El bisbe Xabier ha presidit aquest dijous l’Ofici de la Festa Major d’hivern de Castellbisbal amb motiu de Sant Vicenç, patró d’aquest municipi.
Durant la seva homilia, el bisbe Xabier ha agraït profundament la vida de la comunitat parroquial de Castellbisbal: «tantes persones que, discretament, sostenen la pregària, el servei, la catequesi, la litúrgia, la caritat. Amb la Mare de Déu avui canto amb vosaltres: Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa…però també us anuncio: el Senyor vol fer coses grans amb vosaltres. Sou sarments vives del cep que és Crist. Gràcies per mantenir obertes les portes de l’Església i el cor disponible. Tant de bo si aconseguíssim més cors oberts a testimoniar Crist. Mantingueu com a signe l’Ésglésia oberta el màxim de temps possible, perquè una Església tancada no espera ningú. Que Déu faci».
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat ha recordat que a la carta pastoral adreçada a la diòcesi i que té per títol: Créixer en comunitat com a deixebles missioners, recorda que la fe o és compartida, encarnada i missionera, o corre el risc d’esdevenir estèril. «No estem cridats només a conservar, sinó a créixer. No només a resistir, sinó a donar fruit».
Despertar l’anima missionera
Recordant a Sant Martí, que va ser monjo, bisbe i missioner, fra Xabier Gómez destacava a la seva homilia que «també vull animar-vos —amb el realisme i l’esperança de l’Evangeli— a despertar una ànima missionera al cor del poble. El Senyor ens diu: «Us he escollit perquè aneu i doneu fruit» (Jo 15,16). No esperem que vinguin: sortim. Sortim amb senzillesa, amb perseverança, amb tendresa. I digueu-me què necessiteu per tal que el bisbe, les parròquies veïnes i la diòcesi us puguin fer costat. No esteu sols»!
«Missioners no vol dir fer moltes activitats, sinó viure una vida espiritual profunda, amb una mirada oberta, capaç de reconèixer les ferides, les solituds, les fragilitats dels nostres veïns i veïnes. Aquí és on pren cos el que anomenem avui la cultura de la cura: cuidar les persones, les relacions, la vida familiar, els joves, la gent gran, el nostre entorn, el futur compartit. Cuidar la espiritualitat i recerques del qui cercan sentit, bellesa, transcendència, veritat, llibertat, vida».
Per la bisbe Xabier, «una parròquia missionera és una comunitat que acull, escolta, acompanya i serveix. Que no jutja, però tampoc no s’amaga. Que està arrelada en Crist, però amb els peus ben posats a la realitat del poble».
Per acabar, el bisbe Xabier va demanar que la festa de Sant Vicenç renovi l’alegria de l’Evangeli, la confiança en el Senyor i el desig de continuar caminant junts. Arrelats en Crist, oberts als germans, enviats al poble.






