Any “Família Amoris Laetitia”

El Sant Pare convoca l’Any especial dedicat a la família, que s’inaugurarà el 19 de març 2021, cinquè aniversari de la publicació de l’Exhortació Apostòlica Amoris Laetitia, i es clourà el 26 de juny 2022, coincidint amb la Xa Trobada Mundial de les Famílies a Roma amb el Papa.

Aquesta iniciativa la va comunicar el papa Francesc durant la pregària de l’Angelus el dia de la festa de la Sagrada Família i vol arribar a totes les famílies del món a través de propostes espirituals, pastorals i culturals que es realitzaran a les parròquies, diòcesis, universitats, moviments i associacions. L’objectiu és oferir a l’Església oportunitats de reflexió i aprofundiment per viure concretament la riquesa de l’Exhortació Amoris Laetitia.

Ja està actiu el web www.amorislaetitia.va amb molta informació a disposició sobre:

  • L’Exhortació Apostòlica
  • El projecte de l’Any Família Amoris Laetitia
  • Els objectius
  • Els destinataris
  • Iniciatives i recursos
  • 12 itineraris a recórrer amb les famílies
  • La Xa Trobada Mundial de les Famílies 2022

El diumenge de la Sagrada Família, 27 de desembre, dotze matrimonis en les seves noces d’or es van fer presents a l’eucaristia de la Basílica de Santa Maria, donant gràcies a Déu pel do del sagrament que els ha acompanyat en aquests anys, amb els seus fruits d’amor i fidelitat.

Eutanàsia, més problemes que solucions

La Delegació diocesana de Família i Vida i la Secció per la Vida, van fer públic ahir un comunicat sobre l’aprovació de l’eutanàsia al Congrés dels Diputats en el que expressen el canvi de paradigma que això suposa pel que fa a l’exercici de la professió mèdica, a més d’altres argumentacions entorn la defensa de la vida, més enllà de la perspectiva religiosa.
Trobeu el comunicat en aquest enllaç i a continuació:

El 17 de desembre es va aprovar, al Congrés dels Diputats, el projecte de llei sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Una llei com aquesta significa un canvi revolucionari en la forma de considerar la vida humana i genera por en molts pacients. És un canviï a favor de la eugenèsia: seleccionar els millors, és un triomf de l’utilitarisme, on el ciutadà és valorat per si és productiu, és motiu de desconfiança en els professionals de la salut, doncs la llei els permet matar.

La Delegació diocesana de Família i Vida del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat s´adhereix a la nota de la Conferència Episcopal Espanyola de 11 de desembreLa vida és un do, l’eutanàsia un fracàs” i vol també manifestar que el suïcidi assistit i l’eutanàsia provoquen la mort del malalt, però no solucionen el sofriment de la persona.

Les raons més freqüents a favor de l’eutanàsia són tres: evitar el sofriment, no prolongar la vida amb tractaments excessius i la llibertat individual.

Els sofriments es solucionen bé amb una Medicina Pal·liativa de qualitat; els tractaments excessius amb l´adequació de l´esforç terapèutic a les necessitats del pacient, que ja està garantida per les lleis i que es pot concretar més signant un document de voluntats anticipades; finalment, la llibertat individual no és absoluta, una persona no es pot vendre com esclau o incomplir la normativa sobre riscos laborals posant en perill la vida; així el Tribunal Europeu dels Drets Humans declarà que no existeix el dret a matar-se (2002).

L’eutanàsia i el suïcidi assistit són un canvi que introdueix la mort com a solució, i això canvia la mentalitat del metge, dels familiars, del malalt i de la política sanitària… implica considerar que hi ha persones amb vides que no mereixen ser viscudes.

L’eutanàsia genera més problemes que solucions. El malalt, en l’etapa final de la vida, és força vulnerable i les pressions fàcilment li poden fer demanar el que en realitat no vol. Fàcilment la decisió passa a ser dels familiars o del metge i no es demana el consentiment, no es respecta la llibertat individual que es pretenia defensar. En llocs on l’eutanàsia és legal, com a Holanda, són freqüents les “eutanàsies involuntàries”: no demanades pel pacient però aplicades per acabar amb seva vida.

La defensa de la vida no és un tema de fe religiosa, entitats formades per persones de molt diverses cultures i religions com l´Associació Mèdica Mundial o la OMS s´han mostrat en contra.

Recordem que quan un malalt ingressa a l’hospital, a vegades, et diu que així no es pot viure. Quan porta uns pocs dies amb un bon tractament pal·liatiu deixa de demanar que vol morir. Cal tractar els sofriments de la persona però no matar a la persona que sofreix. Avui la capacitat científica i mèdica per combatre el dolor és molt gran. Així, la solució òptima passa per donar una atenció pal·liativa universal i de qualitat.

Lamentem profundament l´aprovació d´aquesta llei que propaga la “cultura de la mort” i ens col·loca en el reduït grup de països que han legalitzat aquesta pràctica. Encoratgem a tots els catòlics i a les persones de bona voluntat a promoure el respecte de la vida des del seu inici fins a la mort natural.

La cultura de la cura, camí de pau

Missatge del papa Francesc per a la LIV Jornada Mundial de la Pau.

Per una cultura de l’atenció, de la cura, a fi d’erradicar la cultura de la indiferència, del rebuig i de la confrontació: Aquesta seria la síntesi del missatge del papa Francesc que s’ha fet públic el passat dijous 17 de desembre. El text porta data del 8 de desembre, com és habitual, i és una reflexió que vol ajudar a la construcció de la pau, en la Jornada que se celebra des de fa 54 anys el dia 1 de gener, solemnitat de Maria, la Mare de Déu.

En les vuit pàgines del missatge, el papa s’adreça als caps d’Estat i de Govern, als responsables de les organitzacions internacionals, als líders espirituals i als fidels de les diverses religions, i als homes i dones de bona voluntat. A ells els recorda el que va escriure en la seva darrera encíclica, Fratelli tutti: “calen artesans de pau disposats a iniciar processos de guariment i de trobada renovada amb enginy i audàcia”.

Emmarca la seva reflexió en el context de la pandèmia que vivim, però va més enllà, tocant els següents punts:

  • Déu Creador, origen de la vocació humana a la cura.
  • Déu Creador, model de la cura.
  • La cura en el ministeri de Jesús.
  • La cultura de la cura i l’atenció en la vida dels seguidors de Jesús.
  • Els principis de la doctrina social de l’Església com a fonament de la cultura de la cura.
  • La brúixola per a un rumb comú.
  • Per educar a la cultura de la cura.
  • No hi ha pau sense la cultura de la cura.

Acaba el missatge amb una mirada a la Mare de Déu, Stella Maris i Mare de l’Esperança, convidant tothom a treballar «junts per avançar vers un nou horitzó d’amor i de pau, de fraternitat i solidaritat, de recolçament mutu i acolliment. Que no cedim a la temptació de desinteressar-nos dels altres, especialment dels més febles; no ens acostumem a desviar la mirada, ans al contrari, comprometem-nos cada dia concretament per “formar una comunitat composta per germans que s’acullen recíprocament i es preocupen els uns dels altres”.»

Els ancians, tresor de l’Església i de la societat

Amb motiu de la Festa de la Sagrada Família que se celebra el proper diumenge, 27 de desembre, els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida de la CEE han fet públic un missatge en el que posen en relleu el valor de les persones en la seva vellesa, per tant, els ancians en general i la figura dels avis, en particular.

Com es pot llegir en el Levític (19:32), “Aixeca’t davant del canós, honra la persona de l’ancià i tem al teu Déu”, el mateix Senyor, a través de la seva Paraula, ens convida a venerar la gent gran, perquè “el seu coneixement, la seva experiència, la seva saviesa els fa dignes de ser consultats” i per això, “no són mers destinataris de l’acció pastoral de l’Església, sinó subjectes actius en l’evangelització”, especialment en aspectes com ara la contemplació i la pregària, la prova, la malaltia, el sofriment, el compromís de vida. D’aquí l’exhortació de la CEE a les famílies cristianes perquè “no es deixin influenciar per la mentalitat utilitària”, segons la qual “el que no produeix ha de ser descartat”.

Per altra part, la gent gran són també “el tresor de la societat”, expliquen els prelats espanyols, perquè, en el context contemporani en el qual es reivindica “la llibertat sense límits i sense veritat”, “ens ajuden a valorar l’essencial i a renunciar a allò transitori “, sobre la base de l’amor i el servei al proïsme.

Bon Nadal 2020

Mons. Agustí Cortés Soriano felicita el Nadal 2020 a l’estil de Jesús, segons les benaurances.
Com un cor, ens hi unim des de totes les instàncies del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
Felicitats!

Memòria d’activitats de l’Església a Catalunya

Per segon any, la Conferència Episcopal Tarraconense publica una Memòria que recull en el seu conjunt l’acció de l’Església en els deu bisbats amb seu a Catalunya, que estan agrupats en dues províncies eclesiàstiques: la primada de Tarragona i la de Barcelona. Amb les seves 2.113 parròquies, congregacions religioses i una quantitat de moviments i associacions laïcals, fan present l’amor de Déu en el món amb la generosa donació del seu temps i les seves capacitats. Aquesta entrega desinteressada recollida en xifres, referents a l’exercici de l’any 2018, se sintetitza de forma gràfica en la segona Memòria editada per la Conferència Episcopal Tarraconense.

La memòria explica resumidament les activitats en el terreny de l’anunci de la Bona Nova, de les celebracions, de l’acompanyament, de l’ensenyament i del servei, amb dades relatives a cada àmbit. Tota aquesta activitat de l’Església es realitza gràcies al temps lliurat i a les aportacions de milers de persones. La major part d’aquestes aportacions es rep a través de les col·lectes, subscripcions i donatius directament lliurats a les parròquies o institucions eclesials, mentre que una altra part es rep indirectament dels contribuents a través de l’Assignació Tributària.

Nou CD “Música Vocal Litúrgica. Gregori Estrada”

El proper dilluns 21 de desembre, a les 18’30h, a la parròquia de la Mare de Déu de Núria (carrer Bon Pastor, 7-9, de Barcelona), tindrà lloc la presentació d’aquest CD de música. L’acte estarà presidit pel P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, i es podrà gaudir de diverses audicions del CD i fins i tot unir-se en la interpretació d’alguns cants per part dels assistents. Per mantenir les normes de seguretat a causa de la pandèmia, es prega confirmar la participació amb un mail a trobades@trobadesanimadorsdecant.cat

Aquesta presentació estava prevista realitzar-la durant la Trobada commemorativa dels 50 anys de les Trobades d’Animadors de cant per a la litúrgia, que s’havia programat a finals de novembre a Montserrat, i que s’ha hagut de traslladar al dia 8 de maig 2021.

Benedicció del pessebre de la Casa de l’Església

Avui ha tingut lloc la benedicció del pessebre situat a la recepció de la seu diocesana. L’acte, senzill, amb la presència dels treballadors de la Cúria, s’ha realitzat en acabar la missa que cada dia se celebra a les 8h, a la capella de la planta baixa.

Donat que el papa Francesc ha convocat un any dedicat a sant Josep, que s’allargarà fins al 8 de desembre de 2021, avui s’ha fet present de manera especial la figura del patró de l’Església universal, amb la lectura d’uns breus paràgrafs del document papal Patris corde (amb cor de pare).

Jornada de dejuni i oració per la vida

Per avui mateix, la CEE havia convocat els catòlics a una jornada de dejuni i oració,  com a resposta a la recentment aprovada llei d’eutanàsia pel Congrés dels Diputats. Aquesta ha estat doncs la intenció de pregària recollida a l’eucaristia de les 8h: «demanar al Senyor que inspiri lleis que respectin i promoguin la cura de la vida humana» així com «la promoció de les cures pal·liatives, que ajuden a viure la malaltia greu sense dolor i a l’acompanyament integral, per tant també espiritual, als malalts i a les seves famílies”, segons expressen els bisbes de la CEE en la seva nota de l’11 de desembre 2020.

La vida és un do, l’eutanàsia un fracàs

Nota de la Conferència Episcopal Espanyola davant l’aprovació al Congrés dels Diputats de la llei de l’eutanàsia

1.- El Congrés dels Diputats està a punt de culminar l’aprovació de la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia. La tramitació s’ha realitzat de manera sospitosament accelerada, en temps de pandèmia i estat d’alarma, sense escolta ni diàleg públic. El fet és especialment greu, ja que instaura una ruptura moral; un canvi en les finalitats de l’Estat: de defensar la vida a ser responsable de la mort infligida; i també de la professió mèdica, «cridada en allò possible a guarir o almenys a alleujar, en qualsevol cas a consolar, i mai a provocar intencionadament la mort». És una proposta que fa joc amb la visió antropològica i cultural dels sistemes de poder dominants al món.

2.- La Congregació per a la Doctrina de la Fe, amb l’aprovació expressa del papa Francesc va publicar la Carta Samaritanus bonus sobre la cura de les persones en les fases crítiques i terminals de la vida. Aquest text il·lumina la reflexió i el judici moral sobre aquest tipus de legislacions. També la Conferència Episcopal Espanyola, amb el document Sembradors d’esperança. Acollir, protegir i acompanyar en l’etapa final d’aquesta vida, ofereix unes pautes clarificadores sobre la qüestió.

3.- Urgim a la promoció de les cures pal·liatives, que ajuden a viure la malaltia greu sense dolor i a l’acompanyament integral, per tant també espiritual, als malalts i a les seves famílies. Aquesta cura integral alleuja el dolor, consola i ofereix l’esperança que sorgeix de la fe i dona sentit a tota la vida humana, fins i tot en el sofriment i la vulnerabilitat.

4.- La pandèmia ha posat de manifest la fragilitat de la vida i ha suscitat sol·licitud per les cures, al mateix temps que indignació pel fet de descartar l’atenció a persones grans. Ha crescut la consciència que acabar amb la vida no pot ser la solució per tal d’abordar un problema humà. Hem agraït la feina dels sanitaris i el valor de la nostra sanitat pública, reclamant-ne fins i tot una millora i una atenció pressupostària més gran. La mort provocada no pot ser una drecera que ens permeti estalviar recursos humans i econòmics en les cures pal·liatives i l’acompanyament integral. Per contra, enfront de la mort com a solució, cal invertir en les cures i la proximitat que tots necessitem en l’etapa final d’aquesta vida. Aquesta és la veritable compassió.

5.-L’experiència dels pocs països on s’ha legalitzat ens diu que l’eutanàsia incita a la mort dels més febles. En atorgar aquest suposat dret, la persona, que s’experimenta com una càrrega per a la família i un pes social, se sent condicionada a demanar la  mort quan una llei la pressiona en aquesta direcció. La falta de cures pal·liatives és també una expressió de desigualtat social. Moltes persones moren sense poder rebre aquestes cures i només compten amb elles els qui poden pagar-les.

6.- Amb el Papa diem: «L’eutanàsia i el suïcidi assistit són una derrota per a tots. La resposta a la que estem cridats és no abandonar mai els qui pateixen, no rendir-se mai, sinó cuidar i estimar per a donar esperança». Convidem a respondre a aquesta crida amb la pregària, la cura i el testimoni públic que afavoreixin un compromís personal i institucional a favor de la vida, les cures i una genuïna bona mort en companyia i esperança.

7.- Demanem als qui tenen responsabilitat en la presa d’aquestes greus decisions que actuïn en consciència, segons la veritat i la justícia.

8.- Per això, convoquem els catòlics espanyols a una Jornada de dejuni i pregària el proper dimecres 16 de desembre, per a demanar al Senyor que inspiri lleis que respectin i promoguin la cura de la vida humana. Convidem totes les persones i institucions que vulguin unir-se a aquesta iniciativa.

Ens acollim a santa Maria, Mare de la Vida i Salut dels malalts i a la intercessió de sant Josep, patró de la bona mort, en el seu Any Jubilar.

Madrid, 11 de desembre de 2020

(Traducció de www.tarraconense.cat)

2021, Any de sant Josep

Amb la carta apostòlica Patris corde (Amb cor de pare), que el papa Francesc va signar el dimarts d’aquesta setmana, dia de la Puríssima, el Sant Pare recorda el 150è aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església universal i amb motiu d’aquesta ocasió, ha convocat un any dedicat especialment a ell, del 8 de desembre 2020 al 8 de desembre 2021.

Un pare estimat, tendre i obedient; que acull la voluntat de Déu i del proïsme; valent i creatiu, un exemple d’amor a l’Església i als pobres; un pare que ensenya el valor, la dignitat i l’alegria del treball; també, un pare a l’ombra, “descentrat” a favor de Maria i Jesús. Així és descrit sant Josep pel papa Francesc en la carta que recorda la declaració de pare putatiu de Jesús com a patró de l’Església universal per part de Pio IX, amb el decret Quemadmodum Deus, signat el 8 de desembre de 1870.

En el rerefons de la carta apostòlica del papa Francesc hi ha la pandèmia de la Covid-19 que ens ha fet comprendre la importància de la gent comuna, d’aquells que, lluny del protagonisme, exerceixen la paciència i infonen esperança cada dia. En aquest sentit, sant Josep és “l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i oculta”, segons el papa Francesc.