El papa Francesc a la seva catequesi d’aquest dimecres, 20 de desembre, reprèn la imatge del pessebre de Sant Francesc que deixa veure l’alegria, perquè l’alegria –afirma– és molt diferent de la diversió. Tot i que la diversió sana no és dolenta i és humana, l’alegria, aclareix el Pontífex, és més profunda.

“L’alegria encara és més profunda, més humana. I de vegades hi ha la temptació de divertir-se sense alegria; de divertir-se fent soroll, però l’alegria no hi és. És una mica com la figura del pallasso, que riu, fa riure, però el cor és trist. L’alegria és l’arrel de la bona diversió nadalenca”.

L’alegria que desborda el cor

La sobrietat, la sorpresa, et porten a la veritable alegria, no a l’alegria artificial, subratlla el Papa, no sense abans reiterar que certament no es tracta d’“haver portat regals a casa o d’haver viscut celebracions sumptuoses”, sinó d’aquesta alegria que desborda el cor quan es toca amb la pròpia mà la proximitat de Jesús, la tendresa de Déu, que no deixa sol, sinó que consola.

“Proximitat, tendresa i compassió, aquestes són les tres actituds de Déu. I mirant el pessebre, resant davant del pessebre, podem sentir aquestes coses del Senyor que ens ajuden en la nostra vida quotidiana”.

La proximitat de Déu, font d´esperança

En concloure, el papa Francesc ha recordat que el pessebre és com un petit pou del qual extreiem la proximitat de Déu, font d’esperança i alegria: “És com un Evangeli viu, un Evangeli domèstic”. Per això, el Papa indica que així com el pou de la Bíblia, és el lloc de la trobada, portem davant del pessebre nostra les expectatives i les preocupacions de la vida.

“Si, davant del pessebre, confiem a Jesús el que més apreciem, també nosaltres experimentarem “una alegria molt gran”, una alegria que prové precisament de la contemplació, de l’esperit de sorpresa amb què contemplaré aquests misteris. Anem davant del pessebre. Que cadascú miri i que deixi que el cor senti”.

Et recomanem