Skip to content

La Catedral de Sant Llorenç acomiada el papa Francesc

Unes cent cinquanta persones han participat aquest dimecres a la missa diocesana exequial per l’etern repòs del papa Francesc que s’ha fet a la Catedral de Sant Llorenç. Una celebració presidida pel bisbe Xabier Gómez en què també hi ha participat el bisbe emèrit, Agustí Cortés, que aquests dies es troba de visita a la nostra diòcesi. També hi han participat els preveres i diaques de la diòcesi santfeliuenca.

La comunitat diocesana encapçalada pel bisbe Xabier ha volgut retre un últim homenatge al papa Francesc, mort el dilluns de Pasqua als 88 anys.

A la seva homilia, el bisbe Xabier ha recordat que Francesc va arribar des de la perifèria geogràfica i existencial per recordar-nos que són precisament les perifèries el centre viu de la missió de l’Església. En aquest sentit, ha posat en valor que «Déu ens va regalar un Papa capaç d’agenollar-se en nom del Crist per besar els peus d’un pres, d’abraçar un refugiat, una víctima d’abusos o un infant discapacitat o de pregar en silenci sobre un vaixell a Lampedusa o davant la creu, en una plaça buida, en plena pandèmia. Aquests gestos tan senzills, i alhora tan profunds, ens han quedat gravats al cor de creients i no creients».

Per al bisbe Xabier, el papa Francesc abordava l’Evangeli com una alegria que transforma i no pas com una doctrina freda. Amb les reformes de la Cúria i la pastoral d’Església (encara sense concloure), el papa Francesc ha volgut tornar a posar Jesús al centre i fer-ho accessible a tothom. Ha estat un veritable pontífex, que mai tancava portes i sempre estenia ponts.

Durant la seva homilia, el bisbe Xabier també manifestat que el papa Francesc sabia portar la llum de l’amor de Jesucrist a tot arreu: als joves, als pobres, als migrants, a les víctimes dels abusos, a les dones dins l’Església, i també als qui cerquen Déu en el silenci del cor.

Després de fer un repàs a alguns dels textos del magisteri de Francesc, el bisbe Xabier ha agraït al Sant Pare la seva valentia profètica, el seu testimoni de fraternitat universal, la seva proximitat humana i espiritual i la seva passió per la Casa Comuna.

Davant la pregunta I a nosaltres, què ens queda? la resposta és seguir caminant. Com deia el papa Francesc, el temps és superior a l’espai. Els processos han començat. Ara cal cuidar-los, fer-los créixer en la nostra Església diocesana amb la intercessió de la Moreneta, la Mare de Déu que el papa Francesc tant estimava.

Per últim, el bisbe Xabier s’ha adreçat al papa Francesc amb aquestes paraules: papa Francisco, como nos pediste, seremos valientes, verdaderos testigos de Cristo, sin olvidar la marginalidad y armaremos lío, batifondo cristiano. Hem pregat molt per tu, ara des del cel, si us plau, prega tu per aquest bisbe i per tots nosaltres. Gràcies Pare i Pastor.

Text de l’homilia.