“Hem vist la seva estrella a Orient, i hem vingut a adorar-lo”

Avui comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians amb aquest lema. Son vuit dies, fins al 25 de gener, importants per a les diferents confessions cristianes (ortodoxos, anglicans, evangèlics i catòlics), que es reuneixen per pregar a l’Esperit Sant que faci possible la plena comunió, sense por d’interferències relacionades amb el proselitisme.

La Setmana d’aquest any 2022 s’esdevindrà amb el rerefons de la fase diocesana del sínode dels bisbes, convocat pel papa Francesc per a l’octubre de 2023. Segurament, el diàleg ecumènic està cridat a conviure en aquest “camí” que està recorrent la nostra Església, perquè de fet, les diferents confessions cristianes estan cridades a caminar junts, a donar testimoni junts, a treballar conjuntament.

Per altra part, enguany, els encarregats de preparar els materials de la Setmana han estat els cristians de l’Orient Mitjà, persones que viuen en un lloc en constant conflicte, en constant perill, fins i tot de mort. El lema, “Hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo” (Mt 2,2), ha estat triat pels cristians del Consell de les Esglésies de l’Orient Mitjà, amb seu a Beirut (Líban). La simbologia que es pot deduir del lema i el passatge evangèlic ens transmet la imatge de l’estrella com un do, com un signe de la presència de Déu entre nosaltres; la llum vertadera és la de Jesucrist, que ens il·lumina el camí cap a Déu i cap a la salvació; els mags, vinguts de terres llunyanes, manifesten la diversitat de cultures i alhora la unitat de tots els pobles volguda per Déu.

Com diu la Isabel Marqués Barceló, directora del Secretariat d’Ecumenisme de la Diòcesi de Menorca, encarregada d’introduir els materials preparats per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de Relacions Interreligioses, “aquesta setmana hem de pregar i molt, per totes les confessions, per tots els nostres germans, però no només aquesta setmana. Crec que si nosaltres posem de la nostra part, podem canviar el món. Que aquestes paraules ajudin a enfortir la nostra fe i la nostra esperança que un món millor és possible. Entre tots: anglicans, evangèlics, ortodoxos i catòlics, ho podem aconseguir, posant voluntat i ganes, sempre comptant amb l’ajuda de l’Esperit Sant”.

Materials, a la plana web de la Delegació d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses. 


A l’agenda

  • 23 gener, 18h. Pregària ecumènica organitzada pel Grup Estable de Diàleg i Consell Ecumènic i recolzat per la Delegació diocesana d’Ecumenisme i Diàleg Interreligiós. A l’església de Sant Francesc d’Assis, de Vilafranca del Penedès.
  • 24 gener, 19h. Pregària ecumènica a la Catedral de Sant Llorenç, a Sant Feliu de Llobregat. Presidida pel bisbe Agustí i amb la presència de la Pastora protestant Marta López, el Pastor Ismael Llaudis; el Sr. Lluis Brull, evangèlic, director del programa radiofònic “Encuentros”; el P. José Santos, del Patriarcat de Serbia; i un representant del Patriarcat de Romania

L’any 2021 vam publicar un seguit de mini-entrevistes a representants de diverses confessions cristianes, amb motiu de la Setmana de pregària per la Unitat dels Cristians. Val la pena tornar a escoltar-les:

Ad limina, amb el papa Francesc

Avui a les 10.30h el papa Francesc s’ha trobat amb els bisbes de la Tarraconense i de la Província Eclesiàstica de València, que inclou els bisbes de les Illes Balears. És el colofó a la visita ad limina que s’està desenvolupant durant tota la setmana a Roma.

El bisbe Agustí ens ha enviat una salutació, tot just abans d’entrar a l’audiència amb el papa Francesc:

En finalitzar l’audiència privada dels 22 bisbes de les tres províncies eclesiàstiques, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona; el cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València, i Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona han comparegut en roda de premsa des del Colegio Español de Roma per fer un balanç d’aquesta visita.

L’arquebisbe Joan Planellas, en la seva primera visita ad limina, ha destacat la «gran proximitat» que han trobat els bisbes en els diversos organismes dels dicasteris on han compartit les dificultats i esperances de cada Església local. En relació a la trobada amb el Sant Pare, que ha durat més de dues hores, Mons. Planellas ha expressat la «cordialitat» i «proximitat» mantinguda. En relació als temes tractats, els bisbes han parlat amb el Sant Pare sobre la importància de l’evangelització davant la forta secularització, el treball sinodal, la immigració i la situació política del país a nivell general. Sobre aquesta darrera qüestió, l’arquebisbe Joan ha manifestat que el Sant Pare els ha convidat a evitar «tota ideologia que provoqui qualsevol polarització política».

Els cardenals Joan Josep Omella i Antonio Cañizares han corroborat la bona acollida de tots els dicasteris, i el testimoni de tendresa, humanitat i proximitat, com a pare i germà, del papa Francesc. A més, el cardenal Omella ha destacat la «visió profunda de fe» que caracteritza al Pontífex i el seu bon humor «que impedeix tota desesperança». L’arquebisbe de Barcelona ha valorat de manera positiva, també, la convivència i fraternitat viscuda entre els bisbes de les tres províncies eclesiàstiques en el transcurs d’aquesta visita. «Torno a casa després d’aquesta visita ad limina sentint-me enfortit en la fe pel successor de Pere, i tant de bo ho sàpiga transmetre», ha expressat.


Aquesta tarda, els bisbes de la Tarraconense han celebrat amb el cardenal Omella una eucaristia en la basílica de la Santa Creu de Jerusalem, de la qual és titular.

 

En 3 minuts, un recull de fotografies d’aquesta “peregrinació al llindar dels apòstols”:

Les eucaristies de la visita ad limina

Un component important de la visita ad limina són les celebracions litúrgiques a les basíliques majors de Roma, a més de les reunions amb les diverses institucions vaticanes i sobretot, l’audiència amb el Sant Pare. Fem un repàs a les eucaristies celebrades en les quatre basíliques romanes.  

El primer dia de la visita ad Limina Apostolorum, va tenir lloc la primera missa celebrada a l’altar de la Tomba de Sant Pere, presidida pel cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona. En el moment de l’homilia, el cardenal va contextualitzar la celebració d’aquesta manera: el primer acte de la visita ad limina situa els bisbes davant la figura de sant Pere i al final de la visita, es trobaran amb el seu successor actual, el papa Francesc. I interpel·lava els seus germans en l’episcopat: «Què ens diria avui Pere? Ens diria “fieu-vos de Crist”», convidant els presents a créixer en aquesta actitud.  

Dimarts 11 de gener, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va presidir la missa a la basílica de Sant Joan del Laterà, referida per ell com «mare i cap de totes les esglésies de la ciutat i del món» i va aprofitar per fer-ne un resum històric del temple. Més tard i dirigint-se a la resta de prelats, els va demanar que es preguntessin «si la nostra força com a pastors, com a Poble de Déu, com a Església Universal prové sempre de la riquesa alliberadora de Jesús», posant èmfasi en el fet que és necessari saber «posar les nostres mans al servei de la profunditat de l’Església fundada pel propi Senyor i que descansa en Ell».  

L’eucaristia del dia 12 de gener va tenir lloc a Santa Maria la Major, en concret a l’altar de Santa Maria, Salus Populi Romani. Presidida per l’arquebisbe de València, el cardenal Cañizares, va posar en relleu “l’emoció de celebrar en aquesta basílica de santa Maria, mare de Jesús i mare de l’Església”. En presència de la maternitat de Maria, assenyalava que, “el Fill de Déu s’ha fet home en ella i per obra i gràcia de l’Esperit Sant. Avui nosaltres som dispensadors d’aquesta gràcia”. 

La jornada d’avui, 13 de gener, ha començat amb l’eucaristia presidida per Mons. Joan Planelles, a la basílica de Sant Pau Extramurs. En aquesta homilia, l’arquebisbe de Tarragona, ha remarcat el valor catequètic en referència a la història de la salvació de la façana de la basílica, i del seu interior, adornada amb els medallons dels papes, «però voldria fer esment de la icona de l’absis, que representa a Crist que ens està jutjant a tots i als peus de Crist, molt petit, està el papà Honorio que és qui va encarregar l’obra. Tot això ens ensenya la grandesa de la gràcia de Déu lliurada per Jesucrist, com va ser explicada per sant Pau, i alhora ens reporta la nostra petitesa. Portem els nostres tresors en atuells de fang». Mons. Joan Planelles també ha manifestat que, «és el moment de pensar en la nostra petitesa». 

Traspàs de Mn. Antonio Fernàndez, vicari judicial

Ahir, 12 de gener 2022, va morir Mn. Antonio Fernàndez Garcia, a l’Hospital General de Catalunya.  Afligits pel dolor d’aquesta pèrdua sobtada, l’encomanem a la misericòrdia de Déu i, en aquests moments difícils, ens unim en la pregària per ell, per la seva família i per les comunitats parroquial de Sant Baldiri, de Sant Boi de Llobregat, i de Santa Coloma, de Santa Coloma de Cervelló.

El bisbe Agustí Cortés Soriano, que en aquests moments es troba a Roma amb motiu de la visita ad limina, s’uneix a la família i a tot el Poble de Déu en aquest condol i en la pregària de fe i esperança.

COMIAT I CERIMÒNIES RELIGIOSES

  • Divendres 14 de gener, de les 10h a les 20h, Vetlla al Tanatori Vilafranca. Adreça: Vial de les Clotes, 18.
  • Dissabte 15 de gener, a les 10h, Eucaristia exequial a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca. Adreça: Plaça Jaume I. Presideix la celebració Mn. Josep Maria Domingo, vicari general. Enterrament en acabar la celebració litúrgica.
  • Dissabte 15 de gener, a les 20h, Missa funeral a la Parròquia de Sant Baldiri, de Sant Boi de Llobregat. Adreça: Pl. Mn. Jaume Oliveras, 7. Presideix la celebració el bisbe Agustí Cortés Soriano.

 


BIOGRAFIA I MINISTERI DE MN. ANTONIO FERNÀNDEZ GARCIA

Mn. Antonio Fernàndez Garcia va néixer a Vilafranca del Penedès, el dia 19 de juliol de 1975. Fill d’Antonio Maria i Carmen. Va ser ordenat sacerdot el 22 de juliol de 2006, a la Catedral de Sant Llorenç, de Sant Feliu de Llobregat.

Va fer els seus estudis primaris al Col·legi del Carme de Vilafranca del Penedès i els de secundària a l’Institut Eugeni d’Ors de la mateixa població.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va treballar a la Caixa Penedès. Va entrar al seminari al setembre de 1999 i allà va cursar la llicenciatura de Ciències Eclesiàstiques, a la Facultat de Teologia de Catalunya. També va estudiar la llicenciatura de Dret Canònic a l’Institut d’Estudis Canònics de València, doctorant-se en Dret Canònic l’any 2014 a la Pontifícia Universitat Lateranense, de Roma.

Els seus primers nomenaments com a prevere van ser: vicari en 2006, de la Parròquia de Santa Maria, de Castelldefels, i el mes de setembre de 2011 fins al juliol de 2012 administrador parroquial d’aquesta mateixa parròquia.

Actualment i des de 2014 era rector de les Parròquies de Sant Baldiri, de Sant Boi de Llobregat i de Santa Coloma, de Santa Coloma de Cervelló.

De 2016 a 2018 va ser nomenat director del Secretariat diocesà d’Associacions i Fundacions.

De 2012 a 2019 va ser jutge diocesà del Tribunal Eclesiàstic de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. El 2015 va ser nomenat com a Jutge diocesà de Terrassa i el 2019 va ser nomenat Vicari judicial de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, càrrec que exercia en l’actualitat.

Ja està en marxa la visita ad limina apostolorum

 

Ahir dilluns dia 10 de gener de 2022 va començar la visita ad limina apostolorum que realitzen els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya i de la Província eclesiàstica de València, que inclou els bisbes de les Illes Balears.

La primera jornada va començar amb la celebració de la missa a l’altar de la Tomba de Sant Pere, presidida pel cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona.

Durant el matí, els prelats van mantenir la trobada amb el Pontifici Consell de l’Evangelització, presidit per Mons. Rino Fisichella. El terme “nova evangelització” va ser popularitzat pel Papa Joan Pau II en referència als esforços per despertar la fe en les zones tradicionalment cristianes del món, especialment d’Europa, el primer lloc “evangelitzat”, o convertit al cristianisme, molts segles abans, però que ara es troba en necessitat d’una “nova evangelització”. A la reunió s’hi van tractar temes com la catequesi d’adults, les dificultats de les catequesis en la Primera Comunió i també de la confirmació, els ministres de la misericòrdia, etc. També es va parlar de la cultura actual i tot seguit els bisbes van poder compartir un torn de preguntes i un diàleg amb Mons. Rino Fisichella.

Avui, dimarts 11 de gener, els bisbes han celebrat la missa a la Basílica de Sant Joan del Laterà, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas Barnosell. El matí d’avui és especialment intens, amb les reunións amb la Congregació per als bisbes i la Congregació per a la doctrina de la fe. A la tarda està prevista la visita a la Secretaria d’Estat.

 

Els bisbes amb el papa, de visita ad limina apostolorum

Visita ad límina apostolorum 2014

El 14 de gener a les 10.30h, els bisbes de la Tarraconense i de la Província Eclesiàstica de València es trobaran amb el papa Francesc, en el marc de la visita ad limina apostolorum.

Amb aquesta expressió llatina s’anomena la visita que tots els bisbes catòlics realitzen cada cinc anys a Roma. El nom ve de la peregrinació “al llindar, als peus, dels apòstols Pere i Pau”, i vol significar la comunió eclesial i la trobada amb el papa com a successor de sant Pere. Aquesta visita inclou també presentar un informe sobre la situació de l’Església a la diòcesi que cada bisbe té confiada.

Els bisbes de la CEE estan realitzant aquesta visita, organitzats en quatre tandes: La primera va ser abans de Nadal, del 13 al 18 de desembre 2021; les tres properes tindran lloc les tres setmanes restants d’aquest mes de gener. Concretament, del 10 al 15 de gener té lloc la visita els bisbes de les diòcesis de Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana, és a dir, segons l’administració territorial de l’Església, les Províncies Eclesiàstiques de Tarragona, Barcelona i València.

Amb quina actitud afronta aquesta visita el bisbe Agustí Cortés? En ho explica ell mateix en aquest àudio.


Amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, el papa Francesc es va veure obligat a suspendre aquestes visites al 2020 i al mes de setembre 2021 es van reprendre aquestes trobades amb els bisbes de tot el món, amb la qual cosa, s’ha produït un retard en la visita ad limina dels bisbes de la CEE, ja que l’última va ser el 2014.

A més de l’audiència amb el Sant Pare, els bisbes celebraran l’eucaristia a les quatre basíliques romanes: Sant Pere, Sant Joan del Laterà, Santa Maria la Major i Sant Pau Extramurs.

També mantindran reunions en alguns dicasteris de la Cúria romana: el dels Bisbes, el de la Doctrina de la Fe, del Clergat, per a la Vida Consagrada, de l’Educació Catòlica, Culte Diví, Laics, Nova Evangelització, Família i Vida, Promoció per al Desenvolupament Humà Integral, Comunicació i la Secretaria d’Estat.

Visita ad limina apostolorum 2014 dels bisbes de la Tarraconense

 

El vídeo del papa – gener 2022

Discriminació i persecució religiosa.

Aquesta és la intenció de pregària del papa Francesc en aquest més de gener:

Preguem perquè les persones que pateixen discriminació i que pateixen persecució religiosa trobin a les societats en què viuen el reconeixement i la dignitat que prové de ser germans i germanes.

Com és possible que actualment moltes minories religioses pateixin discriminacions o persecucions?
Com permetem, en aquesta societat tan civilitzada, que hi hagi persones que siguin perseguides simplement per professar públicament la seva fe?
No només és inacceptable, és inhumà, és una bogeria.
La llibertat religiosa no es limita a la llibertat de culte, és a dir que puguin tenir un culte el dia prescrit pels seus llibres sagrats, sinó que ens fa valorar l’altre en la seva diferència i reconèixer en ell un veritable germà.
Com a éssers humans tenim tantes coses en comú… que puguem conviure acollint les diferències amb la joia de ser germans.
I que una petita diferència, o una diferència substancial, com és la religiosa, no opaqui la gran unitat de ser germans.
Triem el camí de la fraternitat. Perquè, o som germans, o ho perdem tots.
Preguem perquè les persones que pateixen discriminació i que pateixen persecució religiosa trobin a les societats en què viuen el reconeixement i la dignitat que prové de ser germans i germanes