El 6 i 13 de novembre passat, es va fer, en dues sessions, a la Casa de l’Església, la formació de Doctrina Social de l’Església (DSE) per persones contractades de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat. D’altra banda, es van fer quatre sessions per persones voluntàries a Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, Sant Sadurní d’Anoia i Sitges. A continuació, us oferim una entrevista que li hem fet a la Raquel Avilés, treballadora social de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.
Com explicaries què és la Doctrina Social de l’Església (DSE)?
La DSE és una doctrina concreta que sorgeix a finals del segle XIX com a resposta a la necessitat de promoure unes actituds cristianes davant les noves problemàtiques socials sorgides de la revolució industrial, i que al llarg del temps ha cercat noves respostes a noves preguntes en el camp social.
Per a mi, la DSE ha d’estar viva i d’anar-se reescrivint per adaptar-se i donar resposta a la realitat de cada moment. Cada document l’hem d’entendre des de la realitat del moment en el qual va ser escrit.
Els documents de la DSE han de ser la brúixola que faci de paraigües i de brúixola de les nostres accions com a cristians, sent una de les potes dels fonaments de la nostra Església.
La DSE són els documents en els que hem d’arrelar la nostra acció per que aquesta doni els fruits que fonamenten la nostra Església.
Quins apartats del Compendi vau tractar?
Només vam fer 6 hores de formació, per tant se’ns va plantejar 4 sessions:
-L’amor de Déu com a punt de partida de la DSE
-La missió de l’Església i la doctrina social
-La persona al centre i els seus drets
-Uns principis per la vida de cada dia
Creus que té aplicació directe a la vida quotidiana? Per què?
Jo no ho visc com una aplicació sinó com una “guia de camí” que porto amb mi tant en la meva vida com en el meu treball a Càritas, i impregna i fonamenta la meva acció en tots els camps de la meva vida, tant que la personal i la professional es retroalimenten fent-se més fortes la una a la altra, i en molts casos fent-se només una. Els documents de la DSE em serveixen per fonamentar i donar força a les meves accions.
A dia d’avui la meva quotidianitat en la seva globalitat parteix i actua des de la fe, el Compendi i totes les encícliques i documents que queden per escriure i es facin des del fangar, tocant la realitat i no oblidant a les persones que pateixen em seran documents guia importants en la meva vida.
Quins trets i/o idees destacaries si haguessis de fer tres titulars?
Hi ha moltes idees que volten pel meu cap i cor després d’aquesta formació, però en comparteixo tres que ressonen amb més força:
“Salvar TOTA persona i a TOTA LA PERSONA”
“Quan posem a la persona al centre de la nostra acció, on quedem nosaltres?”
“Com a imatge de Déu la persona és algú (no alguna cosa o problema…) capaç de comunió amb Déu i amb els altres.
Quina valoració en fas de la jornada?
Crec que les quatre sessions de la formació van estar ben pensades i plantejades, des del seu inici mossèn Ramon va fer aterrar el compendi en la nostra vida com a persones cristianes i en la nostra tasca com a Càritas. Vam ser un tastet de la DSE, per fer-nos obrir gana, espero, per a futures formacions.
El vaig viure com un moment d’aturada, de tornar a la font, omplir la cantimplora i continuar el camí.