Tothom qui passi per davant de la nostra Catedral-Parròquia podrà contemplar una imatge ben especial: el grandiós fulard de l’Esplai Sant Llorenç onejant i envoltant el campanar. Un signe visible de festa, d’alegria i, sobretot, d’esperança en el futur del nostre esplai.
La parròquia també s’ha volgut vestir de celebració per commemorar els 50 anys d’aquesta gran aventura educativa, humana i cristiana. Cinquanta anys de camí compartit per tantes generacions de nens, nenes, nois i noies que, dissabte rere dissabte, han pujat cap a l’esplai carregats d’il·lusió, amistat i ganes de créixer.
Han estat cinquanta anys de colònies, campaments, rutes, trobades generals, excursions i tantes experiències que han deixat petjada al cor de moltes persones. Per a molts, l’esplai ha estat el lloc on han nascut les millors amistats; per a alguns, fins i tot, el lloc on van començar històries d’amor que han acabat formant una família. I avui, aquells infants d’ahir veuen com els seus fills i filles continuen fent el mateix camí.
També em venen al cor les caramelles i les nadales que, amb tanta il·lusió, hem cantat pels carrers i places de la ciutat. Però hi ha un moment especialment emotiu: quan entrem a la Catedral. Aquell silenci que impressiona, aquella emoció que es respira. Quan el nostre Pano saluda primer el Crist Ressuscitat i, tot seguit, les veus comencen a omplir solemnement el temple. Aleshores es fa difícil contenir les llàgrimes en veure monitors, exmonitors i esplaieros pujant cap al presbiteri per cantar plegats, units per una mateixa història.
I avui vull tenir un record molt especial per als primers monitors i fundadors. Aquells joves que, fa cinquanta anys, van somiar un projecte i van tenir el coratge d’engegar-lo sense imaginar fins on arribaria. Amb esforç, generositat i entrega van sembrar una llavor que ha crescut i s’ha fet gran.
Avui, aquells joves d’aleshores sou persones grans, però podeu mirar enrere amb orgull. El que contempleu avui és també la vostra obra. Cada infant que ha passat per l’esplai, cada monitor que ha dedicat temps als altres, cada amistat nascuda, cada experiència compartida i cada valor transmès porten una part del vostre llegat.
Per això, quan avui alceu la mirada cap al campanar i hi veieu el fulard de l’Esplai Sant Llorenç abraçant-lo, no hi veureu només una peça de roba. Hi veureu cinquanta anys d’història, de servei, de fe, de compromís i d’esperança.
Que aquest fulard sigui el símbol d’un passat que ens omple d’orgull i d’un futur que continuem construint entre tots.
Per molts anys, Esplai Sant Llorenç!
I que continuï essent, durant molts anys més, una escola de vida, d’amistat i d’esperança.
Salvador Obiols i Gras
