Al centre de la festa, Jesús Eucaristia. 

La solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist del passat 14 de juny la recordarem sempre amb les afectacions pròpies del desconfinament. Això pot haver enfosquit una mica els aspectes de major lluïment, com ara la realització de les catifes de flors o les processons, tot i que, per altra banda, ha permès de focalitzar l’atenció en el protagonista: la presència real de Jesús a l’Eucaristia, veritablement digna de veneració per aquest motiu. Ha estat també ocasió de subratllar el significat de caritat plena del cos i la sang de Crist, que s’ofereix per tots nosaltres, amb la col·lecta de Càritas Diocesana en el Dia de la Caritat

En aquest marc, les celebracions de diumenge passat s’han realitzat de manera diversa als diferents arxiprestats de la diòcesi. A la Catedral de Sant Llorenç, engalanada amb detalls de la decoració floral pròpia de la festa, el bisbe Agustí Cortés va presidir la missa de les 12h i, un cop acabada, hi hagué un acte de veneració a l’interior de la catedral. Com ja és tradició, des del dijous 11 de juny hi havia l’ou com balla al petit jardí de la sagristia, al Passatge Penedès i al pati de l’antic local del CAU, en el mateix passatge, es va confeccionar una catifa de flors. 

A l’Arxiprestat de Vilafranca no es fan actes populars amb motiu de Corpus, però sí que es va celebrar litúrgicament, com cada any: a la Basílica de Santa Maria, el dijous anterior es va fer una pregària amb exposició del Santíssim i el diumenge al migdia, al final de la missa major, una processó per dintre de l’església amb el Santíssim. 

A les parròquies de Gavà de Santa Teresa i Sant Pere es van realitzar processons a l’interior del temple i es van confeccionar catifes florals. A la de Sant Pere, va ser el primer dia de retrobament amb els escolans, després del confinament. 

A causa de l’epidèmia, a Castelldefels no es van poder realitzar les monumentals catifes a les places de l’Església i de Joan XXIII, ni la processó pels carrers de la ciutat. Tanmateix, es va realitzar una adoració eucarística especial a les 18h del diumenge, a la Parròquia de Santa Maria, i a l’església de Montserrat, una benedicció amb la custòdia a l’atri del temple. 

Al Prat de Llobregat, des de dijous fins a diumenge van tenir l’ou com balla que fa diversos anys que s’instal·la a la Parròquia de Sant Pere i sant Pau, i des de dissabte al migdia dues catifes en representació de les entitats que altres anys l’oferien al llarg de la processó pels carrers del centre del Prat. 

Tot i que a totes les misses hi va haver un signe d’adoració eucarística, l’eucaristia de les 19h a Sant Pere i sant Pau va ser la més “solemne”, concelebrada per tots els preveres de la parròquia. Al final es va fer una petita processó eucarística fins a l’atri de l’església on hi havia les dues catifes i al retorn de la custòdia una parella de capgrossos i una de gegants van fer els balls d’honor abans de la benedicció final (la televisió local del Prat ha realitzat un breu reportatge que podeu mirar aquí). 

Al Santuari del Sant Crist de Piera es va realitzar una exposició del Santíssim el diumenge, a les 18h i a l’Arxiprestat d’Anoia no hi va haver cap acte extraordinari, en suspendre’s les catifes de flors a Sant Sadurní

El Corpus a Sant Vicenç dels Horts ha estat molt senzill: a la Parròquia de Sant Vicenç Màrtir va haver un acte de veneració amb el Santíssim sagrament al final de l’eucaristia de les 12h, amb cants, pregària, silenci, la poesia “Raïms i espigues” de Mn. Cinto Verdaguer, processó per l’interior del temple i finalment, benedicció eucarística. 

La majoria de les parròquies de l’Arxiprestat de Montserrat han fet, després de l’eucaristia, amb la custòdia damunt l’altar, una estona d’adoració, silenci i pregària, textos i moments de música. En algunes també s’ha fet una processó dins l’església acompanyada amb cants. L’adoració s’acabava amb la benedicció. L’únic lloc on s’ha fet una catifa de flors, preciosa, ha estat a la Basílica de Montserrat, al corredor central. 

A l’Arxiprestat de Garraf es va celebrar amb un signe o un altre a cada parròquia, com ara catifes a l’interior dels temples, o benediccions amb el Santíssim als atris. Així va ser, per exemple a Sitges, on, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, es va realitzar una processó molt reduïda, fins a la Plaça del Baluard, amb la catifa allà confeccionada i el toc de grallers.