El papa Francesc ha rebut, aquest dilluns 11 de desembre, als membres de l’Oficina de l’Auditor General de la Santa Seu i de l’Estat de la Ciutat del Vaticà. En el discurs, el Pontífex ha demanat transparència absoluta. Pensant en el compromís d’alguns cap als necessitats, convida a continuació a parlar amb els qui necessiten amistat, perquè “moltes vegades un somriure i una paraula valen més que un plat de pasta”.


La fidelitat i l’honestedat caracteritzen els que treballen per a la Santa Seu i l’Estat de la Ciutat del Vaticà, tot i això ” la corrupció és tan perillosa que cal estar molt vigilants”. Aquesta és la petició que el papa Francesc ha dirigit als membres de l’Oficina de l’Auditor General, rebuts aquest dilluns 11 de desembre, en audiència, i als que ha lliurat el seu discurs, convidant-los a la transparència i a no cedir “a la insídia de la corrupció”.


Sé que vostès hi dediquen una gran atenció, amb un treball els fruits del qual es gestionen alhora amb fermesa i amb discreció misericordiosa, perquè, sense perjudici de la necessitat d’absoluta transparència en cada acció, els escàndols serveixen més per omplir les pàgines dels diaris que per corregir en profunditat els comportaments. Els convido, a més a més, a ajudar als responsables de l’administració dels béns de la Santa Seu a crear les garanties que puguin impedir, “aigües amunt”, que es materialitzi la mateixa insídia de la corrupció.


Els valors de l’auditor general

Independència, atenció a les pràctiques internacionals i professionalitat: aquests són els valors que caracteritzen l’Oficina de l’Auditor General de la Santa Seu i de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, instituïda pel papa Francesc el 2014 amb el Motu Proprio ‘Fidelis dispensator et prudens’, així com una entre les Autoritats Anticorrupció, com recorda el papa Francesc, “en virtut de la Convenció de Mèrida, a la qual la Santa Seu es va adherir el 2016 també en nom de l’Estat de la Ciutat del Vaticà”.


Pel que fa a la independència, el papa Francesc recorda com aquesta Oficina no depèn “jeràrquicament d’altres entitats”, cosa que, “lluny de significar arbitrarietat”, s’entén com l’exercici de “la responsabilitat d’una acció sempre ben pensada i inspirada en el més alt principi de la caritat”.


És important que l’esperit de correcció fraterna els guiï sempre, fins i tot quan calgui assenyalar pràctiques comptables i administratives que no s’ajustin a les normes i situacions a corregir. La Paraula de Déu ens ensenya que “el Senyor corregeix els qui estima, com un pare corregeix el seu fill predilecte” (Pr 3,12). Recordem aquestes paraules que acompanyen la correcció: amor i paternitat, sempre, sense cedir a la temptació del protagonisme fàcil.


El papa Francesc es refereix després a l’esperit sinodal, per subratllar la importància de la col·laboració entre els Dicasteris de la Cúria, “especialment amb els organismes econòmics”, evitant “competicions que es poden convertir fàcilment en rivalitat, fins i tot a nivell personal”.

Pràctiques internacionals i professionalitat

El Papa passa després al segon aspecte, el de l’atenció a les pràctiques internacionals, precisant la importància de “promoure l’aplicació de les millors, per afavorir l’equitat i alinear-se amb la resta de la comunitat internacional, sempre, és clar, que les normes no estiguin en contradicció amb els ensenyaments de l’Església”. Per acabar, el tercer valor, el de la professionalitat, que cada membre de l’oficina ha adquirit amb el temps, escriu el papa Francesc, que agraeix als empleats que es posin al servei de la Santa Seu, assenyalant també la importància d’invertir en formació per “mantenir elevats estàndards professionals”, i mantenir-se al dia per seguir “la contínua evolució de les nombroses i complexes normes que regulen la revisió”.

Un somriure pot valdre més que un plat de pasta

Per concloure, el Papa subratlla el compromís d’alguns membres de l’Oficina al menjador de Càritas:
És una cosa bonica, i els dic: facin-ho amb el cor obert, amb senzillesa i gratuïtat, i trobin el temps per parlar amb aquestes persones i escoltar les seves històries. Sovint hi ha persones que necessiten amistat, però estan soles. Moltes vegades un somriure i una paraula valen més que un plat de pasta.

Et recomanem