Reunió dels delegats diocesans

L’habitual reunió d’inici de curs del bisbe Agustí amb tots els delegats diocesans dels diversos àmbits pastorals, en aquesta ocasió, va tenir un format diferent: es va realitzar en una matinal de dissabte, el dia 1 d’octubre, a la Casa de l’Església. El motiu, com recordava el mateix bisbe a l’inici, és la intenció de donar més relleu al diàleg amb i entre els delegats.

També la metodologia de treball va ser diferent, amb una estona de treball en grups d’afinitats segons les delegacions, per dialogar sobre les següents qüestions:

– sobre la col·laboració dels laics en els equips de les delegacions i la clau vocacional d’aquest servei.

– sobre la presència o no del propi àmbit pastoral en el document de les conclusions de la fase diocesana del treball sinodal.

– aportacions i peticions a cada delegació per acomplir els seus objectius.

Aquest format va donar més temps a disposició de cada persona per compartir les seves impressions, i la reunió plenària final va resultar més rica de matisos.

A finals de juny tindrà lloc la reunió de final de curs, per valorar el recorregut fet durant l’any.

Els evangelis, model per al catequista

La trobada diocesana de catequistes va celebrar-se el diumenge 9 d’octubre a la tarda, amb una xerrada formativa a càrrec del P. Rodolf Puigdollers, escolapi, que, amb el títol “Els evangelis, model per al catequista”, va transmetre de manera molt didàctica, com introduir els textos de la Paraula de Déu durant les sessions de la catequesi.

A continuació va celebrar-se l’eucaristia, presidida pel bisbe Agustí, que al final va visibilitzar el signe de l’enviament, per posar de manifest que la missió dels catequistes, no ve d’ells mateixos sinó que és l’Església la que encarrega la tasca als catequistes, i és en nom de tota la comunitat que duen a terme aquesta missió.

El vídeo del papa – octubre 2022

Aquesta és la intenció de pregària del papa en aquest mes d’octubre:

Preguem perquè L’Esgléisa, fidel a l’Evangeli i coratjosa en el seu anunci, visqui cada cop més la sinodalitat i sigui un lloc de solidaritat, de fraternitat i d’acollida.

«Què significa “fer sínode”? Significa caminar junts: sí-no-do. En grec és això, “caminar junts” i caminar en la mateixa direcció. I això és el que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni. Que prengui consciència novament que és un poble en camí i que ha de fer-ho junts. Una Església amb aquest estil sinodal és una Església de l’escolta, que sap que escoltar és més que sentir. És escoltar-se mútuament, en la nostra diversitat i obrir portes als que estan fora de l’Església. No es tracta de recollir opinions ni fer un parlament. El sínode no és una enquesta; es tracta d’escoltar el protagonista, que és l’Esperit Sant, es tracta de pregar. Sense la pregària no hi haurà Sínode. Aprofitem aquesta oportunitat per ser una Església de la proximitat, que és l’estil de Déu. I donem les gràcies a tot el poble de Déu que, amb la seva escolta atenta, està recorrent un camí sinodal.

Preguem perquè l’Església, fidel a l’Evangeli i valent en el seu anunci, visqui cada cop més la sinodalitat i sigui un lloc de solidaritat, de fraternitat i d’acollida».

Traspàs Mn. Eduard Casas Soler

Va morir ahir, 4 d’octubre de 2022, a l’edat de 66 anys, confortat amb els sagraments de l’Església.

La vetlla es farà avui, 5 d’octubre de 2022, a les 10.30 h i fins a les 15.00 h., hora en que es celebraran les exèquies, presidides pel bisbe Agustí, al mateix Tanatori de Sant Gervasi–Ronda de Dalt, de Barcelona (C/ Carles Riba, 10-12- Sala de Vetlla núm. 1).

Units en la pregària, encomanem-lo a la misericòrdia de Déu.

Mn. Eduard era rector emèrit de les parròquies de Santa Magdalena, del Pla del Penedès i de Sant Andreu, de Puigdàlber, càrrecs que va exercir fins el 2020, any en què la malaltia que patia des de feia anys, li va impedir de continuar la seva tasca parroquial.

BIOGRAFIA I MINISTERI

Mn. Eduard Casas Soler va néixer a Vilanova i la Geltrú, el dia 23 de setembre de 1956. Fill de Jaume i Fe. Professà els seus vots perpetus a l’orde religiós dels Frares Franciscans Caputxins. Va ser ordenat prevere el 17 d’octubre de 1981, a la Parròquia de Santa Maria, de Cubelles. 

Els seus primers nomenaments van ser:

1981 Rector de la parròquia de Santa Maria, de Cubelles.

1986 Rector de la parròquia de Sant Cosme i Sant Damià, del Prat de Llobregat.

El 1994 va ser nomenat Administrador parroquial de les parròquies de Santa Magdalena, del Pla del Penedès i de Sant Andreu, de Puigdàlber. 

L’abril de 2005 rep l’indult de secularització de l’orde dels Frares Franciscans Caputxins i el maig del mateix any és incardinat com a membre del clergat secular de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

El gener de 2006 va ser nomenat Administrador parroquial de la Parròquia de Santa Fe, de Santa Fe del Penedès, finalitzant aquest càrrec el setembre de 2006.

L’1 de novembre de 2010 és nomenat Rector de les parròquies de Santa Magdalena, del Pla del Penedès i de Sant Andreu, de Puigdàlber, càrrecs que va exercir fins el 2020, any en què la malaltia que patia des de feia anys, li va impedir de continuar la seva tasca parroquial.

Altres càrrecs no parroquials: President de la Fundació Clarisses de la Divina Providència de Vilanova i la Geltrú.

Catalonia Sacra celebra 10 anys de vida

Aquesta iniciativa cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya per donar raó del patrimoni artístic i cultural de l’Església i donar-lo a conèixer acaba de complir 10 anys. El dimarts 4 d’octubre, Catalonia Sacra va celebrar l’efemèride en un acte a l’església del monestir de Sant Pau del Camp de (Barcelona) on hi han participat els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), representants institucionals i en general, agents vinculats amb el patrimoni.

El coordinador de Catalonia Sacra, Dani Font, ha estat l’encarregat de fer una mirada retrospectiva al camí fet. Una dècada que ha servit perquè l’Església hagi fet un «convenciment col·lectiu» per gestionar el patrimoni amb «una mirada oberta». Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida i president del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS) que és l’organització que lidera Catalonia Sacra, ha sintetitzat en la seva intervenció els reptes que té el projecte en els propers anys, un cop s’ha consolidat el seu paper com a agent rellevant en l’àmbit del patrimoni cultural català. «Cap endins, millorant la gestió global dels nostres equipaments i amb una més àmplia cooperació entre ells»; i cap enfora, «sumant còmplices i col·laboradors que facilitin la gestió, manteniment i conservació i fent del patrimoni cultural una portada d’entrada al cristianisme».

Pregant en el Temps de la Creació

Un parell de pinzellades sobre les iniciatives realitzades a la nostra diòcesi en relació al Temps de la Creació:

El passat dissabte 1 d’octubre, a les 18:30 h, a l’església de Sant Francesc d’Assís de Vilafranca del Penedès, va tenir lloc la pregària del Temps de la Creació organitzada per la Delegació d’Ecumenisme i diàleg interreligiós del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el Grup de Diàleg i Consell Ecumènic i les Parròquies de Vilafranca.
Una trentena de persones es van aplegar en aquesta església per pregar per la creació de Déu explicada en el llibre del Gènesi i per totes les seves criatures i la natura, que no és altra cosa que la Casa Comuna de tots.

El patí de l’església de Sant Sebastià del Bedorc va ser el lloc escollit per les comunitats cristianes de Piera i altres localitats dels voltants per “escoltar la veu de la creació” i pregar per la cura del planeta. L’acte va tenir lloc el 25 de setembre, darrer diumenge de mes, i va congregar gairebé una trentena de persones que, en el jardí de moreres van seguir els materials de pregària proposats per Justícia i Pau.


Com a cloenda d’aquest Temps de la Creació, el dia 4 d’octubre es va presentar al Vaticà en primícia “LA CARTA”, una pel·lícula-documental sobre el poder de la humanitat per frenar la crisi ecològica. La projecció va tenir lloc a les 18.30h a l’Aula Nova del Sínode, a la Ciutat del Vaticà i el film explica la història del viatge a Roma de diversos líders, compromesos en primera línia en la cura de la casa comuna, per dialogar sobre l’encíclica Laudato Si’ amb el papa Francesc.

“La carta” dona veu a un líder indígena de l’Amazones, un refugiat climàtic i estudiant de Senegal, un jove activista de l’Índia i un equip de científics dels EUA. També inclou una entrevista exclusiva amb el papa Francesc i imatges inèdites dels arxius del Vaticà.

La pel·lícula es pot visualitzar de forma gratuita a YouTube Originals, a través d’un servei de streaming. L’estrena s’ha produit precisament el dia 4 d’octubre, sant Francesc, data de cloenda del Temps de la Creació i data d’entrada oficial de la Santa Seu en l’Acord de París.

La Cúria comença el curs als peus de la Moreneta

Divendres 30 de setembre va realitzar-se la trobada d’inici de curs dels treballadors de la Cúria, jornada que pretén facilitar el creixement de les relacions interpersonals al si de la Cúria diocesana i amb el bisbe Agustí, així com definir els objectius de treball per a l’any que comença. En aquesta ocasió, la trobada es va realitzar al Monestir de Montserrat, fet que va permetre un moment de salutació i conversa amb el pare abat, Manel Gasch, així com participar a la missa conventual i en un moment de pregària al cambril de la Mare de Déu.

En els aspectes més relacionats amb els serveis que es desenvolupen des de la Cúria, es va marcar com a prioritat la implementació progressiva de la plataforma de gestió integral de las diòcesis, com a eina que permetrà una major qualitat i eficàcia en el treball.

Especialment interessant va resultar l’àmplia estona de diàleg amb el bisbe Agustí, a propòsit de l’aproximar-se del seu 75è aniversari i, per tant, de la presentació de la seva carta de renúncia al càrrec adreçada al papa Francesc, segons marquen els cànons del dret eclesiàstic. Amb una gran confiança, sinceritat i serenor, els treballadors li van plantejar diverses qüestions relatives a aquest període de canvi que s’aproxima i, amb el mateix tarannà, el bisbe va compartir amb els presents amb quina actitud està vivint aquest temps i de quina manera desitja que els seus primers col·laboradors, els treballadors de la Cúria, transmetin la realitat de la diòcesi al nou bisbe que nomenarà el papa, quan arribi el moment. Sens dubte, una trobada de profunda comunió eclesial.