Des del Grup d’EcoParròquies del Prat de Llobregat continuem treballant per donar a conèixer l’encíclica Laudato sii‘ amb una doble vessant: la reflexiva (aprofundint en el missatge del papa Francesc que ens apel·la a tenir cura de la casa de tots) i l’activista (fent palès aquest missatge al nostre entorn, tant a nivell individual, com col·lectiu).
En aquesta ocasió vam centrar la Trobada Quaresmal entorn l’organització d’un cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula “Mariposas negrai” la tarda del passat diumenge 22 de març -Dia Mundial de l’Aigua- a la Parròquia Sant Pere i Sant Pau del Prat. Allí prop de 30 persones ens vam aplegar per seguir en silenci la projecció i després debatre les imatges que més ens van impactar.
“Mariposas negras” (2024) és una pel·lícula dirigida per David Baute que ha obtingut diferents reconeixements entre els que destaquen el Gaudí i el Goya 2025 a la millor pel·lícula d’animació. Està basada en fets reals i narra la història de tres dones valentes, d’indrets molt distants del planeta -Àfrica, Carib i Àsia-, que es van veure forçades a prendre decisions molt difícils davant les circumstàncies insostenibles que el canvi climàtic estava provocant en el seu entorn.
Una pel·lícula molt recomanable que ens va impactar a tots els assistents i alhora ens va conscienciar davant dels efectes potencials i reals que ja està provocant el canvi climàtic, sobretot en la població més empobrida i especialment entre moltes dones i nens que per sobreviure es veuen forçats a emigrar.
Tot seguit es va obrir un debat molt fluid on justament es va destacar el coratge de les protagonistes per tirar endavant quan totes les circumstàncies els són desfavorables, incloent-hi la hipocresia socioecològica dels intermediaris i dels mal anomenats “països d’acollida” on sovint es veuen obligades a treballar en condicions de semi-esclavitud. En aquest sentit també vam poder corroborar les dificultats amb les que es troben per poder tirar endavant i alhora vam constatar que a nivell mundial encara no s’ha reconegut la condició de “Refugiat climàtic” amb tot el que això tristament comporta.
Tot plegat ens fa ser més conscients de les difícils i complexes condicions dels seus respectius països d’origen i de la sort que tenim aquí i que sovint no valorem ni compartim prou.
Per altra banda també sorgeix el tema de les quatre “Rs”, especialment del RECICLATGE, però sobretot de la necessitat prèvia de REDUIR el consum, REUTILITZAR el que es pugi i REPARAR el que sigui possible per fer un món més sostenible per a tothom.
Una Trobada que ens ha tornat a interpel·lar i on evidentment també hem parlat del caire que estan agafant els darrers esdeveniments mundials que ens generen molta impotència.
En qualsevol cas no hem d’oblidar que els cristians hem de ser sembradors d’esperança arreu, perquè cadascú de nosaltres pot aportar la seva petita llavor per fer possible un món millor per a tothom, començant pel nostre entorn més proper.
Grup d’EcoParròquies del Prat
