Com va néixer la idea i la realització d’anar de missió?
Més que una idea per mi va ser un desig, i un desig gran per tot el col·legi de les Germanes de Santa Anna de Vilafranca del Penedès. Passaven missioneres que ens parlaven de les seves experiències a la Missió. Va ser com un “contagi”.
Anys després, quan ja en tenia 17, vaig començar a pensar que jo també podria ser religiosa. Aleshores, la situació de la meva família era complicada ja que la meva mare estava malalta. Al cap d’un temps, quan ja tenia 23 anys vaig poder realitzar el meu desig de ser religiosa de Santa Anna.
Els anys de formació van estar orientats per poder enviar-me a un país de missió. Jo estava contenta i feliç veient que es realitzaria el meu desig. Les dificultats no hi van faltar. Jo pensava que si Jesús em volia per ser missionera, al final es compliria el desig.
Em van enviar a la missió quan vaig acabar la meva formació com a llevadora i vaig poder aprendre una mica de francès. El meu destí va ser la Costa d’Ivori (Àfrica).
Quines tasques desenvolupeu a Costa d’Ivori? Col·laboreu amb altres missioners o associacions?
Ja són 39 anys els que he viscut allà. En 39 anys hi ha molta història i molta vida que és difícil resumir en unes línies. La meva formació de sanitària m’ha permès treballar en tots els camps de l’acció social. Juntament amb la meva comunitat hem realitzat, i, ho seguim fent, activitats de tota mena. Actualment estic en un poble del nord del país. Amb molts germans senoufs hem viscut tota mena de situacions; també una guerra que ens va fer patir molt.
Moltes de les nostres activitats han estat possibles gràcies a la col·laboració amb religioses d’altres congregacions. En aquests països, l’ajuda mútua i la col·laboració són molt necessàries i importants. Les Germanes de Santa Anna van arribar a la missió on soc ara el 1982. La col·laboració i ajuda amb la parròquia ha estat i és constant.
Els rectors canvien amb freqüència. També hem tingut períodes llargs en què no teníem sacerdot. Nosaltres hem continuat donant suport, sempre, a la comunitat cristiana.
Avui seguim amb les nostres activitats a la sanitat, a l’ensenyament primari, i l’alfabetització d’adults. Som una comunitat multicultural. Espanyoles i africanes volem seguir, encarnades en aquesta terra, el Carisma de Maria Ràfols i Joan Bonal: viure la Caritat, feta ‘hospitalitat’, principalment amb els més pobres i desemparats.
En quins aspectes t’ha canviat la vida el fet d’anar a viure a Costa d’Ivori?
És evident, traslladar-me a aquest país africà, em va canviar la vida, però després de tants anys, em sento identificada amb aquest poble. Ells mateixos em diuen: “tu ja ets ivoriana”. És normal, n’he vist néixer a molts!
He d’agrair a la meva Congregació, i en particular a les diferents comunitats per les quals he anat passant tota la formació, ajuda i col·laboració que hem compartit i que han fet possible aquest Servei a la MISSIÓ
Convidaries a d’altres persones a anar a les missions?
És clar que sí. “Tothom qui vulgui donar sentit a la seva vida que es posi en camí, val la pena, si es vol ser feliç”.
Els convido també que llegeixin detingudament l’exhortació que el papa Francesc ens ha enviat en aquesta jornada del DOMUND 2023. És molt apropiada per aquesta circumstància.
