L’AUSP treballa per a ser “el pulmó intel·lectual de l’Església a casa nostra” 

El 19 de setembre passat, al migdia, es va celebrar a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte acadèmic d’inauguració del curs 2023-2024 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), que integren la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filosofia, la Facultat Antoni Gaudí i l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis, que el va presidir el Gran Canceller de l’AUSP, el cardenal Joan-Josep Omella, i al qual van assistir els bisbes de les diòcesis catalanes. 

Després de presentar la memòria del curs 2022-2023, el Dr. Joan Torra i Bitlloch, nomenat el 6 de juliol passat pro-rector de l’AUSP en substitució del Dr. Armand Puig i Tàrrech, que el 5 de juny va ser designat pel papa Francesc president de l’AVEPRO, l’Agència de Verificació i Promoció de la Qualitat de l’ensenyament en les Universitats i Facultats eclesiàstiques, va iniciar el seu parlament donant les gràcies al seu predecessor per la tasca realitzada al capdavant de la institució i al cardenal Omella per la confiança dipositada en ell per desenvolupar el càrrec –i continua essent degà de la Facultat de Teologia-. 

El Dr. Torra va informar també de l’elaboració del Pla Estratègic per a les quatre Facultats de l’AUSP: la Facultat de Teologia, la de Filosofia –que aquest curs ha reprès la seva nova singladura en la dimensió eclesiàstica-, la d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí i l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis. Aquest Pla escriu la missió de la institució, la visió que té de la seva situació i el seu posicionament institucional.  

El Dr. Joan Torra va explicar que tota aquesta tasca es desplega també en els centres i les càtedres que hi ha erigides i que arriba al territori a partir de diverses institucions acadèmiques: el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM), afiliat a la Facultat de Teologia de Catalunya, i cadascun dels Instituts Superiors de Ciències Religioses, el de Barcelona, el de Girona, el de Lleida, el de Mallorca, el de Tarragona i el de Vic, on duen a terme “una feina encomiable de donar raó de l’esperança que tenim”. 

Lliçó inaugural del Dr. Joan Torra i Bitlloch dedicada al Concili de Nicea de l’any 325 

La lliçó inaugural del curs ha anat a càrrec també del professor de Patrologia de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC-AUSP) Dr. Joan Torra i Bitlloch, que ha dedicat al primer concili ecumènic convocat per l’emperador Constantí, el de Nicea, de l’any 325. I ho ha fet tot recordant que el 2025 es compliran 1.700 anys de la seva celebració. 

L’acte l’ha tancat el cardenal de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, Joan-Josep Omella. 

Papa Francesc: “El perdó és l’oxigen que purifica l’aire contaminat per l’odi”

En la reflexió de l’Àngelus d’aquest diumenge 17 de setembre de 2023, el papa Francesc comenta el passatge evangèlic proposat per la litúrgia en què Jesús parla, a través d’una paràbola, de la misericòrdia infinita de Déu. Ens sentim perdonats pel Senyor i donem testimoni del seu amor perdonant els qui ens han ferit? Perdonant – diu – sembrem al nostre voltant aquesta “vida nova” que altrament seria impossible.

El perdó rebut de Déu i que cal donar alhora al proïsme, no com una bona acció opcional, sinó com un comportament fonamental per anomenar-nos cristians. Aquest va ser el nucli del pensament del papa Francesc a l’Àngelus d’aquest diumenge 17 de setembre de 2023.

Fins a setanta vegades set

És el passatge de l’Evangeli de Mateu que suggereix el tema, descrivint el diàleg entre Pere i Jesús quan el deixeble pregunta al Mestre quantes vegades cal perdonar el germà, si fins a set vegades. El Papa subratlla la generositat de Pere, però la resposta que rep va molt més enllà: “No et dic fins a set, sinó fins a setanta vegades set”, li diu de fet Jesús.

Déu perdona sense mesura

El papa Francesc resumeix la paràbola explicada per Jesús en què contrasta la misericòrdia del rei, a qui un servent ha de tornar una suma enorme, amb el comportament d’aquest mateix servent cap a un dels seus iguals que té amb ell un petit deute per pagar. El rei perdona aquesta suma al primer servent, mentre que a aquest altre el fica a la presó. No oblidem com és el camí de Déu”, afegeix el Papa: “Déu és proper, compassiu i tendre, aquest és el camí de Déu”. I prossegueix:

“El missatge de Jesús és clar: Déu perdona de manera incalculable, excedint tota mesura. Ell és així, actua per amor i gratuïtat. Nosaltres no podem correspondre-li, però quan perdonem el germà o la germana, l’imitem. Per tant, perdonar no és una bona acció que es pot fer o no fer: és una condició fonamental per a qui és cristià”.

El perdó, font d’esperança i pau

El Papa explica que el perdó connota el cristià perquè cadascun de nosaltres “és un perdonat o una perdonada. La misericòrdia de Déu és infinita i inigualable, diu, però perdonant-nos els uns als altres podem donar testimoni del seu amor i difondre’l al nostre voltant:

“Fora del perdó, en efecte, no hi ha esperança; fora del perdó no hi ha pau. El perdó és l’oxigen que purifica l’aire contaminat per l’odi, és l’antídot que guareix els verins del rancor, és la via per desactivar la ira i curar tantes malalties del cor que contaminen la societat.”

Perdonem els que ens han fet mal, ens farà bé

Les preguntes que cadascú de nosaltres s’ha de fer avui, conclou el papa Francesc, és si sentim al nostre cor l’alegria de ser objecte del perdó de Déu, sempre disposat a la misericòrdia, i després si podem perdonar els altres. Per això proposa un “petit exercici”:

“Intentem, ara, cadascun de nosaltres, pensar en una persona que ens ha ferit, i demanem al Senyor la força per perdonar-la. I perdonem-la per amor al Senyor: ens farà bé, ens tornarà la pau al nostre cor”.

Relleu al capdavant de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació 

A banda dels nomenaments recents, que ja us hem comunicat, de la nostra diòcesi, des del 15 de setembre hi ha un nou delegat de mitjans de comunicació, en Gerard Carrion Puig.  

Agraïm a l’Amparo Gómez Olmos – delegada des de fa nou anys i treballadora a la delegació des de fa setze-  la seva aportació, entre molts d’altres aspectes “per fer comunió i unitat; per fer comunió mitjançant la comunicació i posant els mitjans de comunicació al servei de la comunió”, segons ha apuntat el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés. D’altra banda, el bisbe titular de la nostra diòcesi, ha recordat que l’Amparo ha estat una constructora cabdal d’aquesta diòcesi jove i que s’endú molt agraïment per part de tothom. 

En Gerard,  des de fa molts anys és l’editor dels programes “Sons de la terra” i “Tot Sardana” a Ràdio Estel. Des del 2008 fins al març de 2023 ha estat cap de redacció de l’Agència Cristiana de Notícies FLAMA. Segons ha remarcat en Gerard, “afronta aquesta etapa nova amb molta il·lusió, i, alhora, molt de respecte”.  

Des del bisbat li desitgem el millor i estem molt contents i agraïts per comptar amb la seva col·laboració.  

El dimarts 12 de setembre passat, al programa Sense distància de Ràdio Estel, l’Ignasi Miranda va fer una entrevista a tots dos. Es pot tornar a escoltar.  

Campanya emergència terratrèmol al Marroc

Càritas Espanyola va obrir, el dissabte 9 de setembre passat, la campanya d’emergència “Càritas amb el Marroc”. El seu objectiu és canalitzar la solidaritat dels donants d’arreu de l’Estat per atendre l’emergència humanitària provocada pel sisme registrat a les províncies i ciutats de Marràqueix, Tarudant, Chichaua, Uarzazat i Al Hauz (sud del país).

Es tracta del sisme més gran mai registrat al país des de l’any 1900. El sisme va colpejar amb duresa una zona de la serralada de l’Atlas situada al sud de la ciutat turística de Marràqueix. L’epicentre es va localitzar al llogaret d’Iguil (a 63 quilòmetres de Marràqueix) a la província d’Al Hauz. La sacsejada violenta, que va ser sentida a gran part del país magribí prop de divendres a la mitjanit, va causar danys materials, la mort de més de dos mil persones i el col·lapse de diversos edificis d’habitatges. Els equips de rescat busquen supervivents entre la runa amb l’ajuda de milers de voluntaris.

L’equip de Cooperació Internacional de Càritas Espanyola ha contactat amb Càritas Rabat per oferir acompanyament i suport en la gestió d’aquesta emergència sense precedents a la història recent del país.

Per col·laborar: ES06 1491 0001 2130 0011 3288 o bé ES65 2100 5000 58 0200042738. Bizum: 00526

Més informació: www.caritassantfeliu.cat

Inici de curs a la Cúria diocesana

El divendres 8 de setembre, Naixement de la Benaurada Verge Maria, va ser el dia escollit per celebrar la missa d’inici de curs amb els treballadors de la Cúria. A les 12.30h, a la capella de la Casa de l’Església, es va posar sobre l’altar, simbòlicament, el treball a realitzar durant el proper curs, els reptes i projectes pastorals de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, sota el lema “Som cridats. Cridats a ser poble”. En una breu reunió posterior entre els treballadors i el bisbe Agustí, es van puntualitzar aspectes més concrets sobre els objectius de treball i el funcionament de la Cúria per al curs.

També aquest context de germanor, va ser ocasió per acomiadar afectuosament la delegada de Mitjans de Comunicació, per part del bisbe Agustí i tots els companys de la Casa, amb una gran mostra d’agraïment.

“Les convivències a Tartera ofereixen propostes per millorar la falta de vocacions”

Aquest any 2023, els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, han assistit, del 5 al 7 de setembre a les convivències d’inici de curs que han tingut lloc a Tartera (La Cerdanya).

Tal com ens explica el nostre seminarista Juan Eusebio Brea, “un nou curs comporta com és lògic l’alegria de nous reptes que desitgem compartir a la nostra vida com a seminaristes”. En Juan Eusebio ressalta l’expressió “vida de seminarista”, perquè entre d’altres activitats, el més interessant, des del seu punt de vista, van ser les xerrades participatives que van tenir amb el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Mn. Salvador Bacardit. S’hi abordaren des d’aspectes pràctics de la vida interna del seminari, fins a d’altres molt interessants i d’actualitat, com ho és el problema de la manca de vocacions, del qual aquest any se n’han fet ressò diversos mitjans de comunicació. Segons el seminarista Juan Eusebio “és un problema que recau tant en el desconeixement de ‘què és un seminarista o què és el que fem’, o fins i tot, des de la idea de la manca d’acolliment de les famílies com a opció de vida per als fills pel fet senzill de l’error o el desconeixement absolut”.

Davant d’aquesta realitat, els seminaristes de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat presenten diverses idees per millorar aquesta situació, que van des de presentar una millor imatge del seminari i el sacerdoci a la pastoral de joves, fins a la realització d’activitats dirigides a promoure el seminari. D’altra banda, es va plantejar la incorporació dels seminaristes a les delegacions de pastoral vocacional, i fins i tot que hi hagi una acció conjunta entre les delegacions de mitjans de comunicació i de pastoral vocacional amb aquesta finalitat.

Entre les diverses activitats que es van desenvolupar durant les convivències, cal destacar una excursió que van fer tots els seminaristes per les muntanyes de La Cerdanya, i també, el recés que va impartir el director espiritual dels seminaristes, Mn. Pere Montagut. El contingut del recés es va basar en reflexions sobre els textos de la Mare Elvira Petrozzi, fundadora del Cenacle, morta recentment.

La comunitat benedictina de Montserrat acull un nou monjo

Aquest divendres, 8 de setembre, en la Solemnitat del Naixement de la Mare de Déu, titular de la Basílica de Santa Maria de Montserrat i patrona del Monestir, durant la missa conventual, a les 11h, el monjo Frederic Fosalba ha signat el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat i l’han consagrat com a monjo per a la pregària del P. Abat i la professió solemne. A la cerimònia, que ha presidit el P. Abat Manel Gasch, hi han assistit els monjos de la comunitat i els escolans, a més a més dels familiars i amics del profés solemne.

El G. Frederic Fosalba i Julià va néixer a la nostra diòcesi, més concretament a la població de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregrat) el 16 de novembre de 1971. Va entrar al noviciat el 6 d’agost de 2018, on ha cursat els estudis de Filosofia i de Teologia. Actualment, és sotsprefecte de l’Escolania, a més de responsable del taller d’enquadernació i de l’estació meteorològica del monestir.

“La continuïtat en aquest camí monàstic que vaig iniciar fa uns anys porta a moments concrets en què vius amb més intensitat el sentit més essencial de ser monjo”, afirma el G. Frederic. “La professió solemne em torna a recordar, ja com a decisió definitiva, el compromís i la responsabilitat adquirits en el seguiment i el coneixement de Jesús –assegura-; una crida consagrada a Déu, que es manifesta en la quotidianitat del servei, a i en la comunitat de Montserrat, i en cadascuna de les persones que s’hi acosten”. “Estic joiós de veure que cada dia s’avança i que aquest sentit omple tot el meu desig”, manifesta el nou profés solemne de la comunitat benedictina de Montserrat.

19 anys de vida

A Catalunya tenim moltes diòcesis mil·lenàries, però la nostra és ben jove, tan sols té 19 anys de vida. Curta com a estructura eclesial, des del 2004, i tradició cristiana mil·lenària al nostre País. Precisament, el proper dimarts 12 de setembre, s’escaurà el 19è aniversari de la creació del nostre bisbat, i per aquest motiu, a les 20.00 h, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, presidirà l’Eucaristia a la Catedral de Sant Llorenç per celebrar aquesta efemèride.  

Què ha estat per a tu la JMJ?

L’estel de la Jornada Mundial de la Joventut veiem que perdura en els milers de joves que hi van participar a Lisboa, també ens els de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

El 7 d’agost al matí van arribar de Lisboa els joves del nostsre bisbat. Una mica cansats, és veritat, però molt contents i amb el cor ple de felicitat. Els van rebre els seus familiars i el bisbe Agustí a les portes de la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat, d’on havien sortit una setmana abans. 

Aquell mateix dia, en calent, i més pausadament al llarg d’aquestes setmanes, els joves participants han verbalitzat l’experiència viscuda com a quelcom d’extraordinari. Aquí teniu només alguns testimoniatges; no hi són TODOS, TODOS, TODOS, com expressava el papa Francesc, referint-se a la vocació d’acollida de l’Església, però si més no, ens apropen a la vivència d’aquells dies.

Me ha parecido espectacular! Me ha encantado ver el Papa, hacer piña con más gente católica… Lo recomiendo 100%.” Arantxa Montero, Castelldefels

Alvaro i Iker

Soc Álvaro Fabra, natural de Sant Just Desvern i seminarista de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat des d’aquest estiu. Al grup de la diòcesi hi havia gent de diferents edats i parròquies, però essent reduït, ens vam conèixer ràpidament i vam poder congeniar amb molta facilitat. Amb nosaltres venien dos mossens: Mn. Vicenç Guinot i Mn. Juan Antonio Vargas.

L’experiència més forta va ser la dels dies amb el Papa. La quantitat de gent que hi havia era realment impressionant i tot i la dificultat per moure’s, la calor, les estones d’espera i dempeus va ser una experiència preciosa i molt impactant. Això és especialment cert pel que fa al dissabte i el diumenge, que vam haver de caminar molta estona sota el sol per tombar-nos després a la pols. Però va merèixer la pena, perquè va ser un moment de molta gràcia poder pregar amb tanta gent que estima Déu.

La tornada a casa va ser, com era d’esperar, en un silenci gairebé absolut, perquè estàvem tots molt cansats… Malgrat això, vam aprofitar la primera estona del trajecte per compartir entre tots la nostra experiència. Va ser un moment molt enriquidor perquè gairebé tothom va sortir a dir alguna cosa, algunes semblants i d’altres sorprenents per la profunditat de les reflexions. Jo, personalment, vaig treure tres conclusions:

1. No hauríem de sorprendre’ns per l’actuació de Déu, tant si és al cor de les persones com si és un miracle més visible.
2. Em van quedar molt marcades les paraules del Papa dient que l’únic moment en que podem mirar a algú des de dalt és per ajudar a aixecar-lo.
3. A vegades podem acostumar-nos a oferir coses fàcils a Déu, però hem d’esforçar-nos a superar-nos cada dia, especialment en l’amor a Déu i als demés.

Magi

Les jornades no deixen indiferent a ningú, cadascú amb la seva història i la seva experiència. Parlant de la meva, aquesta JMJ, a més de ser un temps de descans, d’allunyar-me del soroll que provocaven les angoixes i les preocupacions que porto dins meu, ha sigut un temps de trobar-me amb un Pare i un Fill completament renovats. Se m’ha dit tants cops que el Senyor m’estima tal com soc que aquesta frase havia perdut importància dins meu: jo ja ho sabia, per tant, no em calia escoltar-la més. Aquests dies se m’ha presentat un Pare que m’ha permès observar-lo i conèixer-lo des d’una altra mirada, des d’una mirada d’enamorament, de contemplar-lo jo a Ell, com Ell fa amb mi cada dia. Enamorar-me d’Ell per comprovar per mi mateixa que Ell és amor infinit. En aquest temps em convida a estimar, no de la manera en què estava acostumada a fer-ho, sinó de la manera en què Ell m’ensenyi.

Magi Segura, Sant Boi de Llobregat

Fantàstic, un regal del Senyor! Ha estat una experiència d’Església, que camina, que es cansa, que pateix, que riu, que canta, que plora… Un do del Senyor! Iker Freiria, Molins de Rei

Amanda i altres companys de la JMJ

Durante la Jornada Mundial de la Juventud fuimos testigos de eventos únicos que nos dejaron una gran impresión. Dos experiencias destacan sobretodo en mi peregrinación. En primer lugar, la magnitud de personas congregadas fue asombrosa. Miles de jóvenes de todo el mundo se reunieron para ver al Santo Padre, pero también para compartir su amor por Cristo, creando una atmósfera de espiritualidad y fe incomparable.

Por otro lado, la amabilidad y generosidad de los portugueses dejaron una profunda huella en nosotros. Nos hospedamos en un colegio donde el equipo de profesores nos recibió con calidez. Cada noche, al finalizar nuestras actividades del día, sin importar la hora, nos daban la bienvenida. Y al día siguiente, nos acompañaban con una sonrisa en el desayuno, saludándonos primero con un alegre “Bom dia”. Su auténtica hospitalidad nos impactó profundamente y añadió un toque especial a la experiencia. Fue realmente una vivencia extraordinaria.

Amanda Pascual, Sant Feliu de Llobregat

El vídeo del Papa – setembre 2023

Intenció de pregària del papa Francesc en aquest mes de setembre:

Per les persones que viuen al marge.

“Una persona sense sostre que mor al carrer mai no apareixerà a la primera pàgina dels cercadors d’internet o dels informatius.

Com hem pogut arribar a aquest nivell d´indiferència? Com deixem que la “cultura del descart”, en què milions d’homes i dones no valen res davant els beneficis econòmics, com deixem que aquesta cultura domini les nostres vides, les nostres ciutats, la nostra manera de viure? Se’ns endurirà el coll de tant mirar a l’altra banda per no veure aquesta situació.

Si us plau, deixem de fer invisibles els qui estan al marge de la societat, ja sigui per motius de pobresa, dependències, malalties psíquiques o minusvalideses. Centrem-nos en l’acolliment. En acollir totes les persones que ho necessiten. La cultura de l’acollida, de rebre, de donar sostre, de donar llar, de donar amor, de donar calidesa humana.

Preguem perquè les persones que viuen al marge de la societat, en condicions de vida infrahumanes, no siguin oblidades per les institucions i mai no siguin descartades.”