Trobada Pasqual “Eixampla la teva tenda”

La cita, proposta por la Vicaria del Penedès-Anoia-Garraf, és a Vilanova i la Geltrú el proper diumenge 21 de maig, per a celebrar la Pasqua com a Església que camina en aquest territori.

L’Arxiprestat de Garraf, a través del seu consell pastoral, està preparant les activitats que es realitzaran a partir de les 17h de la tarda.

Prenent com a lema el de l’etapa continental del Sínode que vivim, els participants podran “eixamplar” el propi sentit eclesial visitant i coneixent un parell de realitats cristianes de la localitat: l’economat de Càritas interparroquial i la capella de Sant Sebastià, que actualment està cedida per al culte de la comunitat ortodoxa. També hi haurà ocasió de visitar i rebre una explicació cultural i espiritual del retaule barroc de l’església de Santa Maria de la Geltrú. Aquí se celebrarà l’eucaristia per a tots els presents, per acabar amb un refrigeri a la plaça.

Si esteu interessats a participar, adreceu-vos a la vostra parròquia.

Ajudar i servir, essència del diaconat

Manuel Arnedo i Toni Oia van rebre el ministeri ordenat, en la opció del diaconat, el passat 14 de maig a la catedral de Sant Llorenç, de mans del bisbe Agustí. Motiu de joia per a ells i per a tot el poble de Déu, per aquestes dues crides de Déu que han estat contestades amb un SÍ. Hem conversat amb els dos protagonistes sobre el seu camí vocacional i el futur immediat, per poder conèixer-los una mica més.

Com t’has sentit atret per aquesta vocació de l’Església? Què és el que més t’atreu del diaconat?

Manuel: Vinc d’una fe heretada de ma mare, que m’ha mantingut en estreta relació amb la parròquia, essent cada vegada més intensa. Ajudar els altres era quelcom que em feia feliç, rebia més que donava i, amb el desig de fer-ho estable i amb l’ajuda i acompanyament de diversos rectors que he conegut, vaig començar la formació al seminari i, després de set anys de preparació, he rebut l’ordenació diaconal de mans del bisbe Agustí. El que més m’atreu d’aquest camí és donar-me als qui em necessiten, parlar-los de l’amor de Déu, i ser feliç en fer tot això. 

Toni: La meva vocació va néixer a partir d’uns exercicis espirituals a la Cova de Sant Ignasi (Manresa), allà vaig sentir «la crida». Aquesta crida ha fonamentat la meva vida cap en un camí vocacional que va anar prenent forma progressivament amb l’ajut d’un pare jesuïta. El discerniment de la vocació crec que durarà tota la meva vida, ja que entenc que la vocació de cadascú és un camí que vas fent poc a poc. Del diaconat, el que més m’atreu és la vessant del servei: és el punt crucial del diaconat. Ser servidor de Crist, de la seva Església i del Poble de Déu. És el que neix en mi, ajudar i servir. D’altra banda, també el diaconat, tal vegada, dona més marge de maniobra que d’altres ministeris, i, a més permet combinar una carrera professional dins l’àmbit civil.

On desenvolupareu a partir d’ara el vostre servei com a diaques?

Manuel: Estic adscrit a les Parròquies de Cervelló i Vallirana, on ajudo el rector en tot el que calgui. També faig de catequista per als infants que es preparen a la primera comunió i porto la pastoral de la salut a la parròquia de Cervelló.

Toni: Aniré combinant el servei a les parròquies on estic adscrit, Sant Pere Apòstol i Sant Antoni Maria Claret, de Sant Boi de Llobregat, així com la coordinació de Càritas Sant Boi i tot el que pugui dins l’arxiprestat. Tinc especial predilecció per la preparació d’adults en la iniciació cristiana i l’acompanyament espiritual.

A dreta i esquerra del bisbe Agustí, Manuel Arnedo i Toni Oia. (Foto Marc Garrido)

Deixa’t captivar pel seu rostre desgastat

El dissabte 13 de maig, a la Residència Mare Ràfols de Vilafranca del Penedès, es va celebrar la Pasqua del Malalt. Van participar voluntaris i agents de pastoral de la salut, malalts, ancians, mossens,… més de 200 persones.

L’eucaristia, presidida pel bisbe Agustí, va resultar molt participada, amb les cançons, les ofrenes i les pregàries, plenes de significació i simbolisme.

Com a record de la celebració, es va regalar als assistents un imant amb la inscripció “Cuido de…”. El sentit d’aquest obsequi és mobilitzar la cura entre tots i, a l’estil del posader de la paràbola del Bon Samarità: proposar-nos de tenir cura d’alguna persona o també, proposar a una altra persona que tingui cura de nosaltres mateixos. Un estímul per a tothom a fi de posar-nos en actitud d’estimació vers l’altre.

Tot això és va poder posar en pràctica de seguida, en l’animació festiva posterior a la missa, com un moment de confraternització i de família.

S’ordenen dos nous diaques

És una joia per a la nostra diòcesi donar la benvinguda com a diaques permanents a Toni Oia Gómez , de Sant Boi de Llobregat, i Manuel Arnedo Bravo, de Cervelló. Rebran l’ordenació de mans del bisbe Agustí el proper diumenge 14 de maig a les 18h. a la Catedral de Sant Llorenç.

El Toni i el Manel arriben a aquesta etapa final després d’un recorregut formatiu i altres moments significatius en el camí, com l’admissió als ordes i els ministeris del lectorat i acolitat. El dissabte 22 d’abril van realitzar la darrera trobada de formació d’aspirants i candidats al diaconat de la Província Eclesiàstica de Barcelona i durant la mateixa, tots dos van realitzar la professió de fe i el jurament de fidelitat, ritus previs a l’ordenació.

Recordant la cita evangèlica que ells han triat per convidar a la seva ordenació, desitgem que els serveixi de llum al seu camí i que puguin fer-la vida: “…com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom” (Mt 20,28).

Al programa Sense Distància de Ràdio Estel, en el dia d’ahir dimecres, el periodista Ignasi Miranda entrevista al qui seran nous diaques. Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

És inconstitucional el dret a la vida?

La Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola ha fet pública una nota davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei de l’avortament. Aquest és el text íntegre:

El passat 9 de febrer del 2023 el Tribunal Constitucional va rebutjar, després de 13 anys, la ponència que declarava inconstitucional la “Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs”, demanant una nova ponència.

En aquella ocasió ja vam alertar del perill que suposaria votar a favor d’una nova ponència que presentés l’avortament com a dret, avalant així una llei ideològica, acientífica i que promou la desigualtat. Lamentablement s’acaba d’aprovar aquesta ponència que declara constitucional que hi hagi éssers humans que no tenen drets. “Com és possible parlar encara de dignitat de tota persona humana, quan es permet matar la més feble i innocent? En nom de quina justícia es realitza la més injusta de les discriminacions entre les persones, declarant-ne algunes dignes de ser defensades, mentre que a d’altres es nega aquesta dignitat?” (1).

Fem nostres les paraules que el papa Francesc ha pronunciat recentment sobre el tema: “Aquest és el camí nefast de les colonitzacions ideològiques que (…) anteposen a la realitat de la vida conceptes reductius de llibertat, per exemple, presentat com a conquesta un insensat dret a l’avortament (2)”. Un cop més constatem que “el dret a decidir i el desig-sentiment adquireixen categoria jurídica al servei de la construcció d’un nou model social, per això cal “desconstruir” l’essencial del sistema vigent” (3).

Davant l’aprovació d’aquesta ponència:

1.- Defensem la dignitat de cada persona humana, creada a imatge i semblança de Déu, independentment de la seva edat, raça, estat de salut.

2.- Només es podria afirmar el dret a l’avortament en cas que l’embrió o el fetus no fossin res; però el no nascut no és una cosa, és un ésser humà. Per això, qualificar com a dret l’eliminació de manera voluntària de la vida d’un ésser humà innocent sempre és moralment dolent. Amb aquesta llei, l’ésser humà en els primers moments de la seva existència és un veritable sense papers, candidat a l’expulsió del si matern.

3.- Volem reiterar el nostre suport incondicional a les dones que pateixen les conseqüències d’un embaràs no desitjat, oferint-los l’ajuda eficaç de l’Església, a través de tants programes i associacions, recordant-los que la mort del fill que porten en el seu si mai no és la solució als seus problemes.

4.- Reiterem que amb aquesta llei els drets i les obligacions del pare del no nascut queden inhibits i censurats.

5.- Recordem que, amb resolucions com la que s’acaba d’aprovar, “el dret deixa de ser tal perquè ja no està fonamentat sòlidament en la inviolable dignitat de la persona, sinó que queda sotmès a la voluntat del més fort. D’aquesta manera la democràcia, malgrat les regles, va per un camí de totalitarisme fonamental” (4).

6.- Convidem els professionals sanitaris a exercir el seu dret a l’objecció de consciència i de ciència, ja que “lleis d’aquest tipus no només no creen cap obligació de consciència, sinó que, per contra, estableixen una obligació greu i precisa d’oposar-s’hi mitjançant l’objecció de consciència” (5).

7.- Animem tots els membres del poble de Déu i totes les persones de bona voluntat a rebutjar qualsevol atemptat contra la vida, i a continuar treballant amb valentia i creativitat per instaurar la tan necessària cultura de la vida. Seria molt greu quedar-nos de braços plegats pensant que ja no es pot fer res.

             Que Santa Maria, Mare de la Vida, guiï els nostres passos i ens ompli de vigor per promoure la dignitat de la persona humana, des de la seva concepció fins a la seva mort natural.


NOTES

(1) SANT JOAN PAU II, Discurs als participants en el Conveni d’estudi sobre «El dret a la vida i Europa» (18 desembre 1987).

(2) PAPA FRANCISCO, Trobada amb les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic (20 d’abril del 2023).

(3) CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA, El Déu fidel manté la seva aliança, núm. 39.

(4) SANT JOAN PAU II, Encíclica Evangelium Vitae núm. 20.

(5) Ídem. núm. 73.

Pasqua del Malalt 2023

Amb el lema “Deixa’t captivar pel seu rostre desgastat”, el proper diumenge 14 de maig se celebra la Pasqua del Malalt, tancant així la Campanya del malalt d’enguany, que va començar el dia de la Mare de Déu de Lourdes. Al web de Pastoral de la Salut, podreu trobar diversos recursos i materials d’aprofundiment.

A nivell diocesà, la Delegació de Pastoral de la Salut convoca a una celebració diocesana el dissabte 13 de maig, a les 10h, a la Casa Mare Ràfols, de Vilafranca del Penedès. Moment central serà l’eucaristia, a les 10.30h i posteriorment, un refrigeri i animació festiva. Son convidats els malalts, per descomptat, així com agents de pastoral de la salut, voluntaris, visitadors de malalts, etc.

El vídeo del Papa – maig 2023

Intenció de pregària del papa Francesc en aquest mes de maig:

Per als moviments i grups eclesials.

“Els moviments eclesials són un do, són la riquesa a l’Església!

Això sou vosaltres!

Els moviments renoven l´Església amb la seva capacitat de diàleg al servei de la missió evangelitzadora.

Redescobreixen cada dia en el seu carisma noves maneres de mostrar l’atractiu i la novetat de l’Evangeli.

Com ho fan? Parlant idiomes diferents, semblen diferents, però és la creativitat la que crea aquestes diferències. Però entenent-se sempre i fent-se entendre.

I treballant al servei dels Bisbes i les parròquies per evitar qualsevol temptació de tancar-se en si mateixos, que aquest pot ser el perill, no?

Mantingueu-vos sempre en moviment, responent a l’impuls de l’Esperit Sant, als desafiaments, als canvis del món d’avui.

Mantingueu-vos en l’harmonia de l’Església, que l’harmonia és un do de l’Esperit Sant.

Preguem perquè els moviments i grups eclesials redescobreixin cada dia la seva missió, una missió evangelitzadora, i que posin els seus propis carismes al servei de les necessitats del món. Al servei”.

“Promoure en positiu la comunitat de vida i amor que és la família”

El dissabte 29 d’abril va tenir lloc a la Casa de l’Església, de Sant Feliu de Llobregat, una matinal formativa organitzada per les Delegacions de Pastoral Familiar de la Conferència Episcopal Tarraconense. Els reptes actuals per a la família que es van voler tractar van ser dos: La teoria de gènere, per una banda, i la diversitat sexual i l´educació catòlica en el sistema educatiu, per un altre costat. Això va ser possible gràcies a les ponències de la Dra. Teresa Pueyo Toquero, professora d´Antropologia Social de la Universitat Abat Oliba CEU, i del Sr. Ignasi Diaz Ventura, docent de religió catòlica d´institut públic a Cornellà de Llobregat, respectivament.

El sentit de la jornada

D’acord amb la teoria de gènere, la identitat sexual pot ser autodefinida per cada persona segons sigui sentida, sense necessitat de correspondència amb la seva naturalesa. No existeix una natura donada i si existeix no té cap rellevància. Els cossos masculins o femenins són només una noció socialment establerta. La proliferació de persones que expressen una diversitat sexual és vista per la teoria de gènere com una confirmació de les seves tesis.

La realitat és que la rebel·lió contra una dimensió de la vida humana com es la corporalitat va acompanyada d’un patiment personal i familiar que no queda alleugerit amb el mer reconeixement del dret a la igualtat de tracte i la no discriminació. Davant d’aquest patiment l’Església acull i acompanya des de la caritat i la veritat. Aquest és el marc que ha motivat la Jornada.

Al començament de la mateixa es va iniciar amb la pregària del Papa Francesc per les famílies. En ella se’ns convida a contemplar en la Sagrada Família l’esplendor del veritable amor i a invocar la seva intercessió per tal que les famílies esdevinguin llocs de comunió i perquè el proper Sínode dels Bisbes pugui desvetllar en tothom la consciencia de la bellesa del projecte de Déu sobre la família.

A continuació el Bisbe Agustí Cortés va centrar l’objectiu de la trobada, va parlar de la importància de “la família com a fonament i llevat de la societat” i davant de la situació actual va afirmar que “no volem queixar-nos, sinó promoure en positiu la comunitat de vida i amor que és la família” perquè quan la família està bé, la societat està bé.

La teoria de gènere, una deconstrucció de la persona?

La Dra. Teresa Pueyo Toquero, professora d´Antropologia Social de la Universitat Abat Oliba CEU, va fer un recorregut per Nietzsche, Sartre i Simón de Beauvoir per mostrar la gènesi i desenvolupament de la teoria de gènere, iniciada pel feminisme. Per aquest, el sistema patriarcal exerceix una opressió sexual sobre les dones mitjançant la imposició de la sexualitat heterosexual oberta a la procreació. El feminisme adoptarà la idea de revolució sexual i cultural com a forma d’alliberament. Introdueix la distinció entre sexe i gènere que implica que la identitat sexual queda desvinculada de la naturalesa humana. Per al feminisme queer el cos és una construcció que pot ser manipulada per la voluntat. Ser dona o home és resultat del desig. Ningú ho és. Només queden persones amb gènere fluid. Aquest cos teòric s’està introduint a totes les instàncies (escoles, mitjans de comunicació, xarxes socials, món artístic, famílies…).

Davant aquesta situació la Dra. Pueyo va acabar expressant l’esperança que la situació actual porti a una reflexió sobre el sentit del cos i la natura, doncs en el fons, ella creu que les recerques d’identitat són manifestacions de la recerca desesperada de Déu.

Diversitat sexual i educació catòlica en el sistema educatiu.

Per la seva banda el Sr. Ignasi Diaz Ventura, docent de religió catòlica d´institut públic a Cornellà de Llobregat, va parlar de com el relativisme i la ideologia de gènere està entrant en tota l’esfera de la vida escolar. A partir de la nova normativa de la LOMLOE, en totes les matèries curriculars ha d’estar present la perspectiva de gènere, així entesa. Va mostrar la dificultat que tenen molts pares per escollir l’educació dels fills. En particular, per la intenció  de suprimir la classe de religió a l’escola pública, l’educació diferenciada en la concertada o la introducció d’una educació dogmàtica, com la de gènere, que arriba a negar el sentit comú. Va animar les famílies a potenciar les associacions de pares per revitalitzar les escoles, així com enfortir la pregària i la vida de fe, sempre units al magisteri del Sant Pare.

Diàleg final.

En el diàleg entre els assistents van sortir interrogants sobre el perquè de la paràlisi de les famílies i el possible excessiu empoderament dels nens en decisions per a les que no estan suficientment formats i com les escoles confessionals poden ser educadores cristianes en la veritat. En aquest sentit es va fer esment del document “la identitat de l’escola catòlica” de gener de 2022, que en el seu punt 96 diu:

«Si no es reconeix la veritat transcendent, triomfa la força del poder i cadascú tendeix a utilitzar fins a l’extrem els mitjans dels quals disposa per imposar el seu propi interès o la pròpia opinió, sense respectar els drets dels demés.»

Montserrat a la diòcesi

La vinculació del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat amb l’advocació mariana de Montserrat és molt gran. En primer lloc, perquè el santuari i l’abadia benedictina es troben al nostre territori. També, perquè és la patrona de la diòcesi des del 2005, a més de ser-ho de tota Catalunya. Per altra part, dues parròquies, una a Sant Boi de Llobregat i una altra a Viladecans, tenen a la Mare de Déu de Montserrat com a titular, y una altra església, a Castelldefels, també.

A la Catedral, un nou penó per a la Confraria

Per ser la patrona diocesana, el bisbe Agustí va presidir l’eucaristia de les 20h del 27 d’abril a la catedral de Sant Llorenç. En aquest context, també va haver-hi un motiu afegit de celebració: l’estrena i benedicció d’un penó per a la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, enguany que se celebren els 800 anys d’aquesta agrupació.

La idea va sorgir a l’equip de la romeria i confraria de la catedral parròquia de Sant Llorenç . El disseny el va realitzar en Joaquim Sedó, amb l’ajuda per al bastiment d’en Josep Teruel, campaner d’Esparreguera. Per a confeccionar-lo, s’hi van oferir un grup de feligreses amb pràctica en brodats i patchwork. Són la Joaquima i la Teresa Ollé, la Carme Grané, la Carme Alert i la Carme Sanahuja que han fet ofrena generosa del material i del seu treball per al culte de la Mare de Déu de Montserrat a l’altar de la Parròquia.

A Sant Boi de Llobregat, amb un concert

La Parròquia Mare de Déu de Montserrat no té culte cada dia, però enguany, el dijous 27 d’abril, encara que no hi ha prevista l’eucaristia, es va celebrar una missa concelebrada per poder fer festa el dia de la patrona. Abans de l’acte religiós, la coral local Veus de Dona va oferir un petit concert i al final de la missa, es va compartir l’ambient festiu amb un pica pica.

.

.

.

A Viladecans, la celebració en diumenge
Com que enguany el 27 d’abril s’esqueia en dijous, la Parròquia Mare de Déu de Montserrat de Viladecans, va decidir celebrar la titular a nivell de la comunitat parroquial en el marc de l’eucaristia dominical del dia 30. Els acompanyà el bisbe Agustí Cortés i es van fer presents el conjunt de confrares de la Montserratina que engrandeixen la comunitat.

Es va realitzar una ofrena floral i d’espècies, amb un toc de color a la celebració, que va acabar amb una pregària molt emotiva oferta pels confrares.

L’església de Vistalegre, amb processó

En aquest barri de Castelldefels hi ha una església amb una comunitat cristiana molt viva, que va celebrar la festa de la seva titular el dissabte 29 d’abril: Després de la missa solemne hi va haver una processó pels carrers de la barriada i en tornar al temple, es va realitzar una ofrena floral i els nens i nenes de la primera comunió van recitar alguns poemes dedicats a la Moreneta.