Reunió de Delegats de Mitjans de Comunicació de totes les diòcesis amb seu a Catalunya

Els delegats de mitjans de comunicació de totes les diòcesis amb seu a Catalunya, van reunir-se el dimarts 9 d’abril passat, a l’alberg Sant Jaume de Jorba (Anoia). Aquesta trobada correspon a les reunions periòdiques que tenen els cap de comunicació de totes les diòcesis catalanes, sense oblidar-nos el Principat d’Andorra (Bisbat d’Urgell) i poblacions del País Valencià (Bisbat de Tortosa).

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, va conduir la reunió com a president del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS). El matí del 9 d’abril passat, els periodistes, van dedicar-lo a tractar temes diversos relacionats amb la comunicació i que afecten els bisbats del nostre País, com per exemple, l’edició de la memòria de l’Església del 2023, entre d’altres qüestions.

L’últim punt de l’ordre del dia es va dedicar al projecte ‘Catalonia Sacra’, en el qual, els seus responsables, van traslladar l’interès i inquietud d’explorar, conjuntament, fórmules noves, per fer arribar la feina de protecció i difusió del patrimoni cultural de l’Església a arreu.

La jornada de treball va finalitzar amb un dinar de germanor cuinat per mossèn Enric Garcia a l’alberg de Sant Jaume de Jorba (Anoia).

Comunicat de la Xarxa d’Entitats Cristianes

La Xarxa d’Entitats Cristianes ha elaborat un comunicat arran del clima bèl·lic, la guerra i la necessitat de resoldre els conflictes des de la no violència. Pel seu interès, el reproduïm.

Les entitats cristianes signants, conseqüents amb el missatge evangèlic i alineats inequívocament amb la Pau entre tots el pobles, volen manifestar:

  1. El rebuig vers el clima bèl·lic que promouen governs i institucions internacionals.
  • La creença ferma en el diàleg i la diplomàcia per solucionar els conflictes.
  • El convenciment que les lluites armades només condueixen a la mort, a la destrucció, la pobresa i  la injustícia.
  • Que els actuals conflictes bèl·lics d’Ucraïna i Palestina, entre d’altres, amb gravíssimes violacions del dret internacional, ens exigeixen esforços per a tancar-los, i en cap cas  obrir-ne de nous.
  • Que la inversió en armament i la militarització que se’ns proposa com a inevitable, suposarà  una greu afectació de les necessitats en salut,  educació, acció social i cultura de la ciutadania.
  • La necessitat que la societat civil s’oposi fermament a qualsevol conflicte armat i exigeixi als seus representants la recerca de vies pacificadores.
  • Totes les tradicions espirituals i religioses tenen una responsabilitat i un compromís ètic per contribuir a la pacificació i la resolució dels conflictes per via no violenta.

Acció Catòlica Obrera (ACO)

Alcem la Veu

Associació José Ramón Zudaire

Capítol de Barcelona de la Fundació Vaticana Centesimus Annus

Càritas Diocesana de Barcelona

Centre Passatge

Comunitats Vedruna Catalunya

Cristianisme al segle XXI

Cristianisme i Justícia

Delegació de Mans Unides de Barcelona

Federació de Cristians de Catalunya

Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Fundació Joan Maragall

Fundació Pere Tarrés

Fundació Viarany

Grup Juristes Roda Ventura

Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans

Justícia i Pau

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona

Èxit de participació en la 2a Trobada d’Ecoparròquies

El dissabte 6 d’abril passat, va tenir lloc, a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat, la segona trobada de la xarxa d’Ecoparròquies organitzada per Justícia i Pau. Hi van participar una quarantena de persones de diferents indrets de Catalunya, com per exemple d’Arenys de Mar, Sabadell, Sant Joan Despí, Molins de Rei, Barcelona i El Prat de Llobregat.

La trobada va començar a les deu del matí amb una pregària preparada per l’equip d’Ecoparròquies del Prat de Llobregat. A continuació, en Joan Carrera va fer una xerrada sobre “Créixer d’una altra manera” i va fer qüestionar, a tots els presents, que el progrés, si no s’acompanya d’una millor qualitat de vida per a les persones, realment no és progrés. Els recursos són limitats i els hem de fer servir amb seny, independentment de l’abast que es tingui d’ells. Com a exemple, Mn. Carrera, va comentar que un americà necessitarà més aigua i electricitat per viure que un africà.

Durant el col·loqui amb el ponent, es va parlar de la paradoxa que hi ha respecte a les persones que després de posar-se plaques solars, com tenen a l’abast més electricitat, n’augmenten el seu consum.

També va haver-hi un intercanvi d’experiències on el grup d’Ecoparròquies del Prat de Llobregat va mostrar les diferents activitats que havia portat a terme fins ara. De la seva banda, el rector, Mn. Josep Torrente, va explicar l’experiència de la instal·lació de plaques solars a la teulada de les esglésies de Sant Pere i Sant Pau, i Mare de Déu de la Mercè.

Abans de dinar, els participants es van presentar i van explicar les accions que havien dut a terme als seus grups.

Després de dinar, una vintena de persones, es van desplaçar fins als espais naturals del Delta de Llobregat i es va fer una dinàmica-pregària en petits grups al voltant del sentit de l’aigua. Els participants van gaudir de l’espai, de l’albirament de tot tipus d’aus de delta: flamencs, ànecs, cabussons, etc., i també dels animals estrella, els cavalls, a la vegada que tots els assistents anaven reflexionant i pregant.

18a Jornada de mestres i professors de religió de Catalunya i Andorra

Gairebé una vintena de mestres i professors que treballen i resideixen a la nostra diòcesi, va participar, el dissabte 13 d’abril passat, en la XVIII Jornada de mestres i professors de religió de Catalunya i Andorra, que va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona.

El professor Jordi Cabanas va tractar sobre ‘La pedagogia de Déu, la paciència del mestre’, i els delegats Mn. Pepe Chisvert i Rafa Muñoz van destacar que ‘el mestre de religió ha de ser referència de Crist com ho és el campanar de l’església per a cada poble’.

Hi van haver dos cicles de tallers d’enfocaments diversos, al voltant de la didàctica. A la tarda, com a cloenda de la Jornada, es va celebrar l’Eucaristia, presidida per Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, i encarregat de l’àmbit d’educació de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i que els va encoratjar a seguir sent missioners en l’escola.

Amb tot el material i experiències que va rebre la nostra delegació d’ensenyament, els servirà per seguir treballant en el grup de docents del “Cafè del divendres”. Se’ls obren noves oportunitats d’aprofundiment de la seva tasca docent, des de l’ensenyament a l’escola de la religió catòlica, com de l’ésser docent catòlic a l’escola.

Jordi Breu: “El bisbe Joan Carrera ens va ensenyar com estimar i defensar Catalunya”

El dijous 11 d’abril passat, es va presentar, a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona, el llibre, editat per Jordi Breu, sobre el bisbe Joan Carrera Plana (1930-2008). El llibre es titula “Mireu els lliris del camp. Joan Carrera un testimoniatge de fe” i és un recull de molts testimonis sobre la persona del bisbe ara que fa 15 anys del seu traspàs. El llibre glossa diverses i múltiples facetes de la personalitat tan polièdrica del bisbe Joan Carrera. De la nostra diòcesi van assistir-hi, el vicari general, Mn. Josep M. Domingo, i el delegat per al catecumenat, Mn. Ricard Hernández, entre d’altres.

La presentació fou a càrrec de la mantenidora i periodista Teresa Pou, de l’editor Eduard Fornés, de Mn. Jaume Aymar, i dels també periodistes Antoni Bassas i Marcel·lí Joan. Hi van assistir el bisbe auxiliar de Barcelona David Abadias, que va cloure l’acte en nom del Cardenal Joan Josep Omella, i l’arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives, i hi havia un gran grup de personalitats de la societat catalana encapçalades per l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i altres persones del món eclesial, cultural i polític català.

Les paraules de Jordi Breu, president del Memorial Bisbe Joan Carrera i recopilador del llibre:

“Amb motiu del 15è aniversari de la mort del bisbe Joan Carrera, al Memorial Bisbe Joan Carrera ens vam plantejar l’opció de fer un llibre amb què se’l pogués homenatjar. Així va néixer aquest llibre, de la voluntat de mantenir viu el record i el pensament del bisbe Joan Carrera i Planas, bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona. I posant atenció especial en aquelles vivències personals viscudes per les persones que el van conèixer i van col·laborar amb ell al llarg de la seva vida.

Eren moltes les persones que ens anaven explicant detalls de moments viscuts al costat del bisbe Joan. Molts començaven amb el “recordes quan…” , “aquell dia….”, “i quan va pujar en aquella llarga escala a rentar-li la cara al sant!”… i tants i tants records.

I així ens vam anar posant-nos en contacte amb persones que hi van tenir tracte i que en moltes ocasions vam tenir ocasió de parlar amb ells i elles sobre la personalitat del bisbe Joan. El resultat s’ha reunit en una garba de textos escrits per persones que hem conegut el bisbe Joan en diversos moments de la seva vida i que no només l’hem conegut, sinó que hi vam col·laborar en tasques pastorals, litúrgiques, culturals, socials… Hi vam parlar durant llargues i profitoses estones, amb fructíferes converses. Ens vam deixar aconsellar per les seves paraules, sempre encertades. Ens va ensenyar a estimar i a servir l’Església tal com ell ho feia cada dia.

Amb qui, estant al seu costat, hem après a conèixer millor Jesús, a entendre millor l’Evangeli. Amb qui vam aprendre a acollir amb el cor obert l’immigrant. Amb qui vam aprendre a ajudar activament el necessitat. Amb qui vam riure en escoltar aquella anècdota viscuda o acudit que explicava amb aquell humor fi, intel·ligent, i ho feia amb aquella mirada de murri. Amb qui ens va mostrar com estimar Catalunya i defensar-la davant de les injustícies. Per a moltes de les persones entrevistades, el seus records del bisbe Joan són un preuat tresor.

En aquest llibre trobareu, doncs, les vivències d’un grup de persones de diferents edats, de diferents llocs, que tenen en la seva memòria records ben vius de moments significatius viscuts amb el bisbe Joan. I que han conservat en la seva memòria com aquell qui guarda un preuat tresor.”

El bisbe Agustí anima els joves a no tenir por

Sant Feliu de Llobregat va acollir, el 13 d’abril passat,  la Trobada diocesana d’adolescents i joves del nostre bisbat. Enguany, en format de tarda, prop d’una vuitantena d’adolescents i joves d’arreu del territori diocesà es van aplegar sota el lema: Cridats a ser Poble! Tant el lema com el fet de celebrar-ho a Sant Feliu de Llobregat, tenia una triple finalitat: els 500 aniversari de la parròquia de Sant Llorenç, els 20 anys del nostre bisbat i l’Objectiu diocesà.

La trobada va començar a la Casa de l’Església, casa de tots. Amb la salutació inicial, el nostre bisbe Agustí Cortés, acompanyat del nou delegat de pastoral amb joves del nostre bisbat, Mn. Josep Sellarés, va expressar l’alegria de poder acollir, en aquell indret, els adolescents i joves vinguts d’arreu del nostre bisbat. El nostre prelat, es proposava de viure, durant la tarda, tres grans moments que servien per plantejar-nos tres preguntes: on som cridats, a què som cridats i qui ens crida.

La trobada va acabar amb l’Eucaristia, presidida pel bisbe Agustí i concelebrada per altres preveres de la diòcesi. Durant l’homilia, el bisbe Agustí Cortés, va animar els joves a no tenir por, a deixar-se interpel·lar per la crida del Senyor i a seguir-lo.

Missatge del papa Francesc per a la 61a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions

Amb el títol: “Cridats a sembrar l’esperança i a construir la pau””, s’ha donat a conèixer la carta que ha escrit el papa Francesc amb motiu de la 61a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, que s’escaurà el proper diumenge 21 d’abril.

Benvolguts germans i germanes,

Cada any la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions ens convida a considerar el preciós do de la crida que el Senyor ens dirigeix a cadascú de nosaltres, el seu poble fidel en camí, perquè puguem ser partícips del seu projecte d’amor i encarnar la bellesa de l’Evangeli en els diversos estats de vida. Escoltar la crida divina, lluny de ser un deure imposat des de fora, fins i tot en nom d’un ideal religiós, és, en canvi, la manera més segura que tenim per alimentar el desig de felicitat que portem dins. La nostra vida es realitza i arriba a la seva plenitud quan descobrim qui som, quines són les nostres qualitats, en quins àmbits podem fer-les fructificar, quin camí podem recórrer per a convertir-nos en signes i instruments d’amor, d’acollida, de bellesa i de pau, en els contextos on cadascú viu.

Per això, aquesta Jornada és sempre una bonica ocasió per a recordar amb agraïment davant el Senyor el compromís fidel, quotidià i sovint amagat d’aquells que han abraçat una crida que implica tota la seva vida. Penso en les mares i els pares que no anteposen els propis interessos i no es deixen endur pel corrent d’un estil superficial, sinó que orienten la seva existència cap a la cura de les relacions, amb amor i gratuïtat, obrint-se al do de la vida i posant-se al servei dels fills i del seu creixement. Penso en els que duen a terme la seva feina amb entrega i esperit de col·laboració; en els que es comprometen, en diversos àmbits i de diferents maneres, a construir un món més just, una economia més solidària, una política més equitativa, una societat més humana; en tots els homes i les dones de bona voluntat que es desgasten pel bé comú. Penso en les persones consagrades, que ofereixen la pròpia existència al Senyor tant en el silenci de la pregària com en l’acció apostòlica, a vegades en llocs de frontera i d’exclusió, sense escatimar energies, tirant endavant el seu carisma amb creativitat i posant-lo a disposició dels qui troben. I penso en els qui han acollit la crida al sacerdoci ordenat i es dediquen a l’anunci de l’Evangeli, i ofereixen la seva vida, juntament amb el Pa eucarístic, pels germans, sembrant esperança i mostrant a tothom la bellesa del Regne de Déu.

Als joves, especialment a tots els qui se senten allunyats o que desconfien de l’Església, voldria dir-los: deixeu-vos fascinar per Jesús, plantegeu-li les vostres inquietuds fonamentals. A través de les pàgines de l’Evangeli, deixeu-vos inquietar per la seva presència que sempre ens posa beneficiosament en crisi. Ell, més que ningú, respecta la nostra llibertat, no s’imposa sinó que es proposa. Doneu-li cabuda i trobareu la vostra felicitat en el seu seguiment i, si us ho demana, en l’entrega total a Ell.

Un poble en camí

La polifonia dels carismes i de les vocacions, que la comunitat cristiana reconeix i acompanya, ens ajuda a comprendre plenament la nostra identitat com a cristians. Com a poble de Déu que camina pels viaranys del món, animats per l’Esperit Sant i inserits com a pedres vives en el Cos de Crist, cadascú de nosaltres es descobreix com a membre d’una gran família, fill del Pare i germà i germana dels seus semblants. No som illes tancades en si mateixes, sinó que som parts del tot. Per això, la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions porta imprès el segell de la sinodalitat: són molts els carismes i estem cridats a escoltar-nos mútuament i a caminar junts per a descobrir-los i per a discernir a què ens crida l’Esperit per al bé de tothom.

A més, en el moment històric actual, el camí comú ens condueix vers l’Any Jubilar del 2025. Caminem com pelegrins d’esperança cap a l’Any Sant perquè, redescobrint la pròpia vocació i posant en relació els diversos dons de l’Esperit, puguem ser en el món portadors i testimonis del somni de Jesús: que formem una sola família, unida en l’amor de Déu i sòlida en el vincle de la caritat, del compartir i de la fraternitat.

Aquesta Jornada està dedicada, en particular, a la pregària per a invocar del Pare el do de vocacions santes per a l’edificació del seu Regne: «Demaneu a l’amo dels sembrats que hi enviï més homes a segar-los» (Lc 10,2). I la pregària —ho sabem— es fa més amb l’escolta que amb paraules adreçades a Déu. El Senyor parla al nostre cor i vol trobar-lo disponible, sincer i generós. La seva Paraula s’ha fet carn en Jesucrist, que ens revela i ens comunica tota la voluntat del Pare. En aquest any 2024, dedicat precisament a la pregària en preparació al Jubileu, estem cridats a redescobrir el do inestimable de poder dialogar amb el Senyor, de cor a cor, esdevenint així pelegrins d’esperança, perquè «la pregària és la primera força de l’esperança. Tu pregues i l’esperança creix, avança. Jo diria que la pregària obre la porta a l’esperança. L’esperança hi és, però amb la meva pregària li obro la porta» (Catequesi, 20 de maig de 2020).

Pelegrins d’esperança i constructors de pau

Però, què significa ser pelegrins? Qui comença un pelegrinatge procura abans que res tenir clara la meta, que porta sempre al cor i a la ment. Però, al mateix temps, per assolir aquest objectiu cal concentrar-se en l’etapa present, i per afrontar-la es necessita estar lleugers, desfer-se de càrregues inútils, dur a sobre l’essencial i lluitar cada dia perquè el cansament, la por, la incertesa i les tenebres no obstaculitzin el camí iniciat. D’aquesta manera, ser pelegrins significa tornar a començar cada dia, recomençar sempre, recuperar l’entusiasme i la força per a recórrer les diferents etapes de l’itinerari que, malgrat el cansament i les dificultats, obren sempre davant nostre horitzons nous i panorames desconeguts.

El sentit del pelegrinatge cristià és precisament aquest: ens posem en camí per a descobrir l’amor de Déu i, alhora, per a conèixer-nos a nosaltres mateixos, a través d’un viatge interior, però sempre estimulat per la multiplicitat de les relacions. Per tant, som pelegrins perquè hem estat cridats. Cridats a estimar Déu i a estimar-nos els uns als altres. Així, el nostre caminar en aquesta terra mai no es resol en un cansar-se sense sentit o en un vagar sense rumb; al contrari, cada dia, responent a la nostra crida, intentem fer els passos possibles cap a un món nou, on es visqui en pau, en la justícia i l’amor. Som pelegrins d’esperança perquè tendim cap a un futur millor i ens comprometem a construir-lo al llarg del camí.

Aquest és, en definitiva, el propòsit de tota vocació: arribar a ser homes i dones d’esperança. Com a individus i com a comunitat, en la varietat dels carismes i dels ministeris, tots estem cridats a “donar-li cos i cor” a l’esperança de l’Evangeli en un món marcat per desafiaments epocals: l’avenç amenaçador d’una tercera guerra mundial a trossos; les multituds de migrants que fugen de les seves terres a la recerca d’un futur millor; l’augment constant del nombre de pobres; el perill de comprometre de manera irreversible la salut del nostre planeta. I a tot això s’hi afegeixen les dificultats que trobem quotidianament i que, a vegades, amenacen amb deixar-nos en la resignació o l’abatiment.

En el nostre temps, doncs, és decisiu que nosaltres els cristians conreem una mirada plena d’esperança, per a poder treballar de manera fructífera, responent a la vocació que ens ha estat confiada, al servei del Regne de Déu, Regne d’amor, de justícia i de pau. Aquesta esperança —ens assegura sant Pau— «no quedarà defraudada» (Rm 5,5), perquè es tracta de la promesa que el Senyor Jesús ens ha fet de romandre sempre amb nosaltres i d’involucrar-nos en l’obra de redempció que Ell vol realitzar en el cor de cada persona i en el “cor” de la creació. Aquesta esperança troba el seu centre propulsor en la Resurrecció de Crist, que «comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És clar que moltes vegades sembla que Déu no existís: veiem injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brollar quelcom nou, que tard o d’hora produeix un fruit» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 276). Fins i tot l’apòstol Pau afirma que «en esperança» nosaltres «hem estat salvats» (Rm 8,24). La redempció realitzada en la Pasqua dona l’esperança, una esperança certa, segura, amb la qual podem afrontar els desafiaments del present.

Ser pelegrins d’esperança i constructors de pau significa, aleshores, fundar la pròpia existència en la roca de la resurrecció de Crist, sabent que cada compromís nostre, en la vocació que hem abraçat i portem endavant, no cau en el buit. Malgrat els fracassos i els contratemps, el bé que sembrem creix de manera silenciosa i res no ens pot separar de la meta última, que és la trobada amb Crist i l’alegria de viure en fraternitat entre nosaltres per tota l’eternitat. Aquesta crida final hem d’anticipar-la cada dia, ja que la relació d’amor amb Déu i amb els germans i les germanes comença a realitzar des d’ara el projecte de Déu, el somni de la unitat, de la pau i de la fraternitat. Que ningú no se senti exclòs d’aquesta crida! Cadascú de nosaltres, dins de les pròpies possibilitats, en l’específic estat de vida pot ser, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, sembrador d’esperança i de pau.

La valentia d’involucrar-se

Per tot això us dic una vegada més, com durant la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa: “Rise up! – Aixequeu-vos!”. Despertem-nos del somni, sortim de la indiferència, obrim les reixes de la presó en la que tantes vegades ens tanquem, perquè cadascú de nosaltres pugui descobrir la pròpia vocació en l’Església i en el món i es converteixi en pelegrí d’esperança i artífex de pau! Apassionem-nos per la vida i comprometem-nos en la cura amorosa d’aquells que estan al costat nostre i de l’ambient on vivim. Us ho repeteixo: tingueu la valentia d’involucrar-vos! Mn. Oreste Benzi, un infatigable apòstol de la caritat, sempre en favor dels últims i dels indefensos, acostumava a repetir que no hi ha ningú tan pobre que no tingui res donarni hi ha ningú tan ric que no tingui necessitat de rebre.

Aixequem-nos, doncs, i posem-nos en camí com a pelegrins d’esperança, perquè, com ho va ser Maria per a Elisabet, també nosaltres puguem ser missatgers d’alegria, fonts de vida nova i artesans de fraternitat i de pau.

Roma, Sant Joan del Laterà, 21 d’abril de 2024, IV Diumenge de Pasqua.

FRANCESC

Es presenta el llibret ‘Jujol-En la Parròquia de Sant Joan Baptista’

El proper diumenge 21 d’abril, a les 12.30 h, en el temple parroquial de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí, es presentarà la guia ‘Jujol -en la Parròquia de Sant Joan Baptista-‘, escrita per Rafael Gómez Ruiz. El mateix dia de la presentació, es podrà adquirir un exemplar al preu de 5 euros en benefici de les obres d’aquesta parròquia del Baix Llobregat.

L’ONG ‘Malària 40’ organitza un sopar solidari a Castelldefels per ajudar els infants de Madagascar

La població de Madagascar acaba de patir un nou cicló el tercer aquest any, que ha arrasat el nord de l’illa, causant morts i desenes de milers de ferits. Al seu pas, el vent i l’aigua han destruït i provocat  inundacions, i com a conseqüència la vida del mosquit que propaga la malaltia letal de la malària. Per recaptar fons per aquesta emergència l’ONG ‘Malària 40’, de Castelldefels (El Baix Llobregat), organitza un sopar solidari el dijous 25 d’abril a les 20.30 h al restaurant CelBlau. 

Juntament amb els proveïdors (Carniceria Soler, Goutness, Peix Xavi i Jaume, Peret i Olive, Makro, L’amanida Fruteria y Enate) cobriran totes les despeses del sopar. Tota la recaptació es destinarà a oferir gratuïtament el tractament de la malària als centres mèdics de les zones més afectades.

Informació: www.malaria40.org
Donatius: ES31 1491 0001 2130 0006 3465

Per a més informació:

https://www.malaria40.org/quienes-somos

S’inicia el procés d’elecció del nou president de Càritas Catalunya

El dimecres 10 d’abril passat, va tenir lloc, a Tortosa, l’Assemblea de Càritas Catalunya, amb la presència de la majoria dels equips directius de les deu Càritas que la configuren.

La reunió va tenir lloc a la seu de Càritas Diocesana de Tortosa, on els assistents van ser rebuts i acollits per Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, qui va adreçar unes paraules als membres de l’Assemblea i va voler subratllar la tasca que cal fer per acompanyar els més vulnerables i marginats de la nostra societat. També  va presentar breument el Pla Estratègic 2024-2027 de Càritas Diocesana de Tortosa i va recordar el darrer document que parla de la dignitat humana i que acaba de publicar la Congregació pel Culte Diví “Dignitas infinita”. Després va prendre la paraula el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, que va representar a l’arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Joan Josep Omella. Mons. Vilanova va recordar als participants en l’Assemblea la necessitat de fer bona feina en bé dels més necessitats.

El president de Càritas Cataluna, Francesc Roig, també va saludar a tots els presents i tot seguit es va aprovar l’acta de la darrera reunió. El Sr. Roig va fer una informació ben detallada de totes les reunions i activitats que s’han dut a terme a nivell institucional i de relacions amb l’administració pública i altres organismes, un moment per compartir amb els directors, delegats i secretaris generals el dia a dia de Càritas.

Seguint l’ordre del dia es va iniciar el procés d’elecció del nou president/a de Càritas Catalunya, així com la renovació de les vicepresidències de la Comissió Permanent que ara acaben el seu mandat.

En el tema econòmic es va presentar el tancament de l’exercici econòmic de l’any 2023, que es va explicar als assistents, així com la proposta del pressupost per aquest any 2024 que va tenir l’assentiment dels presents. Un punt que va portar al diàleg, així com preguntes i dubtes per part de l’Assemblea, en un tema tan important per dur a terme la tasca caritativa i social de Càritas arreu del territori. Després el coordinador d’Àmbits va fer un exhaustiu repàs per tot allò que es duu a terme en els àmbits: social, de comunicació, de les persones, de la gestió i altres. Un ric diàleg i diferents aportacions van completar la informació facilitada i va permetre veure la tasca que es fa des de les Càritas Diocesanes i l’acompanyament de Càritas Catalunya.

A les 14 h, amb una pregària, es va donar per acabada l’Assemblea i es va compartir un dinar de germanor.