El bisbe Agustí anima els joves a no tenir por

Sant Feliu de Llobregat va acollir, el 13 d’abril passat,  la Trobada diocesana d’adolescents i joves del nostre bisbat. Enguany, en format de tarda, prop d’una vuitantena d’adolescents i joves d’arreu del territori diocesà es van aplegar sota el lema: Cridats a ser Poble! Tant el lema com el fet de celebrar-ho a Sant Feliu de Llobregat, tenia una triple finalitat: els 500 aniversari de la parròquia de Sant Llorenç, els 20 anys del nostre bisbat i l’Objectiu diocesà.

La trobada va començar a la Casa de l’Església, casa de tots. Amb la salutació inicial, el nostre bisbe Agustí Cortés, acompanyat del nou delegat de pastoral amb joves del nostre bisbat, Mn. Josep Sellarés, va expressar l’alegria de poder acollir, en aquell indret, els adolescents i joves vinguts d’arreu del nostre bisbat. El nostre prelat, es proposava de viure, durant la tarda, tres grans moments que servien per plantejar-nos tres preguntes: on som cridats, a què som cridats i qui ens crida.

La trobada va acabar amb l’Eucaristia, presidida pel bisbe Agustí i concelebrada per altres preveres de la diòcesi. Durant l’homilia, el bisbe Agustí Cortés, va animar els joves a no tenir por, a deixar-se interpel·lar per la crida del Senyor i a seguir-lo.

Missatge del papa Francesc per a la 61a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions

Amb el títol: “Faci’s la teva voluntat. Tots deixebles, tots missioners“, s’ha donat a conèixer la carta que ha escrit el papa Francesc amb motiu de la 61a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, que s’escaurà el proper diumenge 21 d’abril.

Benvolguts germans i germanes,

Cada any la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions ens convida a considerar el preciós do de la crida que el Senyor ens dirigeix a cadascú de nosaltres, el seu poble fidel en camí, perquè puguem ser partícips del seu projecte d’amor i encarnar la bellesa de l’Evangeli en els diversos estats de vida. Escoltar la crida divina, lluny de ser un deure imposat des de fora, fins i tot en nom d’un ideal religiós, és, en canvi, la manera més segura que tenim per alimentar el desig de felicitat que portem dins. La nostra vida es realitza i arriba a la seva plenitud quan descobrim qui som, quines són les nostres qualitats, en quins àmbits podem fer-les fructificar, quin camí podem recórrer per a convertir-nos en signes i instruments d’amor, d’acollida, de bellesa i de pau, en els contextos on cadascú viu.

Per això, aquesta Jornada és sempre una bonica ocasió per a recordar amb agraïment davant el Senyor el compromís fidel, quotidià i sovint amagat d’aquells que han abraçat una crida que implica tota la seva vida. Penso en les mares i els pares que no anteposen els propis interessos i no es deixen endur pel corrent d’un estil superficial, sinó que orienten la seva existència cap a la cura de les relacions, amb amor i gratuïtat, obrint-se al do de la vida i posant-se al servei dels fills i del seu creixement. Penso en els que duen a terme la seva feina amb entrega i esperit de col·laboració; en els que es comprometen, en diversos àmbits i de diferents maneres, a construir un món més just, una economia més solidària, una política més equitativa, una societat més humana; en tots els homes i les dones de bona voluntat que es desgasten pel bé comú. Penso en les persones consagrades, que ofereixen la pròpia existència al Senyor tant en el silenci de la pregària com en l’acció apostòlica, a vegades en llocs de frontera i d’exclusió, sense escatimar energies, tirant endavant el seu carisma amb creativitat i posant-lo a disposició dels qui troben. I penso en els qui han acollit la crida al sacerdoci ordenat i es dediquen a l’anunci de l’Evangeli, i ofereixen la seva vida, juntament amb el Pa eucarístic, pels germans, sembrant esperança i mostrant a tothom la bellesa del Regne de Déu.

Als joves, especialment a tots els qui se senten allunyats o que desconfien de l’Església, voldria dir-los: deixeu-vos fascinar per Jesús, plantegeu-li les vostres inquietuds fonamentals. A través de les pàgines de l’Evangeli, deixeu-vos inquietar per la seva presència que sempre ens posa beneficiosament en crisi. Ell, més que ningú, respecta la nostra llibertat, no s’imposa sinó que es proposa. Doneu-li cabuda i trobareu la vostra felicitat en el seu seguiment i, si us ho demana, en l’entrega total a Ell.

Un poble en camí

La polifonia dels carismes i de les vocacions, que la comunitat cristiana reconeix i acompanya, ens ajuda a comprendre plenament la nostra identitat com a cristians. Com a poble de Déu que camina pels viaranys del món, animats per l’Esperit Sant i inserits com a pedres vives en el Cos de Crist, cadascú de nosaltres es descobreix com a membre d’una gran família, fill del Pare i germà i germana dels seus semblants. No som illes tancades en si mateixes, sinó que som parts del tot. Per això, la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions porta imprès el segell de la sinodalitat: són molts els carismes i estem cridats a escoltar-nos mútuament i a caminar junts per a descobrir-los i per a discernir a què ens crida l’Esperit per al bé de tothom.

A més, en el moment històric actual, el camí comú ens condueix vers l’Any Jubilar del 2025. Caminem com pelegrins d’esperança cap a l’Any Sant perquè, redescobrint la pròpia vocació i posant en relació els diversos dons de l’Esperit, puguem ser en el món portadors i testimonis del somni de Jesús: que formem una sola família, unida en l’amor de Déu i sòlida en el vincle de la caritat, del compartir i de la fraternitat.

Aquesta Jornada està dedicada, en particular, a la pregària per a invocar del Pare el do de vocacions santes per a l’edificació del seu Regne: «Demaneu a l’amo dels sembrats que hi enviï més homes a segar-los» (Lc 10,2). I la pregària —ho sabem— es fa més amb l’escolta que amb paraules adreçades a Déu. El Senyor parla al nostre cor i vol trobar-lo disponible, sincer i generós. La seva Paraula s’ha fet carn en Jesucrist, que ens revela i ens comunica tota la voluntat del Pare. En aquest any 2024, dedicat precisament a la pregària en preparació al Jubileu, estem cridats a redescobrir el do inestimable de poder dialogar amb el Senyor, de cor a cor, esdevenint així pelegrins d’esperança, perquè «la pregària és la primera força de l’esperança. Tu pregues i l’esperança creix, avança. Jo diria que la pregària obre la porta a l’esperança. L’esperança hi és, però amb la meva pregària li obro la porta» (Catequesi, 20 de maig de 2020).

Pelegrins d’esperança i constructors de pau

Però, què significa ser pelegrins? Qui comença un pelegrinatge procura abans que res tenir clara la meta, que porta sempre al cor i a la ment. Però, al mateix temps, per assolir aquest objectiu cal concentrar-se en l’etapa present, i per afrontar-la es necessita estar lleugers, desfer-se de càrregues inútils, dur a sobre l’essencial i lluitar cada dia perquè el cansament, la por, la incertesa i les tenebres no obstaculitzin el camí iniciat. D’aquesta manera, ser pelegrins significa tornar a començar cada dia, recomençar sempre, recuperar l’entusiasme i la força per a recórrer les diferents etapes de l’itinerari que, malgrat el cansament i les dificultats, obren sempre davant nostre horitzons nous i panorames desconeguts.

El sentit del pelegrinatge cristià és precisament aquest: ens posem en camí per a descobrir l’amor de Déu i, alhora, per a conèixer-nos a nosaltres mateixos, a través d’un viatge interior, però sempre estimulat per la multiplicitat de les relacions. Per tant, som pelegrins perquè hem estat cridats. Cridats a estimar Déu i a estimar-nos els uns als altres. Així, el nostre caminar en aquesta terra mai no es resol en un cansar-se sense sentit o en un vagar sense rumb; al contrari, cada dia, responent a la nostra crida, intentem fer els passos possibles cap a un món nou, on es visqui en pau, en la justícia i l’amor. Som pelegrins d’esperança perquè tendim cap a un futur millor i ens comprometem a construir-lo al llarg del camí.

Aquest és, en definitiva, el propòsit de tota vocació: arribar a ser homes i dones d’esperança. Com a individus i com a comunitat, en la varietat dels carismes i dels ministeris, tots estem cridats a “donar-li cos i cor” a l’esperança de l’Evangeli en un món marcat per desafiaments epocals: l’avenç amenaçador d’una tercera guerra mundial a trossos; les multituds de migrants que fugen de les seves terres a la recerca d’un futur millor; l’augment constant del nombre de pobres; el perill de comprometre de manera irreversible la salut del nostre planeta. I a tot això s’hi afegeixen les dificultats que trobem quotidianament i que, a vegades, amenacen amb deixar-nos en la resignació o l’abatiment.

En el nostre temps, doncs, és decisiu que nosaltres els cristians conreem una mirada plena d’esperança, per a poder treballar de manera fructífera, responent a la vocació que ens ha estat confiada, al servei del Regne de Déu, Regne d’amor, de justícia i de pau. Aquesta esperança —ens assegura sant Pau— «no quedarà defraudada» (Rm 5,5), perquè es tracta de la promesa que el Senyor Jesús ens ha fet de romandre sempre amb nosaltres i d’involucrar-nos en l’obra de redempció que Ell vol realitzar en el cor de cada persona i en el “cor” de la creació. Aquesta esperança troba el seu centre propulsor en la Resurrecció de Crist, que «comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És clar que moltes vegades sembla que Déu no existís: veiem injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brollar quelcom nou, que tard o d’hora produeix un fruit» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 276). Fins i tot l’apòstol Pau afirma que «en esperança» nosaltres «hem estat salvats» (Rm 8,24). La redempció realitzada en la Pasqua dona l’esperança, una esperança certa, segura, amb la qual podem afrontar els desafiaments del present.

Ser pelegrins d’esperança i constructors de pau significa, aleshores, fundar la pròpia existència en la roca de la resurrecció de Crist, sabent que cada compromís nostre, en la vocació que hem abraçat i portem endavant, no cau en el buit. Malgrat els fracassos i els contratemps, el bé que sembrem creix de manera silenciosa i res no ens pot separar de la meta última, que és la trobada amb Crist i l’alegria de viure en fraternitat entre nosaltres per tota l’eternitat. Aquesta crida final hem d’anticipar-la cada dia, ja que la relació d’amor amb Déu i amb els germans i les germanes comença a realitzar des d’ara el projecte de Déu, el somni de la unitat, de la pau i de la fraternitat. Que ningú no se senti exclòs d’aquesta crida! Cadascú de nosaltres, dins de les pròpies possibilitats, en l’específic estat de vida pot ser, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, sembrador d’esperança i de pau.

La valentia d’involucrar-se

Per tot això us dic una vegada més, com durant la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa: “Rise up! – Aixequeu-vos!”. Despertem-nos del somni, sortim de la indiferència, obrim les reixes de la presó en la que tantes vegades ens tanquem, perquè cadascú de nosaltres pugui descobrir la pròpia vocació en l’Església i en el món i es converteixi en pelegrí d’esperança i artífex de pau! Apassionem-nos per la vida i comprometem-nos en la cura amorosa d’aquells que estan al costat nostre i de l’ambient on vivim. Us ho repeteixo: tingueu la valentia d’involucrar-vos! Mn. Oreste Benzi, un infatigable apòstol de la caritat, sempre en favor dels últims i dels indefensos, acostumava a repetir que no hi ha ningú tan pobre que no tingui res donarni hi ha ningú tan ric que no tingui necessitat de rebre.

Aixequem-nos, doncs, i posem-nos en camí com a pelegrins d’esperança, perquè, com ho va ser Maria per a Elisabet, també nosaltres puguem ser missatgers d’alegria, fonts de vida nova i artesans de fraternitat i de pau.

Roma, Sant Joan del Laterà, 21 d’abril de 2024, IV Diumenge de Pasqua.

FRANCESC

Es presenta el llibret ‘Jujol-En la Parròquia de Sant Joan Baptista’

El proper diumenge 21 d’abril, a les 12.30 h, en el temple parroquial de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí, es presentarà la guia ‘Jujol -en la Parròquia de Sant Joan Baptista-‘, escrita per Rafael Gómez Ruiz. El mateix dia de la presentació, es podrà adquirir un exemplar al preu de 5 euros en benefici de les obres d’aquesta parròquia del Baix Llobregat.

L’ONG ‘Malària 40’ organitza un sopar solidari a Castelldefels per ajudar els infants de Madagascar

La població de Madagascar acaba de patir un nou cicló el tercer aquest any, que ha arrasat el nord de l’illa, causant morts i desenes de milers de ferits. Al seu pas, el vent i l’aigua han destruït i provocat  inundacions, i com a conseqüència la vida del mosquit que propaga la malaltia letal de la malària. Per recaptar fons per aquesta emergència l’ONG ‘Malària 40’, de Castelldefels (El Baix Llobregat), organitza un sopar solidari el dijous 25 d’abril a les 20.30 h al restaurant CelBlau. 

Juntament amb els proveïdors (Carniceria Soler, Goutness, Peix Xavi i Jaume, Peret i Olive, Makro, L’amanida Fruteria y Enate) cobriran totes les despeses del sopar. Tota la recaptació es destinarà a oferir gratuïtament el tractament de la malària als centres mèdics de les zones més afectades.

Informació: www.malaria40.org
Donatius: ES31 1491 0001 2130 0006 3465

Per a més informació:

https://www.malaria40.org/quienes-somos

S’inicia el procés d’elecció del nou president de Càritas Catalunya

El dimecres 10 d’abril passat, va tenir lloc, a Tortosa, l’Assemblea de Càritas Catalunya, amb la presència de la majoria dels equips directius de les deu Càritas que la configuren.

La reunió va tenir lloc a la seu de Càritas Diocesana de Tortosa, on els assistents van ser rebuts i acollits per Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, qui va adreçar unes paraules als membres de l’Assemblea i va voler subratllar la tasca que cal fer per acompanyar els més vulnerables i marginats de la nostra societat. També  va presentar breument el Pla Estratègic 2024-2027 de Càritas Diocesana de Tortosa i va recordar el darrer document que parla de la dignitat humana i que acaba de publicar la Congregació pel Culte Diví “Dignitas infinita”. Després va prendre la paraula el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, que va representar a l’arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Joan Josep Omella. Mons. Vilanova va recordar als participants en l’Assemblea la necessitat de fer bona feina en bé dels més necessitats.

El president de Càritas Cataluna, Francesc Roig, també va saludar a tots els presents i tot seguit es va aprovar l’acta de la darrera reunió. El Sr. Roig va fer una informació ben detallada de totes les reunions i activitats que s’han dut a terme a nivell institucional i de relacions amb l’administració pública i altres organismes, un moment per compartir amb els directors, delegats i secretaris generals el dia a dia de Càritas.

Seguint l’ordre del dia es va iniciar el procés d’elecció del nou president/a de Càritas Catalunya, així com la renovació de les vicepresidències de la Comissió Permanent que ara acaben el seu mandat.

En el tema econòmic es va presentar el tancament de l’exercici econòmic de l’any 2023, que es va explicar als assistents, així com la proposta del pressupost per aquest any 2024 que va tenir l’assentiment dels presents. Un punt que va portar al diàleg, així com preguntes i dubtes per part de l’Assemblea, en un tema tan important per dur a terme la tasca caritativa i social de Càritas arreu del territori. Després el coordinador d’Àmbits va fer un exhaustiu repàs per tot allò que es duu a terme en els àmbits: social, de comunicació, de les persones, de la gestió i altres. Un ric diàleg i diferents aportacions van completar la informació facilitada i va permetre veure la tasca que es fa des de les Càritas Diocesanes i l’acompanyament de Càritas Catalunya.

A les 14 h, amb una pregària, es va donar per acabada l’Assemblea i es va compartir un dinar de germanor.

Comunicat del bisbe Agustí

Després de conèixer la notícia de l’assassinat dels dos nens i la seva mare al Prat de Llobregat, el bisbe Agustí ens convida “a viure aquets fets execrables amb la fortalesa de qui és conscient i compromès en la tasca de canviar aquesta societat”.

Hem rebut la notícia, per part de la titularitat de l’escola Mare de Déu del Carme del Prat de Llobregat, de la mort de dos alumnes de 2n de Primària.

Tot fet violent ens produeix dolor; més encara quan veiem que la violència recau sobre persones innocents. Des del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, en nom del tot el Poble de Déu que fa camí en aquesta Diòcesi, volem sentir-nos ben a prop d’aquestes víctimes innocents, de la seva família, amics i, particularment, de la comunitat educativa de l’escola Mare de Déu del Carme, escola cristiana. Convidem a viure aquets fets execrables amb la fortalesa de qui és conscient i compromès en la tasca de canviar aquesta societat, sobretot, en l’àmbit de la família i l’educació.

Seguim en la pregària al Pare de la Vida que acull especialment a les víctimes innocents.

En comunió i esperança.

+ Agustí Cortés Soriano

Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

El Servei d’Atenció a les Víctimes elabora una guia interna d’actuació

En aquest sentit, s’està elaborant una guia interna d’actuació davant els casos eventuals de denúncia d’abús que arribin a la nostra diòcesi per fer més ràpida i eficaç l’actuació que requereixi el possible cas sotmès.

D’altra banda, l’equip que forma part del Servei d’Atenció a les Víctimes de la nostra diòcesi, ha tractat la necessitat de fer un seguiment de l’acollida del protocol i del “Manual de Bones Pràctiques davant l’abús sexual de menors i persones vulnerables (edició 2023)”. Cal recordar que aquest material està adreçat a tots els agents de pastoral que atenen persones vulnerables i que treballen amb menors.

Amb la mateixa finalitat de seguir formant-se, cinc persones del nostre bisbat assistiran, el proper 19 d’abril passat, a la 6a Jornada formativa que impartirà, a Madrid, la Conferència Episcopal Espanyola.

400 persones assisteixen a la Jornada Familiar Interdiocesana “Per la família i la vida”

Amb el lema “Per la família i la vida”, el bisbat de Sant Feliu de Llobregat i el de Barcelona van convocar, el diumenge 7 d’abril passat, una jornada festiva familiar a l’escola ‘Maristes La Immaculada’ de Barcelona. De la nostra diòcesi van assistir-hi famílies de diferents poblacions que van compartir la fe i van gaudir d’un dia ple d’emocions i sorpreses.

La jornada familiar interdiocesana es va iniciar al teatre de l’escola Maristes La Immaculada de Barcelona. Es van aplegar unes 400 persones, entre els quals hi havia una representació de la nostra Delegació Diocesana de Família i Vida. Tal com ens ha explicat el delegat de família i vida, en Juan Antonio Rodríguez, “van gaudir dels tallers amb tots els membres de la família: el llenguatge de l’amor, seguidament d’una xocolatada i d’un magnífic espectacle-testimoni del malabarista Paul Ponce, titulat: “El malabarista de Déu”.

El testimoni del malabarista Paul Ponce va posar punt final als tallers. Seguidament, la jornada es va cloure amb la celebració de l’Eucaristia que va presidir el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadias. El grup responsable de l’animació musical fou el Hakuna.

Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat: Es presenta el projecte Mas Marquet

El proper dijous 18 d’abril, al matí, a Mas Marquet de Piera (Anoia), es presentarà el nou projecte de Brins d’Oportunitats, l’empresa d’inserció 100×100 Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.

Es treballarà en una finca amb 12 hectàrees de vinya i 850 oliveres, amb Montserrat de teló de fons. Hi faran pràctiques els joves del grup agrícola i forestal que funciona a Brins des de fa 4 anys.

A l’acte es comptarà amb la presència del nostre bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés; de l’alcaldessa de Piera, Carme González, i de l’alcalde d’Hostalets de Pierola, Gerard Parcerisas.

S’obre la convocatòria del Memorial Cassià

El guardó consisteix en una obra d’art original d’una autora o autor reconeguts. El termini de presentació de les candidatures finalitza el 26 d’abril del 2024.

La proposta de candidatura, es pot formalitzar a través del tràmit següent i, la pot presentar qualsevol persona, grup de persones, entitat, institució, ens local català o mitjà de comunicació.

Les persones o entitats proposades per al reconeixement han d’haver destacat en algun dels camps següents:

  • Defensa dels drets humans, especialment dels drets i de la dignitat de les dones i dels col·lectius desafavorits o marginats.
  • Defensa dels drets de llibertat religiosa.
  • Foment del coneixement, del respecte i del diàleg entre opcions religioses diverses.
  • Difusió de la diversitat religiosa present a Catalunya.
  • Promoció de la convivència i la cohesió social en l’àmbit de les diferents religions.
  • Totes aquelles actuacions, iniciatives o treballs que contribueixin a sensibilitzar la societat de la necessitat de preservar els drets humans i difondre la realitat religiosa com a factor de cohesió social.

També poden optar al guardó aquells mitjans o professionals de la comunicació que hagin destacat en els camps citats, mitjançantla tasca informativa i divulgativa en premsa escrita (treballs periodístics, articles, reportatges, entrevistes, tractament de notícies, cròniques, etc.), produccions radiofòniques o televisives (programes informatius, curts, debats, anuncis, etc.) o en plataformes digital.

Aquest Memorial pren el nom de Cassià Maria Just, un referent indiscutible del diàleg, l’humanisme, l’acolliment, i la solidaritat en favor de les persones més necessitades, la llibertat d’esperit i la defensa de Catalunya, des de la coherència amb la seva opció com a abat de Montserrat.