“L’Església a l’educació: presència i compromís”

El dissabte 24 de febrer passat, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), a través de la Comissió Episcopal per a l’Educació i Cultura, va celebrar la sessió final del congrés “L’Església a l’educació: presència i compromís”. Durant el matí, els participants es van dividir en dues seus: la Fundació Pau VI i el Palau de Congressos d’IFEMA a Madrid, que va aplegar els 1.200 participants. De la nostra diòcesi, hi van assistir en Jaume Codina; la Maria Bolós; l’Ana Maria García i el delegat d’ensenyament, Mn. Manel Duaso.

A aquesta sessió final es va arribar després d’un procés de treball que es va iniciar el 2 d’octubre passat, a Barcelona, on va arrencar la fase prèvia. Una fase que s’ha abocat a potenciar la participació i la reflexió conjunta de tota la comunitat educativa. Durant aquest temps, s’han desenvolupat nou panells d’experiències que han permès presentar 78 projectes que es desenvolupen a diferents àmbits educatius. A més a més, la pàgina web del Congrés ha estat oberta per rebre les experiències i les reflexions de tota la comunitat educativa.

“Xarxes de docents han d’ensenyar la fe i posar en valor la tasca educativa”

Es va treballar durant el matí en nou àmbits; menys l’Escola catòlica que es va aplegar a la Fundació Pau VI, la resta de grups, van estar distribuïts per àmbits temàtics en diferents sales del Palau de Congressos d’IFEMA.

La salutació telemàtica va anar a càrrec de Mons. Carrasco, bisbe de Lugo i president de la Comissió Episcopal per a l’Educació i la Cultura, i  també unes paraules brevíssimes de Mons. Omella com a president de la CEE. L’arquebisbe de Barcelona va llegir una salutació del papa Francesc, seguida de la pregària del Parenostre i l’Avemaria que ell mateix va convidar a resar.

Un cop acabada la connexió comuna, l’equip de la Delegació d’Ensenyament que hi va assistir, va participar en l’àmbit temàtic del professorat catòlic. Se’ls va presentar un resum del que s’havia treballat en les trobades prèvies i també les experiències de les diòcesis. Des de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat van presentar l’experiència del “Cafè del divendres”. Una trobada mensual, pedagògica, que ja acumula 8 anys d’història, i en la qual, mestres i professors de religió, són el motor.

Es va proposar que plantegessin quins desafiaments posaven en relleu que haguessin sortit en les ponències o uns altres de nous. Primer a nivell individual, i després se n’havien de consensuar tres per grups de quatre persones, a continuació en grups de vuit i de 16, van fer una votació dels desafiaments plantejats i havien de quedar els tres més votats. Es va constatar la necessitat de crear “xarxes” de docents que ensenyin la fe i que posin en valor la tasca educativa.

Un fet que ens n’hem d’alegrar, fou que persones d’altres diòcesis de l’Estat, ja coneixia “El cafè del divendres” que fem al nostre bisbat.

A la tarda, es van succeir tres ponències sota el nom “Elogi de l’educació” i les presentacions de les conclusions de cadascun dels àmbits temàtics, amb una posada en escena de la presentació d’una manera artística mitjançant la música i la dansa.

Mons. Cobo, arquebisbe de Madrid, va ser l’encarregat de conduir la reflexió i pregària finals amb la intervenció d’un cor musical.

Paraules de salutació de Mons. Carrasco Rouco i del cardenal Omella

El president de la Comissió Episcopal per a l’Educació i Cultura, Mons. Alfonso Carrasco, fou l’encarregat d’obrir el Congrés. En les paraules de benvinguda, va reconèixer que “estem impressionats veient la riquesa i l’abundància de la vida educativa de l’Església”. ⁦

Després va pujar a l’escenari el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Joan Josep Omella, que va transmetre el missatge del papa Francesc als participants en aquesta trobada. Abans de la lectura, el cardenal Omella va demanar una pregària per la salut del Sant Pare, que el mateix dissabte 24 de febrer, va haver de suspendre la seva agenda per un refredat. També es va resar, abans de començar les intervencions, per les víctimes de l’incendi de València.

El president de la CEE va canviar les seves paraules per les del Sant Pare però va convidar a llegir el text.

Es pot llegir aquí:

Un espai de trobada, pregària i reflexió del professorat cristià

El Cafè dels divendres va sorgir fa vuit cursos com una iniciativa del professorat cristià de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Aquest divendres, 1 de març, a les 18.00 h, a la Casa de l’Església, tindrà lloc una nova trobada. Tothom hi és convidat.

Tradicionalment les trobades proposades per la Delegació diocesana d’ensenyament tenien un caràcter trimestral i se celebraven en dissabte. Un grup de docents consideraven que tenien poc temps per compartir experiències i per aprofundir en els temes i les qüestions que els preocupaven. D’allà va sorgir la idea d’ampliar aquestes trobades i de reunir-se, també, el primer divendres lectiu de cada mes durant el curs escolar. Així, d’aquesta manera, van començar, a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat, unes trobades informals que s’han consolidat fins al dia d’avui. Fins i tot, a l’època de pandèmia, es van seguir organitzant de manera virtual.

En aquestes reunions, hi han participat un centenar de docents. La participació ha oscil·lat entre vint i cinquanta persones per sessió, segons les circumstàncies i les possibilitats personals.

La realitat de les trobades de professors ha estat passar de quatre a quinze anuals. S’han mantingut els quatre dissabtes (setembre, novembre, febrer i maig) i tenim onze divendres, ja que també acostumen a acomiadar el curs el primer divendres de juliol. Les trobades s’han diversificat molt. A vegades, les trobades, són més lúdiques-culturals, sobretot alguns dissabtes que han realitzat sortides a diferents parròquies de la diòcesi o a altres seus episcopals, com Terrassa o Vic.

L’ horari escollit per les trobades dels divendres sempre ha estat entre les sis i les vuit del vespre.

La participació sempre ha estat voluntària i desinteressada i no hi ha cap estructura organitzativa permanent, més enllà de la delegació diocesana d’ensenyament. Únicament, hi ha hagut registres d’assistència per als cursos de formació organitzats pel grup que han tingut el seu reconeixement pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

El més important és que el grup sempre s’ha reunit i ha continuat caminant i fent la feina que s’anava proposant.

Els objectius van començar sent molt senzills. Es tractava de facilitar un espai de trobada, pregària i de reflexió-acció de la pràctica docent. Amb el pas del temps, aquests objectius s’han anat ampliant en els termes següents:

a) Reafirmar la identitat del col·lectiu de professors de religió i el compromís amb l’educació catòlica en uns temps on s’està observant la penetració de cert relativisme sobre les qüestions morals en els centres docents.

b) Oferir formació sobre temes que consideren oportuns. La formació, en la majoria dels casos, la imparteixen membres del grup que comparteixen experiències i transmeten el seu punt de vista de la pràctica docent.

c) Sensibilitzar-nos amb les problemàtiques que afecten els nostres alumnes i les seves famílies.

d) Treballar a la redacció de documents que es consideren necessaris per l’assignatura de religió catòlica, ja sigui a nivell de currículum o de programació docent i elaboració de materials.

e) Visualitzar el treball a nivell diocesà per arribar a tot el professorat cristià de la nostra diòcesi.

No us perdeu el diàleg amb el bisbe Agustí i la pregària per les vocacions

Aquest dijous 29 de febrer, a les 18.30 h, com cada darrer dijous de mes, a la Catedral-Parròquia de Sant Llorenç, hi haurà la Trobada per pregar per les vocacions. Cal recordar l’objectiu diocesà: “Som cridats. Cridats a ser poble”. Tal com diu Jesucrist: ‘Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors’ (Mt 9, 38).

A continuació, a la Casa de l’Església (C/Armenteres, 35 de Sant Feliu de Llobregat), es compartirà una estona de diàleg amb el bisbe Agustí Cortés sobre com respondre a la crida de Jesús.

Tothom hi és convidat.

Us hi esperem.

Trobada dels Missioners de la Misericòrdia de Catalunya

L’any 2016, coincidint amb l’Any de la Misericòrdia, el papa Francesc va nomenar els primers preveres Missioners de la Misericòrdia. Després d’aquest Any Jubilar, continuen havent-hi Missioners de la Misericòrdia que desenvolupen el seu servei d’una forma humil i discreta, ja que és voluntat del Sant Pare que els Missioners de la Misericòrdia continuïn fent arribar el perdó al cor de tots. A la nostra diòcesi n’hi ha dos.

Per tal que hi hagi una coordinació dels Missioners de la Misericòrdia de les diòcesis amb seu a Catalunya i fer més present així l’encàrrec del Sant Pare, la Conferència Episcopal Tarraconense va encarregar al Sr. Bisbe auxiliar de Barcelona, Xavier Vilanova, que convoqués els 22 Missioners de la Misericòrdia de Catalunya. El bisbe Vilanova es va trobar amb alguns d’ells el dia 31 de gener a l’Arquebisbat de Barcelona. En aquesta primera reunió conjunta els assistents van poder compartir l’experiència personal del que suposa poder viure aquest ministeri, van parlar de les iniciatives realitzades durant l’Any de la Misericòrdia: xerrades, recessos, horaris de confessions, publicacions de llibres sobre la misericòrdia… i van valorar que hi hagi una coordinació interdiocesana dels Missioners de la Misericòrdia. Així mateix, van parlar de la necessitat de visibilitzar la presència dels Missioners de la Misericòrdia a cada diòcesi i van fer un seguit de propostes en aquest sentit. Finalment, els Missioners de la Misericòrdia van expressar el seu desig de poder tenir alguna jornada de formació.

Els Missioners de la Misericòrdia de Catalunya van finalitzar la trobada amb la pregària de l’Àngelus, la seva primera reunió conjunta.

La relació actualitzada dels missioners de la misericòrdia de Catalunya és la següent:

A la nostra diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: el P. Bernabé Dalmau Ribalta, OSB i el P. Josep Roca Mas, SF.

A Barcelona: Mn. Salvador Pié Ninot; Mn. Xavier Morlans Molina i el P. Francesc Riu Rovira de Villar, SDB.

A Solsona: Mn. Antoni Bonet Trilla i Mn. Josep M. Montiu de Nuix.

A Urgell: Mn. Ignasi Navarri Benet i Mn. Antoni Elvira Gorgorió.

A Lleida: Mn. Ramon Prat Pons, Mn. Gerard Soler Quintillà i Mn. Daniel Turmo. Gargallo.

A Vic: Mn. Joan Casas Griera, Mn. Pere Oliva March i Mn. Jaume Casamitjana Vilaseca.

A Terrassa: el P. Lluis Victori Companys, SJ.

A Girona: Mn. Joan Baburés Noguer i Mn. Josep Puig Bofill.

A Tarragona: el P. Ramón Olomí Batlle, CMF, Mn. Jaume Gené Nolla, Mn. Lluís Simón Pascual i el P. Mario Buonanno. El P. Olomí era Missioner de la Misericòrdia a Sant Feliu de Llobregat, però com l’han traslladat a Valls, ara ho és de Tarragona.

Condol del bisbe Agustí arran de l’incendi de València

Amb dolor i tristesa per l’incendi terrible en la meva estimada València, prego per els valencians, especialment per les víctimes, les persones desaparegudes i els que s’han quedat sense casa.

Al mateix temps, immensa gratitud als bombers, sanitaris,… i a tantes persones que ofereixen suport i ajuda en aquest moments. Amb la meva pregària.

† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

Bisbe Agustí: “És important vincular l’activitat pastoral i l’acolliment espiritual dels santuaris a les parròquies”

Una trentena de rectors i responsables de la pastoral dels santuaris de les diòcesis amb seu a Catalunya i les Illes Balears han participat, del dia 19 al 21 de febrer, en la quaranta-cinquena edició de la Trobada de santuaris, que en aquesta ocasió s’ha celebrat a l’arxidiòcesi de Tarragona.

Les jornades van començar el dilluns dia 19 de febrer a la Casa Sant Josep dels Germans de la Salle, a Cambrils. Allà, els participants van ser acollits pel P. Joan Maria Mayol, o.s.b., director del Secretariat Interdiocesà de Santuaris. A continuació va tenir lloc una conferència a càrrec de Mn. Joan Àguila, vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona i director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi.

Mn. Àguila va parlar sobre l’acolliment i la iniciació del procés catequètic des dels santuaris, prenent com a punt de partida la realitat emergent que cada vegada hi ha més persones adultes que demanen el baptisme i, com a Església, tenim el repte d’acollir-les i acompanyar-les en el seu camí de fe. Així, va presentar alguns aspectes al voltant d’aquest acompanyament, com ara les característiques que hauria de tenir l’acompanyant, l’itinerari a seguir, la implicació de la comunitat i el seguiment després d’haver rebut els sagraments.

A partir de la conferència, els participants van analitzar les fortaleses, les debilitats, les amenaces i les oportunitats dels santuaris, especialment pel que fa a l’acolliment espiritual d’aquelles persones que s’hi apropen.

El primer dia de la trobada va finalitzar a Reus, on els assistents van gaudir d’una visita guiada al Gaudí Centre de Reus, on van conèixer de més a prop la figura de l’arquitecte Antoni Gaudí. Finalment, van celebrar la pregària de vespres i l’eucaristia a l’església prioral de Sant Pere Apòstol de la ciutat.

Visites als santuaris marians de l’arxidiòcesi de Tarragona

El segon dia d’aquesta trobada va començar al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus. Allà, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va presidir la celebració eucarística. Durant l’homilia, va convidar els responsables dels diferents santuaris a vetllar per l’atenció espiritual d’aquests temples. Seguidament, l’administració del Santuari va oferir una explicació sobre la història de l’aparició de la Mare de Déu i de la devoció a la patrona de Reus, i els participants van poder pujar al cambril per a venerar-la.

La segona parada del dimarts va ser a la Catedral de Tarragona, on el delegat diocesà per a la cultura i director del Museu Diocesà de Tarragona, Andreu Muñoz, va oferir una interessant visita guiada al voltant dels espais més destacats del conjunt catedralici i la seva interpretació des de la vessant catequètica, esdevenint un exemple de com es pot evangelitzar a través del patrimoni cultural de l’Església.

Després d’aquesta visita, els participants es van desplaçar al Santuari de la Mare de Déu de Loreto de Tarragona, on el P. Mario Buonanno, r.c.j., va explicar la història del santuari i també la intensa activitat pastoral que s’hi desenvolupa, sempre vinculada i coordinada amb la Parròquia de Sant Cosme i Sant Damià del Molnars. A més, també va exposar el projecte d’acompanyament que hi duen a terme, el Telèfon de l’Amistat, i l’estreta col·laboració amb els Amics de Loreto.

El darrer santuari que es va visitar en aquest segon dia de la trobada va ser el de la Mare de Déu del Lledó de Valls, on el P. Ramon Olomí, c.m.f., va exposar el seu testimoni com a rector d’un santuari que, a la vegada, és una parròquia. En aquest sentit, va parlar sobre els diferents àmbits de la pastoral, especialment pel que fa a l’acolliment i a la iniciació del procés catequètic, i també la celebració sacramental i l’acció caritativa. L’estada a Valls va cloure amb la visita i la pregària de vespres a la Parròquia de Sant Joan Baptista, on es venera la Mare de Déu de la Candela.

I ja en el darrer dia de les jornades, els responsables de la pastoral dels santuaris van poder conèixer l’Any jubilar que s’està celebrant a Bellpuig amb motiu del 400 aniversari de la primera arribada del Sant Crist de Bormio, gràcies a la presència d’una representació de la Confraria del Sant Crist de Bormio de Bellpuig, que van exposar les principals activitats que s’estan organitzant.

D’altra banda, a partir de les conclusions del treball dut a terme en el primer dia, els diferents responsables dels santuaris van participar en una dinàmica per a escollir propostes concretes per a dur a terme durant el proper any, que es farà la quaranta-sisena edició d’aquestes jornades interdiocesanes.

Finalment, el nostre bisbe Agustí Cortés, responsable del Secretariat Interdiocesà de Santuaris, es va fer present en aquest darrer dia. El bisbe Agustí va adreçar unes paraules als participants, i va remarcar la importància de vincular sempre l’activitat pastoral i l’acolliment espiritual dels santuaris a les parròquies de referència. A més, va presidir l’eucaristia a la capella de la Casa de Sant Josep.

Unes jornades per mantenir la convivència fraterna entre el clergat i renovar la comunió amb el bisbe

Els preveres i diaques del bisbat de Sant Feliu de Llobregat han participat en les XIX JORNADES DIOCESANES DE FORMACIÓ I ESPIRITUALITAT que, un any més, han tingut al Monestir de Montserrat. Durant els dies 19, 20 i 21 de febrer passat s’ha aprofundit el sentit pastoral i ministerial del lema diocesà d’enguany, SOM CRIDATS. CRIDATS A SER POBLE.

El primer dia el prior de Montserrat, el P. Bernat Juliol, va predicar una meditació per una estona de recés espiritual. El monjo benedictí va presentar la figura de sant Pau com aquell que va ser transformat per la trobada amb Jesús, va concretar la necessitat que el prevere o diaca sigui el lloc on tothom pugui trobar el Crist. Exemples i testimonis de la proximitat del Senyor. Segons el P. Juliol “s’ha de fer notar la conveniència de transmetre el missatge amb alegria i compassió tot transparentant l’amor de Déu en la reconciliació. Els textos de Sant Pau també van ser un gran ensenyament perquè es pugui ajudar a discernir aquells que vulguin respondre les grans qüestions pendents en la seva vida”.

Al vespre, va ser ocasió de dialogar amb el bisbe Agustí i contrastar les dificultats i els grans reptes de la situació de l’Església actual com a instrument de presentar el Crist com a novetat transformadora.

L’endemà, dimarts 20 de febrer, va ser Joan Enric Vives Sicília, arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, el que va recollir en els ensenyaments del papa Francesc les dues propostes que són molt pertinents per a la vida i el ministeri del capellà: cal que faci un canvi de mentalitat per sortir en missió, no tant esperar que la gent vingui, i un canvi en el sentit del testimoniatge, no convèncer per imposició sinó aplegar nous membres per a les comunitats cristianes per atracció.

L’arquebisbe Joan Enric Vives va tornar a recordar que el pastor és el que ha d’anar a vegades al davant, alguns cops al darrere, i molt sovint al mig, entremig del ramat.

Després va proposar una mena d’examen de consciència de sis punts per exercir el ministeri pastoral:

1. Un treball més pastoral i no tant administratiu.

2. Una actitud més proactiva que reactiva, buscant el bé dels fidels.

3. Que els fidels laics prenguin el compromís de ser missioners.

4. Un veritable criteri de discerniment pastoral tenint en compte les diverses institucions de Consell de la diòcesi. La famosa sinodalitat.

5. Una actitud del prevere o diaca que doni suport i promogui la missió dels fidels.

6. Afavorir el sentiment de pertinença a l’Església.

Tot això concretat en ser persones del diàleg i la misericòrdia.

Aquestes lliçons de vida teòriques les va concretar l’arquebisbe Joan Enric en la conversa sincera que oferir, als preveres i diaques, l’endemà, és a dir, el dimecres 21 de febrer.

No hi va faltar en les Jornades, el diàleg amb el P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, que va informar del mil·lenari del Monestir que es començarà a commemorar a partir del 8 de desembre i durant tot l’any 2025.

Les Jornades han permès sobretot mantenir la convivència fraterna entre el clergat i renovar la comunió amb el bisbe, pastor i mestre; així mateix, poder gaudir assaborint la litúrgia benedictina del monestir de Montserrat.

Se celebra el 40è aniversari del Grup Esplai Parroquial de Vilafranca del Penedès

El passat dissabte 17 de febrer es va celebrar a Vilafranca del Penedès l’acte central del 40è aniversari del Grup Esplai Parroquial (G.E.P). La celebració va consistir en la inauguració d’una exposició commemorativa, que va comptar amb la presència del conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano; la directora general de joventut, Rut Ribas; l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Francisco Romero; la regidora de joventut, Montse Arroyo; i la presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, Anna Grau.

L’exposició presenta aquests 40 anys del GEP amb textos, fotografies, records, objectes representatius… Recordem que l’esplai és hereu d’una història molt més antiga, que va començar els anys 40 del segle passat amb les colònies que la parròquia de Vilafranca del Penedès organitzava, com un servei educatiu i social, a les rectories d’algunes esglésies de la comarca, i que van culminar amb la construcció de la casa de Penyafort l’any 1958, la primera casa de colònies construïda com a tal a Catalunya i ben activa en el present. Fruit d’aquell treball d’estiu, els monitors de colònies van decidir crear un esplai setmanal els dissabtes a la tarda, a l’edifici parroquial de Can Trabal, on es desenvolupen encara avui les activitats del GEP des del 1984. Actualment el GEP compta amb 45 monitors i 242 infants i adolescents. La celebració va cloure’s amb una missa d’acció de gràcies a la basílica de Santa Maria, i comptarà amb altres actes festius durant el que resta del present curs.

Ingrés de nous catecúmens

El diumenge 18 de febrer passat, a la nostra diòcesi, hi va haver el ritus de l’elecció de nous catecúmens.

A les cinc de la tarda, a la Casa de l’Església, es van aplegar sis nous catecúmens de les parròquies de Santa Maria de Castelldefels, Santa Eulàlia d’Esparreguera, Sant Miquel de Molins de Rei i Sants Just i Pastor.

En una primera part, els catecúmens, amb els seus acompanyats, van rebre una catequesi sobre el do de l’elecció.

Seguidament, a les set de la tarda, en el transcurs de l’Eucaristia del primer Diumenge de Quaresma, el bisbe Agustí va rebre els catecúmens.

Tots ells van signar en el llibre dels elegits per rebre els tres sagraments de la iniciació cristiana; baptisme, confirmació i eucaristia en els diumenges de Pasqua. Junt amb el ritus de l’elecció també els catecúmens van rebre l’unció pre-baptismal.

La nostra diòcesi inaugurarà les activitats de Catalonia Sacra de 2024

Catalonia Sacra estrena l’Agenda d’Activitats Culturals de 2024 amb una conferència que vol posar en valor i donar conèixer el retaule de l’església de Santa Maria de la Geltrú (Garraf), un dels millors del període barroc que hi ha al país. El divendres 1 de març, la Dra. Maria Garganté, una de les principals especialistes en aquest corrent artístic, explicarà davant de l’obra algunes de les seves singularitats. Aquesta activitat, proposada pel Bisbat de Sant Feliu de Llobregat en la dotzena edició d’aquesta iniciativa única dona a conèixer el patrimoni cultural d’arrel religiosa, té un preu de 8 euros. La conferència començarà a les 19.30 i la inscripció es pot fer via web.

L’església de la Geltrú (+ informació), que marca el centre emblemàtic del barri, està documentada des de 1143, però l’edifici actual data de començaments del s. XVIII dins d’un estil neoclàssic força senzill. El seu interior contrasta amb l’exterior, ja que conserva un dels millors retaules barrocs del país. Dedicat a l’Assumpció de Maria, s’ha atribuït al taller dels Tramulles datant el conjunt el 1643.

El retaule de la Geltrú presenta tres espais que uneixen la terra amb el cel. La part baixa és de pedra amb escuts dibuixats que representen la vida dels homes. El gran cos central representa la interacció entre el que és humà i el que és diví i està ple d’imatges de la vida de Jesús, de la Mare de Déu i de sants. La part més alta representa el Cel amb la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant) i els àngels.

Ponent/ guia:  Maria Garganté és doctora en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià. Els seus àmbits de recerca se centren en l’estudi de l’art i l’arquitectura catalana d’època del barroc, la religiositat popular a l’època moderna, el patrimoni cultural en un sentit ampli i els estudis de gènere. Amb més d’un centenar de publicacions, ha obtingut diversos premis com el de la Fundació Noguera (2004) per Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l’Urgell.

PROPOSTES PER DONAR A CONÈIXER EL PATRIMONI CULTURAL D’ARREU

La programació de Catalonia Sacra de 2024es donarà a conèixer el 28 de febrer en un acte al CaixaForum Macaya de Barcelona en un acte presidit pel cardenal Mons. José Tolentino,  Prefecte del Dicasteri per la Cultura i l’Educació del Vaticà.  Els actes ja començaran el mateix divendres.  Enguany aquesta iniciativa única Europa i promoguda pels 10 bisbats amb seu a Catalunya, proposa una trentena d’activitats que, setmanalment d’entre març i novembre, donaran a conèixer el patrimoni cultural d’arrel religiosa d’arreu del territori. Amb els campanars com a fil conductor, aquest any es proposen visites guiades, itineraris, conferències…) en vint-i-dues comarques de Catalunya i una del País Valencià. Aquest cop, i per primera vegada, l’agenda comptarà amb una activitat a Andorra, que forma part del bisbat d’Urgell. Aquí, Catalonia Sacra es desplegarà sota la denominació d’Urgelia Sacra igual que al País Valencià ho fa amb la denominació de Dertosa Sacra.