’altres es nega aquesta dignitat?” (1).

Fem nostres les paraules que el papa Francesc ha pronunciat recentment sobre el tema: “Aquest és el camí nefast de les colonitzacions ideològiques que (…) anteposen a la realitat de la vida conceptes reductius de llibertat, per exemple, presentat com a conquesta un insensat dret a l’avortament (2)”. Un cop més constatem que “el dret a decidir i el desig-sentiment adquireixen categoria jurídica al servei de la construcció d’un nou model social, per això cal “desconstruir” l’essencial del sistema vigent” (3).

Davant l’aprovació d’aquesta ponència:

1.- Defensem la dignitat de cada persona humana, creada a imatge i semblança de Déu, independentment de la seva edat, raça, estat de salut.

2.- Només es podria afirmar el dret a l’avortament en cas que l’embrió o el fetus no fossin res; però el no nascut no és una cosa, és un ésser humà. Per això, qualificar com a dret l’eliminació de manera voluntària de la vida d’un ésser humà innocent sempre és moralment dolent. Amb aquesta llei, l’ésser humà en els primers moments de la seva existència és un veritable sense papers, candidat a l’expulsió del si matern.

3.- Volem reiterar el nostre suport incondicional a les dones que pateixen les conseqüències d’un embaràs no desitjat, oferint-los l’ajuda eficaç de l’Església, a través de tants programes i associacions, recordant-los que la mort del fill que porten en el seu si mai no és la solució als seus problemes.

4.- Reiterem que amb aquesta llei els drets i les obligacions del pare del no nascut queden inhibits i censurats.

5.- Recordem que, amb resolucions com la que s’acaba d’aprovar, “el dret deixa de ser tal perquè ja no està fonamentat sòlidament en la inviolable dignitat de la persona, sinó que queda sotmès a la voluntat del més fort. D’aquesta manera la democràcia, malgrat les regles, va per un camí de totalitarisme fonamental” (4).

6.- Convidem els professionals sanitaris a exercir el seu dret a l’objecció de consciència i de ciència, ja que “lleis d’aquest tipus no només no creen cap obligació de consciència, sinó que, per contra, estableixen una obligació greu i precisa d’oposar-s’hi mitjançant l’objecció de consciència” (5).

7.- Animem tots els membres del poble de Déu i totes les persones de bona voluntat a rebutjar qualsevol atemptat contra la vida, i a continuar treballant amb valentia i creativitat per instaurar la tan necessària cultura de la vida. Seria molt greu quedar-nos de braços plegats pensant que ja no es pot fer res.

             Que Santa Maria, Mare de la Vida, guiï els nostres passos i ens ompli de vigor per promoure la dignitat de la persona humana, des de la seva concepció fins a la seva mort natural.


NOTES

(1) SANT JOAN PAU II, Discurs als participants en el Conveni d’estudi sobre «El dret a la vida i Europa» (18 desembre 1987).

(2) PAPA FRANCISCO, Trobada amb les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic (20 d’abril del 2023).

(3) CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA, El Déu fidel manté la seva aliança, núm. 39.

(4) SANT JOAN PAU II, Encíclica Evangelium Vitae núm. 20.

(5) Ídem. núm. 73.

Et recomanem