Aquest dijous 24 d’octubre s’ha publicat el document del papa Francesc sobre la devoció al Cor de Jesús. El volum recull les reflexions de textos magisterials anteriors. Cal recordar que enguany se celebra el 350è aniversari de la primera manifestació del Sagrat Cor de Jesús. Pel seu interès, us adjuntem l’encíclica sencera.
És la quarta encíclica del pontificat de Jorge Mario Bergoglio i el Papa la publica en un dels moments més dramàtics per al gènere humà. Guerres corrosives, desequilibris socials i econòmics, consumisme desenfrenat, noves tecnologies que corren el risc de distorsionar l’essència mateixa de l’home, marquen l’era moderna i el Pontífex demana llavors, a través del document titulat Dilexit nos (Ell ens ha estimat), canviar la mirada, la perspectiva, objectius, i recuperar allò més important i necessari: el cor.
La devoció del papa Francesc
El papa Francesc sempre ha mostrat una profunda connexió amb el Sagrat Cor, correlacionant-ho amb la mateixa missió dels sacerdots. A l’any 2016, durant la la Solemnitat del Cor de Jesús, i a la Missa de cloenda del Jubileu dels Sacerdots, el Pontífex va demanar als preveres del món, que van desplaçar-se a Roma, que dirigissin els seus cors, com el Bon Pastor, cap a la ovella esgarriada, cap a aquella que està més allunyada, traslladant l’epicentre del cor fora d’un mateix. També en el context del Jubileu, a la primera de les Meditacions sobre la misericòrdia, el Papa va recomanar a bisbes i sacerdots rellegir el ‘Haurietis acquas’, perquè «el cor de Crist és el centre de la misericòrdia. Això és propi de la misericòrdia, que s’embruta les mans, toca, s’implica, vol implicar-se amb l’altre… es compromet amb la persona, amb la ferida”.
La difusió del culte
La festa del Sagrat Cor va néixer a les portes de l’il·luminisme. Com va escriure el pare Enrico Cattaneo, professor emèrit de Patrística, a La Civiltà Cattolica, “l’espiritualitat del Cor de Crist era una barrera contra la mentalitat racionalista molt estesa, que alimentava la cultura atea i anticlerical”. Al voltant d’aquesta devoció va sorgir un debat acalorat, fins i tot dins de la pròpia Església, fins que, el 1856, Pius IX va decidir que la festa del Sagrat Cor de Jesús s’havia d’estendre a tota l’Església. Per això, al segle XIX el culte es va estendre com la pólvora amb consagracions, el naixement de congregacions masculines i femenines, institucions universitàries, oratoris i capelles.
