El Centre d’Acollida Abraham per a persones sense llar, de Càritas interparroquial de Vilafranca del Penedès celebra 30 anys. Coincidint la setmana passada amb el dia de les persones sense llar, que s’ha celebrat aquest diumenge 29 d’octubre, s’ha realitzat al Claustre de la capella de Sant Francesc, una taula rodona per sensibilitzar i fer visible la realitat de les persones sense llar. A través de l’experiència i les vivències del Centre d’acollida Abraham i de persones que viuen el sensellarisme de prop, s’ha posat de manifesta aquesta realitat que sovint queda invisibilitzada. A la taula que ha moderat Mn. Francesc Romeu hi ha participat:

Joan M. Arenas (Autor de Tretze: històries sense sostre)

Salvador Tous (Coordinador Càritas Vilafranca)

José Manuel Robles (Persona sense llar)

Raquel Avilés (Treballadora social Càritas)

En acabar les intervencions dels testimonis, Ramon Carbonell, director de Càritas diocesana de Sant Feliu, ha presentat la campanya  dels dia de les persones sense llar impulsada per Càritas conjuntament amb d’altres entitats. I aquest ha estat el moment en que s’ha fet la lectura del manifest del dia de les persones sense llar a càrrec de persones voluntàries, i professionals del Centre d’acollida, així com de persones en situació de sense llar.

Finalment el Sr. Francisco Moreno, alcalde de Vilafranca del Penedès i Mon. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, han reconegut la feina realitzada per Càritas interparroquial de Vilafranca i el Centre d’acollida Abraham, amb les persones en situació de sense llar. Una feina que no hagués estat possible sense el compromís de totes les persones voluntàries i les persones contractades que durant aquests 30 anys, han estat al costat de tantes i tantes persones vulnerades, que s’han apropat al Centre Abraham.

Tot seguit, ha quedat inaugurada l’exposició 30 anys oferint cobertura, al mateix claustre de la capella de Sant Francesc i que romandrà oberta fins al 5 de novembre. L’exposició que repassa tant la història del Centre Abraham, com el fenomen del sensellarisme, es podrà visitar de 16h a 19h.

L’any passat Càritas a tot l’estat, va atendre 39.487 persones sense llar en situació de carrer, un 6,13% més que l’any anterior. Dues de cada deu eren dones i més de la meitat, espanyoles (51,6%).

El progressiu augment de la demanda femenina en aquests projectes de Càritas ha motivat que en els darrers cinc anys el 36% de les Càritas diocesanes hagin decidit incrementar les places disponibles per a dones als seus recursos, en el cas de Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregat en els pisos compartits per dones soles i amb fills i s’ha iniciat el servei de dutxes per a dones al Centre d’Acollida Abraham.

 “Aquesta mobilització de recursos respon no només a l’augment de la sensibilitat respecte a la situació de moltes dones sense llar, sinó també a la lenta resposta que reben de part de l’Administració Pública i sobretot a la seva desprotecció i vulnerabilitat especial, així com a una estigmatització més gran”.

L’estudi, “Un trabajo, una habitación y un gato” realitzat mitjançant un sondeig i entrevistes a dones sense llar, confirma com la societat i les entitats públiques segueixen reduint el sensellarisme a les persones que dormen al carrer o viuen temporalment en recursos residencials obviant les situacions en què es troben moltes dones i que són més difícils de visibilitzar.

No es contempla “com les dones van sortejant de qualsevol manera el fet de dormir al carrer buscant alternatives que les fa més vulnerables, com viure en vivendes insegures – sota amenaça de desnonament, acollides per part de familiars o amistats, amb ocupacions il·legals, sota amenaça de violència masclista, o oferint cura a canvi d’allotjament-”.

Aquesta manera d’afrontar o endarrerir la situació de carrer agreuja la  problemàtica per suportar durant més temps situacions de violència i precarietat a més de provocar que romanguin invisibles al sistema dificultant-ne la quantificació.

L’augment progressiu del nombre de dones sense llar en situació de carrer “suposa un repte en el disseny de polítiques públiques tant de prevenció com d’intervenció” sobretot perquè “no sempre són dones soles, sinó que en molts casos van acompanyades dels seus fills i filles, que també queden en situació de desprotecció”.

Tipologies del ‘sensellarisme’

El ‘sensellarisme’ és un problema social que no només aglutina les persones en situació de carrer. El nombre de persones afectades per aquesta realitat varia segons el grau d’exclusió residencial que es tingui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament a l’allotjament són la cara més coneguda d’aquest fenomen. Tot i això, les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sensellarisme’.

Segons “l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya”, presentat el 2022, 915.000 persones a catalunya pateix exclusió residencial, és a dir, que tenen greus dificultats en relació amb l’accés i el manteniment de l’habitatge

Campanya “fora de cobertura”

Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que tindrà lloc el proper 29 d’octubre, Càritas ha llançat una nova campanya. Sota el lema “Comparteix la teva xarxa. No deixeu que es quedin fora de cobertura”, la iniciativa denuncia la manca d’accés a drets, i en especial, la desprotecció social que pateixen aquestes persones.

Es vol fer visible la realitat de vulnerabilitat extrema que viuen les persones que van quedant al marge de les relacions socials, de l’espai públic normalitzat, de l’accés al dret d’habitatge, ocupació i protecció social.

És imprescindible continuar treballant perquè totes les persones puguin accedir als seus drets i siguin incloses a la vida social i comunitària”.

Et recomenem