El bisbe Xabier presidirĆ  la missa de Sant Ramon

El proper dia 7 de gener, que enguany cau en dimarts, se celebra la festa de Sant Raimon de Penyafort, copatró de Vilafranca del Penedès. En aquesta ocasió, la missa solemne la presidirà el nou bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez.

Recordem que el bisbe XabierĀ va ser ordenat el passat 30 de novembre, i substitueix el bisbe AgustĆ­ CortĆ©s, que ho ha estat durant els 20 anys d’existĆØncia de la diòcesi. SerĆ  una bona ocasió perquĆØ els fidels coneguin el nou bisbe, aixĆ­ com tambĆ© que fra Xabier conegui Vilafranca del PenedĆØs. Es dona la circumstĆ ncia que el bisbe XabierĀ Gómez Ć©s dominic, com Sant Raimon de Penyafort tambĆ© va ser un dels principals membres d’aquest ordeĀ religiós.

La missa se celebrarĆ  el proper 7 de gener, a les 20.00 h, a la basĆ­lica de Santa Maria, i al final es cantaran els goigs de Sant Raimon al davant del seu altar.

L’EsglĆ©sia, a les diòcesis amb seu a Catalunya, mobilitza 70 milions d’euros anuals per atendre les necessitats assistencials i pastorals

La ConferĆØncia Episcopal Tarraconense (CET) ha presentat la memòria anual de les diòcesis amb seu a Catalunya, on es fa balanƧ de les seves activitats socials, educatives i espirituals al llarg del 2023. La Memòria s’edita anualment, coincidint amb el Dia de l’EsglĆ©sia Diocesana que celebren totes les diòcesis de la ConferĆØncia Episcopal Espanyola, la jornada pel sosteniment de l’EsglĆ©sia.

La Memòria recull les principals xifres de l’activitat que despleguen a tot el territori les deu diòcesis amb seu a Catalunya. TambĆ© inclou el resum de les dades del moviment econòmic dels deu bisbats. S’ha editat un fulletó que s’estĆ  distribuint a les parròquies.

Del moviment econòmic dels bisbats destaquen els 26,7 milions d’euros que es destinen directament a l’atenció a les persones a travĆ©s dels serveis pastorals i assistencials de les esglĆ©sies diocesanes. Representen el 19 % de la depesa anual dels bisbats. En el balanƧ s’hi ha de sumar la despesa anual de les entitats socials dels bisbats: 40,4 milions de les CĆ ritas diocesanes i 3 milions de Mans Unides.

En total, l’EsglĆ©sia diocesana amb seu a Catalunya destina 70 milions d’euros anuals per atendre les necessitats assistencials i pastorals, una xifra a la que caldria sumar l’activitat desplegada per les congregacions religioses presents en el territori. Aquests recursos s’han dedicat a projectes concrets com menjadors socials, cases d’acollida, residĆØncies de persones grans, centres per a vĆ­ctimes de violĆØncia, entre d’altres.

Una de les dades mĆ©s rellevants Ć©s que en el 2023 mĆ©s de 877.000 persones han rebut ajuda en els diferents centres assistencials gestionats per l’EsglĆ©sia diocesana. Aquests centres inclouen tant atenció sòcio-sanitĆ ria, com programes d’acollida i acompanyament a persones vulnerables. L’acció caritativa i social de l’EsglĆ©sia ha comptat amb el treball desinteressat de milers de voluntaris i agents pastorals, fonamentals per dur a terme aquesta missió.

D’altra banda, la meitat dels recursos econòmics que fan possible aquesta tasca de l’EsglĆ©sia diocesana provenen de les aportacions voluntĆ ries dels fidels, que lliuren 39,1 milions d’euros directament als bisbats i 30,8 milions mĆ©s a travĆ©s de l’Assignació TributĆ ria. Són recursos que, de manera volguda, la ciutadania destina al sosteniment de l’EsglĆ©sia per tal que continuĆÆ desenvolupant la seva tasca pastoral i assistencial.

El patrimoni de l’EsglĆ©sia genera 19,9 milions d’euros d’ingressos anuals als bisbats, un 14 % del total. Però la despesa per la conservació i manteniment d’aquests edificis Ć©s mĆ©s del doble, 48 milions anuals. Ɖs el cost de mantenir obertes les parròquies i els serveis diocesans a tot el territori i al servei de tota la societat. 

El 30 % de les despeses dels bisbats es dediquen a la retribució del clergat i dels laics que duen a terme la missió pastoral i assistencial de l’EsglĆ©sia. Juntament amb els voluntaris, s’estimen en 3.591.069 el total d’hores que dediquen sacerdots, voluntaris i seglars a l’activitat pastoral.

Altres dades que ofereix la memòria és que avui al nostre territori hi ha 1.313 preveres, 159 diaques permanents, 60 seminaristes, 498 monjos i monges de clausura, 3.773 religiosos i religioses i 26 missioners. També hi ha 4.097catequistes, 6.052 professors de religió, 2.524 voluntaris i agents de pastoral de la salut, i 11.123 voluntaris de Càritas i 439 de Mans Unides.

En l’àmbit sacramental, en un any a les diòcesis amb seu a Catalunya s’han celebrat 12.835 baptismes, 9.651 primeres comunions, 4.981 confirmacions, 2.798 matrimonis, 4.242 uncions dels malalts i s’han administrat 20.886 comunions als hospitals.

La memòria conclou amb una crida a la colĀ·laboració dels fidels i a la societat per mantenir viva aquesta missió. El president de la CET i arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, afirma que la memòria ens permet conĆØixer la realitat de l’EsglĆ©sia: ā€œNo sabem quants bons samaritans hi ha entre nosaltres, però sĆ­ el nombre de centres assistencials i de persones atesesā€. I el vicepresident de la CET i arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que ā€œla solidaritat, la fraternitat i la missió han estat des de sempre directrius que han marcat el camĆ­ de l’EsglĆ©sia i, per tant, de les nostres diòcesisā€.

Les dades de la memòria i els testimonis personals que recull mostren com les deu diòcesis amb seu a Catalunya continuen treballant amb l’objectiu d’acompanyar, servir i transformar la societat a travĆ©s de la seva acció pastoral, educativa i caritativa.

La campanya d’aquest any, per passar comptes del que aporta l’EsglĆ©sia a la societat de tot l’Estat espanyol, porta com a lema ā€œI si el que busques Ć©s al teu interior?ā€ https://www.portantos.es/iglesia-diocesana-2024/. Ɖs el que es fa cada any coincidint amb el Dia de l’EsglĆ©sia Diocesana que se celebra el diumenge 10 de novembre, tambĆ© coneguda com la Jornada de Germanor.

https://www.tarraconense.cat/wp-content/uploads/2024/10/Memoria-CET_2023plecs.pdf

Què és un administrador apostòlic?

El terme administrador, en el sentit general, significa una persona que administra alguns assumptes comuns, per un perĆ­ode de temps curt o llarg, no en nom propi o en virtut de la jurisdicció ordinĆ ria inherent a cert ofici, sinó en el nom i per l’autoritat d’un oficial superior, el qual ho delega.

El nomenament d’administrador apostòlic, que tĆ© repercussions pastorals i jurĆ­diques, Ć©s expressió de la potestat universal i immediata del Papa sobre tota l’EsglĆ©sia (CIC, nĆŗm. 331).

Referències més significatives:

  1. L’Administrador Apostòlic regeix la diòcesi en nom de la Santa Seu.
  2. Té els deures i gaudeix de la potestat del bisbe diocesà, a exclusió de tot allò que per la seva mateixa naturalesa o pel mateix dret estigui exclòs.
  3. Exclusió de la potestat de l’administrador apostòlic: incardinació i excardinació (CIC c. 272); convocar SĆ­node (CIC c. 462); conferir canongies (CIC c. 509); conferir parròquies a Instituts Religiosos (CIC c. 520); erigir associacions pĆŗbliques de fidels (CIC c. 312); realitzar actes que perjudiquin la diòcesi (CIC c. 428).
  4. Cessen els oficis de vicari general i dels vicaris episcopals. Pot confirmar en forma delegada als vicaris anteriors les mateixes funcions que exercien fins a la presa de possessió del nou bisbe (cf Apostolorum Successores, n. 244).
  5. No cessen el vicari judicial, l’ecònom diocesĆ  i el canceller secretari general.

El bisbe AgustĆ­ ha estat nomenat per la Santa Seu administrador apostòlic de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat fins l’ordenació episcopal y presa de possessió del seu succesor, segons estĆ  escrit a la la carta del Nunci Apostòlic, Mons. Bernardito C. Auza, amb data d’1 d’octubre de 2024: ā€œEs voluntad tambiĆ©n de la Santa Sede que Vuestra Excelencia, a partir del anuncio oficial del 8 de octubre, sea el Administrador Apostólico de la dicha Sede Episcopal hasta la consagración y toma de posesión de su Sucesorā€.

El bisbe AgustĆ­, havent informat al bisbe electe i al ColĀ·legi de Consultors, ha signat, amb data de 7 d’octubre de 2024, el decret 19/24, confirmant, en forma delegada en les mateixes funcions que exerceixen, al vicari general i vicaris episcopals, aixĆ­ com les funcions del Consell Presbiteral i Consell Pastoral DiocesĆ , fins al dia 30 de novembre de 2024, data de la presa de possessió del nou bisbe.

Salutació de fra Xabier als diocesans

Benvolguts germans i germanes de l’EsglĆ©sia que pelegrina a Sant Feliu de Llobregat,

El Sant Pare m’acaba de nomenar successor del vostre Bisbe, Mons. AgustĆ­ CortĆ©s Soriano, que ha estat amb vosaltres durant vint anys, des de la fundació d’aquesta entranyable EsglĆ©sia diocesana.

Amb sorpresa, temor i tremolor, he rebut aquesta notĆ­cia i aquest encĆ rrec pastoral.

Vinc d’una famĆ­lia senzilla d’Azkoitia, un poble de GuipĆŗscoa. DesprĆ©s d’exercir durant nou anys el ministeri sacerdotal a parròquies de la Diòcesi de Sant SebastiĆ , vaig acollir la crida del Senyor a entrar en l’Orde de Predicadors (Dominics).

Quan vaig professar com a dominic, ara fa vint anys -els mateixos que té la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat-, em van preguntar: «què demanes?» i vaig respondre: «la misericòrdia de Déu i la vostra». Amb aquesta actitud em presento davant de vosaltres, germans i germanes, demanant la misericòrdia de Déu i la vostra.

Durant aquests anys de vida consagrada, el vot d’obediĆØncia em va regalar l’experiĆØncia de viure i conĆØixer Catalunya, vivint i servint com a prior de la comunitat dels Frares Dominics a la ciutat de Barcelona. AllĆ­ vaig poder aprendre la vostra llengua i conĆØixer la vostra cultura.

Abans que pastor soc deixeble de Crist i un apassionat de la catolicitat. Igual que JesĆŗs va cridar Pere sobre les aigües mentre pescava, l’EsglĆ©sia m’ha dit: vine! I he vingut. Fins que DĆ©u vulgui. Estava feliƧ fent serveis pastorals a Madrid i al Departament de Migracions a la ConferĆØncia Episcopal Espanyola (CEE). Ara el Senyor vol que torni a Catalunya, a la vida diocesana i vol que ho faci com a bisbe.

La vida de seguiment i obediència a Crist ens porta a començar sempre de nou!

A qui treballa en la promoció de comunitats acollidores, integradores i missioneres, se li demana ara deixar-se acollir i integrar al presbiteri i la gran famĆ­lia de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat per anunciar sinodalment l’alegria de l’Evangeli i l’evangeli de la vida en el nostre context social i cultural. Confio que m’acollireu amb amistat i amb paciĆØncia.

Envio una afectuosa abraƧada a tots i cadascun dels preveres, diaques, seminarista, membres de la vida consagrada apostòlica o contemplativa i a tots els laics de la diòcesi. En comunió formem un mosaic d’esperanƧa i un port segur per als ferits de la vida en aquesta costa del  Mediterrani.

Una cordial salutació als veĆÆns, conciutadans i a tots els servidors pĆŗblics dels municipis de les comarques del Garraf, del PenedĆØs, del Baix Llobregat, de l’Anoia i del VallĆØs Occidental, que conformen la nostra diòcesi.

Felicito la Catedral-Parròquia de Sant LlorenƧ pel seu 500 aniversari. Amb Sant LlorenƧ, repetim: Ā«els pobres són el tresor de l’EsglĆ©siaĀ». SĆ­, com ens recorda el papa Francesc, Ā«els pobres ens salven perquĆØ ens permeten trobar-nos amb el rostre del SenyorĀ».

Sento una profunda alegria de poder sumar-me a la celebració del MilĀ·lenari de la fundació del Monestir de Santa Maria de Montserrat, la nostra patrona. Tinc tambĆ© el goig de ser confrare, des de fa sis anys, de la Confraria de la Mare de DĆ©u de Montserrat. A la Mare de DĆ©u consagro des d’ara el meu ministeri episcopal.

Vull expressar la meva gratitud filial i comunió sense fissures al papa Francesc i als seus successors. Envio una abraƧada als bisbes de la Tarraconense, tambĆ© als altres bisbes i companys de la CEE. I delegats de migracions. Finalment, vull expressar el meu reconeixement i gratitud, juntament amb el de tota la diòcesi, al nostre primer i bon bisbe AgustĆ­ per aquests vint anys d’incondicional entrega pastoral. Moltes grĆ cies, pare i pastor.

Que el bon DĆ©u beneeixi la meva comunitat de l’Olivar i a la ProvĆ­ncia d’Hispania, de la qual tant he rebut. Que Santa Maria de Montserrat intercedeixi pels migrants i refugiats i la pau del món, pel present i pel futur de la nostra famĆ­lia diocesana i del nostre paĆ­s. Prego per vosaltres, si us plau, pregueu per mi. GrĆ cies.

Sant Feliu de Llobregat, 8 d’octubre de 2024

+ Fr. Xabier Gómez García, OP

Bisbe electe de Sant Feliu de Llobregat

Missatge als diocesans del bisbe AgustĆ­

Missatge als diocesans del bisbe Agustí amb motiu de la presentació del bisbe electe, Fra Xabier Gómez García, OP

Benvolguts germans:

Rebeu aquestes breus paraules, farcides de goig i agraĆÆment a DĆ©u, en l’acte de fer pĆŗblic el nomenament del nou bisbe de la nostra estimada diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

El Sant Pare ha tingut a bĆ© nomenar al nostre germĆ  Fr. Xabier Gómez GarcĆ­a com nou pastor d’aquesta porció del Poble de DĆ©u. Aquest nomenament providencial dóna compliment a la continuĆÆtat de la Successió Apostòlica, que garanteix els vincles que ens lliguen històricament amb el Apòstols i amb el mateix Jesucrist. Donem-ne grĆ cies a DĆ©u!, que ha estat fidel a aquella promesa que hi havia implĆ­cita en el mandat, fa vint anys, de engegar el camĆ­ d’una nova diòcesi.

Lloem DĆ©u tambĆ© perquĆØ de la persona del nou bisbe, de les seves qualitats i carismes, l’Esperit en farĆ  un veritable i bon pastor per a tots, a imatge de Jesucrist.

Us convido a rebre’l amb veritable afecte i confianƧa. Estem certs que, com heu fet fins ara, oferireu la vostra aportació al camĆ­ comĆŗ i eclesial, amb bon esperit de comunió en l’Esperit.

Us ben asseguro que des d’ara vivim aquest esdeveniment amb molta pau, seguretat i esperanƧa. Rebem aquesta benedicció de DĆ©u que no deixa mai de la mĆ  la seva EsglĆ©sia i siguem-li fidels.

Amb sincer afecte en el Senyor.

Sant Feliu de Llobregat, 8 d’octubre de 2024

+ Agustƭ CortƩs Soriano

Administrador Apostòlic

Pautes litĆŗrgiques

Aquestes pautes estan dirigides als preveres, diaques i comunitats religioses desprƩs del nomenament del bisbe electe.

En la actual situació en que s’ha nomenat a Ā Fr. Xabier Gómez GarcĆ­a, OP, com a bisbe electe i el primer bisbe de la diòcesis ha estat nomenat com a Administrador Apostòlic fins la data de l’ordenació episcopal i presa de possessió del bisbe electe, s’han de tenir en consideració algunes pautes litĆŗrgiques.

Tal com preveu el Decret De nomine Episcopi in prece eucharistica proferendo del Dicasteri pel Culte DivĆ­ i la Disciplina dels Sagraments (AAS 64 [1972] 693), a la PregĆ ria eucarĆ­stica de la Missa es farĆ  menció del nom de l’Administrador Apostòlic segons la formula: amb el nostre Administrador Apostòlic AgustĆ­.

DesprĆ©s, a partir de la data de l’ordenació episcopal i presa de possessió, ja s’haurĆ  de citar el nom del nou bisbe, Xabier.

D’altra banda, s’ha d’incloure en les celebracions eucarĆ­stiques, aixĆ­ com en la LitĆŗrgia de les Hores, en la pregĆ ria dels fidels, oracions pel bisbe electe, Xabier.

Petició per incloure a la pregĆ ria dels fidels de l’Eucaristia:

Pel bisbe electe, Xabier, de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. PerquĆØ l’Esperit del Senyor li concedeixi els sentiments del cor de JesĆŗs per tal d’esdevenir imatge del Bon Pastor entre nosaltres.

Preguem el Senyor.

Petició per incloure en la Litúrgia de les Hores:

Assistiu, Senyor, el bisbe electe, Xabier, amb el vostre Esperit per tal que esdevingui entre nosaltres imatge de JesĆŗs Bon Pastor de les ovelles.

Nota final de l’Assemblea PlenĆ ria extraordinĆ ria de la CEE

La ConferĆØncia Episcopal Espanyola (CEE) ha celebrat aquest dimarts 9 de juliol, al matĆ­, una Assemblea PlenĆ ria extraordinĆ ria, convocada la setmana passada per la Comissió Permanent, per a l’aprovació de lesĀ LĆ­nies de treball de les institucions de l’EsglĆ©sia catòlica a l’Estat espanyol. Dins d’aquestes lĆ­nies s’inclou elĀ Pla de Reparació Integral a menors i persones equiparades en drets, vĆ­ctimes d’abusos sexuals.

Assemblea plenĆ ria extraordinĆ ria

La sessió ha comenƧat a les 10 h presidida per Mons. Luis Argüello, president de la CEE, i hi ha participat 67 bisbes. Donat el tema de l’ordre del dia, tambĆ© hi han participat el P. JesĆŗs DĆ­az Sariego OP, president de la ConferĆØncia Espanyola de Religiosos (CONFER), i el GmĆ . JesĆŗs Miguel Zamora FSC, secretari general.

Un cop presentades les lĆ­nies de treball als bisbes de la PlenĆ ria, ha comenƧat un diĆ leg entre els assistents amb diverses aportacions i propostes. En finalitzar el diĆ leg, el document amb les LĆ­nies de treball, que inclouen el PRIVA, s’han sotmĆØs a votació aquests dos documents juntament amb un tercer document que es refereix alsĀ Criteris orientadors per a la reparació integral per a les vĆ­ctimes d’abusos sexuals a menors d’edat o adults equiparats en dret.Ā Els tres documents han estat aprovats.

1.- LĆ­nies de treball de les institucions de l’EsglĆ©sia catòlica a Espanya

Les cinc lĆ­nies de treball expressen el que les institucions eclesials ja estan realitzant i indiquen els principis que orienten el treball de l’EsglĆ©sia en endavant. Són les següents:

ReconĆØixer i reparar. En aquesta lĆ­nia s’enquadra el reconeixement i la reparació simbòlica a travĆ©s de l’adhesió a l’acte pĆŗblic de reconeixement a les vĆ­ctimes; el reconeixement i reparació de les vĆ­ctimes d’abusos sexuals prescrits o en els que el victimari ha mort; i el reconeixement i reparació d’aquells casos en els que l’acció penal no ha prescrit. Aquesta lĆ­nia de treball inclou l’elaboració del Pla de Reparació Integral als menors i persones equiparades en drets, vĆ­ctimes d’abusos sexuals.

Atendre les vĆ­ctimes i/o supervivents. La proposta tracta d’assegurar l’atenció integral de les vĆ­ctimes i/o supervivents en particular a travĆ©s de les Oficines d’Atenció a les VĆ­ctimes.

Prevenir. Continuar la difusió en els centres educatius de l’EsglĆ©sia de la ā€œGuia per a la prevenció i reparació d’abusos sexuals a menors en centres educatiusā€ publicada per Escoles Catòliques; i treballar en la implantació en els centres de la figura del coordinador de benestar i protecció.

Formar i sensibilitzar. En aquesta lĆ­nia es busca la formació dels professionals en contacte amb persones menors d’edat en matĆØria de violĆØncia sexual; i la sensibilització amb la difusió de les mesures de prevenció i protocols de les institucions educatives de l’EsglĆ©sia.

Informar i investigar. MitjanƧant la promoció d’estudis sobre la prevalenƧa de violĆØncia sexual en la infĆ ncia i l’adolescĆØncia.

2.- Pla de Reparació Integral als menors i persones equiparades en drets, vĆ­ctimes d’Abusos sexuals (PRIVA)

La realització d’un Pla de Reparació a les VĆ­ctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’EsglĆ©sia catòlica va ser aprovada per l’Assemblea PlenĆ ria del passat mes de novembre en quĆØ es va aprovar tambĆ© l’estructura d’aquest treball. El Pla ha estat elaborat pel Servei d’Assessorament de les Oficines, i hi ha treballat de manera conjunta la CEE i la CONFER, amb diverses aportacions del Secretariat per a Afers JurĆ­dics de la CEE i de l’òrgan de Compliance de la CEE.

El Pla ha estat definitivament aprovat aquest matĆ­ juntament amb les lĆ­nies de treball de les institucions de l’EsglĆ©sia catòlica a Espanya i els criteris orientadors per a la Reparació integral als menors d’edat o persones equiparades, vĆ­ctimes d’abusos sexuals en el si de l’EsglĆ©sia catòlica.

L’EsglĆ©sia catòlica a Espanya promou la denĆŗncia dels abusos davant les autoritats corresponents, confiant a la justĆ­cia ordinĆ ria l’establiment ordinari del marc de reparació oportĆŗ. Però quan la via legal no Ć©s possible, per la prescripció legal del delicte o per la defunció del victimari, l’EsglĆ©sia sostĆ© que tota vĆ­ctima, tambĆ© en aquests casos, ha de ser acollida, atesa i reparada de manera integral. Això Ć©s el que s’atĆ©n des del Pla de Reparació Integral per a les VĆ­ctimes d’Abusos sexuals en l’àmbit de l’EsglĆ©sia.

Per a la seva execució, el Pla recull la creació d’un òrgan que coordinarĆ  la resposta integral a les vĆ­ctimes mitjanƧant un procediment no judicial. Aquest organisme tractarĆ  de verificar individualment cada cas per a veure la condició dels fets i establir el marc de reparació oportĆŗ. La reparació parteix del que la vĆ­ctima solĀ·licita per a la seva guarició, afecta el victimari i la institució a la qual aquest pertanyia i busca la reparació integral de la vĆ­ctima en tots els aspectes.

La CEE i la CONFER donaran suport subsidiĆ riament a la reparació establerta de manera que cap vĆ­ctima pugui quedar sense la reparació corresponent establerta per l’òrgan de coordinació.

Principis que informen els eixos del PRIVA

El Pla d’atenció i reparació a les vĆ­ctimes tĆ© cinc eixos dels quals es deriven les acciones que segueixen, referides al reconeixement de la vĆ­ctima, la reparació i la prevenció.

  • La vĆ­ctima en el centre de la reflexió i l’acció de l’EsglĆ©sia.Ā La recerca de la veritat i la realització de la justĆ­cia requereixen centrar la mirada en els qui han estat vĆ­ctimes directes o indirectes d’abusos. S’han de crear les condicions per a la seva acollida, escolta i atenció. Se’ls ha d’oferir la tutela i la protecció de l’EsglĆ©sia, i una assistĆØncia adequada en tot el que poguessin necessitar.
  • La recerca de la veritat i de la justĆ­cia, que s’expliciten en la investigació i l’aclariment dels fets, aixĆ­ com en l’enjudiciament i determinació de les responsabilitats jurĆ­diques.
  • Acció coordinada en el que fa referĆØncia al tractament dels abusos sexualsĀ en el si de l’EsglĆ©sia, de manera que les mesures adoptades resultin similars i que la diversitat institucional no redundi en perjudici de les vĆ­ctimes.
  • Assumir les vies de reparació, perquĆØ, mirant de donar una resposta integral al fenomen dels abusos, no oblidem la reparació econòmica, espiritual o psicològica quan aquesta sigui necessĆ ria.
  • Evitar tota revictimització, per la qual cosa el treball partirĆ  de la informació que la vĆ­ctima hagi aportat ja, a les oficines diocesanes, de congregacions o del Defensor del Poble.

En el tractament jurĆ­dic dels casos d’abusos, se seguirĆ  allò establert en la Instrucció de la CEE sobre abusos sexuals, d’abril de 2023.

Proposta d’acció per a la posada en marxa del PRIVA

El Pla preveu tres camps d’acció: la vĆ­ctima, la reparació i la prevenció.

En relació a la vĆ­ctima, totes les diòcesis i instituts de vida consagrada i altres institucions eclesials han creat oficines d’acollida, atenció i acompanyament a les vĆ­ctimes d’abusos en l’EsglĆ©sia. En elles s’ha de procurar:

  • Acollir les vĆ­ctimes i oferir serveis especĆ­fics com a part d’una assistĆØncia integral.
  • Prestar orientació i assistĆØncia legal i millorar la informació oferta als tribunals eclesiĆ stics.
  • Dotar les vĆ­ctimes de recursos o persones que puguin acompanyar i seguir els diferents processos que vulguin iniciar per a poder guarir la seva situació.
  • Contribuir a crear entorns segurs afavorint que aquests es desenvolupin en tots els Ć mbits de l’EsglĆ©sia.
  • Promoure una cultura de ple rebuig vers els abusos sexuals i crear mapes de riscos i de danys que puguin servir d’orientació a l’hora d’atendre les vĆ­ctimes.

En relació a la reparació, el compromĆ­s que s’adquireix Ć©s:

  • L’assistĆØncia ha de ser integral, segons la necessitat de cadascĆŗ: pastoral i espiritual; mĆØdica, terapĆØutica, psicològica i social; i legal, jurĆ­dica i econòmica.
  • Els victimaris són els principals responsables de la reparació. SubsidiĆ riament, l’EsglĆ©sia tĆ© una responsabilitat moral de reparar, quan l’agressor no hi pugui fer front.
  • La reparació material pot ser: econòmica en forma d’indemnització a partir d’una sentĆØncia; econòmica en espĆØcie, en forma de prestació de serveis mĆØdics o terapĆØutics; i econòmica en forma dinerĆ ria reconeguda i assumida voluntĆ riament per l’EsglĆ©sia al final del procediment establert a aquest efecte.
  • L’EsglĆ©sia, per mitjĆ  de la CEE i la CONFER, ha d’arbitrar els mitjans perquĆØ es pugui propiciar un rescabalament dels danys certs i reals.
  • En Ć mbit canònic, la prescripció o la defunció del victimari no impedirĆ  buscar la convicció sobre la certesa o, almenys, d’un judici de versemblanƧa.

En relació a la prevenció, es proposa:

  • Proposar mesures i protocols d’actuació en les activitats amb menors i persones equiparades en drets.
  • Oferir formació inicial sobre el tema d’abusos a menors a l’inici de cada curs pastoral en els diversos Ć mbits de la pastoral.
  • Realitzar des de l’EsglĆ©sia un examen sobre les causes que desencadenen l’abĆŗs i pautes i orientacions per a la vida i missió de l’EsglĆ©sia.
  • Procurar el tractament als victimaris amb els programes d’intervenció basats en l’evidĆØncia que s’usen per a altres abusadors per part de professionals de la Psicologia.

Propers passos

Per a la posada en marxa del PRIVA s’establirĆ  una Comissió Assessora que tindrĆ  com a objectiu avaluar cada cas de manera singular per a analitzar els danys causats a les vĆ­ctimes i definir les vies de reparació a les entitats que les hagin de dur a terme.

Aquesta Comissió estarĆ  formada per deu persones: quatre experts de l’àmbit mĆØdic forense, quatre de l’àmbit jurĆ­dic i un representant de la CEE i un altre de la CONFER. La Comissió podrĆ  convocar un representant de les vĆ­ctimes o de les associacions que treballen amb vĆ­ctimes.

La Comissió recollirà tota la informació ja elaborada per les persones que han atès aquesta víctima, per a no revictimitzar. Amb totes les dades, la Comissió oferirà un informe dels casos presentats, que se circumscriuen a aquells que no poden ser jutjats per la defunció del victimari o per la prescripció del delicte.

La Comissió, amb l’ajuda de la Vicesecretaria per Afers Econòmics, elaborarĆ  un possible barem o sistema de valoració dels danys i perjudicis patits. Per això es tindran en compte els barem proposats per la llei civil i els criteris orientadors d’altres ConferĆØncies episcopals de l’entorn.

Paraules de cloenda de Mons. Luis Argüello

L’Assemblea PlenĆ ria ha finalitzat amb una sessió de cloenda en la qual el president de la ConferĆØncia Episcopal ha assenyalat que l’aprovació d’aquests documents suposa una crida a la conversió, a la comunió, del que hem rebut del senyor de la creuĀ».

Mons. Argüello ha recordat que en aquests anys s’han posat en marxa gairebĆ© 300 oficines a les diòcesis i a les congregacions religioses. Moltes d’elles, ha precisat, han fet el pas de ser tambĆ© oficines que acompanyen en la prevenció, la formació i la reparació.

Mons. Argüello ha precisat que el PRIVA que s’ha aprovat aquest matĆ­ Ā«no significa el comenƧament d’aquest treballĀ» perquĆØ, Ā«ja portĆ vem temps treballantĀ». Però Ā«crĆØiem convenient dotar-nos de criteris comunsĀ». TambĆ© ha precisat que aquest Pla Ć©s subsidiari per a Ā«quan s’han acabat les vies judicials.

L’EsglĆ©sia, ha afirmat Ā«mantĆ© la porta oberta per a escoltar les vĆ­ctimesĀ». Amb aquest Pla, volem escoltar i acompanyar-les. A mĆ©s, ha demanat respecte a la societat i a les administracions pĆŗbliques perquĆØ l’EsglĆ©sia a Espanya Ā«tĆ© les seves regles de funcionamentĀ».

Ā«No firmem un decret que obliguiā€, ha precisat, sinó ā€œuns criteris de comunió perquĆØ les persones que creguin que han de ser reparades puguin acudir a cada diòcesi i cada congregació o tambĆ© acudir a una comissió assessora perquĆØ les ajudiĀ».

El president ha assenyalat que aquest compromĆ­s Ā«decidit d’acompanyar i repararĀ» brolla de la responsabilitat moral i del dolor que Ā«acollim com a propiĀ».

A mĆ©s, ha demanat perdó a les vĆ­ctimes i respecte pel seu propi. Ā«El que avui hem aprovat –ha conclòs- no ha suposat el comenƧament del treball de l’EsglĆ©sia a Espanya a l’hora d’abordar la problemĆ tica de les vĆ­ctimes d’abusos, però tampoc Ć©s el finalĀ». L’EsglĆ©sia Ā«tĆ© les portes obertes per acollir els qui vulguin venir a casa nostra. La resposta de l’EsglĆ©sia vol anar mĆ©s enllĆ  del que la legalitat ens demanaĀ».

Paraules del president de la CONFER

DesprĆ©s d’unes paraules d’agraĆÆment del Nunci, el president de la CONFER, JesĆŗs DĆ­az Sariego, OP, tambĆ© ha assenyalat que l’EsglĆ©sia treballa, Ā«per la seva solidaritat amb el patimentĀ», des de fa diversos anys pel que fa als abusos sexuals a menors. Però avui, l’EsglĆ©sia en el seu conjunt Ā«fa un pas gran a EspanyaĀ». Una mostra Ā«pĆŗblica i visibleĀ», d’un discerniment comĆŗ. Sense perdre l’objectiu, que són les vĆ­ctimes, Ā«elles són el centre de la nostra feinaĀ».

TambĆ© ha destacat que encara queda molta feina per fer, Ā«però ja partim d’una base molt desenvolupada i viscuda en comunió».

38ĀŖ Trobada interdiocesana de Vida Creixent a Montserrat

L’Himne del Moviment de gent gran i jubilatsĀ Vida creixentĀ proclama: ā€œla nostra alegria ningĆŗ no ens la prendrĆ ā€. Això es va viure el dia 15 de maig passat al Santuari-BasĆ­lica de Santa Maria de Montserrat que va acollir unes 700 persones de tots els bisbats de Catalunya sota el lema ā€œrosa de caritatā€.

L’Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va presidir la celebració eucarĆ­stica de la tarda on van concelebrar el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, i altres preveres, consiliaris dels diferents bisbats. Van visitarĀ  la Santa Muntanya, van compartir un dinar de germanor i van celebrar una eucaristia joiosa, aixĆ­ van omplir una Jornada festiva que ja se celebra des de fa 38 anys.

40ĆØ Aniversari del G.E.P de Vilafranca del PenedĆØs

El passat dissabte 17 de febrer es va celebrar a Vilafranca del PenedĆØs l’acte central del 40ĆØ aniversari del Grup Esplai Parroquial (G.E.P). La celebració va consistir en la inauguració d’una exposició commemorativa, que va comptar amb la presĆØncia del conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano; la directora general de joventut, Rut Ribas; l’alcalde de Vilafranca del PenedĆØs, Francisco Romero; la regidora de joventut, Montse Arroyo; i la presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, Anna Grau.

L’exposició presenta aquests 40 anys del GEP amb textos, fotografies, records, objectes representatius… Recordem que l’esplai Ć©s hereu d’una història molt mĆ©s antiga, que va comenƧar els anys 40 del segle passat amb les colònies que la parròquia de Vilafranca del PenedĆØs organitzava, com un servei educatiu i social, a les rectories d’algunes esglĆ©sies de la comarca, i que van culminar amb la construcció de la casa de Penyafort l’any 1958, la primera casa de colònies construĆÆda com a tal a Catalunya i ben activa en el present. Fruit d’aquell treball d’estiu, els monitors de colònies van decidir crear un esplai setmanal els dissabtes a la tarda, a l’edifici parroquial de Can Trabal, on es desenvolupen encara avui les activitats del GEP des del 1984. Actualment el GEP compta amb 45 monitors i 242 infants i adolescents. La celebració va cloure’s amb una missa d’acció de grĆ cies a la basĆ­lica de Santa Maria, i comptarĆ  amb altres actes festius durant el que resta del present curs.