“El que et dóna dignitat és guanyar-te el pa“. Són paraules del papa Francesc a l’Audiència del 12 gener passat. Per això, formar i acompanyar les persones que no tenen feina és una de les principals tasques assistencials que realitza l’Església. A Espanya, més de 140.000 persones cada any aconsegueixen guanyar-se aquest pa després de passar pels centres que l’Església dedica a promoure la feina, al voltant de 400 en total.
Al Prat de Llobregat hi ha el Centre de Promoció Social Francesc Palau, que forma part de la Pastoral Social de les Carmelites Missioneres. 37 anys amb les portes obertes a persones que han quedat excloses de la resta de recursos, que no tenen accés als altres serveis.
Raquel Galicia, com a treballadora social, forma part de l’equip d’aquest centre juntament amb nou professionals més. Compten amb el suport de 60 voluntaris que comparteixen el seu temps i els seus coneixements per dignificar la vida de les persones, per donar-los les eines que els facin ser protagonistes del procés de superació, del procés de vida.
– 37 anys preparant persones sense recursos per a la vida laboral. Com està enfocat el centre?
Des de la nostra entitat el que volem sobretot és dignificar la vida de les persones. Dignificar-la a través del treball digne. Atenem migrants, refugiats, sol·licitants d’asil, persones que estan vivint al carrer, a centres d’acollida, o en situació d’atur de llarga durada. La nostra missió és estar al costat d’aquestes persones que han quedat excloses de la resta de recursos, que no tenen accés a altres serveis.
Moltes vegades pensem que les persones en situació vulnerable tenen les opcions molt limitades, les ubiquem ràpidament en sectors molt concrets i molt precaritzats. Precisament el que volem és donar eines perquè puguin sortir d’aquestes situacions, perquè siguin capaces de tenir altres opcions diferents.
– El 2021 vau tenir inscrites 1.384 persones i 196 es van inserir al centre. Quin tipus de cursos els oferiu per donar-los suport en aquesta incorporació al món laboral?
Des del Servei d’Orientació i Inserció Sociolaboral oferim diferents accions formatives. Comencem amb un curs per a l’atenció domiciliària. Després hem anat afegint altres sectors com ara auxiliar de cuina, personal de sala, confecció tèxtil, electricitat, lampisteria, manteniment de bicis o barberia. El nostre programa actual inclou també informàtica, alfabetització, idiomes; a més de club de lectura, tècniques artístiques o salut i benestar.
De mica en mica hem anat ampliant la nostra oferta formativa, perquè creiem que les persones més vulnerables tenen dret a optar a les mateixes formacions de qualitat que qualsevol altra persona.
– A més de formar, acompanyar?
Intentem transmetre a les persones la qualitat de les nostres formacions, però amb un acompanyament molt individualitzat. Les seves situacions de precarietat fan necessari anar de la mà.
Principalment després de la pandèmia, hem detectat un augment en la fragilitat mental de les persones que atenem. Han viscut situacions realment molt dures i això repercuteix en els processos de formació. Per això hem incorporat acció terapèutica per reforçar la part més emocional, més personal, que és indispensable que vagi de la mà a l’acadèmica.
Perquè l’objectiu final és preparar-los perquè siguin els protagonistes del procés de superació, de la vida. Això és el que els donarà eines per superar la situació en què es troben i qualsevol altra situació que els vingui al llarg de la vida, per prevenir que tornin a caure. I això és el que els donem, aquestes eines.
– Després dels cursos com els ajudeu en la inserció laboral?
Una altra de les funcions del centre és teixir aliances amb empreses que són les que, al cap i a la fi, en l’àmbit laboral, els han d’obrir les portes perquè puguin tenir una feina. També creem aliances amb els sindicats, altres institucions d’acció social, amb el món de la cultura, o amb ajuntaments perquè puguin ampliar aquesta formació i afavorir-ne també la inserció social.
Nosaltres diem que ens portem de passeig a la nostra gent, perquè ens agrada que vegin, ens agrada que hi participin i ens agrada que se’ls vegi, perquè moltes vegades queden invisibles. Per això també és part de la nostra missió que assisteixin a esdeveniments que s’organitzen a la ciutat perquè la resta de la societat sigui conscient que aquestes persones existeixen, que aquestes persones no simplement participen en un centre d’atenció social, sinó que estan participant com a conciutadans nostres, com a veïns i veïnes a la nostra comunitat.
– Com es viu aquest acompanyament com a treballadora social i a nivell personal?
A tots ens agrada agafar un cas d’èxit que ens motivi. En el meu cas, la meva vida professional va canviar quan vaig aprendre a valorar que cadascun dels casos és el que realment em fa seguir endavant.
Aprendre que el procés, el camí, és realment allò més bonic de l’atenció social. I gaudir d’aquest camí. Gaudir de riure, plorar, abraçar-nos, compartir aquestes vivències i viure-les junts. Hi hagi èxit en aquest moment o no n’hi hagi. És el que ens ha d’aportar aquesta espurna per poder continuar i buscar junts opcions.
També aprendre a mirar a través dels ulls de l’altra persona. Treballant en un centre social, de vegades considerem que l’opció que els donem és la més vàlida. Però el que a mi em sembla que és fantàstic, potser no ho vol l’altra persona, o encara no és el seu moment. Aleshores cal acceptar la seva elecció, perquè és la seva vida. Cal sostenir, acompanyar i tenir cura. Donar igualment aquestes eines perquè tingui el màxim d’èxit en allò que cadascú hagi triat.
