Papa Francesc: Ā«S’ha de respectar els pobles en guerrai escoltar el seu crit de pauĀ»

El PontĆ­fex ha demanat la reconciliació per a Myanmar i que es permeti l’entrada d’ajuda humanitĆ ria al paĆ­s, aixĆ­ com a l’Orient MitjĆ  i UcraĆÆna. Ha expressat alleugeriment per l’alliberament de les monges a HaitĆ­ i simpatia per les vĆ­ctimes de l’atemptat a Istanbul. D’altra banda, el papa Francesc ha adreƧat unes paraules per als malalts amb motiu del Dia Mundial contra la Lepra.

El papa Francesc ha continuat demanant la pau per als pobles del món en conflicte. DesprĆ©s de l’oració de l’ƀngelus d’aquest diumenge 28 de gener, el pensament del PontĆ­fex s’ha dirigit en primer lloc a Mynamar, on Ā«des de fa tres anys el crit de dolor i el soroll de les armes han substituĆÆt el somriureĀ». La junta militar va prendre el poder al paĆ­s asiĆ tic l’1 de febrer de 2021, deposant al govern del premi Nobel Aung San Suu Kyi, que es troba sota arrest domiciliari, mentre els enfrontaments entre l’exĆØrcit i la població i els grups armats han causat milers de morts i desplaƧats. Unint-se a la veu d’alguns bisbes del paĆ­s asiĆ tic, el papa Francesc demana amb ells que ā€œles armes de destrucció es transformin en instruments per crĆ©ixer en humanitat i justĆ­ciaā€:

Ā«La pau Ć©s un camĆ­ i demano a totes les parts implicades que facin passos de diĆ leg i es revesteixin de comprensió perquĆØ la terra de Myanmar arribi a la meta de la reconciliació fraterna. Que es permeti el pas de l’ajuda humanitĆ ria per garantir les necessitats de totes les personesĀ».

La guerra Ʃs un desastre per als pobles i una derrota per a la humanitat

AixĆ­ mateix, el Papa ha demanat accĆ©s a l’ajuda per a l’Orient MitjĆ , Palestina i Israel i Ā«on sigui que hi hagi combatsĀ».

«”Respecte als pobles! Penso de cor en totes les vĆ­ctimes, especialment civils, causades per la guerra a UcraĆÆna. Si us plau, que s’escolti el seu crit de pau. El crit de la gent que estĆ  cansada de la violĆØncia i vol que cessament la guerra, que Ć©s un desastre per als pobles i una derrota per a la humanitatā€.

Tots ofereixen suport a HaitĆ­

El papa Francesc s’ha mostrat alleujat en conĆØixer l’alliberament de les sis monges segrestades la setmana passada juntament amb dues mĆ©s a HaitĆ­. Espera que tambĆ© puguin ser alliberats els molts altres segrestats per les bandes locals que fan estralls al paĆ­s.

Ā«Demano l’alliberament de tots els que segueixen segrestats i la fi de totes les formes de violĆØncia; que tots ofereixin la seva contribució al desenvolupament pacĆ­fic del paĆ­s, per a la qual cosa cal un suport renovat de la comunitat internacionalĀ».

Reflexions sobre l’atemptat d’Istanbul

El PontĆ­fex tambĆ© ha rebut la notĆ­cia de l’atemptat a l’esglĆ©sia de Santa Maria Draperis d’Istanbul, on una persona va morir i diverses van resultar ferides en un tiroteig durant la missa. Finalment, el papa Francesc ha recordat la Jornada Mundial contra la Lepra i ha encoratjat els que es dediquen a l’auxili i la reinserció social dels que pateixen una malaltia Ā«que, encara que en reculada, segueix estant entre les mĆ©s temudes i afecta els mĆ©s pobres i marginatsĀ» .

Un centenar de persones s’aplega a la Trobada de les juntes de les CĆ ritas parroquials de la nostra diòcesi

Prop d’un centenar de persones es van aplegar, el dissabte 25 de novembre passat, a la Casa de l’EsglĆ©sia, amb motiu de la Trobada de membres de juntes de les CĆ ritas parroquials de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

DesprĆ©s de la pregĆ ria inicial, el bisbe AgustĆ­, va donar la benvinguda a totes les persones assistents. Seguidament, Mn. Ramon Bosch, delegat de CĆ ritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, va fer una xerrada sobre l’evolució de la beneficĆØncia a la comunitat de les cures. Ɖs a dir, passar d’una atenció mĆ©s assistencialista, mĆ©s paternalista, cap a una visió o atenció basada mĆ©s en les cures a la persona, Ć©s a dir posar la persona en el centre i les seves necessitats alhora d’atendre-la, Ć©s a dir fer-ho amb dignitat, respectant els seus drets i la seva llibertat, capacitant-la, fent-ho amb ella i no per a ella.

DesprĆ©s des de CĆ ritas diocesana es van compartir un seguit d’informacions relacionades amb processos que s’estan desenvolupant referits al Compliance, la certificació de qualitat, la LOPIVI (llei de protecció integral a la infĆ ncia i adolescĆØncia) i finalment es van presentar algunes modificacions de la revisió del RRI de les CĆ ritas parroquials.

La jornada va acabar amb un dinar compartit.

Invertir és sempre una elecció moral?

Jornada adreƧada al món financer, de l’empresa i d’institucions catòliques, hi participaran els professors Joan Costa i Bernat SellarĆØs, Borja BarragĆ”n (Altum Faith Investing), Almudena Benedit (Julius Baer), Joan Fontrodona (CĆ tedra CaixaBank RSC-IESE) i Baldiri Ros (Foment del Treball).

El proper dilluns, 20 de novembre, a les 18.30 h, tindrĆ  lloc a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant PaciĆ  (AUSP) una sessió de treball adreƧada principalment al món financer, de l’empresa i d’institucions catòliques, perquĆØ puguin conĆØixer el document de la Santa Seu Mensuram Bonam –publicat el 10 de novembre de 2022- i adonar-se de la implicació que tĆ© a la prĆ ctica.

Organitzat per la CĆ tedra de Pensament i Acció Social de l’EsglĆ©sia, de la Facultat de Teologia de Catalunya (AUSP), l’acte l’obriran el Dr. Joan Costa, director de la CĆ tedra, i el Prof. Bernat SellarĆØs, gerent de l’AUSP, que presentaran el document, que tĆ© com a objectiu mostrar que a la llum de la Doctrina Social de l’EsglĆ©sia, amb la seva consciencia del que Ć©s la persona humana, com a centre, subjecte i fi de tota l’activitat econòmica, la dignitat del qual Ć©s ser estimat per si mateix, i la vocació del qual Ć©s una vocació a l’amor, no podem organitzar la vida econòmica sense inserir-hi la lògica de l’amor; Ć©s a dir, la lògica de la comunió, de la gratuĆÆtat i del do, com va escriure el PapaĀ  Benet XVI en l’encĆ­clica Caritas in veritate.

El document Mensuram Bonam -que tĆ© com a subtĆ­tol ā€œmesures basades en la fe per a inversos catòlics. Un punt de partida i una crida a l’acciĆ³ā€- pretĆ©n mostrar que la Doctrina Social de l’EsglĆ©sia ofereix una visió de la persona que correspon amb unes exigĆØncies morals que superen la mera ĆØtica racional. Les finances, segons la Doctrina Social, són quelcom mĆ©s i quelcom diferent de les finances ĆØtiques, malgrat no s’exclouen.

DesprĆ©s de la presentació del document s’iniciarĆ  una taula rodona, en la qual hi participaran Borja BarragĆ”n, fundador d’Altum Faith Investing; Almudena Benedit, Head of investment management Julius Baer; i Joan Fontrodona, titular de la CĆ tedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa – IESE Business School, que farĆ  de moderador. ClourĆ  l’acte el vicepresident de Foment del Treball, Baldiri Ros.

Montserrat pelegrina al VaticĆ 

Dissabte 7, el Papa Francesc rebrĆ  en audiĆØncia els confrares i l’Escolania oferirĆ  un concert a la BasĆ­lica de Sant Pau extramurs.

Del 6 al 9 d’octubre, 800 persones pelegrinaran de Montserrat a Roma en motiu del 800 aniversari de la fundació de la Confraria de la Mare de DĆ©u de Montserrat. El Papa Francesc rebrĆ  en audiĆØncia els confrares i els bisbes de Catalunya dissabte 7, a les 10h, al Pati de Sant DĆ maso del Palau Apostòlic. Es tracta del pelegrinatge mĆ©s important que ha fet Montserrat a Roma des del que va fer l’any 1950.

Els actes programats en aquest pelegrinatge són els següents:

Divendres 6

17h                  Sardanes per la pau a la PlaƧa de Santa Maria in Trastevere amb la Cobla Ciutat de Granollers

18h                  Rosari processional a la BasĆ­lica de Santa Maria

20h                  PregĆ ria amb la comunitat de Sant’Egidio

Dissabte 7

10h                  AudiĆØncia del Sant Pare al Pati de Sant DĆ maso del Palau Apostòlic

16.30h             A la PlaƧa de Sant Pau extramurs: Ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Granollers (estrena de la sardana per la pau que ha compost Mons. ValentĆ­ Miserachs)

18.30h             Exposició fotogrĆ fica ā€œVirgo Serenaā€

19h                  Concert de l’Escolania a la BasĆ­lica de Sant Pau extramurs

Diumenge 8

12h                  Angelus a la PlaƧa de Sant Pere

13h                  Missa presidida pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella a la BasĆ­lica de Sant Pere del VaticĆ 

17h                  Ofrena floral i Visita espiritual a l’EsglĆ©sia de la Mare de DĆ©u de Montserrat de Roma

Dilluns 9

10h                  Missa de RĆØquiem pels confrares difunts presidida pel P. Abat de Montserrat, Manel Gasch i Hurios a la BasĆ­lica de Santa Maria Major

La Confraria de la Mare de DĆ©u de Montserrat es va fundar amb l’objectiu d’estendre i facilitar la devoció a la Mare de DĆ©u de Montserrat, amb la vinculació al Santuari i la creació de centres que, com autĆØntics petits santuaris, apropin l’amor que DĆ©u manifesta a la seva Muntanya Santa a tots els fidels. Això es fa amb la pregĆ ria personal i, sobretot, amb l’organització de celebracions els dies que l’EsglĆ©sia celebra la Mare de DĆ©u, especialment les dues festes montserratines del 8 de setembre i del 27 d’abril. Cada any, el dissabte sobre el 27 d’abril, els confrares són invitats a pujar a Montserrat per a una celebració al Santuari, en la qual es dóna als nous confrares el recordatori i la medalla de la Confraria. Igualment, el dissabte sobre el 8 de setembre són invitats a venir a la celebració en record i sufragi dels confrares difunts.

La Confraria tĆ© un centre principal, al Santuari de Montserrat, i centres delegats, escampats per tot el món, els quals participen de la vida i la pregĆ ria de Montserrat. Per a ser confrare cal inscriure’s a qualsevol centre delegat o a Montserrat mateix. Els confrares no tenen obligacions determinades, però es recomana una vida activa de pregĆ ria. Per a facilitar-ho, el Santuari, la casa comuna de tots els confrares, proposa materials per a la pregĆ ria personal o en grup. Es recomana molt vivament la participació als actes que la Confraria organitza en els centres delegats.

L’advocació de la Mare de DĆ©u de Montserrat Ć©s un dels tĆ­tols marians amb mĆ©s projecció arreu del món. La Imatge romĆ nica original del segle XII ha donat lloc, mantenint els trets iconogrĆ fics de la muntanya i la serra, a les mĆ©s variades fesomies segons el lloc on s’ha inculturat aquesta advocació catalana. La pietat popular de cada paĆ­s ha fet seus el somriure, les llĆ grimes i la mirada maternal de Santa Maria que dóna consol a qui la pĆ tria enyora, abriga el cor de tots els qui l’han acollit a casa seva i ilĀ·lumina el camĆ­ de tots els qui la invoquen com a pelegrins.

A l’apartat de la Confraria, a la pĆ gina https://abadiamontserrat.cat/confraria-de-la-mare-de-deu-de-montserrat/, es pot trobar tambĆ© un vĆ­deo amb 166 de les imatges que hi ha de la Mare de DĆ©u de Montserrat a Catalunya i arreu del món, i tambĆ© un sobre la pròpia Confraria.

El programa del concert de l’Escolania de Montserrat, que porta per tĆ­tol ā€œ800 anys de mĆŗsica litĆŗrgica a Montserratā€, a la BasĆ­lica de Sant Pau extramurs Ć©s el següent:

Germinans germinabit                       Cant gregoriĆ 

O Virgo Splendens                             Llibre Vermell (còdex s. XIV)

O sacrum convivium                          P. Benet JuliĆ  (1727-1787)

Magnificat                                          P. Anselm Viola (1738 – 1798)

Nigra sum                                          Pau Casals (1876-1973)

Salve Regina ā€œGerminansā€                P. Ireneu Segarra (1917-2005)

Fantasia quasi tonal                           P. Jordi-AgustĆ­ PiquĆ© (n.1963)

Salve Regina                                      Bernat Vivancos (n.1973)

La mostra ā€œVirgo Serenaā€, que es pot veure a la BasĆ­lica de Sant Pau extramurs, estĆ  formada per fotografies de gran qualitat de la imatge de la Mare de DĆ©u de Montserrat realitzades per LluĆ­s Casals l’any 2001 en motiu dels estudis radiogrĆ fics i de restauració de la imatge. El nom de l’exposició reflecteix la placidesa del rostre de la imatge, que ja era vista d’aquesta manera pels romeus del segle XIV, segons els cant cinquĆØ del Llibre Vermell de Montserrat.

S’inaugura el Cicle d’Orgue Ā«Josep SolerĀ» a Vilafranca del PenedĆØs

El proper diumenge 8 d’octubre s’inaugurarĆ  el segon cicle d’orgue dedicat al compositor vilafranquĆ­ Josep Soler. Enguany s’han programat un total de quatre concerts variats.

Actes d’homenatge a Josep Soler i SardĆ :

  • Dissabte 30 de setembre a les 7 de la tarda a la Sala Sara Kirchner de l’AgrĆ­col, el filòsof Diego Civilotti presenta Ā«Josep Soler: com pensar l’impensableĀ». 
  • Dissabte 7 d’octubre a dos quarts de set de la tarda a l’auditori del Vinseum, tindrĆ  lloc una conferĆØncia a cĆ rrec de  Montserrat Torrent, organista nonagenĆ ria en actiu, degana de l’orgue catalĆ  i colĀ·laboradora estreta de Soler, i AgustĆ­ Bruach, organista i musicòleg resident a MĆŗnic, especialitzat en l’obra del compositor vilafranquĆ­. L’acte s’iniciarĆ  amb la presentació a cĆ rrec de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, ƀngels Dalmau i acabarĆ  amb un concert de lied, amb obres de Soler a partir de textos filosòfics i mĆ­stics de Ramon Llull a Jacint Verdaguer, a cĆ rrec de la soprano Marga Soria i el pianista LluĆ­s Roselló.

Concerts del Cicle d’orgue Ā«Josep SolerĀ»:

  • Com a cloenda de l’homenatge i inauguració del cicle d’orgue, el diumenge 8 d’octubre a dos quarts de set de la tarda a la basĆ­lica de Santa Maria, Montserrat Torrent i AgustĆ­ Bruach, a mĆ©s a mĆ©s de la intervenció dels organistes vilafranquins Berenguer Montserrat i Jonatan Carbó, oferiran un concert homenatge amb mĆŗsica al voltant de la figura de Soler. Interpretaran composicions seves, especialment alguna de les peces incloses al Llibre d’Orgue de Santa Maria, acompanyades d’obres d’altres autors especialment estimats per Soler, com Bach, Taltabull, Wagner o el Pare Massana.
  • Diumenge 22 d’octubre a dos quarts de set de la tarda a la basĆ­lica de Santa Maria, tindrĆ  lloc el segon concert del cicle, de cambra, amb trompeta i orgue, a cĆ rrec de Carles Raya, professor de trompeta del Conservatori d’Igualada, i LoriĆ©n Santana, organista de la BasĆ­lica de la Concepció de Barcelona. Oferiran un programa molt variat amb obres des del barroc fins a la mĆŗsica de cinema, adaptades per a aquesta formació, inĆØdita fins ara a Vilafranca.
  • Diumenge 26 de novembre, tambĆ© a la basĆ­lica i a la mateixa hora, a les darreries de l’Any Reger, Ɠscar Candendo, professor d’orgue de l’Escola Superior de MĆŗsica de Catalunya (ESMUC) i organista de la catedral del Buen Pastor de Donostia, oferirĆ  el seu homenatge a aquest compositor alemany en el 150ĆØ aniversari. Max Reger va ser una figura cabdal en el desenvolupament del Romanticisme a Alemanya; tot i ser d’una generació posterior, queda estretament relacionat amb el post-romanticisme alemany de Wagner i Brahms, amb una passió profunda per l’ideal de Johann Sebastian Bach.
  • Com a clausura del cicle, el ja tradicionalĆ­ssim concert de Sant Esteve, el dimarts 26 de desembre, a tres quarts d’una del migdia. Enguany, aquest recital anirĆ  a cĆ rrec de l’organista Miquel GonzĆ”lez, professor del Conservatori de Lleida. . Per a mĆ©s informació: aquest enllaƧ

EDU&EVA, la relació entre l’educació i l’Evangeli

L’Editorial Claret acaba de publicar un llibre que convida a explorar i reflexionar sobre com Educació i Evangelització són agents de canvi positiu en el món d’avui en dia. El llibre, que porta per tĆ­tol EDU&EVA, Ć©s un recull variat de textos elaborats des del Departament de Pastoral de l’Escola Cristiana de Catalunya, que reflexionen sobre el diĆ leg entre l’Educació i l’Evangelització com a motor i raó de ser del dia a dia dels centres educatius que en formen part.
EDU&EVA obre camins i planteja unes cent cinquanta preguntes per anar a fons, per reflexionar, per ser creatius; i en aquesta lĆ­nia esdevĆ© una eina de creixement personal i grupal a l’escola. 

Que aquest viatge ens inspiri a comprometre’ns per una educació que transcendeixi allò merament escolar i abraci la grandesa de l’esperit humĆ . Junts podem construir un futur on cada persona se senti valorada, empoderada i cridada a ser agent de transformació del món amb valors evangĆØlics escriu la doctora Gemma Morató en el pròleg, i Ć©s que aquest llibre busca ser un far en el camĆ­ d’aquells que desitgen explorar i aprofundir al mateix temps que es pregunten cap on ens podem dirigir, quĆØ podem millorar i com podem reflexionar-hi. 

EDU&EVA es divideix en tres blocs. El primer, Ā«Llambregades de pastoral educativaĀ» respon a una selecció de les editorials o escrits de reflexió que han anat acompanyant un butlletĆ­ digital que va ser fruit de la creativitat pandĆØmica. A aquelles reflexions s’hi han afegit unes preguntes per a cadascun dels textos per ser objecte de reflexió per part de la comunitat educativa. El segon bloc, Ā«Educació i testimoniĀ» recull els tres articles publicats per la pĆ gina web de l’Arquebisbat de Barcelona i que reflexionen entorn aquesta temĆ tica. Finalment, a l’Ćŗltim bloc Ā«CrĆ©ixer en la feĀ» amb un llenguatge molt planer, s’hi troben els textos de situació proposats en aquests anys per als butlletins del Programa FamĆ­lia Escola, Acció Compartida.

El llibre va destinat a tota la comunitat educativa, i pot ser d’especial interĆØs als equips docents, direcció de centres, equips de titularitat i famĆ­lies.
 
La Fundació Escola Cristiana de Catalunya
La FEEC busca promoure una educació de qualitat, d’acord amb els principis i valors cristians, oferint els serveis necessaris i el suport i ferm compromĆ­s amb les famĆ­lies, per a la coordinació de les Escoles Cristianes de Catalunya, la seva continua actualització pastoral, pedagògica i organitzativa, a travĆ©s del seu carĆ cter propi, de la formació dels seus professors i directius i del suport a la direcció i a la gestió dels titulars dels centres en tots els processos que es desenvolupen a les escoles.

Es nomena una Comissió gestora per al Moviment de Vida Creixent 

El 14 de setembre passat va tenir lloc, a la Casa de l’EsglĆ©sia del nostre bisbat, la reunió de Vida Creixent. Aquesta trobada es va convocar amb la finalitat de substituir l’actual coordinador diocesĆ , Cristóbal Macias GonzĆ”lez. Durant 8 anys, Macias, ha encapƧalat aquest moviment de laics jubilats.  

Macias es va acomiadar com a coordinador diocesĆ  amb aquestes paraules: ā€œHa estat un orgull i satisfacció haver estat el primer coordinador de Vida Creixent de la nostra diòcesi. Com que el bisbat de Sant Feliu de Llobregat era de nova creació faltava aquest grup en l’organigrama. Ara, faig un pas al costat, però em poso a la vostra disposició en tot allò que us pugui ser-ne Ćŗtilā€.  

Cal recordar que fa tres mesos es va demanar la candidatura voluntĆ ria d’algunes de les persones que van assistir el dijous 14 de setembre passat a la reunió. Com que no es va rebre resposta de cap integrant de Vida Creixent, el bisbe AgustĆ­ CortĆ©s va nomenar una comissió gestora formada per diversos membres presents en aquesta convocatòria. Tal com va dir el bisbe de la nostra diòcesi, ā€œaquesta situació es perllongarĆ  fins que algĆŗ pugui presentar-se, per tant, la convocatòria resta obertaā€. 

Finalment, Cristóbal Macias, va cloure el seu parlament amb unes paraules del bisbe AgustĆ­ en les quals va ressaltar la tasca tan important que fa el Moviment de Vida Creixent a les parròquies. 

La comissió gestora estĆ  formada pel consiliari, Mn. Xavier Ribas; pel responsable de la comissió, Enric Ossó; per la secretĆ ria, Carmen GonzĆ”lez; pels vocals, Josep Dalmau i Miquel Cancas i la vocal, Montserrat; i com assessor, Cristóbal Macias. 

La Sagrada FamĆ­lia anuncia la creació d’un Fons d’Acció Social

La Sagrada FamĆ­lia ha presentat en la roda de premsa d’aquest dimarts 19 de setembre els propers passos ena construcció i els nous projectes que s’impulsen.

El director general de la Junta Constructora de la Sagrada FamĆ­lia, Xavier MartĆ­nez, ha anunciat en la seva intervenció la creació d’un Fons d’Acció Social, una iniciativa impulsada pel Patronat de la Junta Constructora de la Sagrada FamĆ­lia que neix amb la voluntat de servei a les persones i als colĀ·lectius mĆ©s vulnerables, per contribuir a fer una societat mĆ©s comunitĆ ria, mĆ©s equitativa i mĆ©s solidĆ ria.

Sota el lema Ā«Per la construcció d’una societat millorĀ», el Fons d’Acció Social de la Sagrada FamĆ­lia tĆ© com a finalitat impulsar i cofinanƧarĀ iniciatives i projectes socials promoguts per entitats sense Ć nim de lucre que actuĆÆn en l’àmbit de l’Arxidiòcesi de Barcelona, i que vagin adreƧats a cobrir les necessitats i demandes socials actuals.

La primera convocatòria, corresponent a l’any 2023, s’iniciarĆ  el proper 18 de desembre i comptarĆ  amb una dotació de 2,3 milions d’euros. Les bases d’aquesta convocatòria es publicaran durant els propers dies a la pĆ gina web de la Sagrada FamĆ­lia.

El Fons d’Acció Social connecta amb l’acta fundacional del Temple que anuncia que aquesta ha de ser una obra que Ā«exalci la fe i on la caritat sigui presentĀ». El 1883, quan Antoni GaudĆ­ va assumir el projecte de la Sagrada FamĆ­lia, va donar continuĆÆtat a la intenció fundacional del Temple, amb el qual va demostrar sempre una gran sensibilitat cap a les persones.

L’objectiu d’aquesta iniciativa Ć©s construir una societat mĆ©s justa, mĆ©s humana i mĆ©s solidĆ ria; en definitiva, una societat millor.

Finalització del conjunt dels Evangelistes

Amb la finalització de les torres de Joan i Mateu, la Junta Constructora finalitza el conjunt dels Evangelistes. Com a part del conjunt de les torres centrals, les quatre torres dels Evangelistes envoltaran la torre de Jesús

La Sagrada FamĆ­lia ha presentat en la roda de premsa els pròxims passos en la construcció i els nous projectes que s’impulsen.

El director general de la Junta Constructora de la Sagrada FamĆ­lia, Xavier MartĆ­nez, ha anunciat en la seva intervenció la creació d’un Fons d’Acció Social, una iniciativa impulsada pel Patronat de la Junta Constructora de la Sagrada FamĆ­lia que neix amb la voluntat de servei a les persones i als colĀ·lectius mĆ©s vulnerables, per contribuir a fer una societat mĆ©s comunitĆ ria, mĆ©s equitativa i mĆ©s solidĆ ria.

Sota el lema Ā«Per la construcció d’una societat millorĀ», el Fons d’Acció Social de la Sagrada FamĆ­lia tĆ© com a finalitat impulsar i cofinanƧarĀ iniciatives i projectes socials promoguts per entitats sense Ć nim de lucre que actuĆÆn en l’àmbit de l’Arxidiòcesi de Barcelona, i que vagin adreƧats a cobrir les necessitats i demandes socials actuals.

La primera convocatòria, corresponent a l’any 2023, s’iniciarĆ  el proper 18 de desembre i comptarĆ  amb una dotació de 2,3 milions d’euros. Les bases d’aquesta convocatòria es publicaran durant els propers dies a la pĆ gina web de la Sagrada FamĆ­lia.

El Fons d’Acció Social connecta amb l’acta fundacional del Temple que anuncia que aquesta ha de ser una obra que Ā«exalci la fe i on la caritat sigui presentĀ». El 1883, quan Antoni GaudĆ­ va assumir el projecte de la Sagrada FamĆ­lia, va donar continuĆÆtat a la intenció fundacional del Temple, amb el qual va demostrar sempre una gran sensibilitat cap a les persones. L’objectiu d’aquesta iniciativa Ć©s construir una societat mĆ©s justa, mĆ©s humana i mĆ©s solidĆ ria; en definitiva, una societat millor.

Finalització del conjunt dels Evangelistes

Amb la finalització de les torres de Joan i Mateu, la Junta Constructora finalitza el conjunt dels Evangelistes. Com a part del conjunt de les torres centrals, les quatre torres dels Evangelistes envoltaran la torre de Jesús.

Setmana Laudato si’ 2023

Amb el lema EsperanƧa per la Terra. EsperanƧa per la Humanitat, celebrem la Setmana Laudato si’, recordant el vuitĆØ aniversari de la publicació de l’EncĆ­clica del Papa Francesc que porta el mateix tĆ­tol i, com a subtĆ­tol: Sobre la cura de la casa de tots.

La Setmana comenƧa el diumenge 21 de maig i acaba el següent diumenge. I no per cas conclou el 28 de maig, diumenge de Pentecosta. Una data mĆ©s que òptima per demanar a DĆ©u que enviĆÆ el seu Sant Esperit sobre tothom que treballa per a la nostra casa comuna. Aquesta setmana es celebra anualment i Ć©s un record, una actualització i un reconeixement del que hem fet per portar la Laudato Si’ al nostre dia a dia, a mĆ©s de pregar i actuar pel bĆ© de la nostra casa comuna.

A octubre de 2022 es va estrenar la pelĀ·lĆ­cula La Carta i Ć©s el recurs principal dels esdeveniments d’aquesta Setmana. Es pot veure online i tambĆ© organitzar una projecció comunitĆ ria. La pelĀ·lĆ­cula narra la història de quatre poetes socials, afectats en primera persona per la crisi climĆ tica, que viatgen a Roma per dialogar amb el Papa Francesc.

Des del bisbat ens unim a la celebració de la Setmana i recordem tambĆ© que, ja fa uns anys, estem recorrent un camĆ­ de transició ecològica. Vam comenƧar a 2019 amb una formació ecològica als treballadors de la cĆŗria i una reducció progressiva del Ćŗs del plĆ stic i el paper, amb l’objectiu del  paper 0. I amb aquest objectiu en ment, la Guia Diocesana i el ButlletĆ­ del Bisbat ja no es publiquen en paper. TambĆ© es fan servir els mitjans telemĆ tics com a primera opció evitant, sempre que es pugui, el paper i la seva impressió. A mĆ©s, s’han instalĀ·lat a cada planta de la Casa de l’EsglĆ©sia, contenidors pel reciclatge selectiu i es tĆ© una major consciĆØncia i atenció per no malbaratar energĆØticament.

Ordenacions diaconals de regal d’aniversari

Ahir diumenge 23 d’octubre al vespre, la BasĆ­lica de Santa Maria de Vilafranca del PenedĆØs es va omplir, no nomĆ©s de persones, sinó tambĆ© de joia, perquĆØ eren moltes les coses a celebrar: dos ā€œfills adoptiusā€ de la vila, el Manuel SC RodrĆ­guez i el Josep SellarĆ©s, van ser ordenats diaques per part del bisbe AgustĆ­ CortĆ©s, que aquell dia feia 75 anys.


Diem ā€œfills adoptiusā€ perquĆØ el Manolo, nascut a Viladecans, estĆ  ja colĀ·laborant de fa uns anys en la Parròquia de Santa Maria i per altra part, el Josep, de Vilanova i la GeltrĆŗ, tĆ© vincles familiars amb aquestes terres del PenedĆØs.


DesprĆ©s dels anys de seminari, ara han realitzat aquest pas decisiu que els incorpora al diaconat com a ministres ordenats, amb l’horitzó proper de seguir servint el poble de DĆ©u com a preveres.


La celebració, que tambĆ© es va retransmetre en directe per YouTube, va comptar amb l’acompanyament musical de l’orgue, el grup instrumental de Vilanova i la GeltrĆŗ i el cor de veus format per a l’ocasió, amb alguns seminaristes i altres cantants.


Les famĆ­lies dels dos nous diaques, en primera fila, vivien amb joia i ilĀ·lusió el moment, aixĆ­ com molts amics i coneguts, de les diverses parròquies on han colĀ·laborat al llarg dels anys el Manolo i el Josep. I gran quantitat de diaques permanents, de preveres diocesans i l’equip de formadors del Seminari Conciliar van acompanyar-los, concelebrant la missa d’ordenació. DesprĆ©s de tantes emocions, els assistents van acabar amb un pica pica al colĀ·legi Sant Ramon de Penyafort, per felicitar els nous diaques i compartir la joia del moment.