XXV Trobada Catalana de Portants del Sant Crist

Trobada de Portants del Sant Crist a Vilafranca 2011
El proper diumenge, 3 d’octubre, tindrà lloc a Vilafranca del Penedès la XXV Trobada Catalana de Portants del Sant Crist. Aquesta trobada, que se celebra cada any en una població diferent de Catalunya on existeix un Cos de Portants, l’any passat 2020 s’havia de celebrar a Sant Quintí de Mediona però es va haver de suspendre per motiu de la crisi sanitària. Els portants de Sant Quintí, però, han cedit a Vilafranca l’organització d’aquest any, ja que el Cos de Portants del Sant Crist de la capital del Penedès celebra aquest any el centenari de la seva fundació. Cal dir que fa 10 anys, el 2011, ja es va celebrar també a Vilafranca aquesta trobada catalana.
A la trobada d’enguany s’hi han apuntat 60 portants de 13 poblacions de Catalunya, que a Vilafranca se sumaran als Portants del Sant Crist de la ciutat.
El programa d’actes començarà de bon matí amb l’acollida i l’esmorzar per a tots els participants. A les 10h tindrà lloc el Viacrucis pels carrers del centre de la vila, amb la imatge del Sant Crist de Vilafranca que serà portat pels portants dels diferents pobles. A les 12h se celebrarà la missa a la basílica de Santa Maria. Tant el Viacrucis com la missa seran presidits pel bisbe Agustí Cortés. Després de la missa, a la mateixa basílica, hi haurà un petit concert d’orgue a càrrec de l’exescolà de Montserrat, el vilafranquí Miquel Leyva. Els participants acabaran la trobada amb un dinar de germanor.

La Mercè 2021, una diada especial

Foto G. Simón – Arquebisbat de Barcelona

La Mare de Déu, sota l’advocació de la Mercè, ens ha regalat enguany una jornada particularment festiva per diversos elements. Per començar, recordem que La Mare de Déu de la Mercè és patrona de la ciutat de Barcelona i de tota la Província Eclesiàstica, que comprèn, a més de l’arxidiòcesi de la capital, també les diòcesis sufragànies de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.

La missa pontifical a la Basílica de la Mercè de Barcelona va ser presidida excepcionalment pel bisbe Agustí Cortés, ja que el cardenal Joan Josep Omella, com a president de la Conferència Episcopal Espanyola, va assistir del 23 al 26 de setembre a l’Assemblea anual Plenària del Consell de Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) que se celebrava a Roma. A l’eucaristia van concelebrar l’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, i els tres bisbes auxiliars de Barcelona, Antoni Vadell, Sergi Gordo i Javier Vilanova.

En la seva homilia, el bisbe Agustí va recordar com va començar el patronatge de la Mare de Déu de la Mercè, ara fa 150 anys, i també, els orígens de l’orde mercedària, de la mà de sant Pere Nolasc, per redimir els captius. Allargant la mirada fins als temps actuals, recordava la societat plural en que vivim ara i en aquest context, va centrar l’atenció en la figura de Maria: «No podem tractar amb la Mare de Déu, sense trobar-hi la dona lliure, que allibera. La dona, esposa i mare, que ha rebut el gran do de la llibertat dels redimits i que alhora coopera en l’alliberament de la humanitat. El que voldríem és, potser, que la Mare de Déu esdevingués un referent per a tots, però segons el que ella fou des de sempre: aquella dona que inspirava veritable llibertat; aquella que, havent acollit amor alliberador, es va lligar amb vincles d’amor per servir als captius de la humanitat».

El mateix dia 24 de setembre, al mateix temple, però a la tarda, va tenir lloc una altra eucaristia viscuda especialment pels seminaristes del Seminari Conciliar, en el marc de la qual deu d’ells van rebre l’admissió als ordes. Un d’ells ha estat Manuel SC Rodríguez Garrido, de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Als peus de la Mare de Déu de la Mercè i acompanyats de familiars, amics, formadors i companys del seminari, els admesos als ordes van viure aquest moment com un pas important vers el sacerdoci. De fet, l’admissió als ordes sagrats és una celebració que consisteix en la benedicció solemne de la vocació dels que s’estan preparant en el seminari. Amb aquest ritu, qui aspira al diaconat o al presbiterat manifesta públicament la seva voluntat d’oferir-se a Déu i a l’Església per exercir l’orde sagrat. I l’Església, en aquest cas en la persona del bisbe Sergi Gordo, que presidia la celebració, en rebre aquest oferiment, el tria i el crida perquè es prepari adequadament al sagrament.

Manuel Rodríguez, amb els seus pares i el formador, Mn. Joan Pere Pulido

 

Propera Jornada Mundial del Migrant i Refugiat

Diumenge 26 de setembre se celebra l’edició número 107 d’aquesta Jornada , sota el títol “Vers un nosaltres cada vegada més gran”.

En el missatge del papa Francesc, datat el 3 de maig 2021, recorda que a la seva encíclica Fratelli tutti va expressar una seva preocupació i desig alhora: “Passada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria caure encara més en una febre consumista i en noves formes d’autopreservació egoista. Tant de bo que al final ja no hi hagi “els altres”, sinó només un “nosaltres”» (n. 35). Aquest pensament és el que li ha empès a aprofundir la idea d’un “nosaltres” ben ampli, i ho fa resseguint la història de la salvació, recordant la vocació de l’Església a ser ben “catòlica”, és a dir, universal, en el context d’un món cada vegada més inclusiu.

Per la seva banda, els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat Humana de la Conferència Episcopal Espanyola, han elaborat també un missatge que vol ajudar a captar tot el significat de les paraules del papa Francesc en aquesta Jornada.

 

Testament vital: la nostra opció cristiana davant l’eutanàsia

El document de voluntats anticipades o testament vital és essencial per deixar constància de manera anticipada de la nostra voluntat d’acceptar o rebutjar determinat tractaments mèdics i per evitar l’atropellament a la dignitat i a la llibertat de la persona incapacitada. És una ajuda per tal d’humanitzar el procés de la fi de la vida.

Per difondre aquest instrument, les deu diòcesis amb seu a Catalunya publiquen als seus respectius Fulls Dominicals un especial informatiu que posa el focus sobre el testament vital, posant-lo en relació amb l’aplicació de l’eutanàsia.

Temps de la Creació a la Sagrada Família

Entre les diverses iniciatives en aquest Temps de la Creació 2021, des de l’Arquebisbat de Barcelona, el Bisbat de Sant Feliu i el de Terrassa i la Xarxa Laudato Si’, formada per diverses entitats catòliques, conjuntament amb diverses esglésies i comunitats cristianes evangèliques i ortodoxes, s’han programat diverses iniciatives que es realitzaran precisament a la Basílica de la Sagrada Família, gran exponent de la inspiració d’Antoni Gaudí en la natura i la creació com a obra de Déu.

Itinerari catequètic i pregària ecumènica [cartell]

Permetrà aprofundir en el respecte i sentit que el genial arquitecte tenia vers la natura i com, ajudant-se d’ella, transmetia els continguts de la fe. L’itinerari catequètic estarà centrat en els elements de la natura que Antoni Gaudí emprà com elements simbòlics en la Sagrada Família. A grans trets s’observarà a la façana del Naixement  la natura exultant per l’Encarnació del Fill de Déu, el procés escultòric partint de models humans reals de l’època i l’estricte respecte de Gaudí per l’obra de la creació. A l’interior del temple s’aprofundirà en el sentit de la llum i l’obra arquitectònica imitadora dels models de la natura i a la façana de la Passió hi haurà un deteniment en la representació simbòlica del Crist clavat en creu i la simbologia de la natura com expressió del bé i el mal.

L’aforament de cada sessió és limitat, per aixó, per poder participar en alguna de les tres sessions cal inscriure’s prèviament del 15 al 23 de setembre

Vetlla ecumènica [cartell]

Diumenge 3 d’octubre, a les 18h, la família ecumènica ens aplegarem a la Basílica de la Sagrada Família per celebrar el Temps de la Creació. Enguany aquest periode es presenta amb el lema: “Una casa per a tothom? Renovant l’oikos de Déu” i ens vol fer adonar que hem oblidat que vivim a la casa de Déu, -oikos en grec significa casa-, que formem part de la seva llar, que som la seva família, la seva comunitat estimada.

La vetlla ecumènica és un acte obert, però amb places limitades, per tant, cal inscriure’s aquí  del 13 al 19 de setembre. També es podrà seguir en directe a través del web sagradafamilia.org i a esglesia.barcelona/en-directe.

La Cúria, al servei de la diòcesi

Divendres 10 de setembre els treballadors i treballadores de la Cúria diocesana van viure una jornada de convivència i reflexió amb el bisbe Agustí, a la Casa d’Espiritualitat de Santa Maria de Lavern.

El primer objectiu va ser acollir l’Estatut de la Cúria, reeditat en aquest any, per copsar el significat més profund d’aquesta eina, la Cúria, que, com a braços del bisbe, està al servei de tota la diòcesi i de les parròquies. Això va ser possible gràcies a la ponència del bisbe Agustí, que va ajudar els presents a captar d’una manera renovada la identitat de treballadors de la Cúria, com a Església-comunió amb Déu i amb els altres i com a instrument de testimoniatge, servei a la Paraula i de santificació, juntament amb el seu bisbe. També el vicari general, Mn. Josep Maria Domingo, va intervenir amb una breu ressenya sobre la “història” recorreguda en aquests 17 anys.

En segon lloc, també hi havia la intenció de reflexionar i dialogar al voltant dels reptes del nou curs, centrats en l’acollida, la coordinació i la professionalitat del treball a la Cúria, per guanyar en eficàcia i en consciència de la “vocació” de servei a la diòcesi que suposa. Va ser molt enriquidor el diàleg que es va establir entre els companys de feina al voltant de les preguntes plantejades: Què vol dir per a tu treballar al Bisbat? Què demanaries al Bisbat per a poder desenvolupar millor la teva feina?

Com a cloenda del matí, es va celebrar l’eucaristia a la contigua Parròquia de Sant Pere de Lavern. En aquesta celebració, tenint ben a prop en l’horitzó la imatge de Montserrat, es va posar sota la mirada maternal de la Mare de Déu el treball de la Cúria, perquè creixi en coordinació, unitat i comunió al servei de la nostra diòcesi.

La convivència va concloure amb un dinar de germanor, que va ser a més ocasió d’agraïment al Sr. Lleó Mondragón, que recentment s’ha jubilat de la seva feina, a la recepció de la Casa de l’Església.

175è aniversari del naixement del bisbe Torras i Bages

Catedral de Vic – Capella de la Mare de Déu de Montserrat – Sepulcre del bisbe Torras i Bages

Qui fou bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, va néixer el 12 de setembre de 1846 al Mas Gomà de Les Cabanyes. Va ser ordenat prevere el 23 de desembre de 1871 a Girona, i va celebrar la primera missa el 31 de desembre a la Capella dels Dolors de Vilafranca del Penedès. Per tant, enguany se celebra també el 150è aniversari de la seva ordenació sacerdotal. 

Per aquest motiu, en diversos indrets del nostre bisbat, vinculats a la vida de Torras i Bages, hi ha diverses activitats per recordar-lo:

  • Ahir diumenge 12 de setembre va tenir lloc la missa del 175è aniversari del naixement, amb la participació de la Coral de Piera, a les 11:30h a l’església parroquial de Sant Valentí de Les Cabanyes. )
  • Des d’ahir i fins al 26 de setembre roman oberta una exposició de les obres d’art del Cercle artístic de Sant Lluc regalades al venerable Torras i Bages i textos més coneguts, a la rectoria de l’església romànica de Sant Valentí de Les Cabanyes. Són obres cedides pel Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic. Horari de Visites: dissabtes 18 i 25, diumenges 19 i 26, d’11 a 13h i de 18 a 20h. Es podrà visitar també l’església.
  • Divendres 17 de setembre: Conferència “El Bisbe Torras i Bages, pastor de l’Església”. A les 20:30h a l’església parroquial de Sant Valentí de Les Cabanyes. A càrrec del Mn. Daniel Palau, cap del Departament de Teologia sistemàtica de la Facultat de Teologia de Catalunya i director de la Càtedra de Teologia pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol”. (Cal reserva prèvia)
  • I més endavant, divendres 10 de desembre, hi haurà la missa del 150è aniversari de l’ordenació de prevere. A les 20h a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. A continuació, en el mateix temple, la conferència “¿Quina és la influència de Torras i Bages en l’art?”, a càrrec del Dr. Ignasi Roviró, catedràtic d’estètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. (Entrada lliure)

 

17 anys d’història diocesana

El proper diumenge, 12 de setembre, farà disset anys que el bisbe Agustí Cortés Soriano començà el seu ministeri com a pastor de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Hem volgut fer una mirada a aquesta curta història, al present i al futur, a través de la mirada de Mn. Josep Maria Domingo, vicari general i encarregat de la Catedral de Sant Llorenç, que des dels inicis d’aquest camí ha col·laborat en primera línia amb el bisbe Agustí.

  • Quins records té d’aquells moments?
  • Com descriuria aquest camí recorregut?
  • En aquest curs, què vol focalitzar l’Església de Sant Feliu de Llobregat?
  • Quin seria l’estat de salut de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat?

Aquestes són les preguntes que li hem adreçat a Mn. Josep Maria Domingo; les seves respostes podeu llegir-les al Full Dominical del 12-9-2021 o escoltar-les al vídeo-entrevista que trobeu al nostre canal YouTube.

Una imatge de la Mare de Déu de Foix a Vilafranca

El passat dissabte 4 de setembre, al final de la missa de les 20h a la Basílica de Santa Maria de la capital del Penedès, va tenir lloc la benedicció i inauguració d’una reproducció de la imatge de la Mare de Déu de Foix.

Aquesta reproducció ha estat realitzada pels tallers Artesania Tintoré de Gavà, i promoguda i sufragada per l’Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix, la Parròquia de Santa Maria de Foix i les parròquies de Vilafranca. Recordem que la imatge de la Mare de Déu de Foix, de la qual se n’ha fet ara una reproducció per a la basílica de Santa Maria de Vilafranca, es venera en les seves festes al Santuari de la Mare de Déu de Foix i la resta de l’any es pot trobar a la parròquia de Sant Genís de Torrelles de Foix.

La imatge s’ha col·locat a la capella de Sant Jocund, que és la primera entrant a la basílica per la dreta, i que fins fa poc estava decorada només amb un plafó de ceràmica dedicat a aquest sant copatró de Vilafranca, obra de Josefina Via i Roig (2015). Abans de la pandèmia, el 7 de gener de 2020, s’hi van col·locar el conopeu i el tintinacle, els símbols basilicals perduts l’any 1934 i recuperats amb motiu de la celebració del centenari de la concessió del títol de basílica a l’església de Santa Maria de Vilafranca. I des del 31 d’agost de 2020, i durant un any, hi havia també la imatge de Sant Fèlix de Josep Ricart i Maymir (1959), que habitualment custodien a casa seva els adminstradors de la Festa Major però que aquest any no va poder ser així. Ara, doncs, després de la Festa Major del 2021, aquest espai que ocupava la imatge de Sant Fèlix ha quedat disponible i aquí s’ha ubicat la nova imatge de la Santa Maria de Foix.

La relació de la Mare de Déu de Foix amb Vilafranca és gran i antiga. Tothom coneix el Santuari, al municipi de Torrelles de Foix, i hi ha pujat alguna vegada.  Significativament, hi ha moltes nenes, noies i dones a tota la comarca que es diuen Foix, un nom desconegut en altres indrets però ben habitual aquí, a diferència d’altres advocacions també presents al Penedès però que no s’utilitzen com a nom de persona. Els goigs de Nostra Senyora de Foix, dels quals els Gogistes Penedesencs en preparen també una nova edició, sempre han portat en el subtítol “patrona i advocada del Penedès”. Aquest patronatge està molt arrelat en els pobles del seu entorn, sobretot Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Pontons, i també en altres poblacions properes de l’Arxiprestat de Vilafranca del Penedès, que s’apleguen en el seu Santuari el dia de la seva festa, avui 8 de setembre, i especialment el dia de l’Aplec de Foix (el dilluns de Pasqua).

Comença el curs al Seminari Conciliar

Ahir dilluns dia 6 va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia amb què es donava inici al nou curs 2021-22 al Seminari que acull els seminaristes de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. Enguany s’estrenen set seminaristes nous: sis de Barcelona i un de Sant Feliu, que es diu Juan Eusebio Brea i prové de Castelldefels.

La missa va ser presidida pel bisbe Agustí Cortés i concelebrada pel bisbe auxiliar Sergi Gordo i pel cardenal Joan Josep Omella, que va fer l’homilia, juntament amb l’equip de formadors del Seminari. Després de l’eucaristia, tots els seminaristes van acabar la celebració del nou curs amb un àpat, acompanyats del cardenal, els bisbes i tot l’equip de formadors. En aquest moment es va anunciar ja la propera ordenació presbiteral del nostre diaca Mn. Xavier Montané, prevista per al 24 d’octubre 2021 a la Catedral de Sant Llorenç.

En aquest context d’inici de curs, dijous 9 de setembre hi ha prevista una trobada dels vuit seminaristes actuals de Sant Feliu de Llobregat amb el bisbe Agustí, a la Casa de l’Església, amb moments i espais per pregar junts, compartir inquietuds i vivències, i sopar plegats.