Tots sabem que el resultat, l’èxit o el fracàs de les nostres trobades personals, depèn en gran mesura de l’expectativa i la predisposició del que es troben. L’èxit de l’esdeveniment està assegurat si l’expectació és compartida. El que espera el Papa ens ho ha dit, i no és altra cosa que complir el mandat del Senyor: que la nostra fe resti confirmada, tal com Jesús havia dit a Pere (“Quan sereu sacsejats com es garbella el blat, he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe, i tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans”: Lc 22,32). El que hem d’esperar nosaltres de la visita del Papa és justament que la nostra fe resti enfortida, confirmada.
Sens dubte el Papa es una de les figures més atraients avui, i tot al seu voltant pot esdevenir un gran espectacle. Tots, la immensa majoria el vol veure i tenir a prop. Però nosaltres volem veure i esperar quelcom més essencial. Som ben conscients de les nostres mancances i dels obstacles que ens impedeixen créixer, viure i transmetre la gran joia de l’Evangeli. Mancances i obstacles de tot tipus, interiors i exteriors, personals, eclesials i socials. Reconeixem que sovint som sacsejats i que la presència del pastor, com a pare y germà gran, ens confirma en la fe, amb la seva paraula, amb la pregària comú, amb la celebració litúrgica, amb la lloança comú a Déu. Potser que esdevingui aquell moment en què ens sentim més família, més visiblement Església, com qui en presència del germà gran ens veiem més a prop uns dels altres.
El seu carisma agustinià de la interioritat viva (escolta, autenticitat, recerca) y de la comunió fraterna (comunicació, camí junts, i amor concret) significaran per a nosaltres una bona alenada de l’Esperit.
+ Agustí Cortés Soriano. Bisbe Emèrit.
