La Catedral – Parròquia de Sant Llorenç acollirà aquest proper divendres a les 20 h la missa d’ admissió a ordes de tres aspirants a diaques. Es tracta de Juan Antonio Rodríguez Reyes, de la Parròquia de Sant Josep Obrer de Sant Boi de Llobregat; Esteve Ferré, de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges i Joan Rodríguez de la Parròquia de Cubelles.
Uns dies abans, els tres protagonistes comparteixen amb nosaltres el seu testimoni de com viuen el moment tan especial per a ells.
Estic molt feliç de poder rebre aquesta admissió a ordres al diaconat permanent. Vaig sentir ja fa uns anys la crida del Senyor a servir la seva Església i a anunciar el seu amor; un amor que jo he rebut gratuïtament, i per això vull donar-ho de la mateixa manera.
La meva dona, els meus fills i jo estem molt contents de donar a l’Església allò que a nosaltres ens ha donat la vida i guia les nostres vides. Donem gràcies a Déu perquè ens ha acollit a l’Església que, com a mare, ens ha ajudat, i ens segueix ajudant en el nostre caminar junts. Juan Antonio Rodríguez Reyes
—————————————
A pocs dies, de rebre l’Admissió a Ordes, són molts els sentiments que omplen tota la meva persona: sentiments de gratitud, d’alegria, de servei als altres, d’escolta profunda, d’esperança, de pregària, de generositat, de petitesa i humilitat, de responsabilitat, de record cap aquelles persones que m’han ajudat i m’ajuden a fer créixer la meva fe… Però sobre tot, un sentiment recíproc de profunda estimació generosa vers l’amor incondicional del Senyor.
Amb humilitat i senzillesa, he pogut descobrir l’acompanyament amorós de Déu en la meva vida. Un acompanyament a deixar-me guiar pel seu Esperit i confiadament, a la seves mans , posar aquesta crida que sento al servei de l’Església i dels germans. “Parleu Senyor, que el teu servent t’escolta” (1samuel3, 9). Esteve Ferré Planas
—————————————-
En aquest temps previ per a l’admissió a les ordres, són molts els sentiments que et passen pel cap: en primer lloc, sento una profunda gratitud i humilitat davant la crida del Senyor. Em reconec petit, però confiat en la seva gràcia que tot ho sosté. Són moments en els quals també prego intensament i demano que em faci instrument de la seva pau, instrument per a portar esperança allà on no n’hi ha i pugui servir a la comunitat amb tot el que desitjo ser: un petit treballador en la seva vinya. Juntament amb la meva dona, la qual comparteix aquests sentiments amb mi, em preparo per a rebre aquesta admissió amb cor obert, desitjant servir l’Església i els germans amb alegria, disponibilitat i esperit de pregària, deixant-me modelar per Crist Servent. Joan Rodríguez Segura
