Mes: gener de 2022

Aquest ha estat el lema de la VI Setmana de la Bíblia, que a la nostra diòcesi ha dinamitzat diversos actes en llocs diferents de la diòcesi: des de la missa del Diumenge de la Paraula a la Catedral de Sant Llorenç, amb l’entronització de la Bíblia, a reflexions bíbliques i lectio divina a les parròquies de Sta Eulàlia, de Pallejà o de Sant Pere de Gavà, passant també per actes telemàtics, com la sessió del dissabte 29 de gener, de comentari sobre el lema i diàleg amb els participants.

A Vilafranca del Penedès el 25 de gener va tenir lloc una Celebració de la Paraula, amb l’assistència d’una cinquantena de fidels. La part central de l’acte va ser la lectura dialogada, sencera, del Càntic dels càntics. La biblista Marisa Melero va fer una introducció del text, i tot seguit nou lectors van llegir aquest llibre de l’Antic Testament, alternant-se veus masculines i femenines i la que feia de cor. Tots els assistents van valorar molt positivament l’experiència, que era la primera vegada que es feia, com una manera d’apropar més als creients i al públic en general els textos bíblics i el seu missatge.

Amb el desig de posar llum sobre les notícies del dia d’ahir en relació  a la trobada entre el cardenal Omella i el president Sánchez i a l’estudi de la CEE sobre els processos d’immatriculacions, fem a continuació una recapitulació d’informacions recorrent a les fonts. També aterrem les dades de l’informe de la CEE a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

a) La Conferència Episcopal Espanyola y el Ministerio de la Presidencia, Relaciones con Las Cortes y Memoria Democrática han publicat una nota conjunta en relació a la qüestió dels bens immatriculats per part de l’Església, que transcrivim a continuació:

Des de la reunió celebrada el mes d’agost passat entre el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica i el president de la Conferència Episcopal Espanyola, s’han intensificat els treballs de la Comissió ad hoc constituïda entre les dues parts dins del diàleg entre l´Església i l´Estat espanyol, sobre l´assumpte relatiu als béns immatriculats per l´Església Catòlica.

En aquest sentit, a partir del llistat enviat pel Govern al Congrés dels Diputats en compliment de la PNL de 17 de febrer del 2017 sobre els béns immatriculats per l’Església Catòlica en el període 1998-2015, la Conferència Episcopal, en el context del diàleg amb el Govern, n’ha fet un estudi exhaustiu a través de consultes oportunes realitzades a les diòcesis. Aquest estudi ha consistit en la catalogació dels béns, la seva divisió per diòcesi i verificació dels processos d’immatriculació a cadascun dels béns esmentats.

L’anàlisi realitzada per l’Església d’aquesta llista, en el marc de la Comissió esmentada, ha revelat un conjunt de béns que l’Església considera que pertanyen a un tercer, o no li consta la seva titularitat.

Es tracta, concretament, d’un miler aproximat de béns, les dades dels quals han estat facilitades al Govern per part de la Conferència Episcopal Espanyola. La previsió és que el Govern posi en coneixement de les entitats locals i dels registres aquesta informació i es puguin iniciar així  els processos de regularització que, si s’escau, poguessin correspondre. A aquest efecte, l’Església manifesta el seu compromís de col·laboració per tal de facilitar aquests processos.

D’aquesta nota conjunta no es desprèn que l’Església reconegui tenir un miler de bens que no són seus, sinó que ja pertanyen a un tercer.

b) L’informe complert sobre Béns immatriculats per l’art. 206 de la Llei Hipotecaria de 1998 a 2015 està penjat al web de la CEE. És extens, però són molt aclaridores les tres primeres pàgines en relació a l’origen i desenvolupament de l’estudi. Transcrivim a continuació en català només la part final, de les conclusions:

Resum dels resultats

El treball realitzat ha detectat una sèrie d’incidències que s’esmenten a continuació:

Dels 34.976 registres incloses al llistat, s’han verificat de manera correcta per les diòcesis respectives un total de 32.401. La resta de registres presenten les característiques següents:

1. 1. 1. Béns que pertanyen a comunitats religioses o altres entitats religioses. Hi apareixen un total de 84 béns inclòs algun bé d’una altra confessió religiosa.
      2. Registres duplicats. Es tracta de béns que apareixen repetits dues vegades al llistat. Són un total de 111 béns.
      3. Béns sobre els quals falten dades per a la identificació. Es tracta de registres que, per manca d’informació, són desconeguts per a les diòcesis. És un grup de 608 béns.
      4. Béns immatriculats o adquirits per altres títols anteriors al període 1998-2015. Es tracta de 746 registres que no haurien d’estar inclosos en aquest llistat.
      5. Béns sobre els quals no consta immatriculació. Es tracta de 31 registres sobre els quals les diòcesis declaren que no els consta la immatriculació dels mateixos.
      6. Béns sobre els quals es detecten errors o no consta a la diòcesi informació sobre aquests. Són 28 béns amb diferent casuística.
      7. Altres titulars. Són béns que no són propietat de l’Església per estar venut, donat, expropiat, per pertànyer a Ajuntaments o per error d’inscripció de propietat. Són un total de 276 béns.
      8. Adquisicions per mètodes diferents de la certificació (compravenda, donació, permuta, herència, etc.) entre 1998-2015. Són un total de 691 béns.

Entre aquests vuit tipus d’incidències  es pot reconèixer que els apartats 1, 2, 4 i 8 es refereixen a aspectes formals i en canvi els apartats 3, 5, 6 i 7 es refereixen a aspectes relacionats amb la titularitat dels béns. A l’Església no li consta que aquests béns, que venen a sumar un miler aproximadament, siguin seus; a l’Església li consta que són d’altres. Per això, a través d’aquest informe, dona a conèixer que en el llistat originari elaborat pel Gobierno se’ls assigna uns béns que no són seus.

c) Incidències de l’informe referides a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

A continuació, segons la tipologia d’incidències emprada a l’informe i exposada a l’apartat b) d’aquesta notícia, especifiquem els casos presents a la nostra diòcesi, que només es donen en els següents punts:

3. Béns sobre els quals falten dades per a la identificació: 11, que corresponen a béns situats als municipis de Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, Sant Pere de Ribes i Sitges. Amb les dades donades pel Gobierno no es poden identificar els béns a què es fa referència (pàgs 65 i 66 del pdf de l’informe).
4. Béns immatriculats o adquirits per altres títols anteriors al període 1998-2015: 15, que corresponen a béns situats als municipis de La Llacuna, Olesa de Bonesvalls, Orpí, Sant Pere de Ribes i Santa Maria de Miralles (pàg 107 del pdf de l’informe). Tots aquests béns es van immatricular mitjançant expedient possessori en dates que van de l’any 1922 a l’any 1996, per tant, no haurien de constar en el llistat que es refereix als béns immatriculats per l’art. 206 de la Llei Hipotecaria de 1998 a 2015.
5. Altres titulars: 1, corresponent a un terreny en el municipi de Abrera, que va ser expropiat l’any 2010, per tant, ja no és de titularitat de l’Església. (pàg 136 del pdf de l’informe)
6. Adquisicions per mètodes diferents de la certificació: 1, corresponent a una finca rústica situada al municipi de Sant Pere de Ribes, que va ser una donació rebuda l’any 2013. (pàg 184 de l’informe).

En tres minuts, explicacions de l’informe sobre immatriculacions presentat per la CEE:

Amb el lema “Hem vist la seva estrella a Orient i hem vingut a adorar-lo”, del 18 al 25 de gener, les esglésies cristianes van pregar més intensament per la unitat de tots els creients en Jesucrist. A la nostra diòcesi es van dur a terme pregàries ecumèniques a Vilafranca del Penedès i a Sant Feliu de Llobregat.

Diumenge 23, el Grup Estable de Diàleg i Consell Ecumènic va convocar un acte a l’església de Sant Francesc d’Assís, de Vilafranca, al qual van participar una quarantena de persones i que va ser animat amb cants meditatius de Taizé.

Dilluns 24, la Catedral de Sant Llorenç va aplegar representants de diverses confessions: a més del bisbe Agustí hi havia el pastor Ismael Llaudis; el Sr. Lluis Brull, evangèlic; el P. José Santos, del Patriarcat de Serbia; i el Sr. Marian Gadea, representant del Patriarcat de Romania. Va excusar l’assistència la pastora Marta López. L’acte de pregària va comptar també amb la participació de la Coral de Masquefa i el Grup de Taizé de Vilanova i la Geltrú, que van acompanyar amb música instrumental i cants aquesta celebració.

Es va realitzar el 22 de gener al matí, a la Casa de l’Església, amb l’objectiu principal de la renovació del càrrec de la presidència, a més de transmetre informacions sobre els balanços de les campanyes realitzades en l’últim temps. Aquesta assemblea s’hauria d’haver realitzat amb anterioritat però per les limitacions de la pandèmia no havia estat possible.

Durant la mateixa es va fer present que Mans Unides ha emprès una multitud de projectes d’emergència en diferents països per pal·liar situacions extremes que ha provocat la Covid-19 en els països més desfavorits.

Durant el darrer any s’ha constatat que, si bé les activitats de la delegació s’han vist minvades per causa de la pandèmia, els donatius han sigut abundants i ha augmentat el nombre de socis col·laboradors, fets que testimonien l’esperit solidari de les persones i la societat en general.

El resultat de les votacions per a la renovació de la presidència, Maria Teresa Gisbert va sortir escollida per unanimitat per a un nou període de tres anys.

Campanya de Mans Unides

12 i 13 de febrer 2022

“La nostra indiferència els condemna a l’oblit”

Projecte al Departament del Beni, Bolívia.

Avui comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians amb aquest lema. Son vuit dies, fins al 25 de gener, importants per a les diferents confessions cristianes (ortodoxos, anglicans, evangèlics i catòlics), que es reuneixen per pregar a l’Esperit Sant que faci possible la plena comunió, sense por d’interferències relacionades amb el proselitisme.

La Setmana d’aquest any 2022 s’esdevindrà amb el rerefons de la fase diocesana del sínode dels bisbes, convocat pel papa Francesc per a l’octubre de 2023. Segurament, el diàleg ecumènic està cridat a conviure en aquest “camí” que està recorrent la nostra Església, perquè de fet, les diferents confessions cristianes estan cridades a caminar junts, a donar testimoni junts, a treballar conjuntament.

Per altra part, enguany, els encarregats de preparar els materials de la Setmana han estat els cristians de l’Orient Mitjà, persones que viuen en un lloc en constant conflicte, en constant perill, fins i tot de mort. El lema, “Hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo” (Mt 2,2), ha estat triat pels cristians del Consell de les Esglésies de l’Orient Mitjà, amb seu a Beirut (Líban). La simbologia que es pot deduir del lema i el passatge evangèlic ens transmet la imatge de l’estrella com un do, com un signe de la presència de Déu entre nosaltres; la llum vertadera és la de Jesucrist, que ens il·lumina el camí cap a Déu i cap a la salvació; els mags, vinguts de terres llunyanes, manifesten la diversitat de cultures i alhora la unitat de tots els pobles volguda per Déu.

Com diu la Isabel Marqués Barceló, directora del Secretariat d’Ecumenisme de la Diòcesi de Menorca, encarregada d’introduir els materials preparats per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de Relacions Interreligioses, “aquesta setmana hem de pregar i molt, per totes les confessions, per tots els nostres germans, però no només aquesta setmana. Crec que si nosaltres posem de la nostra part, podem canviar el món. Que aquestes paraules ajudin a enfortir la nostra fe i la nostra esperança que un món millor és possible. Entre tots: anglicans, evangèlics, ortodoxos i catòlics, ho podem aconseguir, posant voluntat i ganes, sempre comptant amb l’ajuda de l’Esperit Sant”.

Materials, a la plana web de la Delegació d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses. 

A l’agenda

• 23 gener, 18h. Pregària ecumènica organitzada pel Grup Estable de Diàleg i Consell Ecumènic i recolzat per la Delegació diocesana d’Ecumenisme i Diàleg Interreligiós. A l’església de Sant Francesc d’Assis, de Vilafranca del Penedès.
• 24 gener, 19h. Pregària ecumènica a la Catedral de Sant Llorenç, a Sant Feliu de Llobregat. Presidida pel bisbe Agustí i amb la presència de la Pastora protestant Marta López, el Pastor Ismael Llaudis; el Sr. Lluis Brull, evangèlic, director del programa radiofònic “Encuentros”; el P. José Santos, del Patriarcat de Serbia; i un representant del Patriarcat de Romania

L’any 2021 vam publicar un seguit de mini-entrevistes a representants de diverses confessions cristianes, amb motiu de la Setmana de pregària per la Unitat dels Cristians. Val la pena tornar a escoltar-les:

Avui a les 10.30h el papa Francesc s’ha trobat amb els bisbes de la Tarraconense i de la Província Eclesiàstica de València, que inclou els bisbes de les Illes Balears. És el colofó a la visita ad limina que s’està desenvolupant durant tota la setmana a Roma.

El bisbe Agustí ens ha enviat una salutació, tot just abans d’entrar a l’audiència amb el papa Francesc:

En finalitzar l’audiència privada dels 22 bisbes de les tres províncies eclesiàstiques, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona; el cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València, i Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona han comparegut en roda de premsa des del Colegio Español de Roma per fer un balanç d’aquesta visita.

L’arquebisbe Joan Planellas, en la seva primera visita ad limina, ha destacat la «gran proximitat» que han trobat els bisbes en els diversos organismes dels dicasteris on han compartit les dificultats i esperances de cada Església local. En relació a la trobada amb el Sant Pare, que ha durat més de dues hores, Mons. Planellas ha expressat la «cordialitat» i «proximitat» mantinguda. En relació als temes tractats, els bisbes han parlat amb el Sant Pare sobre la importància de l’evangelització davant la forta secularització, el treball sinodal, la immigració i la situació política del país a nivell general. Sobre aquesta darrera qüestió, l’arquebisbe Joan ha manifestat que el Sant Pare els ha convidat a evitar «tota ideologia que provoqui qualsevol polarització política».

Els cardenals Joan Josep Omella i Antonio Cañizares han corroborat la bona acollida de tots els dicasteris, i el testimoni de tendresa, humanitat i proximitat, com a pare i germà, del papa Francesc. A més, el cardenal Omella ha destacat la «visió profunda de fe» que caracteritza al Pontífex i el seu bon humor «que impedeix tota desesperança». L’arquebisbe de Barcelona ha valorat de manera positiva, també, la convivència i fraternitat viscuda entre els bisbes de les tres províncies eclesiàstiques en el transcurs d’aquesta visita. «Torno a casa després d’aquesta visita ad limina sentint-me enfortit en la fe pel successor de Pere, i tant de bo ho sàpiga transmetre», ha expressat.

Aquesta tarda, els bisbes de la Tarraconense han celebrat amb el cardenal Omella una eucaristia en la basílica de la Santa Creu de Jerusalem, de la qual és titular.

En 3 minuts, un recull de fotografies d’aquesta “peregrinació al llindar dels apòstols”:

Un component important de la visita ad limina són les celebracions litúrgiques a les basíliques majors de Roma, a més de les reunions amb les diverses institucions vaticanes i sobretot, l’audiència amb el Sant Pare. Fem un repàs a les eucaristies celebrades en les quatre basíliques romanes.  

El primer dia de la visita ad Limina Apostolorum, va tenir lloc la primera missa celebrada a l’altar de la Tomba de Sant Pere, presidida pel cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona. En el moment de l’homilia, el cardenal va contextualitzar la celebració d’aquesta manera: el primer acte de la visita ad limina situa els bisbes davant la figura de sant Pere i al final de la visita, es trobaran amb el seu successor actual, el papa Francesc. I interpel·lava els seus germans en l’episcopat: «Què ens diria avui Pere? Ens diria “fieu-vos de Crist”», convidant els presents a créixer en aquesta actitud.  

Dimarts 11 de gener, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va presidir la missa a la basílica de Sant Joan del Laterà, referida per ell com «mare i cap de totes les esglésies de la ciutat i del món» i va aprofitar per fer-ne un resum històric del temple. Més tard i dirigint-se a la resta de prelats, els va demanar que es preguntessin «si la nostra força com a pastors, com a Poble de Déu, com a Església Universal prové sempre de la riquesa alliberadora de Jesús», posant èmfasi en el fet que és necessari saber «posar les nostres mans al servei de la profunditat de l’Església fundada pel propi Senyor i que descansa en Ell».  

L’eucaristia del dia 12 de gener va tenir lloc a Santa Maria la Major, en concret a l’altar de Santa Maria, Salus Populi Romani. Presidida per l’arquebisbe de València, el cardenal Cañizares, va posar en relleu “l’emoció de celebrar en aquesta basílica de santa Maria, mare de Jesús i mare de l’Església”. En presència de la maternitat de Maria, assenyalava que, “el Fill de Déu s’ha fet home en ella i per obra i gràcia de l’Esperit Sant. Avui nosaltres som dispensadors d’aquesta gràcia”. 

La jornada d’avui, 13 de gener, ha començat amb l’eucaristia presidida per Mons. Joan Planelles, a la basílica de Sant Pau Extramurs. En aquesta homilia, l’arquebisbe de Tarragona, ha remarcat el valor catequètic en referència a la història de la salvació de la façana de la basílica, i del seu interior, adornada amb els medallons dels papes, «però voldria fer esment de la icona de l’absis, que representa a Crist que ens està jutjant a tots i als peus de Crist, molt petit, està el papà Honorio que és qui va encarregar l’obra. Tot això ens ensenya la grandesa de la gràcia de Déu lliurada per Jesucrist, com va ser explicada per sant Pau, i alhora ens reporta la nostra petitesa. Portem els nostres tresors en atuells de fang». Mons. Joan Planelles també ha manifestat que, «és el moment de pensar en la nostra petitesa». 

Ahir, 12 de gener 2022, va morir Mn. Antonio Fernàndez Garcia, a l’Hospital General de Catalunya.  Afligits pel dolor d’aquesta pèrdua sobtada, l’encomanem a la misericòrdia de Déu i, en aquests moments difícils, ens unim en la pregària per ell, per la seva família i per les comunitats parroquial de Sant Baldiri, de Sant Boi de Llobregat, i de Santa Coloma, de Santa Coloma de Cervelló.

El bisbe Agustí Cortés Soriano, que en aquests moments es troba a Roma amb motiu de la visita ad limina, s’uneix a la família i a tot el Poble de Déu en aquest condol i en la pregària de fe i esperança.

COMIAT I CERIMÒNIES RELIGIOSES

• Divendres 14 de gener, de les 10h a les 20h, Vetlla al Tanatori Vilafranca. Adreça: Vial de les Clotes, 18.
• Dissabte 15 de gener, a les 10h, Eucaristia exequial a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca. Adreça: Plaça Jaume I. Presideix la celebració Mn. Josep Maria Domingo, vicari general. Enterrament en acabar la celebració litúrgica.
• Dissabte 15 de gener, a les 20h, Missa funeral a la Parròquia de Sant Baldiri, de Sant Boi de Llobregat. Adreça: Pl. Mn. Jaume Oliveras, 7. Presideix la celebració el bisbe Agustí Cortés Soriano.

BIOGRAFIA I MINISTERI DE MN. ANTONIO FERNÀNDEZ GARCIA

Mn. Antonio Fernàndez Garcia va néixer a Vilafranca del Penedès, el dia 19 de juliol de 1975. Fill d’Antonio Maria i Carmen. Va ser ordenat sacerdot el 22 de juliol de 2006, a la Catedral de Sant Llorenç, de Sant Feliu de Llobregat.

Va fer els seus estudis primaris al Col·legi del Carme de Vilafranca del Penedès i els de secundària a l’Institut Eugeni d’Ors de la mateixa població.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va treballar a la Caixa Penedès. Va entrar al seminari al setembre de 1999 i allà va cursar la llicenciatura de Ciències Eclesiàstiques, a la Facultat de Teologia de Catalunya. També va estudiar la llicenciatura de Dret Canònic a l’Institut d’Estudis Canònics de València, doctorant-se en Dret Canònic l’any 2014 a la Pontifícia Universitat Lateranense, de Roma.

Els seus primers nomenaments com a prevere van ser: vicari en 2006, de la Parròquia de Santa Maria, de Castelldefels, i el mes de setembre de 2011 fins al juliol de 2012 administrador parroquial d’aquesta mateixa parròquia.

Actualment i des de 2014 era rector de les Parròquies de Sant Baldiri, de Sant Boi de Llobregat i de Santa Coloma, de Santa Coloma de Cervelló.

De 2016 a 2018 va ser nomenat director del Secretariat diocesà d’Associacions i Fundacions.

De 2012 a 2019 va ser jutge diocesà del Tribunal Eclesiàstic de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. El 2015 va ser nomenat com a Jutge diocesà de Terrassa i el 2019 va ser nomenat Vicari judicial de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, càrrec que exercia en l’actualitat.

Ahir dilluns dia 10 de gener de 2022 va començar la visita ad limina apostolorum que realitzen els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya i de la Província eclesiàstica de València, que inclou els bisbes de les Illes Balears.

La primera jornada va començar amb la celebració de la missa a l’altar de la Tomba de Sant Pere, presidida pel cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona.

Durant el matí, els prelats van mantenir la trobada amb el Pontifici Consell de l’Evangelització, presidit per Mons. Rino Fisichella. El terme “nova evangelització” va ser popularitzat pel Papa Joan Pau II en referència als esforços per despertar la fe en les zones tradicionalment cristianes del món, especialment d’Europa, el primer lloc “evangelitzat”, o convertit al cristianisme, molts segles abans, però que ara es troba en necessitat d’una “nova evangelització”. A la reunió s’hi van tractar temes com la catequesi d’adults, les dificultats de les catequesis en la Primera Comunió i també de la confirmació, els ministres de la misericòrdia, etc. També es va parlar de la cultura actual i tot seguit els bisbes van poder compartir un torn de preguntes i un diàleg amb Mons. Rino Fisichella.

Avui, dimarts 11 de gener, els bisbes han celebrat la missa a la Basílica de Sant Joan del Laterà, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas Barnosell. El matí d’avui és especialment intens, amb les reunións amb la Congregació per als bisbes i la Congregació per a la doctrina de la fe. A la tarda està prevista la visita a la Secretaria d’Estat.