Confirmacions a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès

El dissabte 8 de juny passat es va celebrar a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) el sagrament de la Confirmació.

En aquesta ocasió, el van rebre 12 joves, dels quals un va rebre els tres sagraments de la iniciació cristiana (Baptisme, Primera Comunió i Confirmació), mentre que un altre va rebre la Primera Comunió i la Confirmació. La celebració la va presidir mossèn Josep Maria Domingo, vicari general del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, en absència del bisbe Agustí Cortés per motiu del seu estat de salut.

Trobada de final de curs de preveres i diaques a la Casa de l’Església

Aquest dimarts 11 de juny, a l’Auditori de la Casa de l’Església, ha tingut lloc la Trobada de formació de preveres i diaques. El Vicari episcopal de la nostra diòcesi, Mn. Joan Peñafiel, ha compartit l’experiència, feta juntament amb el delegat de litúrgia, Mn. Vicenç Guinot, d’haver participat en el Congrés internacional per a la formació de preveres, que es va celebrar del 6 al 10 de febrer passat, a Roma.

Una de les conclusions a les quals van arribar fou la necessitat de l’acompanyament espiritual als sacerdots, també el fet de cuidar la lectura personal i tenir una sensibilitat cultural. Cal recordar que, des de la nostra diòcesi, s’ofereix als preveres i diaques, trobades de formació, recessos i formacions ordinàries.

D’altra banda, Mn. Peñafiel ha compartit el mètode Sinodal de la ’Conversa en l’Esperit’ que els preveres i diaques assistents a la trobada han posat en pràctica.

Material:

IV Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran

A continuació, trobareu el missatge del papa Francesc amb motiu d’aquesta jornada que se celebrarà el proper 28 de juliol.

Benvolguts germans i germanes,

Déu mai no abandona els seus fills. Ni tan sols quan l’edat avança i les forces flaquegen, quan surten cabells blancs i les relacions socials minven, quan la vida es torna menys productiva i corre el perill de semblar-nos inútil. Ell no es fixa en les aparences (cf. 1Sa 16,7) i no menysprea escollir aquells que semblen irrellevants per a molts. No descarta cap pedra, al contrari, les més “velles” són la base segura sobre la qual poden descansar les pedres “noves” per a construir juntes l’edifici espiritual (cf. 2Pe 2,5).

La Sagrada Escriptura, en conjunt, és una narració de l’amor fidel del Senyor, del qual emergeix una certesa consoladora: Déu continua mostrant-nos la seva misericòrdia, sempre, en cada etapa de la vida, i en qualsevol condició en què ens trobem, fins i tot en les nostres traïcions. Els salms estan plens de la meravella del cor humà davant Déu, que té cura de nosaltres malgrat la nostra petitesa (cf. Sl 144,3-4); ens asseguren que Déu ens ha teixit a cadascun de nosaltres des del ventre de la mare (cf. Sl 139,13) i que ni a l’infern no abandonarà la nostra vida (cf. Sl 16,10). Per tant, podem tenir la certesa que també estarà a prop nostre durant la vellesa, sobretot perquè a la Bíblia envellir és signe de benedicció.

I, tanmateix, en els salms trobem a més aquesta sincera invocació al Senyor: «No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa» (Sl 71,9). És una expressió forta, molt crua. Ens porta a pensar en el sofriment extrem de Jesús, que va exclamar a la creu: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» (Mt 27,46).

A la Bíblia, doncs, trobem la certesa de la proximitat de Déu en cada etapa de la vida i, al mateix temps, trobem la por a l’abandó, particularment en la vellesa i en el moment de dolor. No es tracta d’una contradicció. Mirant al nostre voltant no ens resulta difícil comprovar que aquelles expressions reflecteixen una realitat més que evident. Massa sovint la soledat és la companya amarga de la vida per a nosaltres, les persones grans i els avis. Moltes vegades, quan era bisbe de Buenos Aires, vaig tenir l’oportunitat de visitar residències d’avis i em vaig adonar de les poques visites que rebien aquelles persones; algunes feia molts mesos que no veien els seus éssers estimats.

Són moltes les causes d’aquesta soledat: en molts països, sobretot en els més pobres, les persones grans estan soles perquè els seus fills s’han vist obligats a emigrar. Penso també en les nombroses situacions de conflicte; quants ancians es queden sols perquè els homes —joves i adults— han estat cridats a combatre i les dones, sobretot les mares amb infants petits, deixen el país per a donar seguretat als fills! A les ciutats i als pobles devastats per la guerra, moltes persones grans es queden soles, com a únic senyal de vida en zones on sembla regnar l’abandonament i la mort. En altres parts del món hi ha una creença falsa, molt arrelada en algunes cultures locals, que genera hostilitat cap a la gent gran, sospitosa de recórrer a la bruixeria per a treure energia vital als joves, de manera que, en cas que una mort prematura, una malaltia o una sort adversa afecti un jove, la culpa recau damunt alguna persona gran. Aquesta mentalitat s’ha de combatre i erradicar. És un d’aquells prejudicis infundats dels quals la fe cristiana ens ha alliberat, que alimenta conflictes generacionals persistents entre joves i grans.

Si ho pensem bé, aquesta acusació adreçada a les persones grans de “robar el futur als joves” avui és ben present arreu. Es troba en altres formes, fins i tot en les societats més avançades i modernes. Per exemple, avui està molt estesa la creença que els ancians fan pesar damunt els joves el cost de l’assistència que ells requereixen, i d’aquesta manera treuen recursos al desenvolupament del país i, per tant, als joves. Es tracta d’una percepció distorsionada de la realitat. És com si la supervivència dels ancians posés en perill la dels joves. Com si per afavorir els joves fos necessari descuidar els ancians o, fins i tot, eliminar-los. La contraposició entre les generacions és un engany i un fruit enverinat de la cultura de la confrontació. Posar els joves en contra dels ancians és una manipulació inacceptable; «el que està en joc és la unitat de les edats de la vida, és a dir, el referent real per a la comprensió i l’estima de la vida humana en la seva totalitat» (Catequesi, 23 de febrer de 2022).

El salm citat anteriorment —en el qual se suplica no ser abandonats en la vellesa— parla d’una conspiració que cenyeix la vida dels ancians. Semblen paraules excessives, però comprensibles si es considera que la soledat i l’exclusió de les persones grans no són casuals ni inevitables, sinó més aviat fruit de decisions —polítiques, econòmiques, socials i personals— que no reconeixen la dignitat infinita de qualsevol persona «més enllà de qualsevol circumstància i en qualsevol estat o situació en què es trobi» (Decl. Dignitas infinita, 1). Això passa quan es perd el valor de cada persona i les persones es converteixen en una mera càrrega onerosa, en alguns casos massa elevada. El pitjor és que, sovint, les mateixes persones grans acaben sent dominades per aquesta mentalitat i arriben a considerar-se com un pes, i volen ser els primers a apartar-se.

Per altra part, avui hi ha moltes dones i homes que busquen la seva realització personal portant una existència tan autònoma i deslligada dels altres com sigui possible. Les pertinences comunes estan en crisi i les individualitats s’afirmen; el pas del “nosaltres” al “jo” sembla ser un dels signes més evidents del nostre temps. La família, que és la primera i més radical resposta a la idea que podem salvar-nos sols, és una de les víctimes d’aquesta cultura individualista. Però quan s’envelleix, a mesura que les forces minven, el miratge de l’individualisme, la il·lusió de no necessitar ningú i de poder viure sense lligams es revela tal com és: en canvi ens trobem que ho necessitem tot, però ara sols, sense ajuda, sense tenir ningú en qui puguem confiar. És un descobriment trist que molts fan quan ja és massa tard.

La soledat i l’exclusió s’han convertit en elements recurrents en el context en què estem immersos. Tenen arrels múltiples: en alguns casos són el fruit d’una exclusió planificada, una espècie de trista “conspiració social”; en altres casos es tracta lamentablement d’una decisió individual. Altres vegades s’hi sotmeten fingint que és una elecció autònoma. Cada vegada més estem perdent «el gust de la fraternitat» (Carta enc. Fratelli tutti, 33) i fins i tot ens costa imaginar alguna cosa diferent.

En moltes persones grans podem advertir aquell sentiment de resignació de què parla el llibre de Rut, quan relata que l’anciana Noemí —després de la mort del marit i dels fills— va invitar les seves joves, Orpà i Rut, a retornar als seus països d’origen i a les seves cases (cf. Rut 1,8). Noemí —com moltes persones grans d’avui— té por de quedar-se sola, però no pot imaginar res diferent. Com a vídua, és conscient que val poc als ulls de la societat i està convençuda que és un pes per a aquelles dues joves que, a diferència d’ella, tenen tota la vida per endavant. Per això pensa que és millor apartar-se i ella mateixa convida les seves joves nores a deixar-la i a construir el seu futur en altres llocs (cf. Rt 1,11-13). Les seves paraules són una concentració de convencions socials i religioses que semblen immutables i que marquen el seu destí.

El relat bíblic ens presenta en aquest moment dues opinions diferents davant la invitació de Rut i, per tant, davant la vellesa. Una de les dues joves, Orpà, que estima Noemí, amb un gest afectuós li fa un petó, però accepta allò que ella també pensa que és l’única solució possible i segueix el seu camí. Rut, en canvi, no se separa de Noemí i li adreça paraules sorprenents: «No insisteixis que et deixi» (Rt 1,16). No té por de desafiar els costums i l’opinió comuna, sent que aquella dona gran la necessita i, amb valentia, resta al seu costat en el que serà l’inici d’un nou viatge per a totes dues. A tots nosaltres —acostumats a la idea que la soledat és un destí inevitable— Rut ens ensenya que a la súplica “no em deixis” és possible respondre “no et deixaré”. No dubta a trastocar allò que sembla una realitat immutable, viure sols no pot ser l’única alternativa! No és casualitat que Rut —la que es va quedar acompanyant l’anciana Noemí— sigui un avantpassat del Messies (cf. Mt 1,5), de Jesús, l’Emmanuel, aquell que és “Déu amb nosaltres”, aquell que apropa Déu a tots els homes, de totes les condicions i de totes les edats.

La llibertat i la valentia de Rut ens conviden a recórrer un nou camí. Seguim els seus passos, fem el viatge amb aquesta jove dona estrangera i l’anciana Noemí, no tinguem por de canviar els nostres costums i d’imaginar un futur diferent per als nostres ancians. El nostre agraïment s’adreça a totes aquelles persones que, malgrat els sacrificis, han seguit l’exemple de Rut i estan cuidant una persona gran, o senzillament mostren cada dia la seva proximitat a familiars i coneguts que no tenen ningú. Rut va escollir estar a prop de Noemí i va ser beneïda: amb un matrimoni feliç, un llinatge i una terra. Això sempre val per a tothom: estant a prop de les persones grans, reconeixent el paper insubstituïble que tenen a la família, a la societat i a l’Església, també nosaltres rebrem molts dons, moltes gràcies, moltes benediccions.

En aquesta IV Jornada Mundial dedicada a ells, no deixem de mostrar la nostra tendresa als avis i a les persones grans de les nostres famílies, visitem els qui estan desanimats o els qui ja no esperen que un futur diferent pugui ser possible. A l’actitud egoista que porta a l’exclusió i a la soledat contraposem-hi el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir “no et deixaré” i d’emprendre un camí diferent.

Que a tots vosaltres, estimats avis i persones grans, i a tots aquells que us acompanyen, arribi la meva benedicció juntament amb la meva pregària. També a vosaltres us demano, si us plau, que no us oblideu de resar per mi.

Francesc

Roma, Sant Joan del Laterà, 25 d’abril de 2024

Celebració dels 20 anys de la creació del bisbat de Terrassa

El proper dissabte 15 de juny, el bisbat de Terrassa, commemorarà els 20 anys de la creació de la seva diòcesi. De la nostra diòcesi, hi assistirà el bisbe Agustí; el vicari general, Mn. Josep Maria Domingo; i el secretari general i canceller, Mn. Joan Pere Pulido.

A les onze del matí hi haurà la celebració de l’Eucaristia a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa. Serà una missa d’acció de gràcies. Prèviament, es farà una processó des del carrer de l’Església.

Donem-ne gràcies a Déu.

Tot a punt per les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia a Montserrat

Es treballarà de forma pràctica la recitació de la salmodia per ajudar-nos a exercir aquest servei a les nostres parròquies i comunitats. També els representants de la comissió que està preparant la Trobada de tardor a Girona, faran un tast del que es viurà al novembre. L’organització ens convida, sobretot, a participar en les Trobades d’aquest estiu. Us recordem les dates i els directors de les mateixes:

I Trobada – 22 al 27 de juliol, amb Cinta Ollé.

II Trobada – 5 al 10 d’agost, amb Montserrat Vilar.

III Trobada  –12 al 17 d’agost, amb Jordi Martí.

Per a fer la vostra inscripció només cal omplir el formulari: https://trobadesanimadorsdecant.cat/trobades/page.php?id=435&lang=1

Més informació al document adjunt.

Ordenacions diaconals a la Catedral de Sant Llorenç

Aquest diumenge 9 de juny, a les 6 de la tarda, el bisbe Agustí Cortés, ha conferit, a la Catedral-Parròquia de Sant Llorenç, l’orde del diaconat a Santiago B. Collantes de la Parròquia Sant de Andreu de la Barca, a Francisco J. González de la Parròquia de Santa María de Sales (Viladecans) i a Antonio J. Herrera de la Parròquia de Sant Pere (Gavà).

Els tres candidats completaran els nou diaques que s’hauran ordenat aquest curs a la Província Eclesiàstica de Barcelona (PEB). Tot i el llarg temps de preparació, per haver de compaginar-ho amb les obligacions familiars i professionals, els candidats no han defallit en el seguiment de la crida al servei diaconal que varen sentir. Provenen de mons ben diferents: En Santiago, de Salamanca, casat i amb un fill, exercí de Guàrdia Civil fins l’any passat en què es va jubilar; l’Antonio, casat sense fills, treballa a l’administració municipal i, en Francisco, casat amb tres fills, al sector immobiliari.

La crida al diaconat per en Santiago va lligada a la seva professió de servei públic i a la crida de l’Esperit a posar-se al servei de l’Església; l’Antonio, a través del testimoni del diaca Germà Agustí en la seva entrega al servei dels més necessitats i de les persones que l’han empès a ser «cristià en pràctiques» per fer real l’ensenyament de Jesús. Ambdós ressalten l’acompanyament de l’àmbit familiar, pares i família, oberts a la crida de l’Esperit. En Francisco destaca la descoberta de Jesús al Col·legi Sagrada Família de Gavà a través de l’estudi de les Benaurances on trencà molts esquemes de la seva vida i sentí la crida a un seguiment més compromès de Jesús.

L’acompanyament de les esposes ha estat fonamental i n’estan ben agraïts. Com diu en Francisco parlant de la Judith, l’amor, l’acompanyament i, sobretot els silencis oportuns, curulls de saviesa i d’estimació han fet possible arribar a l’ordenació. Sense el seu ajut no s’hi hauria arribat. Ara es tracta de seguir aprofundint en la disponibilitat per servir en el que calgui, amb el cor a la mà, i fer present, per la imposició de mans del Sr. Bisbe, la fe apostòlica i el nosaltres eclesial, a les comunitats on els enviaran.

Assemblea anual de mutualistes d’UMAS

El proper dimarts 25 de juny, UMAS celebrarà la seva Assemblea anual de Mutualistes, que es desenvoluparà a partir de les 17.00 h, en primera convocatòria, i de les 18.00 h, en segona convocatòria de manera presencial i, també, telemàtica. Les dades per participar-hi es troben en la imatge d’aquesta notícia.

UMAS, nascuda ja fa més de 40 anys, s’ha convertit en l’asseguradora líder i referent en l’àmbit de les Esglésies diocesanes, congregacions religioses, entitats caritatives i socials, residències, centres docents, associacions de fidels, etc. Col·labora amb la tasca social de totes aquestes institucions, emparant les seves necessitats asseguradores, aplicant part dels seus beneficis a la consolidació de la seva activitat i tractant de millorar contínuament els serveis i productes que posen a disposició dels mutualistes.

La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat i les seves parròquies són mutualistes d’UMAS, amb la qualcosa estan coberts per aquesta entitat asseguradora en la gestió dels riscos propis de la diversa activitat que l’Església desenvolupa tant a l’interior com a l’exterior d’immobles com ara temples, cases rectorals, salons parroquials, cases de colònies, fundacions, centres d’esplai, etc.

Per una organització adequada de l’esdeveniment, es prega confirmació d’assistència abans del 20 de juny a través del correu electrònic asamblea@umas.es.

Trobada diocesana de final de curs

El proper diumenge 16 de juny, a la Catedral-Parròquia de Sant Llorenç, de 18.00 h a 20.30 h., hi haurà la cloenda de l’objectiu diocesà, continuant en el camí sinodal i la preparació del Jubileu 2025 “Pelegrins d’Esperança”.

PROGRAMA DE LA TROBADA

  • Acollida a la Catedral-parròquia de Sant Llorenç.
  • Vídeo dels 500 anys de la fundació de la parròquia i 20 anys de la diòcesi i Catedral de Sant Llorenç.
  • Presentació i entrega de la Carta pastoral: “La Catedral, signe de comunió diocesana”.
  • Informacions sobre la cloenda objectiu diocesà, la cloenda del Sínode de bisbes i l’inici del Jubileu de l’Esperança.
  • Pregària de Vespres.
  • Cloenda de la trobada. Es compartirà coca i cava.

La participació en la trobada es farà en coordinació amb el Consell Pastoral Diocesà, els arxiprestos i els delegats corresponents.

Pel seu interès, us adjuntem la Carta que ha adreçat el sr. bisbe Agustí Cortés a tots els diocesans:

La 46a Trobada del Secretariat Interdiocesà de Santuaris de Catalunya i les Illes se celebrarà a Montserrat

A la reunió plenària del dimecres 29 de maig passat, que va tenir lloc a la Casa de l’Església de la nostra diòcesi, es varen acordar les dates per la 46 Trobada del Secretariat Interdiocesà de Santuaris (SIS) de Catalunya i les Illes. La propera trobada se celebrarà a Montserrat, en el marc del Mil·lenari del Monestir, els dies 10, 11 i 12 de març de 2025.

El lema ‘Acollim amb Esperança’ i el subtítol ‘per ser més evangelitzadors’. En aquesta trobada es treballarà com ajudar des dels santuaris a viure el Jubileu de l’Esperança convocat pel papa Francesc pel mateix any. La nostra Delegació de Pastoral de santuaris, peregrinacions i turisme, l’ha representat el seu delegat, el P. Joan Maria Mayol, rector del santuari de la Mare de Déu de Montserrat.

El Govern commemorarà el mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat

Entre les efemèrides que es recordaran l’any vinent hi ha el mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat, el cinquantè aniversari de la celebració del Congrés de Cultura Catalana i el centenari del naixement de l’arquitecte Oriol Bohigas i Guardiola.

El Govern ha acordat els esdeveniments i personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya el pròxim any 2025. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’aquests esdeveniments i personalitats que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans i catalanes.

La proposta l’ha elaborat la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i les personalitats que ha de commemorar la Generalitat.

  1. 50 anys de la mort de Concepció Badia i Millàs. Soprano.
  2. 50 anys de la mort d’Agustí Duran i Sanpere. Historiador, arxiver i arqueòleg.
  3. 50 anys de la celebració del Congrés de Cultura Catalana.
  4. 100 anys del naixement d’Oriol Bohigas i Guardiola. Arquitecte i urbanista.
  5. 100 anys del naixement de Mercè Bruquetas i Lloveras. Actriu.
  6. 100 anys del naixement de Francesc Candel Tortajada. Escriptor i periodista.
  7. 100 anys del naixement de Maria Assumpció Català i Poch. Astrònoma i matemàtica.
  8. 100 anys del naixement de Josep Cercós i Fransí. Compositor i pianista.
  9. 150 anys del naixement de Juli Garreta i Arboix. Compositor de sardanes.
  10. 100 anys del naixement de Conxita Grangé i Beleta. Activista.
  11. 100 anys del naixement de Josefina Güell i Saumell. Actriu.
  12. 100 anys del naixement de Josep Maria Llompart i de la Peña. Poeta i assagista.
  13. 100 anys del naixement de Pepeta Planas i Capdevila. Esquiadora.
  14. 150 anys del naixement de Maria Lluïsa Ponsa i Bassas. Pianista i compositora.
  15. 150 anys del naixement de Ricard Viñes i Roda. Pianista.
  16. 300 anys de la Pau de Viena i l’exili català austriacista.
  17. 650 anys de l’Atles català.
  18. Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat.